Indicadors no oficials (I): enquestes de victimitzacio (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Criminología + Derecho - 1º curso
Asignatura Fonts de Dades en Criminologia
Profesor S.S.
Año del apunte 2016
Páginas 7
Fecha de subida 16/06/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Fonts de dades en criminologia 1º Criminologia UAB INDICADORS NO OFCIALS: ENQUESTES DE VICTIMITZACIÓ 1 2 3 4 5 - Enquestes de victimització Fiabilitat: Capacitat d’un indicador de la delinqüència de proveir mesures intersubjectives i reproduïbles, per tant, un indicador de la delinqüència és fiable quan és capaç de donar un resultat homogeni al mesurar repetides vegades un mateix fenomen.
- Validesa: Habilitat d’un indicador de la delinqüència per mesurar d’una manera eficaç el fenomen que s’està estudiant, és a dir, la capacitat d’aquest per proporcionar un resultat correcte.
La validesa i la fiabilitat dels indicadors són conceptes difícils d’equilibrar.
Les enquestes de victimització són indicadors no oficials de la delinqüència. Són vàlides perquè es troben molt a prop de la realitat criminològica i poden obtenir informació de la xifra negra, de la delinqüència encoberta.
ENQUESTES DE VICTIMITZACIÓ A ESPANYA A Espanya no comptem amb enquestes de victimització periòdiques. No ha existit un organisme oficial que ho realitzi. Per conèixer el volum i evolució de la delinqüència es recorria a les estadístiques oficials.
Des de 1978 a l’actualitat tan sols s’han dut a terme cinc enquestes nacionals, sense periodicitat i amb una tècnica (selecció mostral, qüestionari, etc.) que fa impossible la incorporació d’Espanya a la comparació internacional.
1 Fonts de dades en criminologia 1º Criminologia UAB Elements de comparació i l’experiència adquirida A nivell nacional, la comparació longitudinal s’ha realitzat a través de dos passis amb qüestionari International Crime Victims Survey, ICVS el 1989 i 2005 de mà de l’Institut Acadèmic Interuniversitari Andalús (IAIA). El 2009 l’Observatori de la Delinqüència (ODA) amb el mateix qüestionari ICV es proposa un estudi de les dades amb passi nacional per a aprofitar els resultats.
LES ENQUESTES DE VICTIMITZACIÓ Les enquestes de victimització són una font d’informació sobre criminalitat de primera mà, a partir de les víctimes. Són importants per poder conèixer quant (quantitatiu) i com (qualitatiu) és la criminalitat. Incorporen també informació de delictes no coneguts pels organismes oficials, per tant, s’aproximen a la xifra negra, a la delinqüència encoberta, als crims no registrats.
Quines dades ens aporten? Les enquestes de victimització són una font realista, i tenen més validesa que els indicadors oficials. No obstant, són menys fiables. Tot i que a la representació de la piràmide les enquestes de victimització es troben per sobre de les enquestes de delinqüència autorevelada, tenen la mateixa validesa i la mateixa fiabilitat, la piràmide només és una manera de representar-les. Així com en els indicadors oficials l’ordre en el que es troben representats en la piràmide si és rellevant, en el cas dels indicadors no oficials no.
ICVS (International Crime Victims Survey) - Percentatge de persones que han sigut víctimes d’1 o de diversos delictes en el transcurs d’un període de temps.
- Informe més o menys detallat dels fets.
- Informes sobre actuació policial.
- Informació, protecció i altres condicions sociodemogràfiques de la víctima.
Què són i què ens permeten obtenir? Aquestes enquestes es realitzen a través d’una tècnica quantitativa per recollir la informació primària, específica i actual d’una mostra de persones que són part representativa de la població mitjançant l’aplicació d’un qüestionari.
Què permet aquesta tècnica? - Recollir els mateixos elements de la mostra.
- Fàcil, perquè és l’enquestador qui porta el pes de la feina.
