TEMA 6 – CONTROL D’EMBARÀS (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Enfermería - 3º curso
Asignatura Clínica Materno - Infantil
Año del apunte 2016
Páginas 8
Fecha de subida 11/09/2017
Descargas 3
Subido por

Vista previa del texto

EMI RODRÍGUEZ CAMPRUBI UNIVERSITAT DE GIRONA CLÍNICA MATERNO-INFANTIL TEMA 6 – CONTROL D’EMBARÀS El protocol és una guia que en principi se segueix, però cada centre ho adapta al que creu més correcte fer. Una mínima supervisió de l’embaràs dóna millors taxes de morbimortalitat, no obstant, cada país té protocols diferents amb resultats semblants. El número de visites en l’embaràs normal són: - - Segons OMS:  10 en multípares  12 en primigesta Suïssa: 3 – 4 Noruega, EUA: 8 – 14 El número d’exploracions ecogràfiques en gestacions de baix risc són: - - Només si es presenten complicacions o només en embarassos de risc (Dinamarca, Holanda, EUA) Incorporació de l’ecografia al control rutinari de l’embaràs de baix risc:  4 ecografies: Alemanya  3 ecografies: Bèlgica, Espanya, França, Itàlia, Luxemburg i Portugal  2 ecografies: Finlàndia, Gràcia, Noruega, Suïssa Només un examen ecogràfic al entorn de les 20 setmanes: Suècia, Gran Bretanya PROGRAMA D’ATENCIÓ A LA DONA – Protocol de Seguiment de l’embaràs a Catalunya.
El control de l’embaràs s’ha de caracteritzar per fer-se de forma precoç (abans de les 12 setmanes), amb una quantitat suficient (menys de 5 visites és insuficient o el 1r control és passades les 12 setmanes) i fent educació sanitària. Els objectius del control de l’embaràs són:       Mantenir la salut de la dona gestant Assegurar el creixement i desenvolupament òptim del fetus Diagnosticar i tractar precoçment els problemes que poden aparèixer Oferir educació sanitària Oferir suport emocional i psicològic Orientació adient cap als serveis de salut Els encarregats de fer el control de l’embaràs són l’obstretra, ginecòleg i la llevadora sobretot.
També hi tenen a veure el metge de família, infermera del CAP, assistent social i altres especialistes (endocrí, dentista, etc.).
La freqüència dels controls a Catalunya són: - 1a visita abans de les 12 setmanes Cada 4 – 6 setmanes entre les 12 i 36 setmanes de gestació Cada 2 – 3 setmanes entre les 37 i 41 setmanes de gestació 1 – 3 vegades per setmana a partir de 41 setmanes Ingrés o vigilància intensiva a partir de les 42 setmanes: els estudis demostren que les placentes “envelleixen” molt a partir de les 42 setmanes i hi ha risc per a la criatura.
Les activitats que s’han de fer durant l’embaràs són:  ASSISTENCIAL En la 1a visita es porten a terme moltes coses: EMI RODRÍGUEZ CAMPRUBI UNIVERSITAT DE GIRONA CLÍNICA MATERNO-INFANTIL  Actualitzar història clínica  Identificació (dades personals)  Característiques ètniques, antropomètriques i hematològiques  Circumstàncies socials  Antecedents familiars  Antecedents personals generals: al·lèrgies, intervencions, etc.
 Antecedents de risc d’MTS  Medicació habitual, hàbits tòxics i socials  Antecedents ginecològiques  Antecedents reproductius: com han sigut els altres embarassos  Dades de l’embaràs actual  CARNET D’EMBARÀS: resum de la història clínica que se li entrega.
 Exploració física  Talla IMC = Kg/cm2  Pes  Proteïnúria  fer una tira reactiva (a pocs llocs es realitza a la 1a visita). Té sentit a la primera visita si és una 1a visita molt avançada o TA elevada.
 TA  al final de la consulta, és un procediment estàndard.
En cas d’obesitat mòrbida ha de perdre pes *Aquest pes ja s’inclou que el fetus creix normalment + reserves maternes (no és el ritme de guany de pes si no el desitjable al final de l’embaràs).
 Exploració general  INSPECCIÓ DE PELL: pigmentacions anòmales, infeccions, erupcions  EXPLORACIÓ MUCOSES I CAV. BUCAL: per identificar anèmia (poca coloració mucoses) i possibilitat de visita a odontòleg si cares o problemes  AUSCULTACIÓ CARDIORESPIRATÒRIA  PALPACIÓ TIROIDES  EXPLORACIÓ ABDOMINAL: cicatrius anteriors (Pfannestiel, cicatriu umbilical), punts dolorosos, tumoracions, hernies...
