Tema 7. La crisi del capitalisme liberal i l'imperialisme (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 2º curso
Asignatura Història Contemporània
Año del apunte 2017
Páginas 5
Fecha de subida 09/06/2017
Descargas 4
Subido por

Vista previa del texto

mtocavents HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA TEMA 7. LA CRISI DEL CAPITALISME LIBERAL I L’IMPERIALISME L’imperialisme del final del segle XIX va molt lligat a la gran crisi del capitalisme liberal.
1. La depressió finisecular 2. Causes de la crisi  L’explicació monetària  La configuració d’un mercat mundial de productes agraris  L’esgotament de a primera industrialització 3. Efectes i conseqüències de la depressió  Intensificació de l’emigració transoceànica europea  La crisi del liberalisme com a ideologia o Replegament cap al mercat interior o Intensificació de la cursa colonialista europea 1. CARÀCTER DE LA DEPRESSIÓ FINISECULAR És la primera crisi plenament de tipus industrial. Hi haurà un cert desconcert a l’hora d’interpretar el canvi de paradigma entre les crisis del passat i la del moment.
Les crisis del passat estaven originades en una insuficient producció agrària, creat per les masses condicions agràries, això durà a una creixent tensió entre la població i els recursos, i això durà a l’augment dels preus dels productes de primera necessitat.
La crisi finisecular és una crisi de sobreproducció, és un trencament amb les crisis anteriors, hi ha un excés de la capacitat productiva del sistema, una saturació del mercat que no és capaç d’absorbir la producció, hi ha una acumulació dels estocs, baixen els preus i els guanys de les empreses, desapareixen empreses perquè tanquen i així augmenta l’atur.
Des de 1872-73 els preus comencen a caure, tant en el blat com en les manufactures.
El moment més baix de la corba de preus és el 1874, després de la crisi els nivells de comerç internacional no es recuperen com abans de la crisi, això vol dir que la crisi marca un canvi del conjunt del sistema econòmic.
2. CAUSES DE LA CRISI L’EXPLICACIÓ MONETÀRIA La moneda més important en aquells moments era la lliura esterlina, UK representava la gran potència hegemònica del moment, en plena època victoriana.
La mesura a partir de la qual es podia afirmar el fet que UK era l’estat econòmicament més fort era el fet que la lliura esterlina tenia conversió en or, la lliura tenia equivalència amb un metall preciós. Equiparar a moneda amb or servia per regular el funcionament del conjunt del sistema monetari, obliga als governs a una emissió monetària limitada (per no devaluar el valor de la moneda), a més és una mesura de referència per les altres monedes, els tipus de canvi estaven fixats en funció del mtocavents corresponent contingut en or de cada divisa. Aquest sistema encara funciona en la mesura que els països poden demostrar que les banques tenen una quantitat real d’or.
Progressivament les grans monedes es van desvincular de l’equivalència amb reserves d’or, el conjunt dels grans països econòmicament forts en aquell moment van produir més bitllets que la unitat d’or que tenien, va augmentar el diner bancari. Comença l‘economia que funciona i es regula en funció a la confiança que un país és solvent perquè pot demostrar tenir una quantitat d’or. No va passar en la mesura de la crisi actual però sí de manera significativa, en el mateix període, el PIB real de les economies més importants va créixer un 10,5 i l’oferta monetària un 19,6.
LA CONFIGURACIÓ D’UN MERCAT MUNDIAL DE PRODUCTES AGRARIS Grans països que en aquells moments estan vivint un creixement de comerç agrari. Les grans extensions de territoris argentines, australianes,... compten amb maquinària i sistemes de recollida del blat molt més avançat com els països europeus o amb productes químics. Per tant, la entrada com a actors econòmics fonamentals a dins d’un mercat global de nous països.
Alguns països accedeixen a tecnologies més avançades, que suposa una competitivitat a aquells països que ja estaven dins del capitalisme i la industrialització. Això provoca que puguin intervenir-hi en producció amb costos més baixos i provoqui un problema a aquells països que ja estaven a la indústria. Alguns països d’aquests són Argentina, Brasil, Canadà, Austràlia, Nova Zelanda...
L’ESGOTAMENT DE LA PRIMERA INDUSTRIALITZACIÓ La segona industrialització és aquella que fa referència a la indústria del metall, a les màquines, en símbol de la nova industrialització és l’acer. Són un seguit de produccions que necessiten i demanen més capital, més diners.
Aquestes tres causes de la crisi donen, a través d’aquest moment traumàtic de davallades de productes tan agraris com industrials, donen uns efectes que canviaran molt el panorama econòmic, filosòfic i polític del món desenvolupat.
