1. L'ordenament jurídic i el sistema de fonts (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Criminología + Derecho - 1º curso
Asignatura Dret constitucional I
Profesor E.F.
Año del apunte 2017
Páginas 7
Fecha de subida 12/10/2017
Descargas 0
Subido por

Descripción

Apunts de l'assignatura dret constitucional I, de primer de dret a la UAB amb el professor Enric Fossas, de l'any 2017

Vista previa del texto

Dret Constitucional I 1º Dret UAB TEMA 1: L’ORDENAMENT JURÍDIC I EL SISTEMA DE FONTS Aquesta part del dret constitucional parla de com el dret constitucional organitza el dret.
1.1: NORMES JURÍDIQUES La qüestió del què són les normes jurídiques no és una qüestió que interessi al dret constitucional, és més temari dels teòrics del dret, no obstant, és important que estiguem d’acord en el què és el concepte de norma jurídica, que parlem del mateix terme. Molts conceptes del dret són convencionals, que vol dir que no són objectius. Per tant, una definició de norma jurídica seria la següent: Les normes jurídiques les podríem entendre com a proposicions prescriptives que ordenen, prohibeixen o autoritzen realitzar alguna actuació, algun comportament.
Anant més enrere, una proposició és una frase o el significat de la mateixa que provoca una idea en l’interlocutor. Les normes jurídiques són proposicions, són frases, però no són frases només, sinó el que signifiquen. A més, són frases el contingut de les quals és prescriptiu, poden prohibir determinades conductes, obligar, permetre o autoritzar.
No obstant, per tal que sigui considerada una norma jurídica, ha d’haver estat emesa pels poders públics. Hi ha un altre conjunt de normes que no emeten dels poders públics. Són, per tant, normes socials, morals, religioses, etc. són proposicions, si, però no són jurídiques, perquè no compten amb el recolzament dels poders públics.
A més, les normes jurídiques han d’estar dins de l’ordenament jurídic, han d’haver estat introduïdes a través d’una sèrie de mecanismes dins de l’ordenament jurídic. Aquest mecanisme són les fonts del dret.
Per tant, les normes jurídiques són proposicions prescriptives i que han estat recolzades pels mecanismes de control que té l’Estat per tal que el dret es compleixi.
1 Dret Constitucional I 1º Dret UAB 1.2: FONTS DEL DRET Categories o tipologies normatives a través de les quals les normes jurídiques s’integren a l’ordenament jurídic de l’Estat o de la Comunitat autònoma.
La idea és que existeix un element que és com una “caixa” (que vol dir un continent) on hi ha normes jurídiques. A aquesta caixa o categoria normativa li diem font del dret, i aquest continent o caixa rep noms, els quals els trobem dins d’un text amb un nom també, un conjunt de frases que formaran una tipologia normativa, la qual també rebrà un nom.
Exemple: El reglament general de la Universitat Autònoma de Barcelona seria el nom de la caixa. Dins d’aquesta caixa, que és un text amb normes jurídiques, hi ha una d’elles que estableix que no es pot fumar als passadissos ni dins les aules de la universitat.
A l’ordenament jurídic hi trobarem lleis, reglaments, decrets, etc. i això són fonts del dret.
Tenen sistemes d’identificació, ja sigui pel nom o per qui els produeix. En un Estat de dret les fonts del dret les identifiquem pel nom i també perquè tenen un autor, que és qui disposa del que s’anomena potestat normativa. Qui decideix qui té potestat normativa? El dret. És a dir, és el dret qui decideix qui produeix dret. Per tant, les fonts del dret són les categories normatives que contenen les normes jurídiques.
1.3: L’ORDENAMENT JURÍDIC Tot Estat, tota organització jurídica disposa d’un conjunt propi de normes vigents, al qual anomenem ordenament jurídic. L’anomenem ordenament, ordre, perquè no és un magma, un caos, sinó que formen un sistema. L’ordenament jurídic de l’Estat és un conjunt de normes que en principi és coherent i complet. En principi, està previst que en un ordenament jurídic no hi hagi contradiccions entre les seves normes jurídiques.
