Tema 8. (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Derecho - 1º curso
Asignatura Història del Dret
Año del apunte 2015
Páginas 6
Fecha de subida 07/03/2015
Descargas 24

Vista previa del texto

TEMA 8. L’ALTA EDAT MODERNA (S. XVI- XVII): ELS CASOS DE CASTELLA I FRANÇA ENVERS CATALUNYA I ANGLATERRA. TRACTA D’INSTITUCIONS POLÍTIQUES.
Aquest tema tracta sobre les institucions polítiques, particularment es comparen els casos de Castella i França envers Catalunya i Anglaterra.
Veurem monarquies limitades i monarquies que centralitzen el poder, les que funcionen millor són la monarquia no limitada, la decisionista, és a dir, la que centralitza el poder, donat que no tenen límits i aconsegueixen a curt termini que la gent faci el que volen. Però a llarg termini aquesta manera no genera cohesió social ni participació de la societat i fa que siguin molt fràgils.
L’AVENÇ DE CASTELLA CAP AL DECISIONISME REGI DURANT LA BAIXA EDAT MITJANA I L’EDAT MODERNA.
 EL DECISIONISME DE CASTELLA El decisionisme regi es produeix quan el rei té tot el poder de decidir la creació del dret, inclús les normes unipersonals del rei deroguen les normes pactades en les Corts. Ell té tot el poder, d’alguna manera el que fa és convertir Les Corts en un tipus de teatre polític sense poder de decisió.
El mecanisme rescriptal. El mecanisme rescriptal com a font última del dret, en cas de dubte s’ha d’acudir al rei. És la última font del dret i la que tanca el sistema.
La no motivació de les sentències de manera que els litigants han d’obeir les decisions dels tribunals perquè sí, si tenen alguna queixa se’ls diu que la cúria o el tribunal sap el dret, tu no ets ningú per demanar-li si ho ha aplicat tot correctament, és ell qui hi entén.
Aquestes són tres característiques molt pròpies del decisionisme de Castella, el qual com ja s’ha comentat és regi.
En aquesta època els dos primers estaments tenien molta més força, eren els dos únics que podien participar en les Corts, per aquest motiu no es tracta d’un sistema pactista. El rei ha dit que les seves unipersonals eren les normes que passaven per sobre de les Corts, a partir de 1538 a Castella van deixar d’existir l’església i la noblesa, perquè igualment no tenien cap poder.
A més, la monarquia va comprar la voluntat dels representants locals, els municipis eren els que principalment van oposar-se al règim. Els alcaldes i regidors eren càrrecs banals, es compraven amb diners i eren vitalicis, no tenien cap connexió política amb la comunitat perquè no depenien dels seus vots, més aviat anaven a favor del rei. Encara que haguessin comprat el càrrec en ocasions potser estaven una mica combatius, per aquest motiu el rei va crear el corregidor, el governador de part del rei que controla la comunitat, el que domina el municipi. De què serveix que la ciutat tingui una sèrie d’homes que són els regidors si des de dalt s’imposa una figura que assegura que es faci el que vol la monarquia? El corregidor comunica als regidors allò que el rei espera d’ells i ells tenen la obligació de complir aquestes ordres.
A més, quan hi hagi Corts i la ciutat de Toledo enviï un regidor a les Corts, aquestes subornen als regidors per tal que facin el que vulguin, d’aquesta manera s’acaben d’assegurar que els representants polítics siguin comissionistes teus i per tant, els tens agafats de manera que han de fer el que el rei vol. El rei de Castella va saber jugar les seves cartes amb els municipis.
Això no significa que no hi hagués revoltes, algunes comunitats castellanes van intentar limitar el poder del rei, no els agradava el decisionisme regi, però això no va funcionar perquè el Rei podia anar en contra d’ells i tenia molt més poder.
 LA CULTURA PACTISTA I IUSCENTRISTA PREVAL A CATALUNYA (I AL CONJUNT DE LA CORONA D’ARAGÓ, COM TAMBÉ AL REGNE DE NAVARRA I ALTRES ESPAIS EUROPEUS).
Castella i França van començar a acumular un excés de poder, van començar a caminar cap a l’absolutisme.
La tradició de la zona germànica era que el rei no tenia tot el poder, havia de pactar les lleis. Malgrat això, a la Corona d’Aragó no va funcionar de la mateixa manera. La Corona d’Aragó també va tenir aquests sistemes iuscentristes i pactistes: - Necessitat de motivació de les sentències i l’eficàcia de la jurisprudència judicial règia, les sentències no tenien efectes immediats sinó que havien de ser revisades, si les sentències no passaven un filtratge no podien tenir eficàcia general.
- Això hauria volgut dir que la monarquia podria crear dret de manera no pactada, no consensuada. Els estaments han de tenir com a mínim la competència de vigilar la creació del dret per part del Rei.
- L’exigència de què el dret sigui observat, també pel monarca i els seus oficials; els controls de l’observança i els seus oficials, els controls de l’observança per part de la comunitat política.
LES CORTS CATALANES, L’ESCENARI MÉS SIGNIFICATIU DEL PACTISME ENTRE LA CORONA I ALTRES AGENTS DE LA COMUNITAT POLÍTICA.
El pactisme entre el monarca i la comunitat política no tenia un sol lloc, però les Corts era el lloc més important. En primer lloc hi havia la monarquia, en segon lloc hi havia els prelats (església), la noblesa i les ciutats (ciutadans).
