Conceptes importants de totes les lectures. (2015)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 2º curso
Asignatura Teories de la comunicació
Año del apunte 2015
Páginas 15
Fecha de subida 02/01/2015
Descargas 80
Subido por

Descripción

Són apunts de classe, hi ha coses que falta i no estan correjits. Espero que us serveixi per pasar el apuro.

Vista previa del texto

TEORIES DE LA COMUNICACIÓ.
SEMINARIS.
Comunicació interpersonal: – Intereccionisme simbòlic – Comunicació no verbal: tot alló que és no verbal, es fixa en els significats de la gestualitat, de la distància...
– Pragmàtica: relació entre signes i usuaris. Va més enllà del missatge.
Comunicaciño mediàtica: – Perspectica empirico-analítica: té dades, estudia les ciencies socials des de el punt de vista del empirisme. Linteressa el qué i el subjecte: Teoria funcionalista.: Estudia quines són les funcions i disfuncions dels mitjans de comunicació per mantenir integrat el sistema – “two-step flow”: Teoria dels efectes limitats: posa en dubte que els mitjans de comunicació tiguin efectes apreciables en el públic i destaca el paper que els factors intermedis juguen en la influència dels mitjans en les persones.
– Agenda setting: una selecció de temas fa que es configuri l'agenda de l'opinió publica.
– Usos i gratificacions: els mitjans de comnicació satisfàn unes necessitats psicologiques i socials. La gent com a public i el public com a individu: necessitats d'informació.
– L'espiral del silenci.
– Perspectica crítica: no hi ha prou en observar, s'ha de fer una societat més justa. S'ha d'anar més enllà: Teoria crítica: es la critica a la teoria funcionalista, perque diu que la teoria funcionalista fragmenta la realitat. Ell diu tenim una realitat mes complexa hem de fer estudis mes complexs.
– Estudis culturals: sentits ideologic en els contigunts dels mitjans. Posen l'enfàsi en la ideologia i per una banda son critics per els aspectes minoritaris pero per altra banda diuen que els mitjans poden fer surtir a la llum els grups minoritais com els moviemtns culturals...
– Perspectiva interpretativista: L'interessa la societat des del punt de vista del perqué i el subjecte. Posa emfàsi en el paper dels mitjans de comunicació en co es construeix la realitat.: – Construcció social de la realitat.
– Teoria interaccional dels media: El paper dels mitjans i de les noves tecnologies com afecten amb el paper d'acció-interacció. Centralitat dels mitjans en la formació de la cultura moderna. Thompson the new visivility Es a dir, tenimr diferents maneres de ordenar el coneixement de la comunicació.
LECTURA 1: ERVING GOFFMAN Gofman: conclusió que diu que tot es un joc d'apariencies el que hi ha a la comunicació. Pero es aixi com ens consturim una identita cadascu de cnosaltres sobre la qual prenen desicions reals que desprès afecten a nivell social o al conjunt de la societat o de la població.
LECTURA 2: LA OPINIÓN PUBLCIA: W. LIPPMAN -Com a complement de la lectura mirar: pàgina 110 explicades les idees principals de Lippman Teoria e Investigación en comunicación social.
– La idea general d'aquest text: Ell parla sobre l'opinió publica. Per ell el coneixement de l'entorn és un coneixement indirecte, ja que nosaltres tenim unes percepcions i un coneixement indirecte.
– Herois i anti-herois: En els conflictes bèlics es que tenim una idea de les persones de “bons” i “dolents”. Son idees contraposades. En moments de pau aquesta contraposició mai deixa de existir pero es suavitza, per tant els simbols tenen menys força. Depen del punt de vista on ho miris, els bons seràn uns i els dolents uns altres.
– Conecpte “Pseudoentorn”: es el que hi ha entre l'entorn i els individus. Es a dir, entre l'individu i l'entorn tenim elements reals i imatges mental. Aquestes imatges mentals son possibles per el pseudoentorn, aquestes imatges mental es derive a accions reals. Es a dir, les meves accions encara que tingui una imatge mental sobre un fet, els comportament que jo tingui seràn reals. Pagina 32 i 33.
