Tècniques projectives (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 2º curso
Asignatura Avaluació Psicològica
Año del apunte 2016
Páginas 6
Fecha de subida 02/04/2016
Descargas 4
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 9: TÈCNIQUES PROJECTIVES Introducció Les tècniques projectives han sigut molt empleades dins del model dinàmic per a explorar el món inconscient, encara que també s’han empleat per a avaluar alguns aspectes del món cognitiu i afectiu del subjecte que puguin servir per al diagnòstic o la descripció de determinats aspectes.
Aquestes tècniques pretenen explorar estructures o processos interns a partir de respostes davant de determinades tasques més o menys estructurades. És per això que són les tècniques amb les que la gent identifica a l’avaluador psicòleg.
A partir dels anys 60 han sigut objecte de nombroses crítiques, malgrat les quals, el seu ús segueix sent molt extens. De fet, existeix un gran contrast entre la investigació i la pràctica. Així, quan es valoren com a instruments psicomètrics, solen jugar un mal paper.
El seu marc teòric ha sigut molt variat, encara que destaquen el psicoanàlisi, la Gestalt, i el paradigma conductual: 1. Marc psicodinàmic: ha sigut el principal. Des d’aquest s’han desenvolupat aquestes tècniques. Es parteix d’un material mínimament estructurat, que provoca la projecció del món intern del subjecte.
2. Gestalt: concretament, s’han conceptualitzat des de l’enfocament que lliga la personalitat a la percepció (New Look). La seva hipòtesis principal és que diferents formes de percebre dimensions dels estímuls (forma, color, etc) estaran relacionats amb característiques específiques de la personalitat.
3. Paradigma conductual: Concretament el model mediacional, considera als mètodes projectius com aquells que pretenen l’anàlisi dels hàbits emocionals, partint de que aquests van ser apresos en una situació origen, es manifesten en la situació de test i permetran predir el comportament en una situació criteri determinada.
No obstant, les seves carències científiques les han anat allunyant de la psicologia científica, sent avui fonamentalment els instruments d’avaluació prioritaris dins del mètode psicodinàmic.
Característiques - Tasques relativament poc estructurades - Es parteix de que les respostes són signes de personalitat - Pretenen arribar a diferents nivells de profunditat (jo, allò, superjò) - Es pretén que l’anàlisi de les respostes permeti predir el comportament futur - Es pensa que contra major sigui l’ambigüitat dels estímuls millor per a produir respostes - Es denominen tècniques emmascarades, en el sentit que el subjecte no és conscient de la relació entre les seves respostes i el món intern, i involuntàries, pel qual se suposa que el subjecte no falsejarà les seves respostes: no tenen validesa aparent.
- Anàlisi bàsicament global i qualitatiu - Gran influència teòrica del model psicodinàmic Classificació  Estructurals Material visual d’escassa estructuració en el que el subjecte ha d’estructurar dient el que veu o al que pot assemblar-se.
Test de Rorschach El material del Rorschach consisteix en una presentació estandarditzada d’una sèrie de 10 làmines constituïdes per taques de tinta simètriques respecte a un eix central (cinc en blanc i negre, cinc en color) y davant les que el subjecte ha de dir què li suggereixen. El material és l’únic que està estandarditzat, varien les consignes, la valoració i la interpretació.
- Consigna de Rorschach: varia en funció de l’autor, s’ha d’estructurar el material (què hi veu?) i petites variacions en la consigna afecten molt a les respostes.
- Valoració: es parteix del supòsit de que les característiques que s’analitzen són estables.
És difícil que dues persones concordin a l’hora de fer diagnòstic per la llibertat d’interpretació que es té. Com a instrument de diagnòstic aquesta tècnica no té un paper adequat. Un gran avenç ha sigut efectuat per Exner, el qual ha proposat un sistema únic i objectiu de categorització de les respostes en base a l’agrupació d’aquells elements d’altres sistemes que han demostrat aportar informació clínica vàlida i poden ser definits d’un model objectiu. Aquest sistema té una fiabilitat adequada. Hi ha un programa informatitzat que permet la codificació de les respostes.
- Garanties psicomètriques: o Fiabilitat:  Fiabilitat interjutges: en la valoració és superior si el sistema de valoració és el mateix. Hi ha un entrenament previ i les categories es defineixen de manera objectiva com el sistema d’Exner (85%). Sinó, és massa baixa.