 PERCUSSIÓ LUMBAR BILATERAL  EXPLORACIÓ COLUMNA VERTEBRAL I PELVIS EMI RODRÍGUEZ CAMPRUBI  UNIVERSITAT DE GIRONA CLÍNICA MATERNO-INFANTIL EXPLORACIÓ EXTREMITATS: varius, edemes  Exploració obstètrica  EXPLORACIÓ MAMÀRIA: observació i palpació, lactància (parlar-ne)  EXPLORACIÓ VULVOVAGINAL I DE LA CÈRVIX: signes infecciosos o inflamatoris (Leucorrea, Condilomes), Condicions anatòmiques  CITOLOGIA CERVICOVAGINAL: si no té una prèvia segons recomanació de protocol  TACTE VAGINAL: valoració cèrvix, mida i forma úter, signes embaràs, valoració pelvis... Informar que pot sagnar per aquest fet.
 SIGNE DE HEGAR (6 – 7 setmanes) i SIGNE NOBLE-BUDIN (11 – 12 setmanes).
 Sol·licitud de proves:  1a ecografia (entre 8 i 12 setmanes) El CRL és la longitud de l’embrió, del crani a la cua.
 Proves de laboratori (pocs dies després de la ECO)  s’ha d’oferir si volen realitzar el cribratge d’anomalies congènites  Hemograma  Grup Sanguini i factor Rh o Coombs indirecte (si Rh negatiu)  Ferritina i Funció tiroidea (T3 i T4)  Serologies o Sífilis o HIV (demanar consentiment) o Toxoplasmosis (IgG i IgM)  malaltia infecciosa que està en les aus. Els gats la poden portar perquè són els vectors. És un risc contagiar-se durant l’embaràs i cal rentar-se les mans, evitar tocar els gats i no menjar aliments crus (si s’han de menjar rentar molt bé).
o Rubèola EMI RODRÍGUEZ CAMPRUBI UNIVERSITAT DE GIRONA CLÍNICA MATERNO-INFANTIL o No es mira la Hepatitis, ja que es diu que s’ha de mirar al 3r trimestre.
 Proteïnúria  CRIBRATGE BIOQUÍMIC: es mira al 1r trimestre o al 2n trimestre, tot i que aquest primer és més fiable. El càlcul de risc per a cromosomopaties i defectes del tub neural combinant valors analítics de:  1r T: B-HCG i de la PAPP-A  2n T: B-HCG i alfa-fetoproteïna Amb les mesures de les Eco del 1r trimestre i el pas, talla i ètnia. Les diferents cromosomopaties són:  Defectes en el tub neural  Edwards  Dawn  Klinefelter En cas que el resultat fos 1/ 270 o major, per saber el resultat, es recomanaria una amniocentesis.
El risc es classifica en:  RISC BAIX: absència de qualsevol dels factors de risc  RISC MITJÀ  si 3 o més factors passa a ser risc alt  RISC ALT  si 2 o més factors passa a ser risc molt alt EMI RODRÍGUEZ CAMPRUBI UNIVERSITAT DE GIRONA    CLÍNICA MATERNO-INFANTIL RISC MOLT ALT Informació, promoció de la salut i educació sanitària Classificació de l’embaràs en el grup de risc corresponent.
En les visites successives cal controlar les constants (pes i TA), proteïnúria, inspecció de la pell i extremitats, exploració obstètrica, actualització història clínica, proves de laboratori, etc.. També cal controlar:       ALÇADA UTERINA: per calcular l’alçada s’ha de posar la mà a l’abdomen. És important saber si creix o no creix el fetus, i així detectar si hi ha alguna “cosa que no funciona”. Bé sigui un excés amniòtic o un retràs de creixement, fet que després haurem de confirmar una ECO.
Perímetre abdominal FCF: la podem mesurar de diferents formes: o A partir 12 SG ultrasons o A partir 18SG estetoscopi Pinard o A partir de les 38SG NST o RCTG (Reg. Electrocardiogràfic) que consisteix a fer un registre amb un paper de la FCF Estàtifa fetal: maniobres de Leopold TV a partir de 37 SG: tacte vaginal AMNIOSCÒPIA a partir 41 SG c/48h: per vigilar la coloració del líquid amniòtic.
Aquesta prova només la podem realitzar quan la dona té la dilatació del cèrvix. Es mesura mitjançant un tub, introduïm a la cèrvix a sobre de les bosses de les aigües, obrim una llum i veiem el color. Ja que ens interessa que les aigües siguin transparents.