El capitalisme del segle XIX també és globalitzat, ja que totes les produccions també es mouen arreu del món. Per tant, si es mou com es movien el factor capital, les grans indústries decideixen invertir allà on la seva rendibilitat és més alta. Per exemple, La canadenca es diu així perquè tenia capital que venia del Canadà.
3. EFECTES I CONSEQÜÈNCIES DE LA DEPRESSIÓ INTENSIFICACIÓ DE L’EMIGRACIÓ TRANSOCEÀNICA EUROPEA Passats aquestes davallades del productes agraris i industrials canviarà el panorama econòmic, filosòfic i polític del món desenvolupat.
Globalització: el capitalisme del segle XIX també és globalitzat, tots els factors capitals es mouen sense gaires restriccions arreu del món. Els capitals es mouen on la rendibilitat és més alta. També es mou el factor treball. La gent marxa d’Europa al nou món, fonamentalment Amèrica, això fa que s’eliminin les taxes d’atur en moltes fases mtocavents del desenvolupament del capitalisme tant global com a escala petita el factor de la emigració és sistèmic, significa que es necessita que la població es mogui perquè l’economia segueixi funcionant. Les immigracions li serveixen al sistema capitalista per equilibrar-se. Però això també provoca que hi hagi la suma de cultures de gent que prové de diferents llocs. Per exemple, és per aquest motiu que a Argentina hi ha tants italians. És molt característic d’aquesta època la emigració transoceànica.
El fet que la gent marxi a Amèrica fa que la concepció que es té d’Estats Units canviï, no serà fins l’arribada d’aquests grans contingents de població que s’habitarà tota la zona que ocupa actualment els Estats Units. Hi va gent tant d’Europa con d’Àsia. (Al este del Edén, Steinbeck) els emigrants tenen un impacte importantíssim als països d’arribada.
El gruix del desenvolupament de la costa pacífica dels Estats Units, sobretot de Califòrnia, s’esdevé gràcies a la construcció del ferrocarril (i que es construeix gràcies a l’aportació de treballadors xinesos, d’aquí que hi hagi Chinatown).
LA CRISI DEL LIBERALISME COM A IDEOLOGIA Els poders públics havien d’intervenir en l’economia com menys millor. L’Estat ha de ser mínim intervencionista. Aquesta idea entra en crisi. Hi ha un replegament cap al mercat interior, hi ha unes taxes duaneres en creixement, s’adopten polítiques proteccionistes, per protegir les produccions internes. S’acaba el lliurecanvisme a la majoria de països del món.
L’excepció és el Regne Unit, que manté una política comercial lliurecanvista, perquè té un pensament lliurecanvista molt arrelat i a més a més va construir un imperi colonial molt gran que li permet tenir mercats exteriors que li permet mantenir el mercat en auge. A més des del segles XVII-XVIII, juntament amb Holanda al principi, Gran Bretanya és la gran reina dels mars.
INTENSIFICACIÓ DE LA CURSA COLONIALISTA Fins a la segona guerra mundial el colonialisme ha estat molt recolzat pels partits de dretes. El colonialisme és un instrument i una ideologia que en un moment té vigència plena. Les principals motivacions del colonialisme del segle XIX són econòmiques, socials, polítiques, ideològiques i religioses.
Es podria pensar que, durant una època bastant llarga, fins després de la Segona Guerra Mundial, el colonialisme és una idea estesa en totes les ideologies. És un instrument i ideologia que té molta incidència.
Hi ha una elaboració pseudo-científica de l’explicació del colonialisme: una que ens ve de França. Estem en els moments forts del positivisme. Aquest diplomàtic francès, Joseph Arthur de Gobineau, creu en l’existència d’una raça superior: l’ària. El seu pensament arribarà a l’Alemanya del Tercer Reich.
Ratzel, alemany, influït per Darwin i plantejaments de la geografia determinista, va reflexionar sobre les relacions existents entre geografia i població. Va elaborar la teoria espai vital, dient que les poblacions necessiten expandir els seus trets culturals més enllà del seu territori d’origen, i que els contactes amb els pobles permeten el desenvolupament.
mtocavents La penetració a l’Àfrica el 1870 és encara bastant reduïda. Les dues grans potències europees, França i Gran Bretanya, es reparteixen petites porcions del continent, sobretot a les costes.