 Fiabilitat entre interpretacions: és baixa, i es veu afectada per factors com la orientació teòrica de l’avaluador, el vocabulari empleat i la perícia de l’intèrpret.
 Fiabilitat test-retest: depèn de que els factors avaluadors siguin més estables o no. En el sistema de Exner s’han aconseguit índex acceptables.
o Validesa: En els estudis de validació global, tracten de contrastar la informació amb un criteri preestablert, hi ha molta discrepància de dades, sent en general baixa si no s’expliciten de forma molt concreta les normes interpretatives. Els majors estudis de validació s’han efectuat amb elements aïllats, trobant-se també dades molt contradictòries. A més, la validesa es veu dificultada per la suposició d’estabilitat de les característiques derivades de les respostes sense tenir en compte elements situacionals, afegint que aquestes característiques s’infereixen de la seva conducta perceptiva, i no d’informes directes del subjecte sobre aquests aspectes.
Per això, no es recomana fer servir la tècnica per a respondre a qüestions per a les que existeixen mètodes més directes i fiables, com en el cas dels diagnòstics.
Pot ser útil com a font d’hipòtesis, encara que aquestes hauran d’intentar ser validades per altres mètodes més objectius. També resulten útils quan es preveu un intent de falsejament de la resposta per part del subjecte, per ser una tècnica emmascarada.
 Temàtiques Es presenta un material visual més o menys estructurat, no neutral com les tècniques estructurals. Preferentment és de contingut humà, davant el qual el subjecte ha de narrar una història en base al que li suggereix el material percebut.
Procediment - Consigna: Per exemple, en el TAT la consigna és: “li mostraré unes figures per a que vostè m’expliqui una història en cadascuna d’elles. Tracti de reconstruir el que ha passat en el passat, què està passant ara i què passarà després, així com què pensen i senten els personatges”.
Altres tècniques es centren més en aspectes únicament presents. És important seguir una única consigna. La primera presentació sol prendre’s com assaig, per assegurar de que el subjecte ho ha entès bé.
- Intervencions de l’examinador: és important mantenir una posició de neutralitat i no especificar més enllà de la consigna. Si el subjecte pregunta sobre el significat de la prova, s’aplaçaran les explicacions per al final. Amb els nens s’haurà de recórrer a l’ús de reforços i explicacions més reiterades.
- Tècniques: la més coneguda és el TAT (test d’apercepció temàtica) i les seves derivacions com el CAT-A, CAT’S i el CAT-H. També el PN (pata negra) és important, sent la més popular entre les empleades en la exploració infantil, i n’hi ha altres com el “test de frustració de Rosenzweig” o el “test de quatre quadres” i el “test de relacions objectives”.
TAT (Test d’apercepció temàtica) És la segona tècnica projectiva més utilitzada. Consta de 20 làmines amb diferents graus d’ambiguitat (des d’una làmina en blanc fins el realisme fotogràfic). Les làmines es seleccionen en funció de la edat i el sexe, havent quatre grups: nens i nenes de 4 a 14 anys i homes i dones majors de 14 anys.
No hi ha dades normatives unificades ni en l’administració, valoració ni en la interpretació. La consigna de Murray consisteix en que es construeixi una història la més completa possible amb un principi, un desenvolupament i un final, on apareguin els pensaments i sentiments dels personatges.
En la interpretació solen determinar-se aspectes com qui és l’heroi (personatge amb el que el subjecte s’identifica), les necessitats i pressions derivades de l’anàlisi del contingut de les històries narrades, així com la singularitat o respostes dels subjectes que s’allunyen de les respostes més comuns.
Al ser respostes obertes és molt difícil determinar criteris rellevants i útils per a validar la prova, pel que es reconeix que la seva validesa és una incògnita. No és gaire vàlida per a mesurar atributs de personalitat estables, les seves respostes són molt dependents d’estats com ansietat, son, gana, etc.
La fiabilitat test-retest és molt baixa, sent les dades sobre fiabilitat intrajutges contradictòries.
En general, la fiabilitat i validesa depenen bastant de l’entrenament i visió teòrica de l’avaluador, el qual limita l’objectivitat de la prova.