– Les ficcions: les representacions que tenim del nostra entorn. La realitat és molt gran, agafem una selecció per explicar aquesta realitat.
– Anàlisi de la opinió pública: s'ha de tenir en compte el concepte entre els acontecimientos, les imatges mentals i les nostres accions. Concepte triangular.
Per exemple: hem anat al mateix concert pero cadascú surt amb les sevex vivències ( imatges mentals ) no son les mateixes que no pot tenir ella.
– Ell diu que entra la realitat i l'individu existeix una institució que pogués el.laborar un mapa interpretatiu de la realitat. Aquesta funció de mapa interpretatiu la fan els mitjans de comunicació. Aixó està a la pàgina 43.
LECTURA COMUNICACIÓ DE MASAS, GUSTOS POPULARES Y ACCIÓN SOCIAL ORGANIZADA. Paul Felix Lazarsfeld y Robert King Merton.
Paul Felix Lazarsfeld: Es va centrar en estudiar la radio Robert King Merton: Va guanyar un premi nobel Teoria funcionalista: es trova dins de la perspeciva empirico-analítica de la comunicació mediatica.
Lectura: vivim en una societat de canvis pero no al atzar, sino que depen de unes variants com la societat i la economia.
Els mass-emdia exerceixen una gran influencia a la societat.
Conceptes clau: – Macro efectes presentatsen forma de funció i disfuncions dels mass-media.
– Funció Status: donen prestigi i realcen l'autoritat, dónan legitimitat. Hi ha reciprocitat entre el mitjà i el que llegeix el mitjà. Un exemple que otorga status per desmèrit serien els reality shows.
– Funció d'Imposició de normes socials: fan de denunciants públics, diuen alló que és torelable i alló que és desviable. Ex: cas pujol.
– Disfunció narcotitzan: l'accès de la informació està fent a que la gent sigui passiva, molta informació i no acció. Sobresaturació d'informació. És narcotitzan per que et deixa sense opinió, com “atontat”.
3 condicions per complir els objectius socials dins de la propaganda: – Canalització: Les actituds no es poden canviar, es poden canalitzar.Dins del mercat pot haver-hi una necessitat que en si l'objecte te une caracteristiques comunes que tu vols complir aquelles necesitats independenment de la marca.
– Monopolització: té tot ell la propaganda, no hi ha ningu que li fagi front.
Seria caracteristic a les situacions bèliques. Normalment no es dóna aquest fet per que existeix la contra-propaganda. Una altres situació de monopolització és el de una animadora soltera, es a dir, si tu transmet inforació i no hi ha més informació d'alló, nomès es creuràn la teva informació i per tant no hi haurà un equilibri.
– Complementació: Intentar convençer algu no serviex de res, la propaganda intenta conençer a les persones. Un exemple seria el porta a porta de cara el 9N. Apoyan el que diuen els mass-media amb discusions.
– Conformisme social: els efectes socials del mass-media variaran seogns qui tingui la propietat d'aquess. Els mass-,edia estan sustentats per grans complexos del mó dels nego – Gusto popular: s'ha anat degradant en el temps, avans les arts estaven destinades a una èlit.
– Propaganda per a objectius socials: Que vol dir que els mitjans de comunicació conntribueixen al manteniment del sistema social i economic i a limitar la critica: – Conformisme social: manteniment del status quo. Els efectes socials del mass-media variaran seogns qui tingui la propietat d'aquess. Els mass-,edia estan sustentats per grans complexos del mó dels nego Que vol dir confundir el saber con el hacer: – Disfunció narcotitzan Per que al final diu que estan sobre valorats? Diuen que està sobre valorat per que no es que tinguin aquest poder, es que la imatge que ens hem creat d'ells provca que li tinguem aquests respecte. Tenen uns efectes limitats. En la lectura ens diu la mirada que tenim dels mitjans pero de de els punts de vista concrets.
Teoria funcionalista: diu que s'acaba produint un equilibri.
SESSIÓ 05/11/2014: La industria de la cultura: ilkustración como engaño de las masas: Escola de Frankfurt → Centrats a estudiar els missatges ideològics dels continguts de mitjas de comunicació. Estudiem com es modifiquen aquests valors i imatges amb les estrategies de mercat, desnvolupats als EEUU.
