Tema 8. Trasplantament de cel·lules hematopoyètiques (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Enfermería - 3º curso
Asignatura Infermeria clinica de l'adult II
Año del apunte 2016
Páginas 8
Fecha de subida 19/03/2016
Descargas 4
Subido por

Vista previa del texto

Tema 8: TRASPLANTAMENT DE PROGENITORS HEMATOPOYÈTICS (TPH) És el que s’anomena trasplantament de medul·la òssia. Pot ser curatiu. Té moltes complicacions perquè com tot transplantament pot tenir rebuig de l’òrgan.
Abans es necessitava fer anestèsia general i extreure un tros de medul·la òssia. Actualment es fa amb sang perifèrica o del cordó umbilical.
TIPUS DE TRASPLANTAMENT En funció del donant tenim 3 tipus de trasplantament de medul·la òssia: - - - Donant isogènic: El donant és un bessó amb genotip idèntic. No necessites fer proves al laboratori perquè no hi haurà rebuig pràcticament. El que si que interessa és un petit grau de rebuig en petita mesura perquè ataqui al càncer, ja que l’anterior medul·la no l’atacava.
Donant autòleg: El donant és el propi malalt. A vegades s’utilitza quan no hi ha un donant possible. Es treu, al laboratori es muten les cèl·lules immadures i les tornen a posar al pacient. A vegades crea molts rebuigs o complicacions.
Donant al·logènic: El donant és compatible, pot ser un familiar o una persona desconeguda (banc internacional de donants REDMO). Hi ha molts factors pronòstics que determinaran si pot o no ser donant i receptor.
En funció de segons d’on venen les cèl·lules podem treure-les de: - Medul·la òssia: Com es feia antigament, amb anestèsia general.
Sang perifèrica: A través d’una analítica.
Cordó umbilical: A través de la sang del cordó umbilical i cal congelar-ho per mantenirho uns anys.
QUAN ESTÀ INDICAT FER UN TPH Estarà indicat un tipus o altre de trasplantament segons: - El tipus i estat de la malaltia L’edat del malalt La disponibilitat de donant Malalties associades Probabilitats de supervivència QUAN NO ESTÀ INDICAT FER UN TPH No tothom és candidat a TPH. No es recomana quan: - Pacients amb malalties renals, pulmonars, cardíaques o hepàtiques Pacients amb malalties terminals o que poden limitar la supervivència 1 FASES DEL TPH Es fa la mateixa habitació i s’insereix per un catèter venós les cèl·lules donants. Té 4 fases.
1. Acondicionament: Primer, i depèn del tipus de càncer que tinguem, cal preparar el pacient perquè no rebutgi les cèl·lules. A vegades va acompanyat de radioteràpia o quimioteràpia a dosis molt altes en funció del càncer que tinguem. Això vol dir que el pacient es queda a 0 de tot (eritròcits, leucòcits, etc.). La quimioteràpia a dosis baixes és per evitar que hi hagi una resposta negativa al donant i no creï rebuig. L’aïllament serà total en cas de quimioteràpia agressiva (ablació total) o aïllament menys agressiu en cas de no ablació.
Caldrà un aïllament post TPH perquè el pacient quedarà molt immunodeficient de cèl·lules hematopoètiques, per tant, caldrà vigilar molt perquè no tingui infeccions.
La quimioteràpia es fa quan no hi ha un rebuig total del càncer, perquè no hi hagi un rebuig de les cèl·lules de la medul·la òssia nova.
És l’aplicació d’altes dosis de quimioteràpia combinada a vegades amb irradiació corporal total.
2. Infusió: Un cop el pacient ja està preparat i creiem que no farà rebuig de les cèl·lules noves, farem la infusió de les cèl·lules noves per via endovenosa en un catèter venós central semirígid. És molt important monitoritzar les constant, l’oxigen, higiene de l’habitació, etc. la preparació del malalt serà:  Protocol d’aïllament segons el protocol del centre  Reforçar la informació al malalt i família  Higiene amb sabó i solucions antisèptiques  Canvi de la roba del llit  Monitoratge  Curar, cultivar i heparinitzar el CVC deixant una llum oberta per realitzar la infusió  Control de constants vitals (saturació O2) i diüresis 3. Període d’aplàsia: Un cop es trasplanten les cèl·lules progenitores hematopoètiques triguen un temps a desplaçar-se al moll de l’os i començar a crear noves cèl·lules sanguínies, i això triga unes 4 setmanes. La mielosupressió és la inhibició de la capacitat productiva de la medul·la òssia. L’aplàsia pot ser causada per tres situacions:  Disfunció provocada per la mateixa malaltia  Proliferació anormal d’un tipus de cèl·lula  Toxicitat causada pels tractaments (quimioteràpia, radioteràpia, immunosupressors, etc.) que provoquen una pancitopènia.
