Conferència 8: Identitat: dimensions socials (Classe 21/4/16) (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Dimensió social de la persona
Año del apunte 2016
Páginas 6
Fecha de subida 21/04/2016
Descargas 32
Subido por

Descripción

Conferència 8: Identitat: dimensions socials (Classe 21/4/16)

Vista previa del texto

Dimensió social de la persona Laura Casado Conferència 8: Identitat: dimensions socials 1. Nivell social I (individual) 1.1: El jo reflexiu Nosaltres som les persones que ens podem conèixer millor a nosaltres mateixos. Ens podem percebre com a un fenomen.
Reflexionar = re-flectus = re-plegar-se.
La reflexivitat és interpretable com un bucle (cada reflexió que fem sobre nosaltres mateixos ens dibuixa d’una manera concreta a través de les reflexions que fem sobre nosaltres mateixos).
Per poder fer això necessitem el llenguatge simbòlic  utilitzem instruments que la llengua en dóna, però no podem pensar-nos amb unes paraules que no existeixen en la nostra llengua.
Tot el que sabem de nosaltres és el que anomenem autoconcepte (com som, què som...).
1.1.1: Les idees del jo únic, profund i veritable Trobem diversos tipus de jos:    Jo conegut: Subjectes i objecte simultàniament  Tots pensem sobre nosaltres mateixos diàriament i ens expliquem històries sobre com ha anat la nostra vida fins al punt on som ara.
o Exercici: Quan ens pregunten qui sóc jo, sobretot surten trets de personalitat, preferències personals o gustos, rols, pertinença a grups petits, pertinença a categories socials, pertinença a llocs, trets físics....
Utilitzem una gran quantitat de metàfores per parlar sobre nosaltres.
 Exemple: Metàfora del nostre interior: Tenim la idea de que hi ha un jo profund que es troba a dins nostre, que es troba sota el jo que ensenyem als demés.
 Allò veritablement important es dins se cada persona.
 La veritable bellesa és a l’interior.
 La imatge no és important, ho és allò que portes dins.
 ...
 Quan et diuen “sigues com ets” et deixes guiar per les normes socials, analitzant què és convenient ser. Si volem ser com volem haurem de mirar quines condicions ens han fet com som.
Per canviar, cal canviar les circumstancies.  “Jo sóc jo i les meves circumstancies”.
Per canviar a les persones, hem de canviar la societat primer.
Jo autèntic: Format per capes que representen tot el que som (com una ceba) Jo sol o múltiple: o Jo sol: Expressions utilitzades: Ell és així de sempre, no canviarà mai, ho he fet perquè jo sóc així, sempre fa el mateix, ell no és així, és un fals, no li coneixia aquesta faceta, mai m’hagués imaginat que em comportaria així, aquestes idees ens diuen que com que som d’una determinada manera ens sorprèn qualsevol canvi (no ens agraden els canvis) Dimensió social de la persona o Laura Casado Jo múltiple: Som sempre la mateixa persona? No. En diferents llocs i diferents temps les persones són diferents. (no ets de la mateixa persona a la universitat que a casa).
 En quina mostrem el nostre veritable jo? És molt complicat saber quina és la veritable.
1.2: La identitat social Part de l’autoconcepte que prové del coneixement de que pertanyem a diferents grups socials, juntament amb el significat valoratiu i emocional associat a aquesta pertinença.
1.2.1: Categorització: estereotips, prejudicis, discriminacions Categoritzar és tractar objectes diferents com si fossin equivalents, agrupar en classes els objectes, els successos i les persones que ens envolten, i respondre envers ells en funció de la seva classe de pertinença més que no par per la seva unitat.
És una forma de reduir la complexitat del món que ens envolten, reduint les diferències de diversos objectes de forma que siguin tractats com a equivalents entre sí i diferents dels membres d’altres categories (psicologia cognitiva)  Això ens permet identificar objectes, decidir les accions adequades per a cada persona i objecte:   Funció cognitiva: Estructurar la informació que ens arriba del món, organitzar-la establint diferències i similituds, agrupar-les en categories i transformar-la. Anul·lem totes la informació que podrien contradir la semblança o diferència entre dos objectes (exagerar les diferències entre una persona jove i una persona gran).
Funció normativa: La categorització constitueix un fenomen essencial per a orientar els comportaments socials i per a mantenir i crear els valors, les normes i les creences. En definitiva: constitueix un sistema sociocognitiu que crea, orienta i defineix la situació concreta d’un individu en la societat.
La mera existència de categories ens obliga a donar-li sentit.