Exemple: Posem per cas que en un mateix ordenament jurídic hi ha dues normes: una d’elles diu que està permès fumar a les aules de la Universitat Autònoma, i l’altra diu que és obligatori fumar dins les mateixes aules. Les dues normes estan recolzades pels poders públics, per tant, ens trobem en un conflicte.
L’ordenament jurídic compta amb una sèrie de mecanismes per tal d’evitar que dins de l’ordenament jurídic no hi hagi contradiccions, i a més, per evitar que hi hagi buits, és a dir, que no ens trobem en una situació que no estigui regulada per cap norma.
Per tal que l’ordenament jurídic sigui un sistema, un ordre coherent i complet, disposa de normes sobre la producció de normes i normes sobre la relació entre normes.
2 Dret Constitucional I 1º Dret UAB Normes sobre la producció de normes Aquestes normes sobre producció de normes disposen en primer lloc qui pot produir aquestes normes, per tant, només pot produir normes qui tingui la potestat atorgada per altres normes.
En segon lloc disposen de normes que són fonts del dret (caixes) que reben diversos noms, i aquestes caixes formen l’ordenament jurídic, que a més estableixen com s’ha de produir.
El dret estableix el titular, i aquest, per aprovar una norma vàlidament, ho ha de fer d’acord amb una altra norma.
Exemple: Article 66.2 CE Les Corts Generals exerceixen la potestat legislativa de l’Estat, aproven els seus pressupostos, controlen l’acció del Govern i tenen les altres competències que els atribueixi la Constitució.
A més, el Parlament també disposa d’una sèrie de normes que estableixen com el Parlament i les Corts han d’aprovar les normes, d’acord amb la Constitució i el reglament parlamentari. Per tant, tenim normes sobre la producció de normes a la Constitució, i també en trobarem d’altres que en contenen, tot i no ser de la Constitució. La conseqüència, per tant, és que la Constitució és la norma sobre producció de normes, perquè totes les normes de l’ordenament jurídic deriven la seva validesa de la Constitució.
Normes sobre les relacions entre normes Les normes, un cop produïdes per aquells que tenen la potestat legislativa, s’introduiran a l’ordenament jurídic. Aquests són els criteris de relacions entre normes: - Criteri de jerarquia entre normes: La jerarquia és una relació entre normes vertical.
Quan parlem de jerarquia ens referim al rang de les normes, és a dir, si tenen rang de llei, i la relació de jerarquia dóna lloc a que les normes siguin vàlides. La validesa vol dir que una norma és vàlida des del punt de vista formal, vol dir que ha estat elaborada i aprovada d’acord amb una norma superior. Una llei de les Corts Generals serà invàlida si no ha estat aprovada d’acord amb el procediment que estableix la Constitució. Quan parlem de validesa ens referim al punt de vista formal, però també podem parlar de validesa des d’un punt de vista material, que implica que el contingut d’una norma inferior no pot contradir el contingut d’una norma superior. Una norma pot haver seguir tot el procediment, i haver estat produïda d’acord amb la Constitució pels qui tenen la potestat legislativa, etc. però podria ser que el contingut d’alguna disposició de la norma 3 Dret Constitucional I 1º Dret UAB sigui contrària a la Constitució. La jerarquia és un dels criteris sobre els quals s’organitza l’ordenament jurídic.
- Criteri de competència entre normes: Criteri que diu que la norma 1 s’ocupa de regular determinades matèries mentre que la norma 2 regula una altra sèrie de matèries. Per tant, cada norma no pot entrar a regular les matèries atribuïdes a una altra norma.
- Criteri temporal: La norma posterior deroga l’anterior, però només del mateix o superior rang jeràrquic. A aquest criteri l’anomenem la vigència, les normes són vigents o no ho són. Una norma pot ser vàlida per haver estat elaborada d’acord amb una altra norma, però pot no ser vigent i haver desaparegut de l’ordenament jurídic. Una norma passa de fora a dins de l’ordenament jurídic, és a dir, prenen vigència un cop són publicades al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE). És el mecanisme per introduir una norma a l’ordenament jurídic, i donar-li vigència, tot i que ho ha d’establir el mateix butlletí.