Perspectiva Crítica: Teoria Crítica: inspirada en le marxisme folosófic i psicoànalisis.
Conceptes clau: – Cultura de masses: cultura imposada per els alttres, producte dels monopolis i dels negocis.
– Homogeneïtzació: la marca que fa la cultura sobre els productes és exactament la matiexa i formen un producte uniforme.
– Monopolis culturals: les persones que estàn a les altres esferes estàn interessades en dir que són negocis i que formen part de les industries. La industria del cinema i de la radio.
– Tecnologia: adquireix domini sobre aquelles persones que tenen una influencia economica major. Dieun que qui domina la tecnologia és qui tè un poder economic.
– Racionalitat tecnògica: naturalesa repressiva.
– Indústria cultural: no es una industria cultura com la podem entendre, ells l'asocien en que els bens culturals es crean de manera masiva per fomentar la economia capitalista. Està normalitzada i té una producció en cadena.
– Unitat de la indústria cultural: monpolis culturals caracteritzats per una dependència. Són dos àmbits que es necesiten un a l'altre.
– Clasificació, organització i qualificacio dels consumidors a la lectura posa l'exemple de le spelicules A i B. Clasifiquen als consumidors en una graella, els consumidors han de consumir els bens culturals depenen de la seva classe.
– Cinema com a reproducció de la realitat: els autors afirman que la vida real es forma per les pelicules. Equivalència entre film i la realitat.
– Estil: per produir aquesta industria fa falta l'estil que és un estil impusat que ordea un patrons determinats. L'ideal es que s'asembli a la vida quotidiana. Els donen un producte que es pot considerar paral.lel a la vida quiotidiana pero el – – – – – consumidor sap que no li pasarà.
Indústria de la culura com a repetició: no es deixa innovar, es repeteixen els conceptes amb petites variacions perque la gent es conformi amb el matiex.
Diversió com a sinònim de no pensar en res: evasió de la idea de resistència: divertir-se forma part de treballar per que tu descansas i tens les teves estones de lleure per desprès estar bè alhora de treballar.
Publicitat: agències publicitàrias són els grans monopolis, els que donen informació sempre són els mateixos. La publicitat no te tant la funció de donar suport el producte sino dóna suport al mitjà ideologic per que el mitjà parli bé de tu.
Llenguatge: paraules vinculades au n cocnepte abstracte. La gent parla de coses que s les analitzas semànticament no volen dir el que volen dir.
Apunts: • En quin context els autors? Quina situació vivencial tenen? Són Alemanys jueus que s'han d'exiliar a EEUU per el Marxisme per la seva nacionalitat.
Aixó no ho entenen i pateixen un punt d'enfadament i per tant és un text crític per que hi ha un enfadament.
• • • • • • Un dels conceptes clau és el de industria de la cultura: Que ens remet? Plantejen que en aquesta situació hi ha una producció mercantidista, els productes culturals es converteixen en mercaderies on es va a buscar el negoci.
Els productes culturals perden el seu sentit pero tots estem inmesos en aquesta llógica, ja no ens ho plantejem per que hi ha aquest predomini de l'audiència com a objectes, es a dir, audiència sense capacitat crítica.
L'escpectador pot escollir? No. No pot escolllir per que les industries imposen.
Pero si que pot tenir una falça impressió de que pot escollir, es una falça il.lusió que et penses quina pel.licula pots anar a veure pero en el fons veus les pel.licules que segueixen els mateixos patrons que han conseguit estar alla aquelles pelicules i per tant estàn orientades als beneficis economics. Per tant, el mode de producció del capitalisme determina la cultura.
La publicitat s'enten com un pilar ideologic i alerta de la dependència de las industries culturals en relació als principals monopolis economics. Tot ens porta a la llógica capitalista i mercantidista.
Anècdota: l'estudi a de servir per fer aportacions per millorar la societat, no com enrequiment del sistem economic. Adorn li van manar fer un estudi de radio i ho va fer des de la perspectiva critica i li van surtir resultas que no eren.
