Ètica 1r semestre (2014)

Apunte Español
Universidad Blanquerna (URL)
Grado Publicidad y Relaciones Públicas - 4º curso
Asignatura Ètica
Año del apunte 2014
Páginas 39
Fecha de subida 14/11/2014
Descargas 6
Subido por

Vista previa del texto

ÈTICA DE LA COMUNICACIÓ TEMA 1: INTRODUCCIÓ A LA ÈTICA 1.1. Experiència ètica - DEURE - ENGOIXA - LÍMIT - SINGULARITAT - VALORACIÓ 1.2. Ètica com a discurs - La ètica és un discurs crític - La ètica es un discurs racional - La ètica és un discurs dialògic - La ètica és un discurs valoratiu Teories sobre els criteris del discurs: 1 – Teoria culturalista 2 – Teoria naturalista 3 – Teoria híbrida 1.3. Tipus d’ètica: • • • • • • Ètica mínima Ètica màxima Ètica utilitarista Ètica deontològica Ètica eudaimònica Ètica anamnètica TEMA 2: ÈTIQUES APLICADES 2.1. Per què neixen? 1.
2.
3.
4.
5.
Superespecialització Complexitat Crisi de la ètica mínima Cosmètica Competitivitat 2.2. Quines són? 1.
2.
3.
4.
Bioètica Ecoètica Tecnoètica Ètica empresarial 1 TEMA 3: ÈTICA DE LA COMUNICACIÓ 1. Ètica de la comunicació interpersonal a. Elements b. Condicions (7) 2. Ètica de la comunicació de masses a. Què li passa a un ésser humà quan està en massa? (7) 3. Teoria de l’acció comunicativa - Relativisme ètic - Fonamentalisme TEMA 4: CANVI SOCIAL 4.1. Diagnòstics • Diagnòstics apocalíptics • Diagnòstics apologètics 4.2. Descripcions de la societat actual 1. Societat xarxa 2. Societat del rics 3. Modernitat líquida 4. Societat complexa 5. Crisi sistèmica 6. L’era de la Buidor 7. L’imperi de l’efímer 8. Temps hipermoderns 9. Societat de la Por 2 TEMA 5: DILEMES ÈTICS QUE GENERA LA SOCIETAT XARXA 5.1. Entorns: 1. Entorn NATURAL 2. La CIUTAT 3. Entorn DIGITAL 3.1. Problemes 1. Suplantació de la identitat persona 2. La xarxa és global 3. Propietat intel·lectual 4. Innocència segrestada 5. Comunitats virtuals 6. Hiperinformació.
7. Visibilitat / invisibilitat 3 TEMA 1: INTRODUCCIÓ A LA ÈTICA Què és la ètica com a experiència? Què és la ètica com a discurs? EXPERIÈNCIA ÈTICA Experiència: és polisèmica.
1 - Experiència = sensació. No som els únics que tenim experiència. Qualsevol ésser dotat de sensibilitat té sensacions. Sensació de plaer, de dolor… percepció sensitiva.
2 - Experiència = aprenentatge que s’ha elaborat a partir de la repetició. Només pots adquirir experiència amb el temps.
3 - Experiència = vivència interior. Vivència que no ve a través dels sentits externs. Allò que ens passa dins (interior). Allò de la persona que no es veu, però que hi és. Ex: es records, els sentiments… És independent dels estímuls externs.
Quines són les vivències interiors? 3 blocs - Els records: per entendre a una persona has d’entendre als seus records.
- Emocions: culpa, pena, alegria (s’exterioritzen en part).
- Els pensaments Relació entre estímuls externs i vivències interiors: Transparència: Exterioritzen el que viuen dins.
Opacitat: el que té un sentiment però no l’exterioritza.
Translúcid: deixa veure però ambiguament.
La ètica és una experiència com a vivència interior. És inequívocament humana. Hi ha 5 camins per entendre la vivència interior: 1 – La vivència interior del DEURE. Aquella veu que diu el que has de fer. HAS DE… “Com que no podem amagar la veu del deure necessitem molts sorolls” L’autor que ho desenvolupa és KANT – La crítica de la raó pràctica (II) Quan estàs callat i sents un deure que et diu el que has de fer. No vol dir que li facis cas, però la sents.
- D’on surt la veu? Hi ha dues maneres d’entendre: Gènesis cultural. Interiorització dels deures que m’ha traslladat la cultura. Ex: A l’Iran veurien la necessitat/deure de portar el rostre tapat.
4 Gènesis natural. És algú que neix de la teva persona, és interior. No depèn dels contextos.
Les dos teories es contraposen.
- Com és que sentint-la, no la compleixo? El deure lluita contra la inclinació, que és la tendència al benefici personal, la comoditat, el benestar.
Hi ha una lluita interior entre el deure i la inclinació. Cadascú resol el debat a la seva manera. Pots sentir el deure però la inclinació és més potent.
Si ens deixem portar sempre per la inclinació no hi ha ètica.
Quan compleixes el deure sents un satisfacció interior. Fer el que havies de fer. Quan algú compleix el deure, segons Kant, sent felicitat.
La culpa apareix quan transgredeixes el deure. La culpa és molt dolorosa. La transgressió comporta la culpa. Però la transgressió atrau, atrau al desig.
Si un individu mai té la experiència del deure és inhumà.
2 – Experiència de la ENGOIXA.
Angoixa vs. por (no és el mateix, els animals no tenen angoixa, sí por) * Por: emoció davant el desconegut. Causa por la vulnerabilitat, el que sap que el poden ferir. La por necessita de la consciència de la vulnerabilitat.
* Angoixa: estat emocional que apareix quan hem de prendre decisions. T’angoixes quan has de decidir i no pots anar pels dos camins alhora. Més encara si són irreversibles.
L’autor que ho estudia Kierkegaard – El concepte de la angoixa (1844) Segons ell això és humà.
3 – Experiència del LÍMIT. Autolimitar-se. No fer/dir allò per respecte a l’altre. Una persona té una experiència ètica quan es limita. Ja que se n’adona que no es pot envair a l’altre. Respecte a l’altre. L’autor que ho estudia és Levinas – L’humanisme de l’altre home. Entès així la ètica vol dir que en el teatre del món hi ha un altre com tu.
4 – Experiència de la SINGULARITAT. De ser un “jo” singular. Entendre que és algú únic i irrepetible. Consisteix en voler ser i mostrar el que TU ets al món. Primer de descobrir i adonar-se que és un ésser únic en el món i segon de mostrar-ho. No rendir-se davant de la majoria. L’autor que treballa aquesta idea és A. Camus – L’home revoltat.
L’home revoltat és l’home que sap dir no. Distingeix dos tipus d’homes. El que viuen la moral dels covards: els que obeeixen sempre (segueix el ramat) i els que viuen la moral dels herois: el que diu no (la ovella descarriada).
5 5 – Experiència com a VALORACIÓ. Capacitat de valorar. Fem judicis de valor.
Qualificar un fet. Només pots valorar quan hi ha hagut el fet, allò que ha acabat. Mentre s’està realitzant no hi ha valoració. Sempre és d’un fet passat que tu qualifiques. 2 tipus: Valoració estètica, quan qualifiques la forma. No és binari (bo – dolent), és gradual.
Valoració ètica, valoració de la ànima, el que no es veu, els valors. Això es veu a través dels estils de vida. De la interacció amb l’entorn. Com és que valorem tant diferentment els mateixos actes? Hi ha criteris diferents a l’hora de valorar. Criteri: criterion (grec=mesurar). Fem valoracions diferents perquè tenim mesuradors diferents. Degut a raons exògenes (que venen de fora) ex: escola, família, religió… L’autor que parla d’això és Aristòtil.
Pregunta a classe: que faig quan em sento culpable? ÈTICA COM A DISCURS Què és un discurs: conjunt de frases, afirmacions, que juntes donen un sentit global.
Quan comença a haver-hi discursos d’ètica? El primer és Sòcrates. És un discurs oral.
No escriuen un discurs (escrit). Sòcrates parla a la plaça pública d’Atenes. És el primer que qualifiquem de ètic.
Un discurs pot ser oral o escrit. El que fa que un discurs sigui ètic és les seves característiques.
Què és la ètica: filosofia pràctica (practiqué filosofia – Aristòtil) És la reflexió sobre la praxis (acció). Quan es medita (reflexiona) sobre les accions humanes (les meves i les dels altres). Quan algú para i reflexiona sobre les accions que fa.
L’acció humana és múltiple. La ètica reflexiona sobre les accions (privades i públiques) i les valora, fa un judici de valor. Valorant tant les accions públiques com les privades es detecta la hipocresia. A les privades (dels altres) no es pot accedir i per tant ens limitem a les accions públiques.
Primer identifica les accions il·legítimes, aquelles que no es poden fer. La ètica estudia, s’identifica els mínims pel qual una acció és bona o no.
Característiques de la filosofia pràctica: 1 - La ètica és un discurs crític. Crítica = Crinein (separar, distingir) Una persona crítica distingeix, separa. Qui fa ètica fa crítica.