Efectes de la categorització “Havent categoritzat a una persona com essent més o menys d’un tipus particular, un és guiat per expectatives generals sobre el que és probable que faci o no aquest tipus de persones, i això redueix el rang d’accions esperades d’aquesta persona en situacions particulars, induint un sentiment, en ocasions il·lusori, de control sobre el curs de les interaccions socials.
1.2.1.1: Estereotips: Imatges mentals simplificades de categories o grups de persones, que són compartides en les seves característiques essencials, per gran nombre de persones.
“Conjunt de creences, compartides, sobre els atributs personals que posseeixen els membres d’un grup.” Els estereotips provoquen:   Percepció distorsionada de manera que la informació que perceben s’ajusti a la categoria a la qual s’ha assignat l’estímul. Exemple: Interpretem les actituds d’un català com a més esquerpes a l’hora de pagar.
Atribució: Els esdeveniments/conductes que confirmen l’estereotip s’atribueixen a trets estables (i viceversa).Exemple: Un estudiant suspès atribueix la seva mala nota a la Dimensió social de la persona   Laura Casado dificultad de l’examen o a la mala llet del professor (causa externa a ell). En canvi, el professor l’atribueix a una causa interna de l’alumne (no ha estudiat prou).
Selecció: Es presta major atenció i es recorda millor la informació que confirma l’estereotip. Exemple: Si una persona immigrant en un bar intenta que l’atenguin i la nostra atenció es centrarà completament en ell, sense tenir en compte la resta d’immigrants del bar està asseguda esperant el seu torn.
Recerca selectiva d’informació que va en la direcció de les expectatives. Exemple: Si hi ha un cas de maltractament, busquem que la parella sigui estrangera per convèncer-nos de que això aquí no passa.
1.2.1.2: Perjudici: És uns disposició en general negativa, envers els membres d’un grup o una categoria pel simple fet de pertànyer a aquest grup o categoria.
Són la base de la discriminació.
1.2.1.3: Discriminació: Les accions en contra de grups o categories dels membres que pertanyen a certs grups o categories.
Es difícil saber que va primer: categorització, discriminació, perjudici, estereotips? Pots negar que tens prejudicis però realitzar accions discriminatòries.
1.2.1.3.1: Estigma (P.S.S.): L’estigma és un atribut profundament desacreditador. Els estigmes poden ser físics, de caràcter, per pertinença a un grup determinat (raça, país...). (Goffman, 1963) El procés d’estigmatització fa referència als estereotips negatius que s’assignen a les persones quan algun atribut seu es considera diferent o inferior a la norma social imperant (Buchanan, 2008).
Implica una severa desaprovació social de persones amb característiques o creences que es consideren en un moment donat com a inacceptables des del punt de vista de les normes culturals dominants (Buchanan, 2008).
Persones que poden patir estigmatització:         Persones amb alguna discapacitat Persona amb alguna deformació física o malaltia visible Membres d’una minoria ètnica o social Persones amb problemes de drogues Persones amb dificultats vinculades a la salut mental Persones amb la SIDA Persones que tenen relacions sexuals amb d’altres del mateix sexe ...Qualsevol persona definida com a “diferent” 1.2.1.3.2: Dels estereotips i l’estigma a la discriminació: La discriminació implica que aquells que es troben en una situació de poder utilitzen per difondre prejudicis contra altres persones que tenen menys poder, per a jutjar-los i per actuar-hi en contra.
Dimensió social de la persona Laura Casado La discriminació es basa en la diferència d’atributs, es reforça a través de l’estigmatització i els estereotips, i serveix per a sostenir la separació i el diferencial del poder. Exemple: En una empresa els homes acostumen a fer pinya, sortint després de la feina a prendre alguna cosa, facilitant així excloent a les dones.
1.2.1.3.3: Processos de discriminació:       Deshumanització: Per norma, l’ésser humà és masculí. Eliminar les característiques humanes de les persones a les que es vol atacar.
Ideologies de perillositat social. Exemple: Anarquista.
Aïllament: manca o perdia de capital social (nombre de relacions que tens i què pots aconseguir a partir d’aquestes relacions) Rebuig: Reducció de possibilitat de vida.
Hostilitat: Víctima de violència.
Marginació: Exclusió.
o Buchanan (2008): Restringir la habilitat d’una persona per desenvolupar el seu potencial, afectant negativament a les seves relacions, l’autoestima, etc.
1.2.1.3.4: Efectes psicològics de la discriminació:  Identitat deteriorada “spoiled identity” (Goffman) o Identitat social negativa (Tajfel): o Baixa autoestima o Autoaplicació dels estereotips: T’acabes creient el que diuen de tu.
o Identitat única: Acaben convertint-se només en allò pel que els estigmatitzen.
