Historia de l'arquitectura tema 2 (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Rovira y Virgili (URV)
Grado Arquitectura - 2º curso
Asignatura Historia de l'arquitectura I
Año del apunte 2014
Páginas 4
Fecha de subida 13/03/2016 (Actualizado: 16/03/2016)
Descargas 16
Subido por

Vista previa del texto

RUTH SOLER RAMONET URV-ETSA REUS 2N CURS DE CARRERA TEMA 2: L’ARQUITECTURA MESOPOTÀMICA I: Context històric: Mesopotàmia significa ciutat entre dos rius, a més a més es coneguda com el país de l’aigua.
Mesopotàmia esta delimitat pels rius Tigris i Eufrates, pel sud esta delimitat pel desert Aràbic, per l’est trobem Síria i Palestina, i finalment tenim el Zagros. Els dos rius formen un delta al Golf Pèrsic.
És un territori molt fèrtil, ja que a uns 60 cm del terra hi ha aigua dolça, la qual permet conrear en un lloc desèrtic.
Gràcies a la seva situació, Mesopotàmia explotara tan el riu com el conreu.
Fases: • • • • • Cultura de Hassuna - Samarra_5.600 - 5.000 a.C.
Cultura de Tell Halaf, V mil·leni_4.500 a.C.
Cultura de el Ubaid_5.600 - 3.700 a.C.
Període d’Uruk_3.800 - 3.200 a.C. (possible existència de l’escriptura).
Periode de Jemdet Nars_3.200 - 2.900 a.C.
Cultura de Hassuna - Samarra__5.600 - 5.000 a.C.
Jaciment de Tell Hasuna: Troballa de cases amb sitges per l'emmagatzematge de gra i teulades amb dos aiguavessos, probablement per la presència d'un clima plujós.
Cultura de Tell Halaf, V mil·leni_4.500 a.C.
Jaciment de Tell Halaf i Tell Arpachiyah.
Troballa de santuaris amb petites representacions divines i els indicis del que serà l'art mesopotàmic; cases circulars anomenades tholos per aquelles estructures en cercle de cases, tombes i temples; i peces de ceràmica avançada que indica l'existència d'un comerç important.
Cultura de la Ubaid_5.600 - 3.700 a.C.
Jaciments a Eridú, és la primera ciutat de Mesopotàmia segons els sumeris.
És una cultura protó-urbana, en la qual hi ha l’aparició de temples, cases grans amb dos pisos i un passadís que planifica les habitacions.
Les cases estan fetes de fang i rajoles, com a conseqüència de la proximitat dels materials. Les teulades són planes on s’hi pot fer vida.
8 RUTH SOLER RAMONET URV-ETSA REUS 2N CURS DE CARRERA Període d’Uruk_3.800 - 3.200 a.C. (possible existència de l’escriptura).
Jaciment d’Uruk i Eridú Apareixen les primeres ciutats: Uruk, Ur i Eridú. Es tracten de ciutats pre-urbanes, amb una mínima organització, els primers temples i la creació d'un poder militar. Les cases eren grans, de dos pisos, de teulada plana amb un passadís que servia d'accés a la casa i construïdes amb fang (tàpia, tova i rajoles) degut a la proximitat dels materials.
Període de Jemdet Nasr 3.200 - 2.900 a.C.
L'any 3.200aC aproximadament, apareix l'escriptura tant a Mesopotàmia com a Egipte, com una tècnica de codificació, identificació i interpretació de signes. La raó va ser la necessitat de regular els impostos un cop es van crear les primeres administracions.
LA PRIMERA CIUTAT: ERIDÚ.
Eridú_Tell abu shahrein, Iraq_5.400 - 2.050 a.C.
Les primeres evidències la daten de l'any 5.400aC, quan els sumeris es van assentar a la zona, deshabitada abans de la seva arribada. Es considerava una ciutat sagrada, doncs els sumeris veien com a divinitat aquella zona per els recursos que oferia, a més de que va ser a Eridú on es va construir el primer temple.
Temple de Eridú: És un temple que té 17 capes, el més antic és de l’època del neolític. sobre el 2.000 es construeix un ziggurat. Aquest temple indica la intensió d’una casta sacerdotal. A partir d’Eridú les ciutats es converteixen en ciutats temples.
Les seves finalitats eren varies: veneració, administració, comerç, poder públic... Començaven a crearse castes sacerdotals com a grup de poder polític governamental que regien les administracions de les ciutats.
Solia estar en terreny sagrat i proper i tenia un gran nombre d'habitacions amb un caràcter horitzontal que tan sols trencava el ziggurat que destacava en vertical.
Al ziggurat havia un petit temple on el déu es posava en contacte amb els humans. Estava construït per plataformes superposades que tenien una menor mida segons s'anava ascendent. L'accés era per mitjà de rampes i/o escalinates. Estructura de base rectangular en forma de piràmide.