6 · Crítica moral: Moral = Costums (allò que fa la majoria social, però no vol dir que sigui bo). La ètica moral critica els costums. Què permet dir si es un bon o un mal costum? Les conseqüències que genera aquest costum.
Ex: 1 - Sòcrates: critica els costums religiosos de la seva època. És un mal costum creure que hi ha forces sobrenaturals i que si reses et seran propícies i si gires la cara las Déus et maldiran. Considera que són irracionals.
2 – Senica: critica l’esclavitud. Tenir esclaus era un costum a la seva època.
3 – Sant Tomàs de Aquino – Edat Mitja. Critica el dret a Cuixa. Era costum que el senyor feudal de tenir relacions sexuals amb la pagesa que es casava dins el seu feu ( Dret a cuixa).
4 – Revolució Industrial – Karl Marx. Es critica que els nens treballin.
5 – Present – Les relacions sexuals adolescents, les corregudes de toros.
Per què serveix criticar els costums? Criticar els costums té beneficis a llarg termini. Quan es va creant una opinió es canvia el parè. A curt termini és difícil ja que hi ha interessos.
2 - La ètica es un discurs racional. El que compta és la argumentació. Els arguments que dones per justificar una tesi. El que compta és la qualitat i la lògica dels arguments.
En ètica no s’accepta el principi d’autoritat, qui ho formula no interessa (perqu ho va dir algú). El principi d’autoritat frena la racionalitat.
Hem d’estar molt atents a les fal·làcies, a les trampes que té la paraula i als usos del llenguatge. Sinó, t’enganyen.
Racional = que té argumentació. Que hi ha raons. No és científic. La ètica es mou en l’entorn de l’enraonament, no de la demostració científica.
3 – La ètica és un discurs dialògic. Només es pot fer en diàleg. Quan es converteix en monòleg, perd qualitat. Per valorar les accions no es pot tenir en compte només el teu punt de vista. S’han de sumar perspectives. Només hi ha diàleg si hi ha moderació.
4 – La ètica és un discurs valoratiu. Fem un judici de valor. Qualifica aquella acció.
No només com a bona o dolenta, hi ha una gradació. Hi ha una gama de valors. Molt sovint es mescla el valoratiu i el descriptiu.
La valoració està feta de criteris. Tota valoració és fa a la llum d’uns criteris.
El criteri és el punt de partida. És la mesura des d’on valorem.
7 Com és que tenim criteris diferents davant el mateix acte? (3 TEORIES POSSIBLES) 1 – Teoria culturalista. Tenim criteris diferents perquè tenim formacions culturals diferents. Hem estat educats diferentment els uns als altres. Aquesta diferent formació fa que tinguem criteris diferents i per tant que valorem diferent. El criteri té un caràcter exogen. La teoria culturalista no explica que amb la mateixa educació no hi hagin els mateixos criteris.
2 – Teoria naturalista. Els criteris estan dins la naturalesa humana. Naixem amb els criteris. Forma part de l’individu. En la persona hi ha uns criteris que no depenen del context.
3 – Teoria híbrida (suma 1 i 2). S’explica per la educació que he rebut. No marca totalment però condiciona. Per altra banda hi ha la part natural.
Sobre què treballa la ètica? La ètica valora actes humans. Quins tipus d’actes humans? Actes humans voluntaris, ja que els podries haver fet d’una altra manera. Els actes en els que hi ha voluntarietat.
Els actes involuntaris no es valoren èticament.
Acte voluntari: on hi ha una voluntat premeditada. Voluntari = un “jo” que desitja. És molt difícil, en alguns actes, on comença la voluntarietat i on acaba. La voluntarietat o la involuntarietat només es pot mesurar amb les circumstàncies (l’entorn). Per valorar un acte èticament has de saber la circumstància.
Precisions terminològiques.
Acció legal: aquella acció que és conforme amb l’ordenament jurídic d’un país. Lu legal depèn sempre de l’espai i el temps. És relatiu, mutant, canviant….Com es determina lo legal? En els països democràtics a través del consens. En els països que no son de tradició democràtica es determina a través d’un grup de subjectes ( dictador ) que determina quin és el marc legal dins el seu país. El fonament no és el poble, és una autoritat.
Acció il·legalitat: acció que transgredeix l’ordenament jurídic vigent. També és relatiu.
La il·legalitat és sancionada. Hi ha unes penes tipificades. On hi ha transgressió hi ha pena. De caràcter civil o penal.
Acció al·legalitat: acció que està fora del marc legal. Ni dins ni contra. No el conforma però tampoc es transgredeix. Acció fora del marc legal. Una acció que quan es duu a terme encara no té un marc legal per veure si és legal o il·legal (buit legal). Això es 8 produeix perquè el ritme jurídic no és igual que el ritme social. Ex: la clonació de la ovella Dolly.
Legítim: acció correcta, bona, ètica, moral, acceptable. Acció que quan la pensem racionament i valorem les seves conseqüències arribem a la conclusió que és lícita. És un discerniment subjectiu (criteri subjectiu). Legal i legítim no coincideixen sempre. Ha de ser un judici racional i estudiar les conseqüències. Com més persones defensen la mateixa acció amb arguments, la legitimitat creix.
Il·legítim: acció incorrecta, immoral. Després d’haver pensat i valorat les seves conseqüències veu que no és lícit.
Moral: (mores = costum) és un hàbit social de la majoria ( no vol dir bo). No vol dir ni legal ni legítim. Però acostuma a passar que el que és costum és legal.
En la moralitat hi ha molta hipocresia.
Immoral: acció que va contra el costum. (IM = contra). Moltes vegades el que comença sent immoral acaba sent moral. La immoralitat porta associada una emoció que és l’escàndol. L’immoralista és el que posa fora el que passa d’amagat, i això genera l’escàndol.
Amoral: comportament que esta fora dels costums establerts. No escandalitza, no ofèn.
Es tracta d’una conducta estranya, diferent, rara.
La moralitat i la legitimitat poden encaixar a vegades.
TIPUS D’ÈTICA • Ètica mínima: discurs ètic que té com a finalitat identificar i descriure els deures exigibles a tot ciutadà. Independentment de les seves opcions (raça, sexes…). L’ètica mínima persegueix la convivència pacífica entre els ciutadans.
Theodor Adorno.
• Ètica màxima: discurs ètic que descriu els ideals d’excel·lència. Allò que seria ideable fer. Dibuixa quines qualitats excel·lents ha de tenir algú. “Tras la virtud”- A. McIntyre.
• Ètica utilitarista: aquell discurs ètic que considera que allò que cal fer és el que és més beneficiós per la a la majoria (màxim número de persones).
• Ètica deontològica: (deon = deure): és aquell discurs que descriu els deures vinculats a una professió. Tracta dels dures que té un professional. Es concreta en el codi deontològic, un conjunt d’articles cadascun dels quals explica un deure que ha de desenvolupar un professional. De tal manera que és un 9 concentrat de la ètica deontològica. Qui fa el codi? Els professionals concensuadament.
• Ètica eudaimònica: (eudaimonia = felicitat) Eu = bo + daimon = esperit.
Disucrs ètic que identifica l’itinerari o el camí per esdevenir feliç.
• Ètica anamnètica: (amnèsia = oblit): anamnètica = no oblit. És la ètica del record, de la memòria. Discurs ètic que es fonamenta en el passat i que evoca el record del passat “negre” (guerres, catàstrofes, barbàries.) amb la finalitat de que no es torni a repetir en el present ni en el futur. El record viu ajuda a prendre decisions responsable en el present i en el futur. Autor: Reyes Mate : “La razón de los vencidos”. Joan Carles Melich: “La lliçó 10 TEMA 2: ÈTIQUES APLICADES Què són? Ètica aplicada = applied ethics.
És la reflexió ètica circumscrita, focalitzada en un hàbit concret de la vida. Explora els dilemes que afecten una àrea determinada (escola, empresa, la publicitat, la medicina…) i per tant exclou tots els altres. Es fa necessàriament de manera interdisciplinar: a través de diferents disciplines. A l’hora de resoldre problemes que afecten a aquella àrea de la vida no hi ha un única disciplina sinó que sempre és el resultat entre un diàleg entre disciplines que miren la mateixa qüestió, i es busca una solució interdisciplinar, ja que hi ha més perspectives hi ha més possibilitats de treure una conclusió més exacte.
Per què neix? 1 – Superespecialització: des de els anys 70 fins ara hi ha hagut una multiplicació de les disciplines, cada cop més especialitzades.
La multiplicació de llenguatges. Cada disciplina té el seu llenguatge (idiolectes). Un llenguatge més tancat i més incomunicat amb les altres. Això comporta la dificultat de entendres entre disciplines. Calia una ètica que reflexiones sobre cada llenguatge i cada àrea concreta. Això comporta la pèrdua de la concepció global.
2 – Complexitat en la presa de decisions. És molt complexa prendre bones decisions. I tot professional ha de prendre decisions. Com més poder, més greus són les decisions a prendre perquè afecten a més persones. Neix per donar resposta a aquesta complexitat.