Les Corts no eren gens democràtiques, hi anaven els que exercien jurisdicció a Catalunya, els que tenien potestats públiques. A les Corts hi acabaven assistint totes les persones de caràcter privilegiat que exercien jurisdicció a Catalunya, era una reunió de tots els que tenien potestats públiques, això no significa que fossin càrrecs públics. Hi ha persones que tenen potestats públiques, és a dir, hi pot haver representats de “grans empreses” que diran a l’estat com ha d’actuar en les diferents temàtiques, però no tenien càrrecs públics.
Es combinaven les majories dels tres estaments tant a nivell quantitatiu com a nivell qualitatiu. El comte de Barcelona es va comprometre a escoltar els estaments a l’hora de dictar normes, va dir que els faria venir als que volguessin i que aquests votessin i que es prenguessin les decisions “amb la major i més sana part”, amb majories qualitatives i majories quantitatives. És a dir, el vot d’una persona podia valdre més que el d’una altra en funció de qui siguin aquestes dues persones.
Els representats eren elegits per la seva pròpia comunitat, l’elecció dels hàbils però es feia en una fase prèvia. A més, el municipi enviava instruccions al representant dient que s’havien de proposar una sèrie de mesures legislatives, això ho feien els síndics. Quan aquest arribés a les corts hi havia unes comissions, les quals s’especialitzaven cada una en una matèria determinada.
Les principals funcions de les Corts eren les següents: - Legislació paccionada: constitucions, capítols de cort, actes de corts. Primeres decretacions i segones decretacions. Les corts servien per crear dret i per crear les normes superiors de l’ordenament jurídic.
- Capítols de redreç: reglamentació de la diputació del general. A part de les constitucions i les decretacions també s’aplicaven les reglamentacions de la diputació del general.
- El donatiu (formalment voluntari) que es realitzava al rei, una quantitat que voluntàriament pagarien els estaments al rei. La monarquia era qui governava la comunitat però no tenia la clau de la caixa, només quan hi havia corts i aquestes estaven contentes es donava el tribut al rei.
- Provisió i reparació de greuges infringits pel rei a la terra. La comunitat identifica a través d’unes comissions quines actuacions de la monarquia no són legítimes, és a dir, si infringeixen greuges. Si aquests es produeixen han de ser reparats, i això ho decideixen els jutges de greuges, la meitat dels quals són nombrats pel rei l’altra meitat pels estaments.
- Concessió de privilegis a ciutats i viles. Aquí és allà a on aconseguia títols i privilegis a les diferents ciutats per tal que totes anessin a favor seu. Els demanava coses, com per exemple que votessin coses que l’afavorissin i que d’aquesta manera no tingués oposició. A canvi de fer el que ell els deia els donava títols, privilegis, diners... La diferència d’això amb Castella és que en aquest cas no s’arribava a trair a la població catalana, alhora no deixaven que entressin a l’estament, és a dir, tot l’estament actuava en bloc.
- Concessió de títols, gràcies i mercès. Es donaven títols, gràcies i mercès a aquells que anessin a favor del rei.
Amb el pas del temps quan la monarquia hispànica governava a Catalunya, quan el monarca de Castella, Catalunya i Aragó, cada vegada va costar més que es reunissin les corts catalanes, el rei tenia unes exigències molt elevades i els estaments de Catalunya es negaven a fer-ho.
Cada tros de la Corona d’Aragó gestionava els seus assumptes però això no significa que no actuessin conjuntament en les Corts de la Corona d’Aragó.
A les corts és allà on s’aproven les normes generals de Catalunya, el rei és qui té la clau d’obertura i de tancament de les corts, és a dir, si el rei no les volia convocar aquestes no actuaven. Ell tenia la porta de convocatòria de les corts i ell era qui feia la llista de les coses que es tractarien. Si es considerava que el tema que es discutia no es discutia prou es presentava un desistiment. A més, era possible que a les Corts, les quals eren estamentals, els diferents síndics poguessin opinar. El síndic més petit podia penalitzar (col·lectiu minoritari d’un estament), és a dir, encara que fos el més petit podia penalitzar els altres membres.
LA DIPUTACIÓ DEL GENERAL (GENERALITAT) És una institució delegada dels tres estaments o braços, erigida permanentment el 1359. Hi havia tres diputats i tres oïdors de comptes, els càrrecs eren triennals i elegits per extracció a sort després d’una insaculació.
Les funcions originàries eren: - Fiscals → recaptació de tributs - Financeres → ampli poder d’endeutament de tal manera que es pogués pagar al rei un donatiu voluntari al final de les reunions de les corts. La Generalitat va començar a participar en jocs de finances, deixava diners per tal que els tornessin al cap d’un temps amb interessos.
Tenia plena jurisdicció en els àmbits de la seva competència exclusiva i també tenia funcions sobrevingudes de control de l’observança del dret. Es tractava d’una diputació molt poderosa i amb moltes potestats per sobre del territori, degut a les seves competències la gent mostrava més lleialtat a la diputació que al rei, perquè era la que els donava els préstecs.
EL XOC DE LES CULTURES DECISIONISTA I PACTISTA A LA MONARQUIA HISPÀNICA Com que la comunitat política de la corona d’Aragó no es sotmetia a la monarquia hispànica, es van produir molts xocs entre aquestes dues forces.
Hi ha haver diferents xocs, com per exemple la Guerra dels Segadors, en el qual la població catalana no volia que el seu rei fos l’espanyol sinó el francès, a més també es va produir la Guerra de Successió, el gran moment en què la corona d’Aragó va en contra de la monarquia borbònica, però com que aquesta segona guanya la guerra s’acaben els drets de la corona d’Aragó.
...