ESTIGMA Internalització i reforç d’una identitat maculada Reducció d’oportunitats Estereotips i etiquetes Rols i expectatives 1.2.1.4: Canviar la identitat social: (Tajfel, 1981): Si el grup contribueix a aspectes positius de la nostra identitat la persona tendirà a mantenir-se dins del grup.
Si el grup no satisfà aquest requisit la persona tendirà a buscar nous grups. Excepte si:   Abandonar el grup és impossible per raons “objectives”.
Abandonar el grup entra en conflicte amb valors important que formen part d’una autoimatge acceptable.
Si no pots abandonar el grup, tens dos opcions:  Canviar la interpretació que es fa dels atributs negatius, o bé justificar-los o bé fer-los acceptables.
Dimensió social de la persona  Laura Casado Comprometre’s en una acció social que canviï la interpretació social d’aquell atribut com a negatiu.
2. Nivell social II (interactiu) 2.1: El jo reflectit El que realment som prové dels altres. La reflexivitat és producte del llenguatge, i per tant producte de la vida social.
2.1.1: La identitat emergent: el Jo i el Mi Aquesta capacitat reflexiva sorgeix de la relació amb altres persones. La identitat com a mirall de l’altre:  Pragmatisme nordamericà (1880-1930): James, Baldwin, Cooley i Mead.
o William James:  Si mateix = JO + MI (Self= I + Me)  JO (I) = cognoscents =font de l’experiència  MI (me) = allò que conec de mi  Components del sí mateix (self):  El nostre cos  Les nostres possessions  Els nostres rols  Les nostres creences o James Mark Baldwin (1861-1934):  Paper dels triomf i fracassos en la IMITACIÓ  AUTOCONSÈNCIA com a CONSCIÈNCIA DE L’ALTRE: Entre el sí mateix (self) i la societats (el altres) no hi ha una oposició (no és una lluirà de la personalitat contra les repressions socials). Sé qui sóc quan sé qui son els altres.
o Charles Horton Cooley (1864-1929):  Si mateix (self) com a imatge del mirall que són els altres. Quan estem davant d’una altre persona, el que veiem és el que som.
 Els nens aprenen a poc a poc a veure’s a sí mateixos com els veuen els altres. Som molt sensibles al que diuen els altres de nosaltres, i això ens permet desenvolupar el nostre autoconcepte.
 “El sí mateix i la societat són bessons, coneixem l’un quan coneixem a l’altre i per tant la idea d’un ego separat i independent de la resta és una il·lusió.” o George Herbert Mead (1863-1931):  Mi = consciència de mi mateix (jo + Mi de James). Tot el que coneixo sobre mí mateix.
 Jo = organisme que actua = no és consciència, simplement reacciona als altres.
 Altre = el Jo de l’altre particular.
 El self es dinàmic, està en canvi constant. L’altre em dona consciència de mí mateix i pot modificar la meva següent acció.
Dimensió social de la persona Laura Casado Exemple: Partida d’escacs. Cada partida es nova i irrepetible, tot i ser un joc amb unes normes molt pautades. El mateix passa amb la societat.
Perquè hi hagi una partida d’escacs hi ha d’haver dos persones. Quan moc una peça mai sé quina peça mourà l’altre persona. Quan fa un moviment m’està informant de moltes coses, i la cosa més important de la qual m’informa es de si el meu moviment anterior ha estat dolent o ha estat bo, i per tant m’està informant sobre mi, sobre qui sóc.
Altre Mi  Jo Altre generalitzat: Suma de tota la gent que hem conegut al llarg de la vida = expectatives dels altres sobre mi =conjunt d’actituds dels altres = allò que crec que és correcte/adequat/normal. (FORMA PART DEL MI) Com a conclusió: La identitat segons l’interaccionisme simbòlic: La identitat és:  Situada (sorgeix en cada situació, depèn del context) i múltiple  Emergent (emergeix en cada nova situació, es crea de nou, la identitat no preexisteix a les situacions en les que ens veiem involucrats)  Recíproca (els altres ens defineixen i nosaltres definim als altres)  Causa i resultat de la interacció social.
 Negociada (tenim un cert paper actiu a l’hora de pretendre com volem que els altres responguin a la nostra manera de ser) Exemple: Si volem que la gent et digui que estàs bo, saps què has de fer per estar-ho: anar al gimnàs, pagar tractament de bellesa, etc.
2.1.2: La identitat negociada Autocondciència i agència.
2.2: La gestió d’impressions 3. Nivell social III (sociohistòric) 3.1: El paper de l’estatus i dels rols 3.2: La construcció sociohistòrica de la identitat ...