Per salvar al professional de la perplexitat. Per prendre decisions responsables.
Exemple: - Empresa: hem de fer públic els sous de tothom? O els mantenim amagats? A les empreses públiques, és públic però i les privades? Tema de debat? Haurien de fer-se conèixer els sous? Què guanyem i que perdem? 3 – Crisi de la ètica mínima. “ètica mínima”: discurs ètic que té com a finalitat identificar i descriure els deures exigibles a tot ciutadà. Independentment de les seves opcions (raça, sexes…). L’ètica mínima persegueix la convivència pacífica entre els ciutadans.
La ètica aplicada neix per restaurar els mínims ètics exigibles en un entorn concret.
Bàsic per poder conviure civilitzadament.
4 – Cosmètica. Escenari actual: crisi de confiança. La ètica ven credibilitat. La crisi de confiança es recupera amb ètica. Moltes organització volen mostrar ètica perquè ven i 11 genera credibilitat. Quan la ètica aplicada es converteix en cosmètica? quan és un pur recurs per vendre i per generar confiança. Exemple: - Iberia: prometia puntualitat i després no ho complia.
Per verificar si és cosmètica o ètica cal una Auditoria ètica: auditar si els valors que aquesta organització té en el seu ideari, si els valors es compleixen. Si el codi ètic d’un organització es compleix. Ho ha de fer un grup extern. Ha de consultar a tots els actors de la organització, aleatòriament, per veure si la ètica es compleix, si allò que projectem cap a fora es compleix.
5 – Competitivitat. Està demostrat, en molts casos, que si en el si d’una organització es respecten drets i deures de cada actor, tractades èticament, què passa quan passa això? Que és més competitiva. La gent treballa més, treballa millor, fidelitzes al treballador i als clients. La ètica és competitiva. Exemple: - Concepte de clima organitzacional: el clima té a veure amb les relacions humanes. A bon clima, més productivitat. Perquè el flux comunicatiu va més ràpid.
- Consells d’administració. Hi ha poques dones. Després aquestes empreses parlen d’equitat. Però no hi ha cap dona al consell d’administració.
Quines són les ètiques aplicades? 1 – BIOÈTICA o ètica aplicada a la vida: neix als EUA als anys 70. Neix la primera nena fecundada in vitro. Va generar moltes preguntes, que cap filòsof s’havia plantejat mai. Va generar perplexitat.
Estudia 5 grans camps: 1. Estudia la relació que hem de tenir amb la vida no humana. (plantes i animals). Quins límits ha de tenir aquesta acció.
2. Problemes i dilemes que hi ha en la vida humana emergent. En les primeres etapes de la vida. (manipulació genètica, interrupció voluntària de l’embaràs, lloguer d’úters, clonatge d’éssers humans) 3. Dilemes i problemes ètics del desenvolupament de la vida humana.
4. Problemes ètics del final de la vida. Què vol dir morir dignament en una societat tecnològica? Tecnològicament es pot allargar molt la vida (estat vegetatiu crònic permanent). Quins límits ha de tenir? DVA (document de voluntat anticipada) 5. Estudia la relació entre professional i pacient (metge i pacient).
12 Els dos instituts principals estan a EUA un a Nova York, Kennedy Institute of Bioethics.
i Hasting Center.
Com arriba a Europa? Es crea a Sant Cugat al 1976 i té com a nom Institut Borja de Bioètica. El crea Francesc Abel, sociòleg, teòleg i ginecòleg.
2 – ECOÈTICA = ètica mediambiental = Ètica de la llar Què estudia? Representa la relació entre l’home i la naturalesa.
Per què neix? Neix perquè ens adonem que el nostre model de relació amb la naturalesa és un model que és insostenible.
El model que tenim va començar amb la industrialització al s. XVIII. É s un model lligat a la industria i que parteix de la idea de que la naturalesa és una gran reserva energètica de la que podem anar extraient recursos il·limitadament. Ens hem adonat que ha generat mals irreversibles (mals que no tenen volta enrere) i hem constatat que cal canviar de model. Neix fruit d’una consciència.
Tot canvi de model comporta patiments. Ja que el model fins ara ens ha portat molt de confort. Però genera una despesa energètica que la globalitat del planeta no aguantaria.
En tot canvi de model hi ha resistents (els que no volen canviar) i rupturistes.
L’ètica mediambiental ha de ser una ètica global. Les mesures que s’han de prendre han de ser mundials.
Quins són els símptomes d’aquest model fallit? 1 - Reducció de la biodiversitat en els últims 50 anys (més que en els últims 1.000 anys).
2 - Contaminació de rius, mars i oceans com a conseqüència de les indústries i l’abocament de residus industrials. Porta com a conseqüència la desaparició de fauna i flora.
3 - Contaminació de l’atmosfera (en els llocs més industrialitzats).
4 – Contaminació acústica (origen – industrialització) 5 – Contaminació lumínica 6 – Forat a la capa d’ozó 7 – Creixement dels deserts (mes espai a la Terra sense vida).
8 – Escalfament del planeta (lligat a les àrees del món on produeixen més gasos) = es dissolen els pols i augmenta el volum dels mars i els oceans.
9 – Contaminació de l’espai exterior.
13 La conclusió és que el model que fins ara ha regulat la relació amb la natura no és sostenible. El fet que encara estigui present és que no tot el món utilitza aquest model i encara no ha “petat”.
10 – La pluja àcida.
3 tendències: 1 - Ecologia radical (DEEP ECOLOGY). Proposen un nou model en que l’home s’adoni que és una part de la naturalesa i no el centre. Proposa un model de vida amb harmonia amb la naturalesa, amb sobrietat. Una producció artesanal. Reducció del consum i de la fabricació. Que l’objecte duri molt. I fet amb materials naturals. Planteja un retorn a l’estat preindustrial. Critiquen l’ésser humà com el més depredador del medi. Estil de vida naturalista, neorural, sense productes industrialitzats. Proposta d’economia de creixement zero o decreixement (produir el que és necessari per consumir, l’stock necessari, ni més ni menys). Comunitats neorurals: gent que intenta viure amb quest model. S’inspiren en comunitats indígenes.
Problemes, crítiques: - Model molt utòpic, irreal i poc aplicable en el conjunt de les masses. - Poca popularitat perquè estem acostumats al confort.
- Model contra el progrés cientificotècnic.
- La llargada de la vida és molt baixa. Desgasta molt el cos. Som molt tecnodependents. Som com animals captius.
2 - Ètica conservadora o neoconservadora: no canviem el model. Si hi ha problemes ja els resoldrem. Confien molt en el gènere humà. S’inspiren en Darwin “Origen de les espècies”. Darwin diu: Qui sobreviu a la lluita per la supervivència? Som dèbils físicament però sobrevivim gràcies a la intel·ligència. Intel·ligència = capacitat de sobreviure en terrenys hostils. Saben els problemes però no cal canviar de model.
Pensen que podran resoldre els problemes, com fins ara. Son molt confiats.
Crítiques: - Molt confiats en les capacitats dels humans.
- Només té en compte una part del món. No te en compte el deute ecològic que tenim amb els països de recursos naturals.
- Però es recorda molt el deutes que els països en desenvolupament tenen amb nosaltres. Som interdependents.
3 - Filosofia de la sostenibilitat o ecoètica sostenible: defensen el progrés sí, desenvolupament tecnològic i industrial sí, però a la vegada hem de prendre mesures 14 perquè aquest progrés no comporti mals irreversibles a l’entorn. S’ha de mesurar els efectes que té. Una bona empresa és aquella que no només no perjudica a un entorn sinó que el beneficia (té cura, el protegeix). Quines línies proposen: - Ordenament jurídic molt estricte.
- Premiar i reconèixer les empreses que són responsables amb el medi ambient.
- Cal anar amb una educació de consum responsables. (sensibilitat del consumidor) capacitat de reconèixer el valor d’un producte que està fet sosteniblement.
- Educació mediambiental a les institucions educatives de caràcter obligatori.
Crítiques: - Trobar el terme mig entre desenvolupament – progrés – respecte.
- Cal molta previsió de grup.
Autor de referència de la Ecoètica: 1977 “ Principi de responsabilitat” – Hans Jonas i diu: - El principi bàsic de la modernitat és el de la llibertat. La llibertat ens la hem cregut molt. Quin ha de ser el primer principi en la modernitat? La llibertat sense límit ens ha portat a la devastació, al caos. El principi de la modernitat ha de ser la responsabilitat. Respondre de les decisions que ja après.
Hem de ser responsables davant el medi ambient. Si no no hi haurà gènere humà.
Jonas proposa que hem de viure de tal manera que puguin viure generacions futures de manera decent i dignament. Proposa un ètica futurista. Cal un canvi d’estil de vida ara.
Fa una crida a un ús responsable de la tecnologia.
3 – TECNOÈTICA = ètica de la tecnologia, de la tècnica.
Estudia la relació que hem de tenir amb l’artefacte tècnic, el que hem creat nosaltres.
Quins límits ha de tenir.
Per què neix? A les zones més tecnològiques.
Cal diferenciar entre tècnica i tecnologia.
