Art&Arquitectura (1) (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Rovira y Virgili (URV)
Grado Arquitectura - 1º curso
Asignatura Art&Arquitectura
Año del apunte 2013
Páginas 10
Fecha de subida 13/03/2016
Descargas 5
Subido por

Descripción

Estos apuntes corresponden a la asigntura de arte y arquitectura de primer curso de arquitectura, en ellos tenemos la primera parte de la asignatura, donde hay explicados Crystal Palace, Eduard Manet, La creu de Vistabella y Frank Lloyd Wright.

Vista previa del texto

RUTH SOLER RAMONET URV-ETSA REUS 1R CURS DE CARRERA ART I ARQUITECTURA RUTH SOLER RAMONET 2N QUADRIMESTRE | 1r DE CARRERA 1R PART DELS APUNTS 1 RUTH SOLER RAMONET URV-ETSA REUS 1R CURS DE CARRERA CRYSTAL PALACE 1845 1849 13-03-1850 15-07-1850 26-09-1850 Gener de 1851 Princep Albert. Journal of Desings. Inici competició pel Crystal Palace. Projecte de Paxton. 1ª pedra del Crystal Palace. Estructura completada. Exposició mòbil Exposició dins d’un edifici ( 1 any per construir l’edifici) Competició d’un edifici gran a Londres (C.P.) 6 mesos d’exposició Desmuntar l’edifici Princep Albert, promotor de Society of Arts. Casat amb la Reina Victoria Estil No Victoria. Arquitectura similar a les estacions de tren del segle XIX, per això volien posar-li una cúpula, però era inevitable conjuntament amb l’any de construcció. Necessitaven tenir una Arquitectura Neoclàssica, perquè fos una arquitectura digne. Royal Commission 16th march 1850. ( Comunica al Princep Albert ). Journal Designs: 1. El ornamento no es lo principal, debe ser secundario al objeto decorado. “Decorar la façana 2. El ornamento se debe ajustar al objeto ornamentado. es una impostura”. 4. El papel pintado no debe tener relieve, debe mostrar lo plano de la pared. 7. El cristal debe mostrar la claridad, no debe estar demasiado pintado. “No obstante se puede decorar”. Que es dissenyar? “Se diseña colocando en el centro de interés las particulares esenciales de cada material, su modo de construcción y su uso” 2 RUTH SOLER RAMONET URV-ETSA REUS 1R CURS DE CARRERA Voluntat del Crystal Palace, ficar a tota la gent del món dins l’edifici. “Objectiu ambiciós” El Crystal Palace es un problema d’estat, i encara no tenen Arquitecte, i la competició s’atura, i no hi ha guanyador. Al mes de Juny, es troba el president executiu de la Society of Arts amb el Joseph Paxton ( No es arquitecte ), un dels homes forts dels ferrocarrils i domina la comunicació dels diaris. Parlen del problema del Crystal Palace i Paxton diu que en 6 mesos el construiria, i en el tren fa un croquis molt senzill amb el qual es pot construir tot el Crystal Palace. Racionalitza la construcció i fa com a centre d’interès la construcció, i deixen de banda l’ornament. Fa que la secció de l’edifici sigui múltiple. 15-07-1850: Li donen el projecte a Paxton. · Lloc hortitzontal 1r projecte, poc dèficit “lloc”. ·1851 peus = 530m. Demana dos mesos de marge per fer el projecte. 26-09-1850: Comencen les obres. Té molta importància la repetició en el moment de fer el projecte i construir l’edifici. L’arquitecte modern pensa també en el procés de construcció: · A de ser una construcció en cadena. ·La teulada a de ser totalment impermeable. -A la coberta van col·locar un sistema de canals per poder evacuar l’aigua, a causa de les abundants precipitacions que hi ha a Londres, aquests canals anaven col·locats a banda i banda de la coberta amb un pendent més elevat que el de costum. A més a més fa encaixar les “galses” amb els vidres. La forma de l’arquitectura queda en un segon pla, i tota l’atenció es centra en l’exposició. En el lloc on volen construir, hi ha tres oms “GRANS2, a causa d’això es fa un canvi de secció per preservar els arbres. La societat considera que un cop acabada l’estructura, l’edifici queda automàticament finalitzat. Els materials dels edificis moderns, no envelleixen. El Crystal Palace, contenia objectes, arbres, estàtues, escultures... A causa de les dimensions del Crystal Palace, era molt difícil mantenir-lo net, per això el terra estava format per uns llistons de fusta, i entre els llistons hi havia un centímetre de separació, així les senyores amb el baix dels seus vestits ho escombraven. 