 Expressives No hi ha material, es parteix de fulls en blanc en els que el subjecte ha de realitzar un dibuix segons consignes. A vegades es demana que a més a més d’haver dibuixat, s’escrigui el que s’ha dibuixat. Els dibuixos que més es demanen són el de la figura humana, el HTP (casa – arbre – persona), el dibuix de la família, la tècnica del garabato, etc.
Aquestes tècniques també sorgeixen des del marc psicodinàmic, quan s’utilitzen des d’aquesta perspectiva, la validesa i la fiabilitat disminueixen molt i presenten problemes d’interpretació. Si es parteix del pressupost de que projectar és reflexar la teva realitat, llavors és diferent, perquè aquestes tècniques poden servir per establir un llenguatge comú, ajudar a expressar idees que, per exemple, als nens els costen més per ser abstractes i difícils.
Dibuix d’una figura humana Es fa un anàlisi evolutiu en termes quantitatius i qualitatius. Per a l’anàlisi quantitatiu s’ha vist que en tots els llocs en els que s’ha constatat hi ha estudis consecutius. Per exemple, els nens dibuixen primer la boca i els ulls que el nas. Aquests dibuixos s’utilitzen sovint com a indicadors de l’estadi evolutiu en el que es troben els nens. Es poden veure problemes en el desenvolupament si a una determinada edat no s’ha aconseguit dibuixar determinades parts del cos. Pel que es refereix als aspectes qualitatius es pot donar també una transgressió de l’ordre (si a la teva edat fas coses que no et corresponen).
 Constructives El subjecte ha d’estructurar un espai i organitzar en ell una sèrie d’elements que constitueixen el material de la prova. S’utilitzen poc, són difícils d’interpretar i d’un cos elevat de temps i de material. Les més conegudes són “test del poble”, “test de l’aldea imaginaria”.
Pretenen obtenir informació d’aspectes intel·lectuals i afectius de la personalitat, així com d’aspectes de personalitat interrelacionats amb el medi. Tenen molt poc suport empíric.
Entre professionals del camp infantil té una bona acollida el denominat “joc diagnòstic”, amb components dels coneguts jocs de rol, que encara que ha intentat tipificar-se, normalment en la pràctica aquestes normes no es tenen en compte. un exemple del joc diagnòstic és fer que una nena canvi a nines que es fan pipí.
 Associatives Parteixen de la presentació d’un estímul en forma verbal o escrita (paraules, frases o contes) al que el subjecte ha de respondre amb associacions.
- Associacions de paraules: és la tècnica més Antigua. La tasca consisteix en dir al subjecte que respongui amb la paraula que primer li vingui al cap, anotant el temps de reacció i la resposta. La seva aplicació clínica va ser impulsava des de l’aproximació psicodinàmica, amb Jung. S’han empleat bastant en l’estudi d’interessos vocacionals i les actituds.
- Frases incompletes: són les tècniques associatives més empleades a l’actualitat. Només es faciliten les paraules inicials o començament de frases, demanant al subjecte que acabi la frase.
- Completar contes: és el cas de les “fabules de Düs”, empleada en nens de tres anys cap endavant. Les històries fan referència a situacions de la vida infantil, algunes traslladades al món animal. Va ser ideat com a mètode de diagnòstic de complexes i resistències des d’una perspectiva psicodinàmica.
La seva valoració és bàsicament qualitativa, i presenta problemes com carència de sistemes objectius de valoració, falta de validesa i de fiabilitat.
Valoració general Avantatges - És una bona manera d’establir rapport inicial, sobretot en nens, amb adults és més dubtós, sobretot depenent del marc teòric des del que es treballa.
- Són tasques percebudes pel subjecte com inocues. No es veuen amenaçants perquè qualsevol resposta es considera correcta - Són menys susceptibles al falsejament deliberat (se suposa) - Són bones per a formular hipòtesis, com a primera aproximació, però es necessita contrastació.
Inconvenients - Estan adequadament tipificades amb respecte a la seva aplicació i puntuació. Aquests aspectes depenen molt de les variables de l’avaluador, el que redueix la seva objectivitat.
Se les critica que la interpretació de l’avaluador davant les dades pot ser tant subjectiva com la del subjecte davant la prova.
- Absència de dades normatives en general - Problemes de fiabilitat. Baixa fiabilitat inter-jutges tant en aspectes de puntuació com sobretot d’interpretació, i baixa fiabilitat en el test-retest - Dades molt contradictòries sobre la validesa ...

Comprar Previsualizar