Tècnica = objecte físic creat per l’home i que té unes prestacions, unes capacitats.
Tecnologia = és una mentalitat. Un sistema de valors. (lògia = pensament) Valors tecnològics imperants: eficiència, eficàcia, velocitat, rendiment, benefici.
Analitzar com aquesta mentalitat afecta a la vida humana.
Camps d’exploració de la TECNOÈTICA: - Biotecnologies: (tecnologies aplicades a la vida). S’afirma, amb raó, que la capacitat que tenim d’alterar qualsevol forma de vida (animal, vegetal…) és qualitativament 15 superior en comparació amb qualsevol altre temps. El nostre poder tecnològic és superior. Exigeix una reflexió molt acurada sobre els límits d’aquest poder.
· Vida vegetal: les tecnologies aconsegueixen produir, generar entitats vides que abans no existien. Per què ho fem? pel rendiment, pels beneficis que aporten. Per poder desafiar els límits de l’espai i per fer-los més resistents i més forts. Àrees que no poden conrear aquest tipus de productes, ho puguin fer. (FAO, ONU) 3 línies de pensament: - Conservadora: els éssers humans no podem ni hem de crear realitats biològiques noves, hem de cuidar el que hi ha. Les modificacions, les alteracions tindran efectes en el cercle de la vida, en l’ecosistema. Hem de mirar de cuidar el que hi ha, però no crear res nou.
- Liberal: els vegetals són propietat, per tant pots fer el que vulguis.
- Semi-liberal/semi-conservadora: el que ha de fer la tecnologia és ajudar/potenciar/afavorir el desenvolupament de la vida vegetal, però res més que això. Però no es pot manipular la vida genètica.
· Vida animal: màxim rendiment de l’animal. (explotació industrial).
Actualment es manipulen els animals amb la finalitat del màxim rendiment al mínim cost.
3 línies de pensament: - Conservadora: hem de respectar els ritmes de desenvolupament dels animals. (pensament animalista). Oposada a la explotació industrial de l’animal.
- Liberal: els animals són propietat per tant pots fer el que sigui perquè siguin més rendibles. (explotació animal) - Semi-liberal/semi-conservadora la tecnologia està la servei del desenvolupament de l’animal.
· Vida humana: unanimitat de que els humans som subjectes de drets. A l’hora d’alterar tecnològicament a un humà entres en el límits dels drets.
3 línies: - L’ésser humà es pot alterar tecnològicament si és per resoldre mancances (ex: vista cansada, una pròtesi a la cama).
- Tecnologia per estimular capacitats humanes. (ex: un ordinador amplia la capacitat de comunicar-me amb una persona a l’altre punta del món) 16 - La tecnologia sí, però no només per estimular capacitats si no per crear noves capacitats (ex: l’avió, ens permet volar). Aquí hi ha els grans dilemes ètics: fins a quin punt deixarem de ser el que érem? - Impacte de les tecnologies de la informació i la comunicació en els estils de vida Dos grans debats: 1- Si la implementació d’aquestes tecnologies de la info. En la vida humana ha aportat realment més beneficis o perjudicis.
2- Noves comunitats virtuals. Com afecta la creació d’aquestes comunitats a la identitat personal. (TIC). Autor: Javier Echevarría.
Autors biotecnologia: Jaques Ellul.
4 – ÈTICA EMPRESARIAL = ètica de l’empresa.
Aquella reflexió ètica sobre la vida d’una empresa. I valorar aquesta vida.
Empresa: associació de persones i estructures que comparteixen una mateixa finalitat. 2 tipus: lucratives i no lucratives.
Ens interessen es lucratives. 3 línies de pensament: - Economicista: aquells que pensen que l’empresa només té una finalitat: augmentar capital. Però si enganyes no es permet. Autor: Freeman - RSC: L’empresa, a part de guanyar diners, ha de tenir un altre fi, la responsabilitat. RSC. Has de respondre de les necessitats que hi ha al teu entorn.
- Entenem que una empresa és ètica quan ho és cap a dins i cap a fora. Una empresa és ètica quan és molt exigent amb els mecanismes de producció. Quan la seva relació amb els altres grups del sector és bona.
Deontologia: la reflexió ètica de la vida professional. Com hi ha moltes professions hi ha moltes ètiques. Descriu els mínims exigibles als professionals (ètica de mínims) però a la vegada apunta els màxims. S’especifica amb un codi, el Codi Deontològic: text articulat, conjunt d’articles, consensuat pels membres de cada professió, generalment a través del col·legi professional, que descriu les obligacions que té el professional.
Serveix per lluitar contra la crisi de credibilitat i lluitar contra l’intrusisme (aquell que es fa passar per professional, però no ho és). La vida professional està marcada per un quadre de tensions (conflictes) de la vida professional.
17 Quadratura de la vida professional: O P2 P I U Tot professional (P) ha de trobar-se amb quatre variants. Ha de portar un equilibri entre els quatre vèrtex.
1- Relació ètica amb la organització que el contracta (O). La relació P-O té molts problemes: - Aclarir que vol la organització de mi.
- El professional, molts cops, el treballador utilitza els recursos de l’empresa com a benefici propi.
2 – Relació amb l’usuari (PU): - Clientelisme: Quan el professional no té autonomia i es converteix en el criat del client.
- Quan l’usuari té unes expectatives amb el professional que aquest no pot complir i llavors el culpabilitza.
3- Tensió amb l’altre professional (P2) del sector (competitivitat interprofessional).
4 – Tensió amb la pròpia imatge (I). Es projecta una imatge de tu en l’entorn laboral. És molt important avui dia: - Imatge molt per sota de les capacitats - professionals que projecten una imatge molt més bona del que realment són, expectatives fracassades.
- Principis de la ètica professional. Beachamp i Childress “Principis bàsics de la ètica biomèdica”. N’identifiquen 5. La Font d’inspiració era la ètica mèdica.
Principi = (principium – llatí). Origen, començament, punt de partença. Els fonaments.
Els principis romanen (permanecen). Tenen permanència. Imposen un deure.
18 1- P. de No Maleficència: té el deure de no causar mal, tant durant la seva intervenció com a conseqüència d’ella a el teu destinatari.
Problema: 1. Noció de mal i noció de bé entre professional i pacient.
2. No només l’has de no causar, sinó que l’has d’evitar.
Com garantir que no li faré? – Formació, competència (com més competent el professional, menys mal farà).
3. Has d’evitar el mal, però a través de la intervenció causes algun mal.
És ètic quan el bé que es aconsegueix és superior al mal causat.
4. Quan els mals no afecten al destinatari (malalt) sinó a figures del voltant, o a la societat (a les altres persones) 2- P. de Beneficència: el professional té el deure de causar un bé, tant durant la intervenció com a conseqüència de l actuació. És una actitud proactiva. És buscar un bé. Ex: veus un indigent, el p. de no maleficència és no fer-li mal, el p.
de beneficència és donar-li menjar perquè no passi gana.
Problema: 1. Noció relativa del que és el bé.
2. A vegades, volem fer un bé tant gran, fent mals particulars.
3- P. d’Autonomia: EL professional té el deure de respectar les decisions lliures i responsables del seu destinatari, fins i tot en el cas que no coincideixin amb el que el professional considera que s’ha de fer. L’usuari no és un objectes, és un subjecte, per tant té drets. I en té encara que no sigui conscient de tenir-ne. Ex: els bebès no saben que tenen drets però en tenen perquè son subjectes. Com sabem que una decisió és lliure i responsable? Hi ha 4 condicions: 1. Has d’estar informat de les alternatives que tens. Si no hi ha informació no hi ha llibertat. Si la informació està sesgada tampoc hi ha llibertat.
2. Comprensió: pots estar informat i no comprendre. La informació no garanteix la comprensió i si no hi ha comprensió no hi ha llibertat.
3. No hi ha d’haver coaccions externes.
4. No hi ha d’haver coaccions internes. Barreres mentals, pors, fòbies, obsessions.
No sempre és fàcil garantir que l’altre prengui decisions lliures i responsables.
19 Ex: el metge li diu al malalt que ha d’estar 5 dies a l’hospital i el pacient diu que no pot perquè té feina. El metge li dóna l’alta voluntària.
3- P. de justícia: el professional té el deure de tractar equitativament als seus pacients, és a dir, sense fer discriminació. Tractar equitativament no vol dir donar a tots el mateix, és a dir, donar a cadascú el que li correspon.
Problemes: 1. Què passa quan no està clar el que correspon a cadascú? 2. Favoritisme: Nepotisme. N’hi a tot arreu.
4- P. de confidencialitat: el professional té el deure de respectar la vida privada del seu destinatari i guardar secretament aquelles informacions que formen part de la seva intimitat.
Problemes: 1. Precisar els límits de la intimitat. On comença i on acaba la informació que entenem com a íntima.
2. Quan aquesta informació secreta i confidencial pot perjudicar a terceres persones. No és fàcil sospesar si he de guardar secret o ho he de revelar. Només ho he de revelar si estic segur que causarà un mal.