Estil: tots els productes tenen un mateix estil que aquest estil dóna coherència a la llogica mercantil i capitalista.
Industria de la cultura: el concepte de industria de la cultura fa èmfasis a com es produeix la cultura, en la cultura com a negoci, en conformirmse i resignació, no hi ha separació entre oci i feina, publicitat com a pilar idelologic.
La idea de explotar al 100x100 los recursos técnicos disponibles y los medis populares de consumo estético forma parte del sistema económico que se niega a exploatar recursos para abolir el hambre: El cine obliga a sus victimas a estabecer una equivalencia entre el firm y la realidad: 12/11/2014: AGENDA SETTING: “Los temas y los aspectos: explorando una nueva dimensión de la agenda setting” Mmccombs i Dixie Evatt – Es una teoria que estudia com la gent veu el món i la importancia a certs temas esta influenciada de manera directa i mesurable per els mitjans de comunicació.
– Origens inte.lectuals de la teoria: – Lippman: com les persones fomrne imtges a les seves ments – Robert Park: funció indicadora de les noticies: escola de chicago – Bernard Cohen: medios de comunicación influyen en como hablamos de esos temas – Neuman, Just i Crigler: rol dels mitjans de comunicació de difusió de traduir el lenguatge del discurs públic.
– Coneixement de la agenda: La investigació de lagenda es sol fer a través d'enquestes d'opinion publiques.
– Es fa a travès d'un model de preguntes anomenades PMI. J – Jian Hua Zhu: hi ha un conjunt de temes reduits que proecupen a la societat.
– Downs: Moviment del ítems de l'agenda: cicle d'atenció d'un assumpte – Tipologia d'Acapulco: – Tipus I: es basa en el sistema i es la hipòtesis basica de que la manera de cobrir la informació influeix en les percepcions publicques sobre quins son els assumptes importants del dia – Tipus II: comparació agendes individuals i agendes dels mitjans de comunicació.
– Tipus III: Relació entre l'agenda mediàtica i l'agenda pública.
– Tipus IV: Rellevància que un tema té per l'individu avans dels mitjans i desprès.
– Desenvolupamen teòric: – Fase I: estudia trasnferència de la prominència dels misatjes – Fase II: – Fase II: amplia la noció mes enllà dels temas, onclou interès general.
– Fase IV: qui estableix la agenda dels mitjans? – Desenvolupament de la segona dimensió: – L'agenda de temes es nomes una aplicació del model. El conjunt de temes, tòpics i esdevenimetn son només la primera dimensió – Aquests objectes no estan buits o sense modelar, missatges donen forma i significat.
– Teoria del enquadrament: – Relacionat estrictament amb la segona dimensió de l'agenda setting.
– Principals autors Tankard i Entman – Inyegar; parla des efectes del enquadrament.
– Conclusions: – Agenda etting dona prioritat no nomes els temes sino tambe els aspectes – Aplicació mes amplia del mondel de l'agenda setting es vincula amb la noció d'enquadrament – Els missatges dels mitjans d edifusió influeix no nomñes en els temes, sinó en la manera com la gent pensa sobre aquests temes.
– Actualment l'agenda no nomès et bases en noticies sino tambpe hi ha programes que influeixen com tertulies que tambe influeixen en com afecten a la societat.
Tipus d'agenda: – Agenda personal – Agenda interpersonal – Agenda pública Hipotesis de la teoria en la primera dimensió: – Hi ha una selecció de temes i una jerarquització. La primera part de l'Agenda ens diu en que hem de pensar.
– Necesitat de orientació: la orientació dels individus. Lippman tamve ens deia que els mitjans de comnicació ens feien com de mapes interpretetius sobre la realitat.
– Rellevància i certesa: Si jo tinc incertesa sobre un tema, a mi em poden influencia mes. Si el tema es rellevant i tinc invcertesa: encara hem poden influenciar mes. Per tant, la incertesa fa associada a més influencia. Quan més incertesa més influencia.
– Segons la teoria, els efectes son limitats o il.limitats?Limitats per que hi ha una serie de factors que fan que no infueixi per iguaL.
