2. STILL LIFE (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Publicidad y Relaciones Públicas - 1º curso
Asignatura Estructures Socials i Tendències Culturals
Año del apunte 2015
Páginas 2
Fecha de subida 26/03/2016
Descargas 11
Subido por

Descripción

Documental Still Life

Vista previa del texto

Documental: Still Life (1997), HARUN FAROCKI Detallar la fabricació dels objecte que apareixen a la publicitat amb un afegir eucràtic (no construeixes només el producte, sinó quelcom més enllà). Introduir la construcció d’aquesta imatge i el que hi ha al seu voltant. Les imatges no són nomes allò que veiem sinó el que signifiquen (poden ser equivalents a textos). Busquen que sigui un significat concret darrere la fotografia.
Es repeteixen les fotografies fins que l’objecte arribi a aquesta situació d’ideal. Res està posat per a que si o aleatori, tot està detallat i té una forma exacta a la publicitat.
La importància del detall i la feina que hi ha darrere per trobar el color perfecte... La realitat que ens volen transmetre amb els valors com la espontaneïtat, no és res sinó quelcom construït. Aquestes imatges són la trobada de moltes expectatives (de l’empresa, del fotògraf, il·luminador...).
Per fer una imatge també s’ha de parlar (discussió) i l’estudi teòric de les característiques. Les imatges parlen a través de grans textos, no només com a imatge. Seran importants els processos.
Dignifica l’art de la fotografia davant de la pintura, que és paral·lelament semblant. També fer referència al temps per aconseguir la perfecte. El temps de producció d’una imatge no acaba quan està feta, sinó que pot estar produint-les fins i tot després, ja que la tractes com a signe.
LA IMATGE ESTÀ CONSTRUIDA.
La publicitat mostra els aspectes idealistes de a societat, tot i fer-se per ser consumides en períodes de temps molt curts, tenen certa relació amb les imatges de més “alta qualitat” El signe treballa amb la relació entre: significant (¿rellotge?) i significat (¿elit, elegància?). No queda mai tancada aquesta relació.
Tot i reduir el temps de feina amb la fotografia digital, no significa la desaparició de la feina, ja que també hi ha molt treball darrere. Ha portat un escenari diferents en la producció de la imatge i consum. La part de producció s’ha traspassat a l’apartat de desenvolupament i distribució, que adquireix un valor. La fotografia no només s’ha tecnificat, sinó que ha canviat les relacions amb l’esdeveniment (fotografia en un concert), ha canviat la manera de participar amb el món. Després obtenen valor (a través de tuits, me gusta...). Ha arribat a més gent i obté valoracions molt diferents.
La censura ja no es produeix en la imatge (com passava abans), sinó que s’ha de preparar al receptor de la imatge perquè qual li arribi sàpiga que ha d’entendre al veure. Per aquest motiu els americans han creat el “Storytelling Centers” que és la seva manera de contrarestar aquesta censura (crea versions prèvies dels esdeveniments, com el cas de la “Guerra d’Irak davant gent salvatge”). Llença relats per contrarestar la realitat, perquè quan t’arribin les imatges tu ja hagis fabricat i assumit la interpretació a rebre.
Amb la frame construeixen una significació de la imatge diferents segons la seva posició.
El significat no és estable o permanent. Tot és relatiu segons el context històric i altres característiques... Les imatges no parlen per si soles, sempre hi ha algú que fa un ús particular.
...