Historia de l'arquitectura tema 11 (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Rovira y Virgili (URV)
Grado Arquitectura - 2º curso
Asignatura Historia de l'arquitectura I
Año del apunte 2014
Páginas 3
Fecha de subida 04/05/2016
Descargas 9
Subido por

Vista previa del texto

RUTH SOLER RAMONET URV-ETSA REUS 2N CURS DE CARRERA TEMA 11_ARQUITECTURA GREGA CLÀSSICA L'arquitectura clàssica inclou tota la provinent de Grècia i de Roma.
1) SITUACIÓ El mateix territori i a més, la costa de la Jònia a l'Àsia Menor, que tindrà molta importància ja que serà on els grecs començaran a formar colònies (ciutats de nova planta o sobre ja existents) que els permetrà experimentar un nou urbanisme en alguns casos.
A més a més, faran sortides cap a occident, Egipte i el nord per comerciar i serà allà on exportaran moltes formes d'arquitectura i d'urbanisme.
2) CRONOLOGIA Fase Fosca (s. XI-VIIaC)→ s'anomena així a partir dels problemes de datació que han tingut els arqueòlegs de manera que es una època de la que es té molt poca informació. Es divideix en protogeomètric (1025-900aC) i geomètric (900-700aC) depenent de la forma de la ceràmica. Àmfora de Dypilon, Pyxis.
Època arcaica (700-440aC)→ Fi de la reialesa, fundació de polis i colònies. Primera gran guerra externa amb els perses (les guerres Mèdiques). La segona gran guerra fou la del Peloponès, on Esparta guanyà a Atenes.
Època clàssica (400-323aC)→ S'hi construeixen la majoria d'edificacions que es conserven avui dia, és l'època dels filòsofs. Destaca la regió de Macedònia gràcies a Alexandre Magne el Gran que va expandir l'imperi fins la Índia i mor el 323aC.
Època Helenística (323-31aC)→ És l'època de la decadència grega pels enfrontaments amb els romans.
3) HISTÒRIA Vitruvi (romà)→Tractat del segle IIdC, és el llibre d'arquitectura més antic. Sorgeix com a necessitat de posar ordre a les normes d'arquitectura. Recull de tractats anteriors amb explicacions de formes constructives, materials...
Vignola (italià)→ "La Regola delle cinque ordini dell'architettura" (1562). Pren els seus ordres un mica lliurement dels monuments romans i els fa seus, els adapta a l'arquitectura de llavors.
45 RUTH SOLER RAMONET URV-ETSA REUS 2N CURS DE CARRERA D'Aviler (francès)→ Recull dels treballs anteriors, fa una reinterpretació i crea enfrontaments polítics entre italians i francesos.
4) ORDRE Els ordres són formes constructives usades a l'arquitectura representativa grega i després romana. Es diferencien pel capitell de les columnes.
4.1) Ordre Dòric No té basament, el fust arrenca directament de l'estilobat, acanalat i amb angles vius. El capitell és directe l'àbac.
Sobre l'arquitrau s'hi troben els frisos en les metopes, i entre elles els triglifs.
Temple de Zeus, Selinunt (Sicília) Temple de Càstor i Pòl·lux Temple d'Hera. Temple de Segesta (Sicília) construït pels indígenes adoptant les formes gregues, no està acabat i els fusts són llisos.
4.2) Ordre Jònic Amb basament, fusts acanalats amb angles matats. Capitell amb dos volutes laterals.
El dòric és més massís com a representació de l'home, el jònic més esvelt i ornamentat representa la dona.
Tomba rupestre a Mira (Turquia) Temple d'Atenea Niké (Atenes) Erection (Atenes) 4.3) Ordre Corinti Amb basament, fust jònic. Capitell de fulles d'Acant.
El fris (esculpit o llis) es troba sobre l'arquitrau de tres platabandes. Grècia: Propolieus de l'Acropolis d'Atenes i Temple de Zeus Egipte: Temple de Kom Ombo Roma: Temple de Diana (Mèrida) Temple de Titus i Vespasià (Roma) Temple d'Antoni 46 RUTH SOLER RAMONET URV-ETSA REUS 2N CURS DE CARRERA 5) ORNAMENTACIÓ I PINTURA Molt desenvolupada, sobre el marbre s'hi posava una capa de guix amb pintures al fresc de colors cridaners.
6) SISTEMES CONSTRUCTIUS Elevació amb grues de força animal o humana. Els carreus tenien uns apèndixs per enganxar-hi els tirants i després es retiraven.
47 ...