2 Fonts de dades en criminologia 1º Criminologia UAB - Les respostes poden ser codificades i analitzades.
- Obtenir informació addicional sobre actituds, creences o percepcions.
Requisits - Selecció de la mostra:  Poden seleccionar-se persones, habitatges o comerços.
 Ha de ser representativa: ha de composar-se d’un nombre d’elements suficient i un mínim per mantenir una validesa estadística.
 La representativitat: elecció a l’atzar, mida de 2500 elements, pot ser menor sempre que es respecti que sigui a l’atzar.
 Si es respecten aquestes condicions els resultats poden ser inferits al total de la població sobre la que s’ha seleccionat la mostra.
TIPUS D’ENQUESTES DE VICTIMITZACIÓ Segons com es realitzen a) Personals (enquestes en directe) - Control d’errors/omissions.
- Possibilitat d’obtenir dades addicionals.
- Aplicació cara i lenta.
- Disminució de la sinceritat.
b) Telefòniques (Mètode CATI) (“Computer Arded Telephonic Interview) - Més econòmica, sobretot si hi ha una certa dispersió geogràfica de la mostra.
- Taxa de resposta més elevada.
- Només elements amb telèfon fix.
- No recull dades observables.
c) Per correu - Més econòmiques que les anteriors.
- Cens autoritzat.
- Pot haver-hi influències d’altres persones.
- Errors perquè no hi ha guia.
d) Per internet (web) - Cal tenir-hi accés.
- Desconfiança en les noves tecnologies (sobretot la gent gran) 3 Fonts de dades en criminologia 1º Criminologia UAB - Més precisió i més segures.
- Tendència a augmentar el seu ús.
Per tant, és una font primària i anem directes a la memòria humana, pel que són imperfectes.
Es pot mentir sense ser-ne conscients, o la víctima pot no recordar detalls fonamentals, perquè si es passa per una experiència traumàtica el cervell pot no crear el record.
Enquestadors - Poden condicionar en alguna cosa a l’entrevistat.
- Memòria: ubicació correcta del fet.
- Telescoping: incorporació dels fets.
- Decay: oblit de successos llunyans. Les emocions fan que el record variï.
Enquestats - Condició de resposta: Responen els qui tenen alguna cosa per explicar, pudor per explicar determinats delictes.
AVANTATGES I DESAVANTATGES Avantatges - Informa sobre la prevalença i incidència dels delictes.
- S’estima el percentatge de població victimitzada: taxa de victimització. Aquesta taxa de victimització ha de ser complementària a la taxa de criminalitat (tot i que no sempre ho és).
- Es coneixen les circumstàncies en les que succeïren les diferents infraccions (franja horària, perfil de la víctima, etc.) - Informació sobre les causes de delictes no denunciats recull informació sobre la xifra negra de la delinqüència.
- S’estima la taxa de delictes no denunciats, cosa que possibilita realitzar l’estimació total de les infraccions comeses.
- Es recapta l’opinió de la població respecte al funcionament de l’Administració de Justícia i s’obté un baròmetre del sentiment de seguretat ciutadana.
4 Fonts de dades en criminologia 1º Criminologia UAB Inconvenients i problemàtiques Validesa: - Qüestionari: mala redacció víctimes greus / no ho és o al revés (cal tenir especial sensibilitat amb les víctimes).
Comparativa: - Successives modificacions del qüestionari per series temporals. (poc rigorós a nivell científic).
Confusió temporal: - Compensa: preguntes detall (per veure què és el que recorda, quin efecte té en la memòria) / follow up qüestions.
- Estudi panell: mateixa mostra, realització successiva.
Categorització: - Víctima qualifica jurídicament el fet (inclou la fiabilitat).