Les complicacions que se’n deriven d’aquesta pancitopènia són:  Alt risc d’infeccions  Alt risc d’hemorràgies  Problemes associats amb l’anèmia 4. Regeneració COMPLICACIONS DEL TPH - Complicacions hematopoètiques: 2 -  Mielosupressió Trastorns immunològics  Fallida de l’empelt Toxicitat produïda per la quimioteràpia o radioteràpia:  Toxicitat gastrointestinal  Toxicitat renal: cistitis hemorràgiques, insuficiència renal  Toxicitat hepàtica  Toxicitat cardiopulmonar  Toxicitat neurològica i neuromuscular MALALTIA DE L’EMPELT CONTRA L’HOSTE (MECH) Té una incidència del 60% dels pacients sotmesos a TPH al·logènic.
- Complicacions immediates: Es produeixen al primer mes. Els limfòcits T del donant reaccionen contra els antígens del receptor.
Complicacions agudes: Es produeixen de 30 a 100 dies. L’aguda apareix durant els primers 100 dies TPH. Es manifesta a la pell, fetge i budell.
Complicacions tardanes: Es produeixen passats els 100 dies, però poden ser controlades amb cortisona, etc. La crònica és després dels 3 mesos post TPH. Afecta a la pell, el fetge, els ulls i la mucosa oral. Si no evoluciona de manera més aguda, es pot tractar amb medicació i serà crònica.
COMPATIBILITAT Normalment amb trasplants amb medul·la òssia compatible familiars hi ha un risc de 30-40% de patir la malaltia de l’empelt contra l’hoste. Amb trasplants de medul·la òssia compatible sense parentesc el risc de patir la malaltia de l’empelt contra l’hoste augmenta un 60-70%.
Efecte ingert contra el tumor: Que no tingui genotip exacte perquè davant d’alguns càncers, si hi ha una mica de rebuig ajuda a eliminar les cèl·lules malignes del càncer.
PAI DEL PACIENT ONCOLÒGIC Els diagnòstics principals del pacient oncològics els tenim al power però el que li interessa és que sapiguem fer un judici clínic en funció del cas i càncer que trobem.
En el pacient oncològic una part molt important és l’educació per la salut.
CURES D’INFERMERIA: - La intervenció d’infermeria és educativa Ajudar al mallat a prendre consciència de la situació Desenvolupar tots els recursos 3 - Treballar estratègies amb l’equip (treballador social, metge, psicòleg) i amb el mateix pacient i la seva família PROCÉS D’INFERMERIA: La valoració complerta permet anticipar-nos les demanes dels pacients i les seves famílies.
Permet detectar respostes humanes i problemes clínics. La infermera té un paper molt important en al coordinació del procés, per l’atenció contínua. Inclou l’elecció d’un model d’infermeria amb registres propis.
Educar al mallat i a la família és responsabilitat de la infermera. Haurem de proporcionar coneixements al malalt i família sobre la seva malaltia i el seu tractament, dels efectes secundaris i de l’autocura.
DIAGNÒSTIC 1: Risc d’infecció per defenses inadequades a causa de mielosupressió produïda per radiació o fàrmacs antineoplàsics.
- NOC: Prevenció d’infeccions INTERVENCIONS:  Valorar per buscar evidencia infeccions  Si hi ha febre farem cultius per saber quin és el focus de la causa  Mesures per minimitzar la infecció (si leucòcits < 1000 /mm3): aïllament, higiene, etc. Evitar estrenyiment, no fruites fresques, cures, flors naturals  Control via venosa  Evitar intervencions agressives: IM, SNG  Ensenyar administració colònies de granulòcits-macròfags DIAGNÒSTIC 2: Integritat cutània alterada: Reaccions eritematoses i descamació humida per la radioteràpia.
- NOC: Mostra canvis mínims a la pell INTERVENCIONS;  Cures de la pell  No exposició al sol  Si existeix descamació: no trencar les vesícules, no rentar sovint la zona, cura segons prescripció 4 DIAGNÒSTIC 3: Mucosa bucal alterada: Estomatitis, mucosistis.