3. Tens el deure de guardar secretament però guardant secretament es causi una injustícia.
Exercici pràctic: Neix un nen i es demostra que el nen no és del pare que diu ser el seu pare. S’ha d’informar a l’home.
20 TEMA 3: ÈTICA DE LA COMUNICACIÓ 1- Ètica de la comunicació interpersonal 2- Ètica de la comunicació de masses – reflexió sobre un emissor davant una gran massa 3 -Teoria de l’acció comunicativa - J. Habermas 1 – ÈTICA DE LA COMUNICACIÓ INTERPERSONAL Procés a través del qual dos éssers humans es transfereixen mútuament (bidireccionalment) informacions de naturalesa diversa. Quan en fem ètica ens preguntem quines condicions s’han de donar perquè aquesta transferència tingui lloc i les raons d’aquestes condicions. El que observem molt sovint és que les condicions de la comunicació interpersonal no es donen o es donen deficitàriament. I per tant tenim incomunicació interpersonal.
En sentit pur no es donen mai aquestes condicions, sempre hi ha alguna interferència, alguna barrera.
- Procés comunicatiu – ELEMENTS: 1- Emissor: Aquell subjecte que se li pressuposen dues condicions: capacitat d’elaborar un missatge i voluntat d’elaborar el missatge. Capacitat i voluntat juntes.
La raó (2 raons) de l’emissió: 1. La necessitat (només el que és autosuficient no emet missatge. Ex: Déu).
2. La donació, la gratuïtat.
Només l’emissor sap la raó de la seva emissió.
Què ha de fer per emetre el missatge? Codificant: procés a través del qual l’emissor dóna una forma lingüística al que vol transmetre. Pressuposa el coneixement d’un sistema de signes. L’emissor pressuposa que el receptor entendrà el missatge de signes.
Obstacles de la emissió: - Es troba amb missatges que no pot codificar. No sempre per culpa de la llengua, a vegades per culpa d’un sentiment (mort, malaltia...) - Les interferències, les barreres (2 tipus): - Exògenes, depenen de l’entorn.
- Endògenes, depenen de l’emissor, ell mateix s’autocensura (tema tabú).
21 2 – Receptor: subjecte que se li pressuposen dues capacitats: Capacitat d’acollir o rebre el missatge de l’emissor i voluntat de recepció. La capacitat s’adquireix.
Les raons: 1. La necessitat conscient. La consciència de la vulnerabilitat. Quan som conscients de la nostra fragilitat. Només escoltem quan les coses no surten bé quan ens donem la “ostia”.
2. Per plaer. Pel plaer de l’audició.
Obstacles de la recepció: - La saturació de la ment. “El jo saturat” – Richard Senet. Com fer possible que un individu saturat sigui receptor? Buidant.
- Els prejudicis. Fa que tinguem una escolta molt selectiva.
- La dispersió: tenim el cap a tot arreu menys al que ens estan parlant.
Incapacitat de seguir un fil discursiu. (Virilio – filòsof de la velocitat) - El temps de decodificació.
3 – Missatge: és el contingut que l’emissor desitja transferir al receptor. El missatge va íntimament lligat a la forma. El com comuniques el missatge és tant important i decisiu com el que comuniques. Si la forma no és adequada, el missatge no arriba.
Kierkegaard (filòsof danès) escriu una història explicant la forma. Un circ s’instal·la al costat d’un poble. Ho tenen tot a punt però el circ comença a incendiar-se i el director del circ té una idea. Demana a el pallasso que vagi al poble a demanar ajuda. El pallasso es posa al mig de la plaça i diu: el circ s’està cremant. I tots es posen a riure i ningú reacciona. Es pensen que esta actuant i finalment el circ es crema. El contingut és cert, però les formes no son correctes.
4 – Codi: sistema de signes i/o de símbols que utilitza l’emissor per elaborar lingüísticament el missatge. Però només hi ha comunicació si el codi el comparteixen l’emissor i el receptor.
- Sistema: tot organitzat i fix (estàtic) en que cada element fa la funció que ha de fer.
- Signe: (F. Saussure) objecte que, per una determinada comunitat lingüística, té un determinat significat.
- Símbol: objecte natural o artificial que, per una determinada comunitat, fins i tot encara que no es comparteixen els mateixos 22 signes lingüístics, evoca el mateix significat. Ex: la creu, símbol del cristianisme.
Per que a vegades utilitzem signes i a vegades símbols? Depèn del missatge que es vol transmetre. Ex: la publicitat utilitza molts símbols.
5 – El canal: és el conducte a través del qual l’emissor comunica el missatge al receptor. 3 canals tradicionals: - La oralitat. Requereix l’escolta.
- El text, l’escrit. Requereix el lector.
- El llenguatge audiovisual (icònic o audiovisual) Tots aquest tipus de canals permeten canalitzar determinats missatges.
Per determinats missatges son millors uns canals o altres.
Exercici: 5 característiques formals ha de tenir el missatge d’un polític per ser creïble.
- Ir bien vestido sin ser ostentoso - Tener dominio del lenguaje - Ser educado: tolerante y respetuoso. Que promueva el dialogo.
- No ser egocéntrico: no centrar su discurso en el “yo” y sus acciones.
- No denotar siempre el carácter persuasivo.
Condicions bàsiques de la comunicació interpersonal: 1. Dualitat entre l’emissor i el receptor. Aquesta dualitat pot ser física o pot ser virtual.
En ocasions un pot comunicar amb ell mateix = comunicació intrapersonal (autocomunicació) (repensa, calcula, projecta, dialoga, elabores plans...) En aquest cas també hi ha una dualitat.
2. La sortida d’un mateix (la salida de uno mismo): Si l’emissor surt de la seva interioritat, es a dir, si expressa el que té dins, exterioritza. Allà on hi ha hermetisme, no hi ha comunicació interpersonal. La “sortida d’un mateix” es frustra per 2 raons: - Per por. Emoció tòxica que es converteix en una barrera.
- Per causa d’algun poder que no el permet que limita la sortida de sí dels altres.
Ex: les dones no poden parlar quan el marit es possessiu.
3. La receptivitat. És més que l’escolta. És la disponibilitat a acollir, rebre un missatge de l’emissor. Això inclou els 5 sentits externs. Rebre de l’altre, no només allò que diu, sinó també el que es paralingüístic, el que és no verbal (la olor, els gestos...) cal distingir entre comunicació presencial i virtual.
23 Ha d’haver una alternança entre sortida de sí i receptivitat. Que es trobin simultàniament l’emissor i el receptor.
Dificultats de la receptivitat: 1. Dispersió (ja explicat) 2. Saturació (ja explicat) 3. Per la por al que l’emissor emetrà. És una intuïció. Del que dirà (gràcies als elements paraligüístics).
Sobretot es dóna en les males notícies.
Ex: metge-pacient. El metge té el deure d’informar-lo i el pacient te el dret a ser informat, però el pacient no vol exercir aquest dret.
S’elabora un concepte: MENTIRA PIADOSA (o per compassió): missatge que elabora l’emissor i que vulnera la veracitat amb una finalitat que és evitar el mal, no fer patir.
Hi ha un concepte alternatiu a la mentira piadosa: VERITAT SUPORTABLE: aquell missatge que emet l’emissor que és fidel als fets però comunicat de tal manera que el receptor el pot digerir emocionalment. Aquí el que conta és la forma. Quins elements son claus per a elaborar una veritat suportable: - El temps de la transmissió - El lloc - El qui t’ho diu. L’interlocutor - El canal (per e-mail, oral, escrit...) - La proximitat emocional entre el que transmet i el que acull. Ja que podràs demanar el suport emocional o no.
- La retòrica del llenguatge. Les paraules que s’utilitzen. Cal trobar les paraules per ferir el mínim.
4. Equitat = igualtat, no discriminatori. Igual reconeixement de drets i oportunitats. El que esta sota no parla, no s’expressa. Com més equitat, més fluïdesa comunicativa hi ha. Equitat no vol dir que tots són iguals (emissor i receptor idèntics). Mateixos drets però diferents pensaments.
5. Dignitat. El reconeixement de la dignitat inherent de cada un dels membres (emissor i receptor). Éssers que tenen valor per sí mateixos. Dignitat = mereixedor de respecte i és un subjecte de drets. No es pot tractar a l’altre com un objecte. Una cosa és la dignitat de la persona i l’altre cosa és la dignitat de les seves idees. Això s’ha d’examinar. Està ben argumentada? Conseqüències socials?. Hi ha idees més consistents que altres.
24 6. Llibertat d’expressió. L’emissor ha de poder expressar lliurement allò que creu. El receptor ha de ser lliure d’escoltar el que vol. Té 2 obstacles: - Barreres endògens: tu t’autolimites.
- Barreres exògenes: l’altre et limita.
7. Transparència = procés a través del qual l’emissor emet un missatge en el que reflecteix, nítidament, allò que té en la ment. Conceptes clau: - Opacitat: contrari a la transparència. Missatge que emet l’emissor contrari al que té dins.
- Translúcida: missatge on l’emissor revela aspectes de la veritat però n’oculta d’altres.