3 RUTH SOLER RAMONET URV-ETSA REUS 1R CURS DE CARRERA EDIFICI: -La majestuositat de l’edifici envers la natura. -La idea de repetició de l’avioneta es la mateixa que la del C.P. (foto). -La repetició ( rectangles i volta de canó a diferents escales. -Absència de pes. -Absència del pas del temps. 4 RUTH SOLER RAMONET URV-ETSA REUS 1R CURS DE CARRERA ÉDOUARD MANET Fill d’un ric burges, gràcies a la industrialització. Édouard vol ser pintor, però el seu pare l’inscriu a la universitat amb la finalitat de que el seu fill estudies dret. Un cop acabada la carrera, comença a assistir a les classes a un estudi. 1862: El primer quadre que presenta Manet, és a Paris al saló oficial, gràcies a les pressions del seu pare. Aquest primer quadre es anomenat “Musica en les Tulleries” : ·No hi ha definició en els aspectes facials. 1863: Presenta un quadre al saló dels no acceptats o descartats, el seu pare ja es mort i aquesta exposició al contrari que la del 1862, la paga ell. Aquest quadre es anomenat “El almuerzo sobre la hierba” : ·Al costat de Manet, hi ha una dona nua. ·No hi ha perspectiva. ·Trenca amb el tema, els quadres de la època no sortien dones nues, n’hi la roba desordenada pel terra, trenca amb l’esquema del típic quadre d’un berenar al camp. ·No hi ah definició facial “pinzellades”. ·Fons no definit. ·El desordre de les coses. ·La composició es extreta d’un quadre de Rafael. 5 RUTH SOLER RAMONET URV-ETSA REUS 1R CURS DE CARRERA 1864: Presenta un quadre al saló dels no acceptats o descartats, aquest quadre l’anomena “L’Olympia” : L’olympia es una dona real, prostituta de tots els alts càrrecs de Paris. Manet denuncia a traves del quadre la modernitat d’una parella sòlida. L’Olympia va nua amb sabates de taló, i un llaç al coll, a més a més està envoltada dels regals que li envien els seus clients rics. Aquesta, està trista, demana resposta amb la mirada. La posició de la mà esta en tensió. Hi ha un gat negre, no domèstic, està arisc. La serventa es de color negre i la mira directament. La composició del quadre ve de Lacroix: La posició de la mà està relaxada, hi ha un gos a la banda dreta del quadre, aquest gos es domèstic i tranquil. La serventa es blanca i mira a la nena. Quadre de Manet a Émile Zolà on apareix un gravat de l’Olympia. Aquesta es converteix en un símbol de la modernitat. 1629 “Los borrachos de Goya” 1882: ”El bar del Folies Bergère” Suzon, representa la desconsolació de Manet Agafa de Goya, motius i temes per fer quadres. en la societat. La societat en gaudeix , i la Agafa que pot perfeccionar la pinzellada i que cambrera no. pot difuminar el fons, tot el contrari a L’ACADÈMIA. 6 RUTH SOLER RAMONET URV-ETSA REUS 1R CURS DE CARRERA LA CREU DE VISTABELLA: L’església originaria de l'any 1929, té unes dimensions de 12x12, i té forma de rombe. Seguidament es construeix el confessionari i la rectoria. L'alçada interior es de 15 metres i l'altura total de l'exterior es de 25 metres. Implantació: Entorn urbà i natural, l’església està envoltada de camps. És una zona horitzontal i molt cultivable. Jujol significa l’església gràcies a la seva estreta planta i a la seva gran alçada. Significació de Jujol “El lloc promès es el cel” Jujol marca un lloc de transició entre la terra i el cel. Edifici: -Part inferior: molt pesat i macis. -Part superior: més aeri. Les muntanyes i el terra marquen una línia