Tema 6 (2014)

Apunte Catalán
Universidad Blanquerna (URL)
Grado Psicología - 2º curso
Asignatura Psicopatologia
Año del apunte 2014
Páginas 3
Fecha de subida 22/10/2014
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

TEMA  6:  TRASTORNS  DELIRANTS  PARANOIDES     Concepte:   • Quadre  psicòtic  delirant.  Els  deliris  tenen  un  paper  molt  important.   • Evolució  i  pronòstic  favorable.  (al  contrari  que  l’esquizofrènia).   • Tendència   a   evolucionar   sense   dèficit.   El   pacient   va   fent   la   seva   evolució   però  no  es  desorganitza.   • Relativa  conservació  de  la  personalitat.     D’entrada   no   és   molt   diferent   a   l’esquizofrènia,   però   amb   el   temps   es   veu   la   diferència.   Clínica:   1.
Psicosis  Delirant  Aguda   2.
Psicosis  Delirant  Crònica   1.PSICOSIS  DELIRANT  AGUDA   • “Bouffées   delirants”   de   Magna.   Una   “bufada”   on   el   pacient   fa   una   crisis   espectacular  que  desapareix  ràpidament.   • Aparició  brusca   • Deliri  ric  i  polimorf.  Molt  variat   • Elements   al·lucinatoris   (normalment   auditius,   mai   visuals   ja   que   seria   organicitat)   •  Participació   afectiva   (Això   hi   distingeix   bastant   de   l’esquizofrènia):   El   pacient  està  molt  ficat  al  seu  rol  del  paper.   Apareix:   • Persona  jove,  25-­‐30  anys.   • Forma  brusca  i  sense  pròdroms.   • Insomni   • Comportament  inhabitual   • Inquietud   • Experiència  delirant  polimorfa:   o Persecució   o Transformació  personal   o Influència   o Possessió   o Grandesa   • Al·lucinacions   Quadre  que  dura  unes  2-­‐3  setmanes  i  es  resol,  el  pacient  torna  a  l’estat  inicial.   El  trastorn  pot  tornar  a  aparèixer  o  no,  hi  ha  un  percentatge  molt  elevat,  més   del  50%  que  no  torna  a  repetir  un  quadre  d’aquest  tipus.   2.PSICOSIS  DELIRANT  CRÒNICA   • Idees  delirants  permanents   • Sistematitzats   • Absència  de  dissociació   • Sense  evolució  deficitària.  El  pacient  es  cronifica.   • Relativa  conservació  de  la  personalitat.  Alguns  casos  poden  fer  vida  normal.           Classificació  clàssica:   1.1 Deliris  paranoides  sistematitzats  (Paranoia)   1.1.1 Deliris  passionals   1.1.2 Deliris  sensitius  d’autoreferència   1.1.3 Deliris  d’interpretació  sistematitzats   1.2 Psicosis  al·lucinatòries  cròniques   1.3 Parafrènies       2.1DELIRIS  PARANOIDES  SISTEMATITZATS   2.1.1     DELIRIS  PASSIONALS:  Tenim  una  estructura  de  personalitat  de  tipus   paranoide  (persona  rígida,  estirada,  a  la  defensiva,  atenta  al  seu  voltant...).   En   situació   de   perill   és   una   persona   molt   atractiva.   Són   personalitats   que   organitzen  el  seu  deliri  en  un  sector  determinat,  en  una  temàtica,  es  centren   en  un  tema.   • Deliri   erotòman:  La  persona  està  convençuda  de  que  és  estimada  i   desitjada   per   una   persona   famosa.   Es   creu   que   la   persona   famosa   està  enamorada  d’ell.  Diverses  fases:   o Exaltació  positiva  (me  quiere,  no  me  quiere)   o Esperança  fundada  (me  casaré  con  él)   o Frustració  (no  me  quiere)   o El  despit  (despecho)   No   és   el   pacient   qui   s’enamora,   sinó   que   és   el   famós   qui   s’enamora   del   pacient.   Quan   s’acaba   amb   un,   probablement   comenci   amb   un   altra  i  així  successivament.   EX:   Un   home   es   creia   que   la   dona   del   telenotícies   de   TV·,   una   noia   maca,   li   feia   l’ullet,   es   va   canviar   a   telecinco   i   ell   es   creia   que   era   perquè  ell  es  sentia  més  còmode  parlant  castellà  que  català  i  per  això   ella  havia  canviat  de  cadena.  Va  enviar  cartes  i  va  trucar  a  la  cadena.   Va  anar  a  veure-­‐la  fins  que  el  van  denunciar  i  ell  la  va  jutjar  de  fresca   que   només   volia   una   aventura.   Va   deixar   de   veure   les   noticies   a   telecinco  i  va  retornar  a  TV3.   • Deliri   celotípic:   Parteix   de   la   base   que   el   marit/muller   l’està   enganyant.   És   un   deliri   molt   característic.   La   persona   genera   una   conducta   policial,   vigila   i   controla   a   la   seva   parella,   li   llegeix   el   correu,   els   missatges,   les   trucades...El   problema   és   que   no   sabem   si   l’engany  és  veritat  o  no,  però  veiem  la  conducta.     