LES VÍCTIMES Qui són les víctimes? Els estudis realitzats en múltiples països proporcionen raons per esperar una major victimització en determinades zones i segments de població: a) Està molt clara la relació entre victimització i mida del lloc de residència. Com més gran sigui el nucli de residència, major delinqüència.
b) Així mateix, les víctimes i els delinqüents acostumen a concentrar-se als segments de població d’edat intermèdia, de 26 a 35 anys i ser homes (major exposició al risc).
c) Per últim, els estudis realitzats a altres països acostumen a trobar-se una relació inversa entre victimització i renda per pràcticament tots els delictes.
Condicions - Només és necessari que se senti víctima i vulgui manifestar-ho.
- No apareixen si no s’identifiquen com a víctima.
- Relació amb altres fonts:  Oficials  No recullen tots els delictes 5 Fonts de dades en criminologia 1º Criminologia UAB INFORMACIÓ QUALITATIVA A què es deu el sentiment d’inseguretat? “Una resposta emocional de nerviosisme o ansietat al delicte, o símbols que la persona associa amb el delicte” (Ferraro, ’95) El sentiment o percepció d’inseguretat és el temor al risc de perill o de dany per part d’altres membres de la comunitat. Aquesta inseguretat pot ser subjectiva o objectiva. Per una banda, subjectiva, on, encara que les dades diguin el contrari, encara que les dades transmetin que la zona o la comunitat és segura, la persona continuarà sentint inseguretat. Quan va sola pel carrer té por. Per altra banda, objectiva quan la persona se sent insegura només a les zones que segons les estadístiques tenen més risc delictiu, és a dir, si no hi ha indicis de que pugui haver-hi risc, no s’ha de sentir insegura.
Fins a quin punt té relació la victimització o la probabilitat de ser victimitzat? En principi, el sentiment de seguretat o d’inseguretat dependrà de: - Probabilitat objectiva de ser victimitzat (el que diuen les estadístiques) - Percepció del risc (subjectiva) Al seu torn, la percepció de probabilitat de ser victimitzat depèn de la probabilitat objectiva, però també de la informació rebuda sobre el risc de victimització de: - Família, amics i veïns.
- Mitjans de comunicació.
- El propi individu.
El model de Balkin tracta d’explicar el sentiment d’inseguretat o “por al delicte”.
a) Taxa de victimització Informació Sentiment d’inseguretat Percepció de probabilitat de ser victimitzat Hi hauria d’haver una clara relació entre “victimització real” i “sentiment d’inseguretat” a no ser que el model fos diferent i la relació entre ambdós estigués totalment mediatitzada per la percepció.
6 Fonts de dades en criminologia 1º Criminologia UAB Percepció b) Taxa de victimització Sentiment d’inseguretat informació La por al delicte, a diferència de la delinqüència real afecta a un major espectre de ciutadans i les seves conseqüències són duradores i severes en el temps. Obliga a: - Canvis a l’estil de vida - Repercussions socials i econòmiques: promou el desenvolupament d’estereotips nocius i accelera la ruptura de les xares informals de control social.
DADES ESPANYOLES La delinqüència a Espanya està descendint des de fa 20 anys segons les dades mostrades per les enquestes de victimització referits a la delinqüència comú, això contrasta amb: - La línia ascendent que mostren les estadístiques policials espanyoles.
- Amb les percepcions socials.
- Amb els discursos dels agents polítics, que utilitzen l’augment de la delinqüència per a adoptar iniciatives populistes en l’àmbit penal.
Els resultats apunten a que la visió distorsionada del volum de la delinqüència a Espanya pot ser en part: - Per la reiterada informació de fets delictius que els ciutadans reben a través dels mitjans de comunicació més que el fet d’haver sigut ells o persones properes víctimes d’un delicte.
A través de les enquestes de victimització podem treure el perfil més victimitzable, i a partir d’aquí poder implementar programes d’assistència.
També es poden crear polítiques als ajuntaments i agències socials.
Restablir la confiança en la policia, en tant que ajuda pel ciutadà, no només de control.
7 ...

Tags:
Comprar Previsualizar