Texto expositivo mapa psicología (2015)

Trabajo Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Maestro en Educación Primaria - 1º curso
Asignatura PSICOLOGIA A L'EDUCACIÓ PRIMÀRIA
Año del apunte 2015
Páginas 2
Fecha de subida 12/06/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

L’APRENENTATGE L’aprenentatge està present en les nostres vides des de ben petits, a mesura que es creix s’aprèn més i més, però… com es fa aquest procés d’aprenentatge? Quina és la millor manera de fer un aprenentatge?. Totes aquestes preguntes tenen una resposta gràcies a múltiples estudis que s’han fet sobre l’aprenentatge.
Entenem com aprenentatge una adquisició per la pràctica d'una conducta duradora.
Aleshores, per tal de fer aquest aprenentatge hi ha dues maneres, l’aprenentatge significatiu i l’aprenentatge memorístic.
Per una banda tenim l’aprenentatge memorístic, que és un aprenentatge repetitiu el qual es dóna quan la tasca d’aprenentatge consta de pures associacions arbitràries.
Per l’altra banda, i el més important dels dos, tenim l’aprenentatge significatiu, aprendre significativament suposa la possibilitat d’atribuir significat al qual es deu aprendre a partir del que ja es coneix. Així mateix, hem de tenir un compte una sèrie de condicions per a què l’aprenentatge sigui favorable, aquestes són la disposició favorable, en la que els alumnes han d’estar disposats a revisar els seus esquemes de coneixement relatius als continguts d’aprenentatge i modificar-lo; la significació lògica, o sigui, el contingut que els alumnes aprenen ha de tenir una lògica i una coherència interna, la seqüenciació dels continguts ha de prendre com a referència l’estructura psicològica amb un ordre descendent, de general a específic però de manera cíclica; i, finalment, la significació psicològica, on els alumnes han de poder posar en relació el material d’aprenentatge nou amb esquemes de coneixement que siguin pertinents i rellevants.
L’aprenentatge significatiu es compon de coneixements previs que estan formats per una banda pels esquemes, que són les unitats on estan organitzades les representacions o coneixements personals, a més inclouen una àmplia varietat de coneixements sobre la realitat, tanmateix els esquemes es caracteritzen per la quantitat i l’organització interna dels coneixements que integren i per la coherència i validesa o adequació en relació a la parcel·la de la realitat que representen; i, per altra banda, pels nous coneixements que són el currículum escolar. Aquest currículum escolar està constituït per conceptes, procediments i actituds, valors i normes.
Primerament, observem els conceptes que són categories que agrupen objectes, situacions característiques en base a propietats, també, ajuden a simplificar i resumir informació, a més, són útils a la memòria, ja que la fan més eficient i alguns conceptes són senzills, clars i concrets, d’altres són complexes i abstractes.
Després, observem els procediments, els quals són un conjunt d’accions ordenades, orientades a aconseguir una meta, així doncs impliquen saber com fer qualsevol cosa, hi ha dos tipus de procediments: els tècnics que són rutines d’acció automatitzades i les estratègies, que es defineixen com actuació intencionada, planificada, regulada i orientada a aconseguir una finalitat o una meta. Aquestes estratègies es divideixen en l’ensenyament d’estratègies d’aprenentatge on s’inclouen els enfocs d’aprenentatge, amb una intenció que orienta l’activitat de l’estudiant cap a: l’enfoc profunds, on es transforma la informació per comprendre les idees i dotar-les de sentit; l’enfonc estratègic, on s’organitza la informació per aconseguir el millor resultat possible; i, l’enfonc superficial, on reproduir la informació per complir amb els requisits del curs; per últim aquestes estratègies es divideix en estratègies d’aprenentatge i capacitat d’aprendre, les quals va enllaçada la metacognició, que és la capacitat que tenim les persones d’autoregular l’aprenentatge propi, és a dir, planificar quines estratègies s’han d’utilitzar a cada situació, aplicar-les, controlar-les, avaluar-les per detectar possibles errors, i com a conseqüència traspassar tot allò a una nova actuació, per tant es refereix al coneixement que l’alumne té de l’aprenentatge i al control del procés.
El currículum escolar, per últim, està compost de l’educació en els valors, normes i actituds, dins del currículum apareix en una perspectiva clarament transversal en totes les àrees, d’aquesta manera, l’educació en si mateixa, sorgeix i es considera una activitat moral. Aquest concepte de transversalitat fa que l’educació en els valors i en les actituds es converteixi en una tasca solidaria que ha de ser compartida per tot el professorat, és a dir, una tasca que requereix una programació o un disseny comú i consensuat.
Així mateix, el currículum escolar format per aquests conceptes, procediments i actituds, valors i normes té la funcionalitat d’englobar les competències bàsiques, que es divideixen en grups i subgrups: En primer lloc, les comunicatives, fonamentades en la interacció amb altres persones.
Saber comunicar és una competència clau per a l’aprenentatge. Suposa saber interaccionar oralment, per escrit i amb l’ús dels llenguatges audiovisuals, altres llengües, i les eines matemàtiques. Aprendre a comunicar significa saber expressar fets, emocions, sentiments, idees i conceptes. En les competències comunicatives tenim dos subgrups: la competència comunicativa lingüística i audiovisual i la competència artística i cultual.
En segon lloc, les metodològiques, es caracteritzen per desenvolupar mètodes de treball eficaços i adequats a les situacions escolars i a l’ús de les tecnologies de la informació i de la comunicació per a la resolució de problemes diversos. Desenvolupar actituds: esperit crític, responsabilitat, disciplina, perseverança, rigor. Hi ha tres subcompetències: tractament de la informació i competència digital, competència matemàtica i competència d’aprendre a aprendre.
En tercer lloc, les personals, vinculades al desenvolupament i a l’afirmació de la identitat personal, a més, implica el desenvolupament de competències personals adreçades a un mateix. Compren la competència d’autonomia i iniciativa personal.
En quart i últim lloc, conviure i habitar el món, té la intencionalitat que els infants esdevinguin ciutadans actius en una societat democràtica i participativa, aprendre a conviure implica la necessitat de desenvolupar relacions socials. També, l’educació escolar ha de tenir en compte les situacions problemàtiques de la ciutadania actual, com per exemple, l’educació per al medi ambient. S’observen la competència en el coneixement i la intenció amb el món físic i la competència social i ciutadana.
Totes aquestes competències són necessàries per aprendre a ser i actuar de manera autònoma, pensar i comunicar, descobrir i tenir iniciativa, i finalment, conviure i habitar el món, és a dir, per a una bona individualització i socialització.
Com a conclusió, s’observa que l’aprenentatge significatiu és el més eficaç, el que es fa per a què es quedi en els nostres esquemes per a sempre, no és una tasca fàcil, requereix molt esforç, i compren un llarg camí per a què els esquemes s’actualitzin.
Tota la nostra vida estarem actualitzant-los per així poder arribar a un bon aprenentatge, encara que costi, però, tot està per fer i tot és possible.
...

Tags:
Comprar Previsualizar