Tema 3. El sentit de ser una persona en el món social (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Criminología - 1º curso
Asignatura Psicologia Social
Profesor J.C.
Año del apunte 2015
Páginas 3
Fecha de subida 08/04/2015
Descargas 67
Subido por

Vista previa del texto

PSICOLOGIA SOCIAL Tema 3: El sentit de ser una persona en el món social Dimensió fenomenològica de la identitat Hi ha una altra dimensió que és molt important en l’estudi de la identitat, que és la dimensió fenomenologia de la identitat, i vol que, que el que és important és l’experiència que nosaltres tenim de la identitat.
Tothom té una experiència, i aquesta experiència la tenim, perquè som conscients. L'experiència de la identitat no hi és des de sempre sinó que està lligada a la consciència. A vegades no sé bé el que m’està passant, però si que puc identificar algunes coses, i ho podem fer perquè ho podem pensar, i només podem pensar si tenim llenguatge. Necessitem pensar com ens sentim i que ens passa i com ens ho expliquem i això és possible amb el llenguatge. El que ens demana aquesta dimensió fenomenològica, precisament és que parem atenció a aquesta part subjectiva. La perspectiva fenomenològica fa referència a l'experiència subjectiva que tenim del jo mitjançant la consciència.
Agència La idea d’agència és que nosaltres tenim una experiència de nosaltres mateixos que està vinculada a l’agència. Això vol dir que jo sento que tinc el poder de canviar coses a les altres persones i de canviar coses a mi mateix. Seria un petit marge entre la llibertat, perquè puc escollir, i el poder, en el sentit que puc produir un canvi sobre algú altre. L'experiència del jo està associada a la consciència d'agència, és a dir, pensar que com a persona tinc el poder de produir efectes sobre mi i sobre els altres.
Les nostres possibilitats d'escollir estan força limitades en termes objectius i subjectius. Ex: No volem el 3+2, i què podem fer per canviar-ho? Primer podem decidir si fem alguna cosa o no, si decidim que volem fer alguna cosa, podríem manifestar-nos en grup per fer pressió, com per exemple en una vaga. La idea és que el propi sistema marca normes i ens limita per on hem d’anar, però quan nosaltres som dissidents i volem protestar, la manera de protestar, d’alguna manera també està prevista en el sistema. Per tant, tenim agència? Clar, perquè podem decidir si fer-ho, però l’agència sobre el que fem, d’alguna manera també ve determinada pel propi sistema.
Les nostres decisions van configurant el nostre estil individual, però aquest pot ser interpretat com a contingent o bé com a expressió d'una essència natural. Llavors aquí és en un dels punts on a vegades tenim aquesta coacció de la identitat social o individual perquè nosaltres si que sentim que tenim dret a escollir, però tot i així, la identitat social ja preveu la identitat personal.
Narrativa de si mateix Tenim una narrativa de nosaltres mateixos perquè tenim una consciència que depèn directament del llenguatge, el qual té un paper molt important en l'experiència subjectiva de la identitat. llenguatge té una PSICOLOGIA SOCIAL Tema 3: El sentit de ser una persona en el món social naturalesa simbòlica, és a dir, el llenguatge té sentit perquè socialment li donem sentit a les paraules, per tant té un significat que va més enllà del que denomina la paraula.
Les paraules i conceptes tenen associades de forma intrínseca connotacions i valoracions socials fruit de la ideologia dominant. Això és molt important, perquè quan utilitzem una paraula per descriure un objecte, no és de manera neutra, és a dir, que té unes connotacions i uns valors socials. El llenguatge no és neutre, no descriu objectivament ni imparcialment la realitat. Llavors, hi ha paraules que tenen una connotació positiva i altres amb connotacions negatives. Això és important perquè ens relacionem amb el món i amb els altres en funció del llenguatge que utilitzem per descriure’ls. Per exemple, ser vell, té una connotació negativa en la nostra societat, en canvi en altres societats es valora més ser vell que no ser jove, perquè això implica que la persona més major té més saviesa que la jove.
El llenguatge i el pensament ens porten a actuar davant les coses no per com són aquestes sinó per com nosaltres les interpretem. Qualsevol de nosaltres es relaciona amb el món i els altres, no en funció de com el món i els altres som naturalment, sinó que ens relacionem amb el món i amb els altres segons el llenguatge que utilitzem per descriure el món i pe descriure’ns a nosaltres.
La narració que fem de nosaltres mateixos i del que ens envolta modela el que fem i el que sentim. No hi ha cap narració que sigui neutra.
Identitat singular i identitat múltiple La identitat singular és fàcil veure-la quan ens comparem amb els nostres companys, ja que, tot i que tenim coses en comú, ens podem diferenciar. Aquesta seria la manera que tenim de construir la nostra identitat singular. Encara que, aquesta idea de la identitat singular no és massa coherent ni compatible amb la societat moderna en la que vivim ara, en la que estem exposats a un munt de situacions i contextos diferents, i cada un té unes normes socials, que generen unes expectatives sobre el que esperen que faci jo i és un funció d’això que anem responent, i el fet d’haver-me de comportar de manera diferent en cada context és el que no quadra amb la identitat singular. En aquest cas, apareix un concepte que és el de la hipocresia, és a dir, quan la gent es comporta d’una certa manera per interès. Aquest concepte de ser hipòcrita té sentit en una societat que construeix aquesta idea de la identitat personal i singular, en la qual es pensa que les persones som sempre de la mateixa manera.
L'estranyesa que la identitat múltiple provoca té a veure amb una norma cultural que associa el comportament extern a qualitats internes (naturals i preexistens) de les persones.
PSICOLOGIA SOCIAL Tema 3: El sentit de ser una persona en el món social Diversitat cultural La cultura és entesa com el conjunt de tradicions, normes, símbols i valors d’un grup cultural que conformen una societat i que es mantenen mitjançant l'aprenentatge, la interiorització i l transmissió entre les persones que en formen part.
La identitat individual (particular, privada i racional), el sentiment individual que nosaltres tenim de nosaltres mateixos, també és un model format per mitjà de la cultura, en aquest cas a l'occidental, i no pas una forma universal a la naturalesa humana. També és un producte cultural (dins/fóra). Podem tenir una percepció de ser nosaltres mateixos, podem reconèixer característiques de nosaltres mateixos que pensem que només són nostres i això ens dóna la falsa idea de que això és personal i íntim. Són l’època i el context les que generen diferències i altres tipus d’identitats. En aquest cas nosaltres tenim una identitat occidental.
Què passa quan hi ha diferències entre una cultura i una altre, o dins d’una mateixa cultura, que hi ha diferències entre un grup social i un altre? Això generalment genera conflictes. Les diferències culturals han derivat sovint en desigualtats i prejudicis que han conduït a conflictes i discriminacions socials que han arribat fins i tot a la destrucció de l'altre.
...