- NOC: Conservació mucosa intacta INTERVENCIONS:  Valorar i enregistrar l’estada de les mucoses  Mantenir una bona hidratació de les mucoses  No utilitzar pròtesis dentals  Incrementar la ingesta de líquids freds  Administrar dieta baixa en bacteris  Valorar la intensitat del dolor i administrar analgèsics  Valorar l’estat nutricional i afavorir una dieta tova  Detectar la desnutrició i segons prescripció del metge iniciar nutrició parenteral  Administrar col·lutoris amb analgèsia/anestèsia abans dels àpats  Educació sanitària DIAGNÒSTIC 4: Integritat tissular alterada: alopècia.
- NOC; Conservació integritat tissular; afrontament pèrdua del cabell INTERVENCIONS:  Parlar amb el pacient i família de la pèrdua de cabell 5     Explorar l’efecte de la pèrdua de cabell en l’autoimatge, relacions interpersonals Prevenir o minimitzar: hipotèrmia, tallar cabell, productes suaus, no secadores, etc. pinta adaptada Perruca abans de pèrdua del cabell Ús turbants, mocadors DIAGNÒSTIC 5: Nutrició desequilibrada, ingesta menor de requeriments a causa de vòmits/nàusees.
- NOC: Conservació estat nutricional (<10% pèrdua pes), menys nàusees i vòmits INTERVENCIONS:  Identificar factors desencadenants  Ajustar dieta a l’administració de fàrmacs  Prevenir imatges, olors sons desagradables  Proporcionar un ambient tranquil  Evitar interrupcions durant els menjars  Serem flexibles amb els horaris dels menjars  Restricció de líquids abans de la ingesta de sòlids per tal d’evitar distensió abdominal  Menjar petites quantitats i de manera freqüent  Evitar la presència d’olors  Estimular la ingesta d’aliments amb alta intensitat calòrica  Permetre escollir, dins les possibilitat, els aliments que li agradin  Proporcionar suplements dietètics  Educació sanitària: informar de la importància de mantenir una ingesta adequada  Fàrmacs prescrits: antiemètics, acetat de megestrol ALTRES DIAGNÒSTICS - Fatiga: Augmentar la tolerància a l’exercici i disminuir la fatiga Dolor crònic Dol anticipat per la pèrdua, alteració del rol: Progressió adequada en el procés del dol Imatge corporal alterada i baixa autoestima circumstancial Complicacions potencials: Risc hemorràgia (risc greu < 20.000 plaquetes/mm3) / Toxicitat Dèficits de coneixement Ansietat TOXICITAT CARDIOPULMONAR Les alteracions cardíaques es poden manifestar com: - Lesions cardíaques associades als tractaments Infeccions cardíaques 6 - Trastorns cardíacs associats a l’anèmia o a la plaquetopènia Haurem de fer: - Control de constants Vigilar si apareixen edemes i el control de pes Valorar la saturació d’oxigen i administrar-ne si cal Realitzar ECG i controls Valorar pell i mucoses Valorar patró respiratori Vigilar si apareix dolor toràcic Control hídric Evitar que el malalt faci esforç Mantenir el capçal del llit aixecat en cas de dispnea TRASTORNS PULMONARS - Pneumònia intersticial, bacteriana i fúngica Lesions pulmonars a causa del tractament Hemorràgia pulmonar Embassament pleural Edema pulmonar La pneumònia intersticial és la complicació infecciosa que causa més mortalitat en pacients amb TPH al·logènic. Haurem de: - Valorar el patró respiratori: dispnea, taquipnea, tos, esputs Valorar pell i mucoses vigilant que no hi hagi cianosi Control de constants i saturació d’oxigen Administrar analgèsia per pal·liar el dolor pleurític Administrar ansiolítics, diürètics, broncodilatadors i opiacis Valorar nivell de consciència Control de plaquetes Recollir mostres per cultius d’esput i frotis Mantenir una bona oxigenació Educació sanitària: mesures de confort TOXICITAT NEUROLÒGICA Aquestes complicacions poden ser per: - Trombocitopènia (hemorràgies intracerebral) Infeccions (bacterianes, víriques per fongs o paràsits) Progressió de la malaltia Tractament amb quimioteràpia, antibiòtics, radioteràpia i fàrmacs (cortisona i mòrfics) Haurem de fer: 7 - Control d’electròlits Control de fàrmacs neurotòxics (metrotexate) Control de constants (vigilar HTA) Valorar el nivell de consciència i enregistrar qualsevol alteració Vigilar si apareixen signes indicadors de l’alteració del SNC (convulsions, cefalees, depressió, parestèsies, tremolors) Vigilar signes d’ototoxicitat: sordesa Mesures de confort Suport psicològic Educació sanitària: informar al malalt/família de les causes d’aquestes complicacions 8 ...