Dificultats: - No claredat d’un mateix. Molt sovint, ni un mateix sap el que pensa. Com es pot ser transparent si no sé ni el que tinc dins.
- Sé el que penso però no ho dic a causa de les conseqüències que es poden derivar d’aquesta transparència.
2 – ÈTICA DE LA COMUNICACIÓ DE MASSES Comunicació de masses: comunicació a través del qual l’emissor emet un missatge que té com a destinatari una massa. Un jo enfrontat a una massa.
Són pols oposats amb la comunicació intrerpersonal. Tant pel procés com per les conseqüències.
En la ètica de comunicació de masses conta fonamentalment la RESPONSABILITAT.
Massa (Ortega i Gasset, La revelión de las massas / Freud, Psicologia de les masses / Elias Canetti, Massa i poder): és un agregat d’individualitats inconnexes. Individualitats que no tenen relació ni reconeixement entre sí. Causalment comparteixen el mateix espai i temps.
S’ha de distingir de comunitat = conjunt d’individualitats que participen o comparteixen un vincle i que tenen relacions de reconeixements entre elles. Hi ha dos tipus de comunitat: - Natural: aquella comunitat que no depèn de la lliure voluntat de la persona.
- Contractual: aquella comunitat en que tu, lliure i deliberadament, vols formar-ne part.
25 Exercici: El Joan té 52 anys i viu amb l’Antonia que en té 55, estan casats fa 35.
L’Antonia fa 3 mesos que està fent una dieta molt estricte ja que tenia sobrepès, però ha perdut molt poc pes.
L’Antonia li pregunta al Joan: Oi que estic més prima? Com ha de respondre el Joan per no caure en la mentirà piadosa i formular la veritat suportable.
QUÈ LI PASSA A UN ÉSSER HUMÀ QUAN ESTÀ EN MASSA? Freud “Psicologia de les masses”. Explica a fons com alterem les emocions quan estem ficat dins una massa.
1 - Segons Freud és que la persona en massa cau en l’anonimat. L’anonimat es una circumstància per transgredir la norma. Fas allò que no faries si fossis reconegut. Fa possible que transgredim la llei, en contra de quan estem en grup. La massa és perillosa des de un punt ètic.
2 - La massa, per definició, no pensa. La facultat de pensar, valorar, analitzar, criticar es perd. La massa no pensa, pensen les persones. La massa si que te sentiments. Hi ha flux emocional. És excitable emocionalment. Però no poc activar pensament. Ex: Hitler excitava emocions (molt perilloses) però Sòcrates, amb la massa, és impotent.
3 - La massa activa el nostre instint agressiu, destructiu (zánatos) que tot ésser humà té. Quan estàs en massa es mes fàcil que l’instint surti. L’instint agressiu hi és en tot ésser humà però en la cultura està reprimit. Però l’ésser humà sent la necessitat però el canalitza de manera que pugui expressar-lo dins el marge de la llei. (malestar en la cultura). En la massa, com ets anònim com a individu, llavors no et veuen i pots fer coses il·legals i surt l’agressivitat. Ara imaginem que hi ha un orador en aquesta massa, que excita a la massa i la motiva i la massa està en un estat de depressió. Massa + malestar + emissor = destrucció.
4 - Freud reflexiona sobre el nazisme. Diu que el nazisme no existeix sense les masses.
Neix de les masses. Activat per un missatge que va saber aprofitar-se d’un malestar horrible de la massa.
5 - La massa excita l’instint eròtic (el desig d’unió sexual, eros). L’instint eròtic en la cultura burgesa dominant està reprimit. Expressem el desig en la nocturnitat, a porta tancada. La malaltia mental apareix quan un oblida el principi repressor i expressa el que tothom fa a porta tancada i ho fa en públic. El desig eròtic s’expressa menys en les masses que l’agressivitat. El problema es que hi ha un pudor. Mes pudor, en massa, a 26 expressar eros que ha expressar zánatos. Perquè eros esta encara més reprimit i necessita més foscor.
6 - En la massa es produeix la mimesi (imitació). Fa que ens convertim en animals imitadors. Imitar el que fa el conjunt. Ja que es més dur resistir a la majoria. Quan el gran gruix fa una activitat és més difícil resistir, mantenir el propi criteri. No es pensa, s’imita. La imitació es dolenta quan no es pensa (i com en la massa no es pensa, doncs això és dolent). Això trenca la creativitat, la singularitat, la riquesa es perd.
7 - La massa sempre necessita algú a qui imputar les causes de tots els mals. Teoria del boc expiatori.
Si la massa é tot això, COM HA DE SER UN COMUNICADOR DE MASSES? Què NO hauria de fer: - Emotivisme. Aquell comunicador que va a excitar emocions a través de la paraula i/o de la imatge. Emocions com la indignació, l’odi, la por: emocions tòxiques.
Si no és emotivista, l’emissor perdrà el contacte amb la massa. S’ha de fer sentir emocions positives.
- Populisme. Contrari del matís (filar prim). L’emissor no ha de ser populista, ha de matisar. El problema es que si matisa, no l’escolta ningú.
- Paternalisme. Tractar al poble com un nen, tractar al poble com a un menor d’edat. Amagar- li informació. “paternalisme informatiu”.
Com SÍ hauria de ser: - Responsabilitat: Ø Veracitat: respon del contingut dels missatges que transmet. No es fia de qualsevol font, només de les que tenen rigor Si ha emès una mentirà, haurà de rectificar i reconèixer l’error.
Ø Ètic: respon dels seus actes. Anticipa conseqüències. Has de veure tot allò que pot passar abans de dir-ho.
Ø Llenguatge: la forma que dones al missatge. Quines paraules, imatges...Cal utilitzar una forma que no exciti emocions tòxiques.
Ø Atenció: ha d’estar molt atent als més vulnerables. No ha de estigmatitzar. (qualificar negativament a algunes minories). Ha de ser sensible a la dimensió dels més vulnerables.
27 - Prudència: punt mitjà entre dos extrems: la covardia i la temeritat.
És aquell que diu el que ha de dir sense extralimitar-se però sense autocensurar-se. Dir el que saps, quan ho saps.
Ø Covardia: S’autocensura per por. Dèficit que quan es dóna amb algú que comunica a les masses s’autocensura per agradar.
Ø Temerari: diu allò que no sap.
La prudència es aquella virtut que quan l’emissor la té, valora especialment els efectes, les conseqüències, sobretot negatives, del discurs que està emetent. Mira allò negatiu que pot passar. Anticipa els escenaris negatius i busca solucions.
3 – TEORIA DE L’ACCIÓ COMUNICATIVA J. Habermas Parteix d’un escenari molt real: vivim en societats plurals. Vivim en societats on, persones diferents, compartim el mateix espai i temps. Això exigeix una ètica nova perquè la pluralitat avui és molt més visible i no es va la ètica tradicional per a societats homogènies. Planteja el següent: el que ens cal és evitar dos possibles errors: el relativisme i el fonamentalisme.
- Relativisme ètic: teoria filosòfica que consisteix en defensar que tot es igualment valuós o vàlid. Viure-matar, menjar-passar gana...Habermas diu que en la societat plural hi ha accions més valuoses que altres.
- Fonamentalisme: oposat al relativisme. Consisteix en atribuir la veritat absoluta a un grup. En societats plurals és un verí. Habermas descarta la opció del tribalisme ètic (guetos) Habermas proposa la ètica de l’acord, de l’entesa. Ens hem d’entendre. Comprensió mútua. Ens podem entendre? Habermas creu que parlant correctament la gent pot arribar a entendre’s (o a entendre perquè no ens entenem). Analitza a fons les condicions per arribar a aquesta entesa. Què s’ha de donar en una societat plorar perquè arribem a entendre’ns. També es diu ètica del diàleg.
Condicions: - Ús del llenguatge que vagi orientat a la comprensió i no a l’engany.
No falsificador, no enganyant. Tenir cura de les paraules que s’usen.
- Reconeixement de la equitat. Tu has de tractar a l’altre en igualtat de drets que tu.
28 - Llibertat expressiva.
- Ni un excés de conviccions ni un excés de frivolitat.
Exercici (mitja fulla): identificar 7 col·lectius, prop de la facultat, i quines paraules associes a aquests col·lectius. I petita reflexió.
- Drogoaddictes - Xinesos - Equatorians - Botiguers (carrer tallers, no estrangers) - Paquistanís (botigues) - Sense sostres - Gòtics 29 TEMA 4: CANVI SOCIAL Objectiu: fer un diagnòstic de la societat actual. I veure la seva repercussió en el camp dels valors. Sobretot a partir d’un punt: el canvi social.
Per què és tant difícil fer un diagnòstic? 1. Perquè ens falta distància. Ens falta perspectiva històrica. Estem massa implicats en la cosa per fer un diagnòstic objectiu.
2. Pels interessos en joc. No hi ha diagnòstics neutres. Tot diagnòstic es fa des de una perspectiva o una altra. Per tant el diagnòstic objectiu del que està passant no tel farà ningú. Son perspectives d’anàlisi i cada perspectiva es fa des de un angle.