– Que es el que ens influeix? Els temas i els “acontecimientos”. En un aconteixemetn pot esdever-hi temas. El tema de l'evola ve d'un aconteixement.
L'economica internacional seria un tema. El que fan els mitjans es que fan una selecció de tema i d'aquestes temas es jerarquitza. Ja ens diuen en qins tema hem de pensar i ens diuen quin tractament tenim.
– Framing: Es el marc de com els mitjans tractan aquell tema. Un parlelisme – – – – amb una fotografia, amb un ecuadrament de la fotografia. Hi ha una realitat que és una fotografia i jo tinc una mirada sobre aquella situació i faig una aportació, estic ensenyant alló. Hi ha una serie de atributs.
Que es mesuraria dins de lagenda setting? Opinió publica i els temas: com els podem mesurar? La opinió publcia la coneixem atrav`s de enquestes i els temas amb analisis dels mitjans.
Dins de qina perspectiva teorica esta lagenda setting? La perspectiva funcionalista i interpretivista,per que per exemple el concepte de framing te relacions amb altres teories.
Matis: a partir de si hi ha mes o menys incertesa, en un moment de canvi de vot, els uque son indesisos poden canviar de vot perque no tene una opinió clara, no tenen una documentació propia.
Internet com a mitjans o com a llocs per documentarnos: – Internet pot comportat una necesiat de orientació important.
– En el cas que hi hagui multiplicitat de mitjasns es garantia que hi hagui mes amplitud de temas? No, els temas de l'agenda continuaràn sent els temas.
Referencies per llegir per acabar d'entendre el concpete de Agenda Setting: – Entrevista a Maxwel: Hay que reiventar el concepto de noticia de Paulina Leiman Muñoz.
– Maxwel: una figura relevante en el estudio de la comunicación.
SESSIÓ 19/11 MASS MEDIA, CRIME AND THE DISCOURSE OF FEAR: David L. Altheide: El medio i el crimen se ha utlitzado siempre como materia prima, los medios de comunicació y se ha generlaizado el hecho de hacerlo morboso y se ha difundido de forma gramatica.
Ejemplos de vidio: – Pelicula perdida La cobertursa que se le hace a un crimen va muy ligado al frmato del entretenimiento que se muestra por ejemplo en la pelicula perdida. Esto es porque va conectado con el medio porque es como una materia prima, a de mas, se puede cubrir facilmente.
“ Cubrir el crimen es lo mas facil, lo mas rapido, lo mas barato y la manera mas eficiente de cubrir las noticis telvisivas”. La población ve el crimen asociado con la violencia extrema i se racionaliza. Llos medios de comunicaación ejercen un papel importante en las agenda públicas.
– El crimen en Tv se ha racionalizado siempre – Los medios de comunicación se inspiran en los formatos de entretenimiento.
– Énfasis en los dramáticos que producen un ritmo de juego emocionante y familiar para el público. Les atrae y por tanyo les gusta mas.
– La cultura popular lo adquiere como la “forma normal” de comnicación y consecuencia un reflej de la realidad.
Teoria y antecedentes: – Autor: David Altheide.
– Perspectiva interpretativista: construcción social de la realidad.
– Tambièn el intereccioniso simbolico.
– La realidad se nos presenta como a un programa de entretenimiento.
– El discurso del miedo prommueve la sensación de que todo está fuera de control. La gente percive mas peligro de lo que realmente hay.
– La cobertura de crímenes constribuye a la emergencia del discurso del medio.
Framing o priming: – Relacionado con la agenda setting, el priming es que los medios seleccionan una parte de la realidad y al hacr esa selección se provoca el framing.
Consecuencias socials del discurso del miedo: – Perceptual criminology: se fomenta y se trata el miedo hace que sea creciente la sensación del miedo, se generaliza el miedo. Un ejemplo es el 11S es la sensación que tenian antes y despuès, aunque la situación de seguridad és mayor, la sensación es menor.
– “ El mayor impacto del discurso del miedo propoca una sensación de desorde de que todo esta fuera de control”. Augmenta la seguridad o la vigilancia para controlar mas a los ciudadanos.
