Tema 19 FRDV Formació de fruits (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología - 3º curso
Asignatura fisiologia i regulació del desenvolupament vegetal
Año del apunte 2015
Páginas 2
Fecha de subida 08/02/2015
Descargas 2
Subido por

Vista previa del texto

FRDV 2n parcial 2014/Ls 19.- Formacio de fruits. Maduraci6 i magatzem Fecundaci6 ) llavor -> embri6 ) fruits (a les angiospermes) que poden ser carnosos o no carnosos.
La partenocirpia es el desenvolupament de l'ovari sense feeundaci6 ni formaci6 de llavors. Hi influeixen molt directament les hormones, especialement les auxines i les giberel.lines. La formaci6 del fruit 6s una part m6s del cicle de la vida de les plantes.
Fases de desenvolupament delfruit .lt Fecundaci6: formaci6 dels fruits i formaci6 dels primordis .I Post-fecundaci6: creixement de I'ovari. Divisi6 iexpansi6 cel.lular per assolir la mida definitiva.
.ft Maduraci6: .lt delfruit (pre-fecundaci6) el fruit deixa de ser verd (per a nosaltres 6s el punt en gue es comestible) Envelliment o sobremaduraci6: el fruit comercilment ja no es bo i a mds es perjudicial per a altres fruits propers per actuaci6 de I'etilE.
Fisiologia de la post-recol.lecci6: s6n tecniques de desenvolupament al voltant de com emmagatzemar i transportar fruits perquE no es facin malb6. Estudia principalment la maduraci6 i I'envelliment.
Canvis hormonals Els nivells d'hormones canvien brsucament durant el desenvolupament. Considerem com a punt de referEncia el dia zero o dia de I'alentesi, 6s a dir el dia de la fecundaci6. Els nivells hormonals baixen i es fan minims en aquest dia. Els 3O-40 dies despr6s pugen les auxines i giberel.lines. El frui augmenta fins a mil cops el seu tamany (divisi6 i expansi6 isodiamdtrica de la paret cel.lular primiria). El PF tamb6 augmenta i ho fa hiperbdlicament. Augmenta tamb€ el contingut de matEria orgAnica i inorginica.
Quan el fruit deixa de creixer nom6s varia en olor, forma, gust...
Durant el procds ABA t6 uns nivells inversos a les auxines i giberel.lines perquE s6n antagonistes.
Com s'alimenta el fruit? Elfruit te capacitat fotosintdtica molt baixa. L'increment de pes per augment de matEria orgAnica es per aportaci6 des de les fulles via floema. El fruit 6s l'6rgan consumidor dels productes elaborats pels productors. Perd tambffe arriba via xilema aigua i nutrients.
nutrients no mdbils que son requerits pel desenvolupament delfruit? EI mecanisme responsable 6s la transpiraci6 del fruit que l'arrossega des de les fulles cap alfruit (via xilema).
QUE passa amb els fruit depEn de la matdria orgAnica que hi arriba via floema i des dels nutrients i aigua via xilema. Un cop arriba al seu tamany cal que aquest maduri.
El Maduraci6 delfruit Fruits climatBrics: augmenta la concentraci6 d'etilE durant la maduraci6 importants.
i provoca canvis visuals 20L4lL5 FRDV 2n parcial Fruits no climatErics: augmenta I'eti16 de forma NO brusca. Els canvis visuals son molt graduals.
fruits climatErics s'indueix la formaci6 d'etilpE degut al trencament de les parets cel'lulars, i aixd es el senyal per a la maduraci6. La sintesi d'etilpe es auto catalitica, es a dir, la slntesi En d'etild comporta m6s etilE.
Composici6 dels fruits Elvalor comercial depdn del gust, textura, olor, etc. per aixd la seva composici6 6s determinant. Contffe components essencials per a la dieta humana. Aquests s6n: .h Sucres: importants per al gust aportant dolqor. Pugen durant la maduraci6 per degradaci6 del mid6 i polissacdrids estructurals. Alguns sucres son la fructosa, la sacarosa, la glucosa...
.D Acids orginics: importants per algust donant acidesa. Determinen en gran mesura el fruit.
.b Substincies aromitiques: importants donant olor. S6n volitils i es troben en pH del baixes concentracions. S6n els alcohols o els aldehids.
.1, Proteines: importants per la textura perquE donen estructura. Es un contingut relativament baix respecte al que es troba en llavors.
.1, Vitamines: importants per a la funci6 del fruit. Bisicament s6n antioxidants com I'icid ascdrbiq els carotens o les biotines.
.lt Lipids: es troben en forma de triglicErids. S6n una important font de greixos i oli en la dieta humana.
Canvis durant la maduraci6 Canvis fisics: Color (disminuci6 de la clorofila, es noten mds els carotens iels antocians) textura (modificaci6 de la paret cel.lular) Gust i olor (sacarosa, compostos volitils, etc.) Canvis metabdlics: Respiraci6 (augmenta) Etil& (augmenta) Nivells de rnid6 i icids orginics (rutes metabdliques i enzims degradatius) Canvis gBnics Disminueix [a quantitat de mRNA i de proteines d'inici de la maduraci6 Augmenta la sintesi de nous mRNA per a la maduraci6 Funcions dels fruits lndependentment de I'origen i de l'aspecte, el fruit compleix tres funcions molt imporants: cont6 i protegeix les llavors, contribueix a la dispersi6 de les llavors, i atreu els animals dispersors. Molts fruits tenen importancia econdmica, per exemple els fruits inclosos a la dieta o els que fan essincies.
Fruit sec {anous, ametlles, etc} 6s diferent de fruita seca (pansa} i de fruita fresca (raim}.
n ...