horitzontal, en canvi l’església puja verticalment. Representa la unió entre el cel i al terra. Jujol per construir l’església nomes utilitza una part del solar, l'altre part fa una plaça, i l'altre tros restant el posa en venta per aconseguir diners per fer la obra. El solar finalment no es ven. Un senyor del poble cedeix una sèrie de material i els pagesos la van construir. Totes les pedres estan escollides expressament per Jujol, qui diu on va cada pedra. Com funciona l’església: Hi ha dos arcs principals, tenen forma de catenària, aquestes peces treballen de compressió. I per reforçar els arcs, es construeixen unes costelles. I finalment una terciària. No s'utilitzava el ferro perquè era molt car, per això no es feien edificis amb columnes i pilars. Tota l’església es forca excepte una paret que es de blau amplia l'espai. Jujol volia que l’església per fora tingues forma de rombe i per dins tingues forma de creu, per això juga amb els colors. A la sagristia hi ha una altre capella, però no utilitza el recurs del color perquè hi ha més espai. 7 RUTH SOLER RAMONET URV-ETSA REUS 1R CURS DE CARRERA Jujol ficava trossos de la bíblia per l’església per donar la seva visió de la religió. L'interès de Jujol es carregar-se les cantonades. La vinya, el raïm i el blat, estan dibuixats dins l’església, acompanyats d'angelets. 8 RUTH SOLER RAMONET URV-ETSA REUS 1R CURS DE CARRERA FRANK LLOYD WRIGHT 1867-1959 Estava entre les propostes del segle XIX i segle XX. Difícil d'entendre la seva arquitectura i difícil d'ensenyar. Arquitecte del modernisme. Té que donar el màxim d'espai passible amb el mínim de diners possible, societat rica però no malgastadora. De família religiosa, de “l’església unitària” (Estats Units) (secta) Les bases de la seva arquitectura es el coneixement de la natura, per exemple els hexàgons. Aquest coneixement l’adquireix a l’església unitària i gràcies al joc de Rröbel. Als 19 anys va a Chicago a fer d'arquitecte, sense tindre el títol, se'n va amb el millor arquitecte i aquest el contracta ja que fa la feina d'una setmana en un sol dia. Adler & Sullivan Arquitectes preferits dels empresaris. Mestre de Wright. Feien oficines i centres comercials ja que a principis del segle XX no n'hi havien a Chicago. L'empresari vol lloc il·luminats i aptes per treballar, i de cost econòmic baix. Wright per altre banda aprofita això, ja que els empresària savis necessiten llocs per viure, aleshores Wright comença a fer cases particulars per aquests. A causa d'això Wright comença a donar respostes, fent cases més petites però més espaioses gràcies a la ·destrucció de la caixa”, trenca amb les cantonades. 1. Les diagonals són les distancies màximes en les caixes, per tant engrandia la diagonal per obtenir una sensació de més espai. 2. Col·locant una construcció central aconseguint trencar amb l'espai. 3. Continuïtat en les cantonades, per exemple, les revesteix, els i col·loca objectes... 4. Juga amb les alçades dels sostres, entre diferents espais i en els mateixos espais. 5. Juga amb els murs de càrrega. Wright també juga amb les textures, materials i també trenca la caixa exterior. L'espai generat per les horitzontals. La repetició de moltes verticals, acaba donant lloc a les horitzontals. També juga amb la repetició ja que dona lleugeresa, i a més a més diu que canviar l'espai no es decoració, sinó que es substancial. 9 RUTH SOLER RAMONET URV-ETSA REUS 1R CURS DE CARRERA “Larkin Building, 1904” Primer edifici, edifici empresari. “Unity temple, 1906” També destrueix les cantonades, fent que aquestes entrin. Un espai es fica dintre de l'altre. Voladís = Creu / Mateixa geometria, CUBS. “Taliesin II, 1925” Wright té durant 6 mesos un estudia a Chicago i els altres 6 mesos a Arizona. Li interessava el Mid West. 10 ...