El material majoritari era la rajola crua. Tres tipus: Riemchen (20x9x9cm), Patzen (80x40x16cm) i Flachziegel (29x9x6.5cm). Busquen la estandardització, compostes de fang amb palla i es col·loquen en un motllo per finalment assecar-se al sol. Utilitzaven sistemes mètric del cos humà.
Estaven produïts per fàbriques, és a dir, hi col·locaven el segell.
El déu del modelatge de rajoles era KULLA.
9 RUTH SOLER RAMONET URV-ETSA REUS 2N CURS DE CARRERA Mesopotàmia: Les fases cronològiques • • • • • Període dinàstic antic I_2.900 - 2.700 a.C Període dinàstic antic II_ 2.700 - 2.600 a.C.
Període dinàstic antic III_ 2.600 - 2.334 a.C.
Període d’Akkad i Guti_2.334 - 2.112 a.C.
Tercera dinastia d’Ur_2.112 - 2.002 a.C. → Renaixement Sumeri És data a partir d’una sèrie de documents on hi ha el llistat de regnes i els eclipsis.
Actualment s’utilitza el carboni 14 i dendrocronologia, que es el recompte d’anelles dels arbres.
Anomenem etapes fosques als desfasos cronològics.
ELS SUMERIS 3.500 - 2.350 a.C.
Sumèria s’ubica al sud de mesopotàmia.
No es sap d’on apareixen, ells diuen que apareixen de “Melukhkla”, la “Terra negra”. No parlen la llengua Semita, n’hi la llengua indoeuropea.
• Indoeuropeu: llengua inventada.
No es sap d'on prové el poble sumeri exactament. Es sap que no són ni indoeuropeus ni semites i es creu que poden venir de la gent d'Uruk (avantpassats), de la zona del Caucas i la Mar Càspia, o del Riu Indus, al sud de Pakistan.
S'anomenen a ells mateixos "caps negres" de Melukha (Terra Negra) Van dominar la Baixa Mesopotàmia fins que Sargó d'Akkad conquereix el territori l'any 2.334 a.C.
Apareixera el concepte de Ciutat-Estat i Ciutat.
Ciutat: Tenen serveis públics, administratius, es a dir, en temples, palaus, gestió d’aigües… Quan es produeixen processos de SINECISME, es tracta de treure a la gent de camp i concentrarla en la ciutat, això generara nuclis centrals, es a dir CIUTATS.
Això es produeix en el període sumeri.
NUCLI CENTRAL→ADMINISTRACIÓ RELIGIOSA I POLÍTICA→CIUTAT Ciutat-Estat: Model dels sumeris. Controla un territori i la ciutat. tindran un govern abastit per una producció natural provinent dels camps, situat dins del seu territori.
Govern pseudoreligios, ciutat temple, l’administració girara al voltant dels temples. Dos governants, el primer es el EN o ENSI, es a dir, un sacerdot, el qual te un poder religiós, i per sota hi ha el LUGAL, el qual té el poder militar. El ENSI té el poder polític, econòmic, i religiós.
Totes les ciutats són independents entre elles, no obstant, unes destaquen més que les altres. No és un país centralitzat. No obstant, la religió es comuna en totes les ciutats sumèries.
Temples: Les ciutats s’articularan en base aquest temple, es una gran entitat. És un espai religiós i administratiu. Tenen forma de temple oval, per una banda el ZIGGURAT i també amb una sèrie de dependències administratives, dependències dels ENSI i les seves famílies… 10 RUTH SOLER RAMONET URV-ETSA REUS 2N CURS DE CARRERA L’entrada dona a un pati on allà seran distribuïts.
El ziggurat està en la part més alta de la ciutat i temple.
Gueda de Lagash - ENSI.
Cases de l’ànima: Estructures de dos pisos, amb sostres plans i amb sortides de fum.
Moltes finestres per una bona ventilació a causa de les temperatures.
UR TELL AL-MUQAYYAR, Iraq. 5.000 a.c.
Les primeres evidències d'habitat es daten al V mil·lenni aC. Entre els períodes d'Uruk, Jemdet Nast (40003000aC) Ur es configura com una ciutat important, gran productora de ceràmica.
Cap al III mil·lenni es produeix la gran inundació que deixa una gran capa de fang sobre la trama urbana.
Tombes reials d’Ur: Pertanyen a la tercera dinastia d’Ur, 2.1000 a.C. Són hipogeus (subterrànies) de plantes rectangulars, van ser descobertes per Wooley i daten del III mil·lenni.
Estendard reial d’Ur: L'art com a document històric: hi ha dues cares, en una es veuen dibuixos de la guerra, en l'altra a l'ensi que li estan pagant els tributs. S’anomena “Tarsia”.
ELAM SUSA, Iran: Cultura iraniana_5.000 a.C.
Canvi d’era. Ziggurat_Choga Zambil 1.270 - 1.227 a.C.
11 ...