EX:  un  home  creu  que  la  seva  dona  l’enganya  i  la  grava  dormint.  Diu   que   té   una   gravació   on   la   dona   parlant   en   somnis   diu   “Juan,   Juan,   sigue,   sigue,   más,   más”   la   dona   a   la   gravació   només   sent   roncs.   El   pare  els  hi  ensenya  la  gravació  als  seus  fills  perquè  vegin  com  és  la   seva  mare.   EX2:   una   parella   que   el   noi   es   gelós   i   sempre   està   vigilant,   i   ella   és   una  histèrica  que  li  agrada  ser  el  centre  d’atenció.  Un  dia  a  l’ascensor   coincideixen   amb   un   vei,   i   el   noi   li   diu   a   la   seva   dona   que   el   vei   l’està   mirant,  que  el  matarà.  La  dona  va  a  parlar  amb  el  vei  per  dir-­‐li,  que  li   fa  vergonya  però  que  el  seu  marit  diu  que  la  mira...total  que  acaben   liats!   • Deliri  de  reivindicació:  El  pacient  vol  que  resplendeixi  la  veritat.  Hi   ha   alguna   cosa   amagada   i   ha   de   sortir.   Pot   ser   per   motius   molt   variats,  polítics,  religiosos,  futbolístics,  ...  El  pacient  es  sent  amenaçat   i   ha   de   denunciar-­‐ho.   La   querulante   (deliri   pleitista)   és   quan   el   deliri  arriba  als  jutjats,  són  molt  clàssics.       2.1.2   DELIRI   SENSITIU   D’AUTOREFERÈNCIA:   Pacient   amb   estructura   paranoide   però   el   que   preval   més   és   la   persona   sensitiva,   subdepresiva,   molt  vulnerable,  inhibida,  tímida,  que  a  partir  d’un  incident  (trencament  de   parella,  discussió  amb  un  superiorà  Desencadenant)  desenvolupa  un  deliri.   Apareixen  les  idees  de  prejudici.  Tendència  a  millorar.     2.1.3   DELIRI   D’INTERPRETACIÓ   SISTEMATITZAT:   Base   paranoide   però   diverses  variacions.  El  pacient  busca  proves  per  demostrar  que  el  deliri  és   real.   • Síndrome   del   cap   gras:   el   pacient   està   convençut   de   que   les   persones  del  seu  entorn  les  han  canviat  per  un  doble  o  por  un  bessó.     • Síndrome   de   Fregoli:   Deliri   pel   qual   el   pacient   pensa   que   han   transformat  físicament  a  persones  molt  properes  a  ell,  es  pensa  que   persones  desconegudes  són  persones  properes.  Per  exemple:  li  va  al   carter   i   li   diu:   tranquil   ja   sé   que   ets   la   meva   parella   i   que   t´han   transformat,  i  el  carter  flipa.     2.2  PSICÒSOS  AL·LUCINATÒRES  CRÒNIQUES   Són   psicosis   delirants   però   a   diferència   dels   sistematitzats,   els   aspectes   al·lucinatoris  són  presents.  50%  deliris  50%  al·lucinacions.  Al·lucinacions   auditives,   cenestèsiques,   olfactives   i   tot   tipus   d’elements   al·lucinatoris   que   fan   que   el   deliri   cridi   molt   l’atenció   malgrat   sigui   bastant   coherent.     No   presenta  desorganització,  fet  que  la  diferencia  de  l’esquizofrènia  paranoide.     2.3  PARAFRÈNIES     A  diferència  del  2.1  i  2.2,  serien  un  tipus  de  patologia  delirant  en  el  qual  el   deliri   té   una   gran   absurditat   de   continguts,   són   absurds,   no   tenen   congruència,   no   són   coherents.   Presenta   un   deliri   molt   espectacular,   molt   fantasiós,   ric   d’idees   (marcians,   llops...).   Amés,   hi   ha   una   presència   al·lucinatòria.       Solucions  de  les  classificacions  internacionals     Es  manté  la  diferència  entre  esquizofrènia  i  trastorn  delirant.   • F.  23.  Trastorns  psicòtics  aguts  i  transitoris   • F.  22.  Trastorns  d’idees  delirants  permanents.     • F.   24.   Trastorns   psicòtics   compartits   (folie   a   deux):   “bogeria   a   dos”.   Dues   persones   amb   una   relació   significativa   que   pareixen   el   mateix   deliri.   Una  persona  delira,  i  l’altra  es  creu  el  deliri  d’aquesta.  Si  les  separes,  el  que   es  creia  el  deliri  en  3  h  deixa  de  delirar,  de  creure  el  deliri.     Tractament   • Biològics:   o Antipsicòtics.   No   responen   molt   bé,   però   baixen   la   intensitat   del   deliri.   • Psicològics:   Costa   molt   millorar-­‐lo.   El   pacient   pot   o Teràpies  psicosocials   fer  una  vida  bastant  normal,  i  és  difícil   o Teràpies  de  suport   curar-­‐lo   ja   que   molts   dels   pacients   no   o Teràpies  familiars   demanen   ajuda   ni   expliquen   els   seus   deliris.     ...