Quina solució té? Sumar els diagnòstics. Visions diferents de la mateixa realitat i a la vegada saber que cap d’eles agota lo real.
Els diagnòstics sobre la realitat actual cauen en dos extrems: - Diagnòstics apocalíptics (que consideren que estem al final) son aquelles descripcions de la realitat on tot és negatiu. Tot cau a trossos, descriuen el final d’un món.
- Diagnòstics apologètics, fan una defensa de la societat actual. Descriuen les coses positives. Diuen que tot va molt bé. Aquests abunden molt pocs.
Com fer un diagnòstic que superi aquests dos extrems? La única manera és sumar diagnòstics oposats. Sumar llum i ombra.
A continuació es presenten 12 descripcions sobre la nostra societat actual (societat occidental) de 12 autors diferents: 1. Societat xarxa (M. Castells, “La sociedad red”): vivim en una societat on tot està interconnectat i tot és interdependent. El que passa a l’àmbit local té efectes en l’espai global. I el que passa globalment té efectes en la teva vida particular. Això ho veiem en tres àmbits: economia, ecologia i globalització de la informació.
2. Societat del rics (U. Bech): vivim en una societat on aparentment tot és segur tot està sota control, però, n’obstant això, vivim en una societat de la incertesa. Els sistemes fallen. En realitat es una societat insegura i perillosa. Això genera angoixa, ansietat.
Això beneficia als psicòlegs, etc.
3. Modernitat líquida (Bauman): juga amb els estats de la matèria (sòlid, líquid i gas).
Hem fet el pas del que és sòlid (no es mou, quiet, consistent, i el que permet edificar a sobre) al que és líquid (fluïdesa, adaptabilitat, fragilitat). Modernitat líquida vol dir que els valors de la modernitat (consistents: llibertat, igualtat, fraternitat) han anat perdent consistència. Tots tres s’han liquat. Ens adonem que no som tant lliures com ens 30 pensàvem, que no hi ha tanta igualtat com ens pensàvem i la fraternitat és el que més s’ha perdut. També parla del caràcter líquid dels vincles, els lligams entre persones, societat i finalment la liquació de les conviccions.
4. Societat complexa (E. Morin): la característica essencial de la nostra època és la complexitat. La complexitat s’ha de contraposar a la simplicitat (explicació d’un fenomen per un únic factor o variable). Moren diu que s’ha acabat el pensament simple.
Per aprendre un fenomen el pensament complex diu que has de contar amb moltes variables interrelacionades. Una suma de factors interrelacionats. Per entendre la nostra societat és necessari l’anàlisi interdisciplinari.
5. Crisi sistèmica (Todorov): és una crisi de sistema. Crisi: transformació, canvi, separar o distingir allò que és essencial d’allò que no. Allò que tenia vigència deixa de tenir-ne. Quan diem que és sistèmica: vol dir que falla tot el sistema i tot els subsistemes que hi ha dins. Vol dir que estem en una crisi de model. Està acabant un model i en naixerà un altre. Actualment estem en transició, ens indigna i ens desespera l’antic model. Això no s’arregla amb un pedaç, demana un canvi de sistema.
6. L’era de la Buidor (Lipovetsky): la buidor és un concepte emocional. Hi ha una crisi de sentit. La gent no sap per a què viu, per a què cal lluitar. No sé quin es el terme final de la vida. Ho relaciona amb la Mort de Déu. Se sent buida tot i tenir tantes coses. I com que la buidor no es pot resistir la societat posa a disposició mecanismes d’entreteniments. La forma de evadir-se és el consum de masses. El consumisme no elimina la buidor.
7. L’imperi de l’efímer (Lipovetsky): vivim en un món en que allò efímer (el que no val, el que es irrellevant, el que és banal) ocupa el centre de gravetat mediàtic. Allò que veritablement és substancial, el que conta, és ignorat en els marges (és ninguneado). El que aporta matèria gris per canviar la civilització, no el coneix tothom. Estem prestant interès allò que no te interès. L’efímer ens salva de la buidor.
8. Temps hipermoderns (Lipovetsky): Híper: molt, abundància, aquest excés genera saturació, perplexitat. En aquesta societat costa molt triar, prendre decisions i això té unes conseqüències: com fer-me un lloc? 9. Societat de la Por (Bauman - “Miedo líquido”): el que caracteritza a la nostra societat (des de l’espai micro al macro) és la por. Por de què? Primer de la incertesa personal, i por davant de amenaces que no controlem (la pluja àcida, el terrorisme...) La por global a crescut després de l’11 de setembre del 2001. La por té com a conseqüència la paràlisi.
31 TEMA 5: DILEMES ÈTICS QUE GENERA LA SOCIETAT XARXA El món virtual /digital l’anomena “el tercer entorno”. - Echevarria Explica l’evolució de l’espècie humana a partir de 3 entorns.
1- La civilització humana neix en l’entorn NATURAL. En aquest entorn construeix una esfera de protecció: un poblat, unes cabanyes, etc. En aquest primer entorn ja hi ha una llei, una norma, el que passa és que no està escrita. És en l’entorn on hem viscut més temps. Home natural.
2- Entorn 2: La CIUTAT (la polis). La ciutat és un entorn d’intercanvi de bens. La ciutat és un lloc on hi ha una norma, una llei escrita, per tant hi ha tribunal, sentència, presó... La ciutat és un entorn de protecció dels elements patògens. També és vulnerable. Home politicus 3- Entorn DIGITAL. Som els primers habitats d’aquest món. Tenim una ciutat virtual.
Som essers en transició. Aquest entorn tres també té llums i ombres però cada home en cada entorn rep noms diferents. Homo digitalis. Cada cop més temps vital nostre el dediquem al món digital. Característiques: - Entorn global. No està ubicat geogràficament en un enclau. Això és radicalment nou respecte el passat. Tothom pot accedir-hi. És un poble global.
- Món accessible. Hi tenen accés cada cop més persones. Menys excloent i per tant més popular.
- Depèn substancialment de l’energia.
- Depenent tecnològicament. Si no hi ha pantalla, teclat...no funciona.
Necessita una tecnologia molt sofisticada.
- Només juga en dos sentits, vista i oïda (distal). Però apunta a que podrà ser percebut pels 5 sentits.
- Només podia néixer de la revolució industrial.
Aquest món genera molts debats ètics. Per aquest món no serveix la ètica d’abans.
Aquest demanen una ètica digital. No serveix la mateixa ètica per a problemes diferents.
Ara hi ha l’entorn però no hi ha la ètica. Encara ens regim per la ètica de l’entorn anterior. (Ja hi havia cotxes però no hi havia normes de circulació). Ja hi ha entorn 3 però no hi ha identificats ciberdelictes. Això genera una situació de buit legal i de buit ètic. Problemes: 1. Suplantació de la identitat persona (ID). En el mon digital es molt fàcil suplantar la identitat personal. Construir un ego alternatiu i fer-lo moure per 32 la xarxa. Això és un problema ètic perquè pot portar a l’engany a la falsificació. Es pot mostrar un jo que no existeix. Un aspecte positiu és que permet emetre el missatge sense perill (en l’entorn 1 i 2 era impossible), pots fer que sigui anònim, el pseudònim. Permet un contrapoder ocult. Permet emetre missatges crítics que en situacions molt autoritàries no es podria.
2. La xarxa és global, però cada estat té el seu òrgan normatiu, però la xarxa conte uns continguts que circulen per tota la xarxa. Ex1: tu pots accedir a una pàgina web a Mataró on es compren i es venen armes, però a Espanya esta prohibit. Això genera que sigui molt fàcil el delicte. Això com es resol? - Solució 1: autoregulació, que cada ciutadà s’autoreguli.
- Solució 2: esperar que hi hagi un dret de caràcter global que afecti a totes les nacions.
- Solució 3: sistemes de persecució del ciberdelicte.
3. Propietat intel·lectual. Es aquell producte que ha generat una persona física o jurídica i que és el resultat del talent i l’esforç i que pertany a qui l’ha fet. Es un problema perquè a la xarxa hi ha una usurpació de la identitat intel·lectual.
Problemes: - Hi ha plagi - Utilització del producte sense demanar permís a l’autor - Pot portar com a conseqüència, quan l’autor viu d’això, i arruïna al creador i a la creació.
Solucions: - Augmentar els controls de usurpació de la propietat intel·lectual - Incentivar al creador: posant un impost.
- Que el segell del creador tingui tal singularitat que aviat s’intueixi que algú l’utilitza il·legalment. De tal manera que no hi hagi dubte de que és de l’autor.
4. Innocència segrestada. (Postam - “Divertir-nos fins a morir”): avui ens trobem amb menors d’edat que veuen imatges i escolten relats que no poden digerir ni emocionalment ni poden entendre cognitivament. Estem davant de nens que se’ls hi ha robat la innocència. Que fem amb la innocència segrestada? Tutoritzar aquestes imatges i els relats. Però apareix el síndrome de la casa buida (ningun adult està a casa). Aquests nens hi ha aspectes que 33 no els viuen en primera persona. No hi ha descobriment, no hi ha capacitat de equivocar-se. La pell del nen al final és més dura, no li commou res 5. Comunitats virtuals. Es creen noves comunitats virtuals que no depenen de l’espai ni del temps. Això pot enfortir o debilitat a les comunitats presencial.