Les proves de laboratori i visites successives al 2n trimestre són:  2a ECO (18 – 20 setmanes): es realitza una valoració morfològica del fetus (que no hi hagi membranes interdigitàliques i altres), placenta (on està inserida  fons uterí o laterals. Ens preocupa si la placenta s’ha inserit en una zona baixa), cordó (2 artèries i una vena) i líquid amniòtic. També es calculen les mesures (crani i ossos més llargs) DBP (Diàmetre BiParietal), DOF (Diàmetre OccipitoFrontal), Fèmur, Húmer, etc. Per avaluar si creix correctament.
EMI RODRÍGUEZ CAMPRUBI UNIVERSITAT DE GIRONA CLÍNICA MATERNO-INFANTIL Si es detecta alguna anomalia es pot avaluar el flux de perfusió (Doppler).
 Urinocultiu Les infeccions d’orina són molt freqüents i solen ser les amenaces més freqüents de part prematur. Moltes vegades són asimptomàtiques però presenten directament contraccions. Per tant, es realitza un urinocultiu de cribratge.
    Hemograma: es valorarà l’anèmia fisiològica.
Ferritina Toxoplasma si IgG no immune Coombs indirecte (si Rh negatiu): a cada analítica es demanarà un test de punts indirecte si Rh negatiu.
 Test d’O’Sullivan (24 i 28 SG) Prova per detectar una diabetis gestacional, que és la patologia més prevalent en embaràs. Aquesta prova és un cribratge per veure quines són susceptibles. Es dóna com a diagnòstic si la prova és molt alterat (>200). No obstant, el diagnòstic és la corva del test de tolerància a la glucosa.
Els factors de risc són antecedents de diabetis, edat d’embarassada >38a, obesitat o diabetis gestacional en embarassos anterior. Aquestes se’ls farà el test.
Les proves de laboratori del 3r trimestre són:  3a ECO (34 – 36 setmanes): es vigila que la placenta sigui funcional i no sigui excessivament vella. També es calcula el pes aproximat, la presentació fetal i el líquid amniòtic.
EMI RODRÍGUEZ CAMPRUBI UNIVERSITAT DE GIRONA CLÍNICA MATERNO-INFANTIL   Hemograma i coagulació Cultiu vaginal: o Identificació Sterptococcus agalactiae. Si és positiu es fa profilaxis antibiòtica, ja que és molt possible que els nadons es contagiïn al canal del part, tot i que no és del tot clar. S’utilitza penicil·lina, es passen 2 dosis abans del part i llavors es diu que està coberta (el nen protegit).
o Cultiu vaginal i rectal entre 35 i 37 setmanes   Toxoplasma si IgG no immune Serologia Hepatitis B o Pot sol·licitar-se en 2 trimestre segons infraestructura Coombs indirecte (Si Rh negatiu)   EDUCATIVA Cal donar diferent informació segons el trimestre d’embaràs en el que ens trobem:  1R TRIMESTRE o Cal informar sobre la història clínica/Carnet de l’embaràs (cal portar-lo sempre), freqüència dels controls i lloc, informació de proves complementàries, signes d’alarma (sagnat, febre) i diagnòstic prenatal.
o S’ha d’assessorar sobre canvis anatòmics, funcionals i psicològics, també sobre molèsties pròpies del primer trimestre.
o També s’ha d’assessorar sobre la promoció d’hàbits saludables:  Prevenció de malalties  Equilibri nutricional i ponderal  Hàbits higiènics, higiene dental  Activitat sexual  Hàbits tòxics  Evitació de teratògens.
 2N TRIMESTRE o Cal donar informació sobre motius d’alarma durant aquest trimestre (sagnat, contraccions i absència de moviments, febre) o Assessorament sobre l’evolució de l’embaràs, actuació davant molèsties i programa d’educació maternal o Assessorament de promoció d’hàbits saludables:  Equilibri nutricional i ponderal  Hàbits higiènics, higiene dental  Activitat sexual  Hàbits tòxics  Viatges  3R TRIMESTRE o Informar sobre l’ús del carnet d’embaràs, proves complementàries i exploracions, signes d’alarma (febre, contraccions seguides, totes iguals amb durada i intensitat que ens mantenen durant 2-3h i que no cedeixen) i preparació del part EMI RODRÍGUEZ CAMPRUBI o o UNIVERSITAT DE GIRONA CLÍNICA MATERNO-INFANTIL Assessorar sobre l’evolució, actuació davant les molèsties, programa d’educació maternal, promoció lactància materna i canastreta Assessorament de promoció d’hàbits saludables:  Equilibri nutricional i ponderal  Hàbits higiènics, higiene dental  Activitat física i treball / Viatges  Activitat sexual  Hàbits tòxics ...

Tags:
Comprar Previsualizar