EL PROJECTE COLONIAL A L’ÀFRICA El 1884 Bismark reuneix el Congrés de Berlín on convida els representants dels governs europeus per repartir-se Àfrica. Ho fa ell perquè gràcies a la seva capacitat de lectura de la situació política, veu que Alemanya fa tard per a la colonització a causa de la unificació recent. Així que intenta fer un pas per fer valdre el pes que Alemanya té en el conjunt de les nacions europees.
La divisió d’Àfrica queda dividida en elements de continuïtat. Sobretot queda dividida entre França i Regne Unit, el nord oest i centre queda per França igual que Madagascar, una petita part per Espanya, i la zona est i sud queda per Regne Unit, i algunes parts de Centre-Àfrica per Alemanya, Itàlia, Portugal i Bèlgica. Apareixen dos territoris sota control alemany: Àfrica oriental germànica i la sud-occidental germànica, no aconsegueixen tenir un control a la zona dels grans llacs que és el que volien. Hi havia bases comercials al Congo belga, que és una colònia de propietat privada del virrei.
La guerra els Bòers (1899-1902) a Sud-Àfrica, entre els britànics i els bòers (africans holandesos) acabarà amb una autonomia dels bòers dins la corona britànica. A partir d’aquest conflicte comença a existir l’opinió pública mundial, arreu del món s’interessen per la guerra dels Bòers, el que passa arreu del món acaba essent un únic escenari.
Malgrat el congrés de Berlín, hi ha conflictes a Àfrica. L’incident més greu va ser a Fashoda, on es van trobar tropes britàniques i franceses i van estar a punt de protagonitzar un incident, però al final no hi va haver confrontació.
LA COLONITZACIÓ D’ÀSIA Hi ha tres grans àrees colonials.
PENÍNSULA ÍNDIA Qui tenia el paper més important eren els britànics, que controlaven directament el Bengala, la resta de ones les controlaven indirectament, ja que la població era molt alta. En aquest moment fins 1858 qui gestiona els procediments indians no és l’estat sinó la Companyia de les Índies Orientals. La situació canvia el 1858 quan després de la revolta dels Sypoys (militars de rang baix integrats a l’exèrcit britànic a la Índia), els diuen que han d’engreixar les seves armes amb greix de vaca, que és sagrada, i això deriva a un conflicte molt gran. Cada cop més s’havien endurit les condicions colonials a la Índia a causa de la presència britànica. Pel que fa a la població això vol dir revoltes, condicions econòmiques i socials complicades, i per les elits indianes havien considerat que el tracte colonial hauria pogut ser profitós fins que el pacte comença a ser més dur. Quan els britànics aconsegueixen aplacar la revolta el 1858 la Companyia de les Índies Orientals passa a governar i controlar el territori, té un control directe, i a la mtocavents resta de territoris fa un pacte amb les autoritats autòctones i en alguns hi aconsegueixen la sobirania. La corona britànica posa un virrei als territoris indians.
A L’ÀSIA SUD-ORIENTAL A Indonèsia els holandesos hi tenen el control del territori i a partir del segle XIX fan els vincles més forts.
A la península d’Indo-xina els francesos hi construeixen el gruix de les bases comercials i al llarg del segle XIX es fan amb els territoris de Vietnam, Laos i Cambodja. Gran Bretanya no s’hi posa però manté enclavaments a Hong Kong.
Emergeix una nova potència colonial anticolonial que es fa amb el control de les Filipines quan cau de les mans espanyoles.
XINA És un imperi molt desacreditat. L’emperador confabula amb les grans potències però mai es plantegen ocupar-la, però tots hi tindran una penetració molt forta. L’imperi no caurà mai, no hi haurà una ocupació de la Xina, però formalment quedarà com a país independent. A través de les dues guerres de l’opi, on s’enfronten Gran Bretanya i la Xina, hi havia un desequilibri comercial perquè Regne Unit exportava te de la Xina al món però no importava res a la Xina i es comença a introduir l’opi de contraban a la Xina. Es redueix ‘imperi xinès en situació de minoria, assignen els Tractats Desiguals, clàusules desfavorables pels xinesos que permeten establiments de bases i avantatges comercials al territori xinès.
Hi ha dues potències que també es volen fer amb un tros de la Xina, Rússia i el Japó.
Rússia es farà amb la Sibèria. El Japó era un estat tancat completament, a partir de 1858 protagonitza un episodi de modernització molt ràpida del país que el duu a finals del segle XIX a ser un país que pugui dur problemes a les grans potències. Van ocupar Corea. L’expansió japonesa es planteja com a element de defensa des del punt de vista japonès.
...

Tags:
Comprar Previsualizar