RESUMEN SEMINARI TEXOT NAGEL (11,22) (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Criminología y Políticas Públicas de Prevención - 1º curso
Asignatura Introducció a la ciència política
Año del apunte 2015
Páginas 3
Fecha de subida 10/03/2015
Descargas 2
Subido por

Descripción

Jürgen Nagel, Klaus. (2009). “Espanya federal?” Eines per a l’esquerra nacional 10.
Pàgs 11-22.
Prof. André "Pirralha"

Vista previa del texto

INTRODUCCIÓN A LA CIENCIA POLÍTICA SEMINARIO 4 RESUMENES Jürgen Nagel, Klaus. (2009). “Espanya federal?” Eines per a l’esquerra nacional 10.
Pàgs 11-22.
Algunes disciplines acadèmiques comparen l’Estat espanyol amb estats federals ja que comparteix alguna de les seves característiques. També s’ha arribat a dir que es tracta d’un estat regionalitzat.
Per a demostrar que l’Estat espanyol no és un estat federal podem comparar-lo amb estats generalment classificats com a federacions, tot analitzant diferents criteris.
Podem començar parlant del grau de descentralització, doncs és obvi que a l’Estat espanyol aquest és força elevat. Tot i així autors com William H. Riker demanen que els estats federats tinguin algunes competències exclusives, aquest fet reconeixerà la divisió de la sobirania i posarà al mateix nivell els estats federats entre ells. En el cas de les comunitats autònomes aquestes competències acostumen a ser compartides.
La majoria de federacions disposen d’aquelles competències que es troben fora de la Constitució. En altres federacions com succeeix a l’Estat espanyol, la clàusula té un valor simbòlic degut a que totes les competències es troben ja adjudicades a un nivell o altre.
Fa poc s’ha intentat desenllaçar les competències. Per exemple al nostre estat s’han creat els nous Estatuts d’Autonomia amb l’objectiu de crear competències autonòmiques i allunyar-se d’aquesta cooperació.
Hem de tenir en compte que a federacions clàssiques els estats membres tenen un grau d’autonomia financera i poden fixar un IRPF o IVA propi permetent així un grau de competència entre ells per atraure inversions, recursos i ciutadans, però en altres trobem una perequació financera important per a finançar prestacions socials.
Cal continuar la discussió en el fet que Federalisme és pactar. És necessari que tots els estats federats respectin la capacitat de votar de tots els estats de la federació, permetent així la igualtat entre ells que es basarà en una relació de confiança mútua i lleialtat.
El pacte federal demana lleialtat entre l’Estat federal i els seus estats federats i dels federats entre ells. Catalunya ja trenca la regla.
La Constitució Espanyola de 1978 és un pacte però no acordat entre la majoria de comunitats autònomes com es demana en un estat federal, posat que aleshores encara ni existien com a tals. És veritat que la divisió de l’Estat espanyol és més propensa a la d’una federació, però s’espera que els estats membres siguin els encarregats d’organitzar el territori interior i en el nostre estat no és així. A més que el poder de modificar la constitució d’un estat federal recau en una majoria qualificada dels estats membres. En quan a l’Estat espanyol això no succeeix, les comunitats autònomes poden proposar canvis però en un final hauran de ratificar o rebutjar un text fet pel legislador central. Les comunitats autònomes no tenen una inlfuència considerable sobre la composició del tribunal Constitucional i per tant no tenen un poder jurídic clar.
Si parlem del sistema de partits, en alguns estats federals conviuen partits que actuen a tota la federació amb partits que només ho fan a algun dels estats membres. Aquests últims decidiran de manera autònoma la formació de seus governs. Parlem doncs de “self rule” en quant a l’autogovern de les entitats i de “shared rule” en el cas del govern compartit al centre. Els dos nivells es troben en equilibri. A l’Estat espanyol aquestes delegacions no han arribat a una total autonomia, el que fa que no es pugui considerar un govern compartit. No tenim una cambra de les comunitats autònomes, encara que sí podem parlar de cooperacions en les seccions territorials donat a les Conferències de Primers Ministres dels estats membres, tot i ser poc convocades i sota el vistiplau del govern central.
Un altre criteri a discutir és que moltes federacions tracten de reduir el poder de la capital de l’estat federal. Per fer-ho poden canviar-la en el cas de que es trobés en un centre poblacional o econòmic fundant capitals noves reduint algun dels seus privilegis.
A l’Estat espanyol no succeeix, s’hauria de canviar la Constitució i tampoc seria correcte perquè les comunitats autònomes no podrien participar-hi directament.
En pocs casos les constitucions federals aconsegueixen mantenir estats que són plurinacionals i és necessari algun element asimètric perquè les minories en un sentit de disseny territorial, de representació desigual al centre, de diferent joc de competències o altres, es sentin en un mateix nivell, hi ha d’haver una igual participació. A l’Estat espanyol sembla ser que la resposta a aquesta necessitat ha set la resimetrització, cosa que fa augmentar aquesta desconfiança evident.
A les federacions, les constitucions dels estats membres son realitzades per ells mateixos seguint unes pròpies regles encara que no poden contradir la constitució de la federació. Seran institucions federals les que comprovaran si s’ha respectat. Aquestes institucions jurídiques o legislatives són de govern compartit o “Shared rule”, A l’Estat espanyol no.
Com a últim argument, per què un estat sigui considerat federal, els seus membre han de tenir un caràcter estatal que mostraran amb una simbologia pròpia. Una federació ha de ser un estat d’estats. Només centrant-nos en el cas de Catalunya podem veure que no tenim institucions pròpies, es tracta d’institucions de l’Estat espanyol.
Arribem doncs a les conclusions. Podem comprar l’Estat espanyol amb estats federals pel fet que les comunitats autònomes tenen la “self rule” encara que els hi manquen moltes competències exclusives, el problema està en el fet que un estat federal exigeix també en el govern compartit al centre. A partir d’aquí comencem a veure certs problemes: la Constitució Espanyola no és federal, i les regles per modificar-la tampoc.
No hi ha un govern compartit en les institucions de centre, tampoc en els poders legislatiu i judicial.
Per aconseguir federalitzar l’Estat espanyol cal un pacte amb les nacions i regions pertanyents. Aquest serà difícil d’aconseguir per la manca de cultura política federal i la desconfiança entre nacions.
Per tant, l’Estat espanyol encaixa millor amb la definició d’estat regionalitzat.
...