– El hecho de que se sientant inseguros hace que haya mas vigilancia, por ejemplo vigilancia a los aeropuertos innecesaria.
– Victimización: – el miedo se convierte en una orientación y una perspectiva y no una respuesta. Se vive con miedo en genral.
– Ciudadanos con necesidad de protección.
– Se convierte en un sta – tus. Todos estamos sometidos al discurso del miedo.
CITA RESUMEN: Una comparación entre las pierdra el miedo, ambos se crean por la paga del tiempo y la presion y tanto como las priedras se hace con el tiempo el miedo limita nuestras vidas y nos hace sentirnos protegidos.
L'ESPIRAL DEL SILENCI: Elisabeth Noelle-Neumann: – Berlín. Imperi Alemany 1916: Allensbach.
– La opinió pública: La teoria s'emmarca dintre del concepte de l'opinió pública, sense aquesta no hi haura esperal. Diversos autors ja han parlat d'aquesta – – – – – – – – – – opinió pública molt abans de que es donès a conèixer com a un concepte social.
La teoria de l'espiral del silencia ja s'havia tractat abans d'altres formes quan Noelle-Neumann va començar a tractar al 1971 amb enquestes. L'autora tracta el tema molts cops fent referència a les leeccion alemanyes.
La tesis: L'opinió publica, es una mecanisme de cohesió de la societat i la integraciaó de las societat i grups de ls quals depenen la supervivència de la comunitat i la seva capacitat d'acció..
– Aquestes persones tenen por a l'aïllament i la propia societat amenaça al aïllament.
– Opinió publica com a mecanisme de control social.
Opinió publica com a cohesió de la societat. Considera que el cos humà no estaria cohesionada si no fos per la pell i el mateix la societat si no fós per la opinió publica.
Opinió pública: – com a proces racionals: intrumental en la formació d'opinió i en la presa de decisions en una democràcia – com a control social: missió de integrar la societat.
Espiral del silenci: aquells que tenen la impressió de que les seves opinions estan adquirint més pes i cada vegades tenen més partidaris, es sentent forts i apareten tenir més adeptes dels que tenen en realitat.
En canvi, aquells que creuen que les seves opinions estan perdent força, es queden més callats per por a l'aïllament i dóna la sensació que tenen menys adeptes dels que tenen.
Supòsits de l'espiral del silenci: 1. Membres d'una societat es veuen amenaçats per l'aïllament.
2. Conseqüenia les persones fan sondejos per veure quina es la opinió majoritària 3. Resultats d'aquests sondejos afectes al comportament que tè l'individu en societat.
Inlfuencia en els mitjan de comuncació: els mijans tenen una influencia desiciva en la percepció qe té la població sobre l'entorn. Sobre el que es bo, el que és dolent, el que és important...
Els mitjans de comunicació son creadors d'opinió i per tant exerceixen influenciada Doble clima d'opinió: l'autora explica que la gent que veu molt la TV te una noció diferent i per tant aquella gent que veu mes la TV es forma un clima d'opinió diferent i aixó genera que hi hagu un doble clima d'opinió.
Codificació i descodificació en el discurs televisiu. Stuart Hall.
Stuart Hall: va neixer el 3 febrer el 1932 i va morirr el 10 de febrer del 2014. E jamaicà i teoria i socioleg.
Objectius: questió d'asimetria en els processos de codificació i descodificació dels missatges. Analitzar com els significats denotatius tenen diverses funcions. Analitzar com els aspectes connotatiuss s'estenen en aspectes ideològics, socials i culturals.
Depen de la nostra ideolgoia podem entendre el missatge d'una manera o una altre.
Conceptes clau: • La producció • La comunicació sistemàticament distorsionada: La audiència no dóna el sigificat dels misatge que el autor volia donar. Les cultura dominant es deixa en marge les altres. En el acte comunicatiu hi ha emisor, misatge i receptor? No.
Hi ha un circuit producció, ciruclació, distribució / consum i reproducció. La construacció del misatge l'anomenarem decoficicació. El llenguatge televisiu és al igual que cada mitjà necesita unllenguaje especific la tv tambe.