Hi ha gent que diu que quan augmenta la comunitat virtual disminueix la comunitat presencia. Esta afeblint els vincles presencials. Pot ser que la xarxa també sigui un conjunt de solitaris que busquen comunicat. Es poden generar conflictes entre les comunitats virtuals i les comunitats presencials.
Com s’ha de gestionar perquè aquesta relació sigui equilibrada? 6. Visibilitat / invisibilitat.
- En el món virtual existeix el que és visible. El que és invisible no existeix. Però pots existir i no ser visible.
- Cada cop hi ha més gent, blogs, marques...que volen ser visibles i entren a la xarxa - Com més hi ha menys visibles son.
- S’ha de buscar estratègies de visibilitat. Com fer-me visible? o Amb la transgressió.
o Afinant la creativitat i la singularitat.
o Amplificant el cost. Només es possible pels que tenen poder econòmic.
- El factor sort i el factor sorpresa existeix.
7. Hiperinformació.
Hem passat de la hipoinformació (poca) a la hiperinformació (molta). Tanta que no la podem processar.
Problemes: - Criteris per discernir. Quin tiro?. Si que estem més quantitativament informats però, és de més qualitat? - Com ordenar aquesta informació.
- Generem molt ràpid la noticia i també l’oblit.
34 UF. ÈTICA ELS PREJUDICIS La funció de la ètica És desarmar els prejudicis.
Què és un prejudici? És un judici anticipat. Sense coneixement del fet. Un mal judici.
És una barrera mental i emocional. És una barrera invisible. Fa que projectis un pensament sobre l’altre i aquest ja queda qualificat.
Einstein: “ que curiosa època, som capaços de destruir un àtom però no de destruir un prejudici”.
Com es generen? No hi ha un gen del prejudici. L ‘ésser humà absorbeix prejudicis de l’entorn. 3 fàbriques de prejudicis (focus) 1. Institucions educatives: família i escola.
2. Mitjans de comunicació 3. Publicitat. La publicitat s’alimenta dels prejudicis.
Com es deconstrueixen? Es poden desfer. “DECONSTRUCCIÓ” J. Derrida (autor francès).
Deconstruir és derramar un prejudici. Demostrar la seva inconsciència intel·lectual.
Treball, intencionat i crític.
Es deconstrueixen a través de: - Acte de consciència: ser conscient de que tenim un prejudici. No és individual. L’altre t’ajuda.
- Verificació: comprovar-ho - Alliberament: quan verifiquem, el prejudici cau.
ELS VALORS “ Valors tous en temps durs” – J. Elzo, A.Castiñeira. ESADE, 2011 Estan en boca de molts col·lectius.
Què són els valors? (4 definicions) 1- És una qualitat que atribuïm a un determinat objecte o realitat. És una qualitat subjectiva.
Distinció entre valor i fet.
- Fet: allò que passa - Valor: qualificació del fet.
35 2- Horitzó de referència. Alguna cosa que es desitja però que no es posseeix. Allò que es persegueix, és el fi.
3- És la força motriu, és el que mou i el que commou. No tot el que ens mou són necessitats.
4- És allò que dóna sentit a la teva vida. El que fa valuosa la teva vida. Valor = valuós.
El que té valor té sentit, i si té sentit no perds el temps. Valor – Sentit – Temps.
Com es detecten? Indirectament. Hi ha 4 canals: 1- L’acció. En l’acció es posen de manifest els valors. Per veure quins valors té una persona l’has d’observar.
2- A través del llenguatge verbal. La manera com utilitzem el llenguatge determinan els valor. Del que es parla, els temes.
3- A través de les obres, dels objectes que fa un individu.
4- A través del llenguatge no verbal. La gesticulació del cos.
Valors en declivi, en crisi - Valors religiosos. La vida religiosa.
- Valors político-socials. Vinculació a algun tipus d’estructura col·lectiva. Compromís, implicació del “jo” en un “tot” més gran.
- Valors de naturalesa finalisítica. Tot allò que no aporta benefici econòmic clar o directe.
Valors emergents - Valors ecosensibles o mediambientals. La cura vers la naturalesa.
- Els valors estètics. La preocupació per la imatge, el cos, la vestimenta.
- Valors instrumentals (contraris als naturalistes) Eficiència, eficàcia, velocitat. La velocitat és el més important.
Exercici 2 Piràmide axiològica Què valoren més les persones? 1- Treball 2- Família 3- Salut 4- Amistat 5- Diners 6- Pàtria 36 7- Religió 8- Sexe LA INTIMITAT És aquella dimensió de la persona que vol preservar per a si mateixa o que no vol expressar públicament. Per tant que no vol que els altres coneguin.
Dimensió íntima i pública (allò que ensenyes i expresses a la societat). La frontera entre públic i íntim varia segons persones i segons moments de la vida d’una mateixa persona. És, doncs, dinàmica, canvia i es transforma, també varia segons l’entorn.
Orígens: per què preservem un espai íntim? 1. Què amaguem? Teoria darwinista de la intimitat, amaguem allò que ens fa febles en la lluita per la supervivència. Allò que ens podria marginar o ens posaria en una situació de perill. Amagues allò que et pot perjudicar que sàpiguen els demés de tu. Debilitat l’amagues xq quan l’altre la coneix, t’ataca. Reveles la debilitat quan saps que l’altre no et farà mal o en farà un mal profit.
2. Teoria culturalista: tot ésser humà té un sentit d’intimitat per la cultura on ha crescut.
3. Suma de 1 i 2. Com neix la intimitat? Per la por a perdre (Darwin) i els patrons culturals.
Tipus (4): 1. Intimitat cultural: àrea del meu cos que vull preservar per mi mateix i no vull mostrar públicament per les raons que siguin. Depèn molt de la persona.
Acostumen a coincidir amb les àrees erògenes (sexuals). Publi juga a transgredir-ho, i quan més ho utilitzis més vendràs.
2. Intimitat psíquica: flux mental i emocional que no vols comunicar públicament.
Pensaments i emocions.
3. Intimitat social: comparteixes amb un tu. Informacions secretes i confidencials que comparteixes amb algú que has escollir. El·lipsi entre “tu i jo”. Quina necessitat tens de compartir-ho? És alliberador. Pacte de silenci (relació de parella).
4. Intimitat espiritual: creences, valors, ideals que mantenim secretament. Por a que ens qualifiquen de rars, frikis.
Transgressió: pràctica que consisteix en passar una barrera, inserir-se en la intimitat de l’altre sense que hagi donat permís, trepitjar el terreny de la intimitat de l’altre.
TABÚ 37 La publicitat juga molt amb el tabú i transgredeix els tabús amb una finalitat: ser noticia, escandalitzar o bé despertar morbositat de l’espectador. Fer que se’n parli. I la manera de fer-ho es trencar un tabú. “TOTEM I TABÚ” - Freud Què és un tabú? És, per naturalesa, allò prohibit, el que no es pot fer, dir, pensar, en una determinada societat i en un moment històric determinat. En la mesura que canviem de moment es tabús canvien.
No vol dir prohibició legal. A vegades és un prohibició tàcita. De vegades ens autocensurem coses.
Per què prohibim determinats temes/paraules? - Perquè son qüestions que en aquella societat xoquen amb el sistema de valors.
- Per raons de poder. Per por. Per por al superior. Les relacions de poder.
- El pudor. No voler exterioritzar-ho pel sentit del pudor (no voler que surti de la meva privacitat). És una resistència personal. Freud parla de 2 Tabús: - Eros: el desig sexual.
-Thanatos: la mort. L’instint destructiu. El desig destructiu ens els guardem.
Freud diu que ho autocensurem però el desig queda dins. Freud diu que ho hem de canalitzar de manera que ho puguem expressar d’una altra manera, en la intimitat.
Tipus: - Tabú verbal: allò de que no podem parlar. Dependrà dels contextos.
- Tabú pràctic: aquelles accions que fem però que no diem que fem. No està bé dir-ho.
- Tabú producció: Dalí, pel·lícules.....
Transgressió: és aquell acte a través del qual poses a la llum pública un tabú. La publicitat ho fa constantment. Produeix una experiència personal. Genera morbositat.
Morbositat: Emoció tòxica quan trepitges un terreny prohibit.
Desitgem el que està prohibit.
EXAMEN 38 - 10 preguntes concretes (6/7 línies) Exemples: - Diferencia entre moral - amoral – immoral - Què és la tecnoètica - Què vol dir societat xarxa i qui utilitza la expressió També entre el de la UF (TABU, VALOR, PREJUDICI, TRANGRESSIÓ, INTIMITAT).
TREBALL: (2/3 pàgines – entregar el dia de l’examen. ). Desenvolupar un tema del temari, el que més m’interessa. Parlar en primera persona. No vol bibliografia.
39 ...