Les normes, per tal que puguin ser predicades, han de ser vigents, i aquest és el criteri temporal. Aquestes poden desaparèixer i deixar de ser vigents, poden ser derogades a l’entrar en vigor una norma que les deroga. També poden desaparèixer en ser anul·lades pels tribunals, en ser declarades inconstitucionals pel Tribunal Constitucional, o en ser impugnades per ser contràries a una altra norma davant d’un tribunal ordinari (és a dir, no el Constitucional).
- Criteri de l’aplicabilitat de les normes: Aquest criteri va adreçat no al productor d’una norma, sinó a l’aplicador de la mateixa. L’aplicador són els poders de l’Estat, els que tenen la potestat jurisdiccional. Imaginem que hi ha dues normes vàlides, aplicables i vigents, fet que comportarà un conflicte per l’aplicador de les normes.
Això pot passar entre relacions entre el dret de l’Estat i el dret europeu, el produït no per l’Estat espanyol, sinó per instàncies superiors sobre unes determinades matèries.
Forma un ordenament jurídic diferent que el de l’Estat espanyol, però s’integra en aquest últim perquè la Constitució ho permet. Aquest dret té primacia i aplicació directa sobre el dret intern. Això vol dir que el jutge espanyol (que també és jutge europeu) pot trobar-se amb una contradicció entre dues normes vàlides i vigents. La regla de la primacia té efecte directe, però per dues normes vàlides i vigents cal un altre criteri, i aquest és el de l’aplicabilitat. Pot dir que no s’apliqui una norma en un cas concret, no que es derogui o s’elimini, sinó que senzillament no s’apliqui per al cas.
4 Dret Constitucional I 1º Dret UAB 1.4: CONSTITUCIÓ D’UN ORDENAMENT JURÍDIC La raó de relacionar l’ordenament jurídic amb la Constitució és senzilla, perquè la Constitució no és només una font del dret. La Constitució en ella mateixa és una font del dret, comptant amb el recolzament dels poders públics.
No obstant, aquesta idea de que la Constitució és una font del dret històricament no sempre ha estat així, sinó que durant molt de temps, la Constitució era essencialment dret a Europa. En canvi, als Estats Units, la Constitució americana tothom va entendre d’entrada que era una norma i que formava part del dret positiu.
Però la Constitució no és només una font del dret, sinó que és una font de les fonts del dret.
Això vol dir que la Constitució és el que anomenarem “norma normarum”, i que és la font última o la primera, segons com es miri, de totes les altres fonts del dret que existeixen en un ordenament jurídic. És la norma de la qual deriven la seva validesa totes les normes de l’ordenament. Per aquest motiu és la font primària de la qual deriva tot el dret d’un Estat. Totes les altres normes en deriven la seva validesa directa o indirectament.
Com realitza aquesta funció sobre l’ordenament? Des del punt de vista negatiu, per una banda, és a dir, que totes les normes que s’han produït d’acord amb la Constitució poden ser vàlides i es poden integrar a l’ordenament jurídic.
Des del punt de vista positiu fa aquesta funció perquè la Constitució conté les normes sobre la producció de normes i les normes sobre la relació entre normes. Designa els titulars, és a dir, qui pot produir normes, qui té la potestat legislativa, però la Constitució no conté totes les normes sobre producció de normes de l’ordenament.
Relació entre la forma d’Estat, la forma de govern i l’ordenament jurídic Existeix una relació entre la forma d’Estat i l’ordenament jurídic, i la forma de govern i l’ordenament jurídic.
La Constitució crea un Estat, i aquest crea una forma que li diem Estat social i democràtic de Dret, que fan referència a aspectes del govern.
Hi ha una relació amb els poders públics, en un Estat de dret estan subjectes a la Constitució i estan limitats i controlats pel dret. És el gran èxit del constitucionalisme, que és precisament la pretensió de controlar jurídicament el poder polític.
5 Dret Constitucional I 1º Dret UAB Un Estat també es caracteritza per un tercer element, que és la forma d’organitzar territorialment el dret, que també té institucions territorials (les Comunitats autònomes en l’Estat espanyol). La idea bàsica és que a l’Estat hi ha uns poders únics, centrals, i uns altres poders.
Quan parlem de l’Estat Central (institucions generals o centrals de l’Estat) parlem de les Corts generals, el Congrés dels diputats i el Senat, que tenen la potestat legislativa de l’Estat. Hi ha uns altres òrgans que també l’exerceixen, però només en el territori, en les Comunitats autònomes, perquè és un Estat autonòmic i la potestat legislativa està repartida.