• La codiciació i descodificació: tems en que el misatge es codificat per el autor i fins que arriba al lector i el descoficica.
• Producció: el succès comunicatiu i el dicurs. E ◦ El succès comunicat resultat final d'un susccès hisptira, a partir del que el periodista construeixi es crearà el succès comunicatiu tenint en compte les rutines, l'indiviu...
◦ El dicurs són missatges codificats que són els qe reaitzen les estructures readiofoniques. Es important que siguin comprensbles per la descodiciació.
◦ Estructures de signifcació: Simetia entre el que vol dir l'emisrro i el que interpreta el receptor per tal que hi hagi el mateix nivell de significació. No tene per que ser les mateixes entre l'emisor i el receptor sino que poden ser diferent.
◦ Marcs de coneixement: estructures cognitives basads en el past que ens fan entendre.
◦ Insfraestructures tècniques: són necesaries per que es pugi entendre el missatge comunicatiu.
• Construcció del discurs: ◦ Estructura de dominació: cultura dominant.
◦ Significat referent o dominant: és la manera en com s'estructura un misatge en relació a la resta de elements. Representa una clausura del missatgr.
◦ Signifcat subordinat: pr sota del significat preferent. El el significat que el receptor otorga el missattgr.
◦ Signe visual: suport auditiu-visual que és mes universal i no comporta malantesus. Poden ser connotatius o dennotatius.
▪ ConnotaciÓ: va més enllà del litera ▪ Denotació: la merna literal d'interpretar un miassatge. Pot ser transformada i desplaçada per els codis.
• Descodificació: ◦ Codi dominant o heme´nic: espectador descodifica el mateix codi que el emisor ◦ Codi professional: utilitzar pels professional de radiodifusió. Es relativamet independent del codi dominant pero opera dins de l'hegemonia del codi dominant.
◦ Llectura negociada: el receptor del missatge el rep i el descodifica tenint en compte l'hegemonia del codi determinat.
◦ Codi oposicional: el receptor enten com ha estat codificat el missatge pero decideix descodificarlo de manera contrària.
• Altres conceptes: ◦ Ciculració: després de la producció del misatge es dóna pas a la circulació d'aquest. E a dir, le missatge passa a ser escoltat.
◦ Reproducció ideològica: contingut del missatg esta relacionat de manera directa amb la ideolgai i aixó fa que les elits esitguin relacionades amb els mitjans de comunicació i per tant que hi ha hagi ideologia al missatge.
• Conclusioons: ◦ dificil identifcar com a neutral la tasca de “fer la comunicació més efectiva” ◦ Els errors denotatius son són estructuralment importants ◦ Els malentesos connotatius poden ser de màxima transcendència.
◦ La desició d'intervenir per fer les elits més neutrals és política.
◦ Llegir malament és una opció política. Connivència amb els interessos dominants. Els que tenen el poder li otorguen al dret de fer “la vista grossa” Per que els estudis culturals els podem considerar crítics? Que pretenen que busquen? Producció del missatge: En quina part del text Construcció del discurs.
Signe visual: connotació i denotació.
Significats preferents o dominants en relació al ordre cultural dominant.
Quines són les diferents posicions de la audiència en la interpretació del codi televisiu? Recepció de la hegemonia The New Visibility: John B. Thompson: • Esta lectura se basa en como los medios han transformado y han dado origen a las sociedades modernas.
• John B Thomson és sociologo y porfesor de la Universidad de Chambridge.
• La teoria: interaccional de los medios d ecomunicación: no solo los medios de comunicación dan la interacción e interacción sino tambien los indiviuos.
◦ Interacción cara a cara: participantes inmediatamente presentes uno al otro en un mismo marco espacio-temporal ◦ Interacción mediada: extendida a través del espacio, possibilidad de • • • • alargarse o comprimirse. Prodcutores y receptores de mensajes separacdos espacialmente. Ineracción simultánea o separada, de carácter dialógico, i reducacción variedad indiadores simbólicos, pueden ser envios de cartas...
◦ Quasi interrelación mediada: producción y recepción de materiales.
Caracteristicas similares a la int. Mediada: alargamiento en espacio y tiempo y estrechamiento en indicadores simbólicos. Las difrencias con la int. Mediada es que las formas simbólicas producidad por variedad indefinida de desinatarios potenciales ( en relación a quien va dirigido ) i que el carácter és monológico.
◦ Interacción medidada por ordenador: creada por el desarrollo de las ecnologias que tiene una caract similar a las int mediada por el correo electronico = a el envio de cartas. Las diferencias con la int mediada és que la compresión temporal és mucho mayor i que las instituciones que median y condiciones de yso son muy diferentes es decir que en esta interacción como interviene internet... esto implica que la persona tiene conocimiento de estas nuevas herramientas. La mediada por ordenador hi hay muchas particularidades por que es diferente entrar en un chat, en un blog, por tanto es muy desigual.
Visibilidad mediada: el desarrollo de los medios de comunicació. El campo de visión no srestringido por propiedad espacio temporales, formado por propiedades distinitvas de los medios y nuevas formas de interación. Con la llegada de esta visiviñidad hay inclusión del audiovisual o visual-textual.
Simultaneidad despacializada: nace por los medios electronicos actuales.
Permite tener una conversación muy similar pero en un marco especial muy diferente. Videollamadas... mismo mrco temporal sin compartir escenario espacial i gran riquea de indicadores simbólicos, ya que puedes ver sus gestos, sus expresiones faciales...
Visibilidad y poder político: área donde implicacions de la visibilidad mediada relacionada con el poder politico. Antigamente tenia que un politico har meetings, mover ilos i conseguir contactos. Actualmente muchas vezes y cada vez mas el poder politico ha creado una nueva visibilidad y no es necesario tener presente al politico ya que lo podemos ver a traves de los medios de comunicación y los dirigentes crean la imagen que ellos quieran crear.
Aprovechan el nuevo hueco para acercarse mas aunque sea sin presencia fisica.
Antigamente se tenian que tenrr un dicurso con voz mas elevada, sin embargo con la aparición de las tecnologias puede llevar a un alcance mucho mayor y crea una imagen que el quiere idea pero el flujo de información esta descontrolada y por tanto se ha de estr muy al tanto de que no se filtre la infomración... cuando un periodista o los medios no lo controlan lo puedne publicar y esto le repercute negativamente. Hay mas oportunidades a la vez que mas riesgos.
Medios de comunicacón como un ámbito de interacción: Este concepto és que los medios ya nopasan a ser un instrumento sino un ambito. Este desarrollo ha sido por el desarrollo de la industria editorial ( mas capacidad de haer • • • • • • • • contenidos ) i la comniación electronica. Los resultados són la variación de la combinación interactiva, creación nuevos cambios de acción e interacción, formas de visibilidad distintas ( relaciones de poder pueden cambiar rápidamente ) i visbilidad se libera de propiedades espaciales y temporales ( se rompe las fronteras de espacio y tiempo ).
Intimidad no-recíproca a distancia: tipo peculair de relación interpersonal, de vínculos sociales e intimidad.
Combinación interactiva: recopilación de las interacciones en relación a su uso.
Visibilidad ubicada en copresencia: cuando tienes una interacción cara a cara imploca que puedes ver una persona pero ella te podra ver a ti, habra una reciprocidasd en este aspecto.
Sociedad de autorrevelaión: relación con la visibilidad del poder politico, no sale lo que el gobernante quiere que salga sino tambien salen aspectos de su vida personal.
Intimidad mediada: polticos lo crean para crear una autoimagen i se “bajan” a el nivel de la sociedad para acercarse a la población y asus seguidores.
Una espada de doble filo: Los MdC: Las tecnologias han proporcionado nuevas maneras de crearse la propia imagen de los politicos. Un dirigente puede crear una imagen a su interes i le asesoran de como aparecer por diferentes medios pero realmente és una arma de doble filo porque al mismo tiempo pone en peligro la posición del politico porque ha tanta info i los medio tiene tanto alcance que pueden sacar a la luz diferentes aspectos que le perjudicarian.
Los lideres políticos es´tan mas exppuestos al riesgo Los escándolos politicos: ...