La relació amb l’ordenament jurídic és molt clara. L’ordenament jurídic té una forma piramidal, on les normes es troben ordenades per competència i per jerarquia. És un sistema.
L’ordenament jurídic és un Estat compost, perquè és un ordenament dins del qual hi a subordenaments, dins de la piràmide hi ha més piràmides. Dins de l’ordenament de l’Estat, encapçalat per la Constitució, hi ha subordenaments, que s’integren dins d’aquest. Poden ser també dins de la Comunitat autònoma, la norma suprema seria l’Estatut d’Autonomia. Són subordenaments que no són de tot el territori, sinó d’una part.
La idea és que en la Constitució hi ha una relació entre el que fa la Constitució, és a dir, constituir el poder, crear les institucions que exerceixen les funcions dins l’Estat.
L’ordenament jurídic en un Estat de dret s’imposa als poders púbics, estan vinculats a la Constitució, com els ciutadans, i a la resta de l’ordenament jurídic, perquè és un dels principis de l’Estat de dret.
La relació amb l’ordenament jurídic és la producció del dret en un Estat de dret se subjecta a normes, entre altres coses que només poden produir normes els qui tenen l’autoritat. Per tant, la forma d’Estat condiciona les formes de producció del dret.
En un Estat democràtic la voluntat del poble ha de tenir el seu pes, la llei ja no és només la voluntat del rei, sinó que és la voluntat del poble. Per tant, hi ha relació tant en la forma d’Estat com en la forma de govern i l’ordenament jurídic.
Espanya és una monarquia parlamentària, i d’aquestes dues paraules la definitòria és parlamentària. El que caracteritza una forma de govern parlamentària és que el parlament i el govern es donen una relació de confiança, que es concreta en que el govern necessita l’aprovació del Parlament. La relació és que el Parlament produeix lleis i el govern produeix un altre tipus de normes que són les produïdes pel govern i l’administració. Entre el reglament i la llei hi ha una relació jeràrquica, entre altres coses, perquè els estableix la pròpia Constitució, la qual estableix la monarquia parlamentària. El govern té una potestat normativa subordinada a 6 Dret Constitucional I 1º Dret UAB la llei, perquè el govern té una relació de confiança amb el Parlament. En un sistema parlamentarista el govern també produeix lleis, i el President també produeix normes, com per exemple, ordres executives. Aquestes no estan subordinades a la llei, i per això el president les pot dictar, i, en tot cas, poden ser contràries a la Constitució, però no il·legals, ja que aquestes normes no mantenen una relació jeràrquica amb la llei, com passaria amb el sistema parlamentari. A més a més, la Constitució conté una sèrie de principis sobre l’ordenament jurídic.
Article 9 de la Constitució espanyola: 1. Els ciutadans i els poders públics estan subjectes a la Constitució i a la resta de l’ordenament jurídic.
2. Correspon als poders públics promoure les condicions per tal que la llibertat i la igualtat de l’individu i dels grups en els que s’integra siguin reals i efectives; remoure els obstacles que impedeixin o dificultin la seva plenitud i facilitar la participació de tots els ciutadans en la vida política, econòmica, social i cultural.
3. La Constitució garanteix el principi de legalitat, la jerarquia normativa, la publicitat de les normes, la irretroactivitat de les disposicions sancionadores no favorables o restrictives de drets individuals, la seguretat jurídica, la responsabilitat i la interdicció de l’arbitrarietat dels poders públics.
La Constitució també conté principis sobre l’eficàcia de les normes (com el principi de publicitat o el d’irretroactivitat) o altres principis sobre l’actuació dels poders públics i finalment garanteix la seguretat jurídica, que és un compendi, la suma de tots els altres principis relatius a l’ordenament jurídic.
Quan parlem de seguretat jurídica parlem de la capacitat de que els ciutadans coneguem el dret, tinguem accés a les normes, (per això han de ser públiques) però també a la possibilitat de preveure les normes, preveure el dret que se’ns serà aplicat a cada moment, una prevenció de l’aplicació dels poders públics.
7 ...

Tags:
Comprar Previsualizar