BLOC 4 - INSTRUCCIÓ O SUMARI. MESURES CAUTERARS (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Derecho - 3º curso
Asignatura Derecho Procesal Penal
Profesor V.
Año del apunte 2017
Páginas 11
Fecha de subida 10/11/2017
Descargas 2
Subido por

Descripción

Bloc 4, falta el tema 11 que no entra a l'examen parcial.

Vista previa del texto

BLOC 4: INSTRUCCIÓ O SUMARI. MESURES CAUTELARS TEMA 8: DENÚNCIA. QUERELLA. INCOACIÓ D'OFICI 8.1. La notitia criminis com a pressupost del procés penal La notitia criminis és el pressupòsit del procés penal. En analitzar l'acció penal, es definia com a ius ut procedatur, dret a promoure l'actuació dels òrgans jurisdiccionals, per obtenir, si és possible, una ST de fons sobre una determinada notitia criminis.
La notitia criminis és el coneixement d'una sèrie de fets d'apariència delictiva, és un pressupòsit del procés penal, ja que si no es produeix el fet i no arriba a les autoritats no es podrà obrir procés penal, ja que no tindríem contra dirigir el procés per a determinar si és innocent o culpable. La notitia criminis arriba a les autoritats a través de les vies d'apertura del procés penal.
8.2. Denúncia. Atestat policial La denúncia implica l'activitat de declaració de coneixement d'uns fets cap a les autoritats, però no implica una manifestació de voluntats. Es fa la comunicació a les autoritats corresponents, però no es constitueix com a part en el procés i no es practica l'exercici de l'acció penal.
Art. 259 LECrim: El que presenciare la perpetración de cualquier delito está obligado a ponerlo inmediatamente en conocimiento del Juez de instrucción, de paz, comarcal o municipal o funcionario fiscal más próximo al sitio en que se hallare, bajo la multa de 25 a 250 pesetas.
S'estableix una obligació general de denunciar les notitia criminis, però alhora hi ha unes excepcions:  Art. 260: La obligación establecida en el artículo anterior no comprende a los impúberes ni a los que no gozaren de pleno uso de la razón.
 Art. 261: Tampoco estarán obligados a denunciar:1. El cónyuge del delincuente no separado legalmente o de hecho o la persona que conviva con él en análoga relación de afectividad. 2. Los ascendientes y descendientes del delincuente y sus parientes colaterales hasta el segundo grado inclusive.
Aquesta obligació de denunciar cobra importància per raó del càrrec que s'exerceixi: Art. 262: Los que por razón de sus cargos, profesiones u oficios tuvieren noticia de algún delito público, estarán obligados a denunciarlo inmediatamente al MF, al Tribunal competente, al Juez de Instrucción y, en su defecto, al municipal o al funcionario de policía más próximo al sitio si se tratare de un delito flagrante.
Però alhora s'estableix una altra excepció a aquest precepte, i l'art 263 diu que la obligación impuesta (la del 262) no comprenderá a los abogados ni a los Procuradores respecto de las instrucciones o explicaciones que recibieren de sus clientes. Tampoco comprenderá a los eclesiásticos y ministros de cultos disidentes respecto de las noticias que se les hubieren revelado en el ejercicio de las funciones de su ministerio.
I segons l'article 264, qui tingui coneixement de la perpetració d'algun delicte ho ha de denunciar, però no està obligat a provar els fets denunciats, ni a formalitzar querella. El que denuncia no contrau en cap responsabilitat alguna a part dels delictes en què pugui incorre quan formalitza la denuncia (p.e. si és falsa).
Forma de la denúncia: Es poden fer per escrit o de paraula, personalment o per mitjà de mandatari amb poder especial (265 LECrim).
 Escrit (266): ha d'estar firmada pel denunciador, i si no ho pot fer, per una persona a qui li demani. La autoritat o funcionari que la rebi la ha de rubricar i segellar en totes les fulles a presència de qui la presenti, que també la podrà rubricar ell o una altra persona.
 Verbal (267): s'estén una acta per l'autoritat o funcionari que la rep, en la que, en forma declaració s'expressen les noticies que té el denunciant relatives a la notitia criminis i les seves circumstàncies i després els dos la firmen. Si el denunciant no pot firmar li pot demanar a una altra persona.
Ex art. 268, el Jutge, Tribunal, autoritat o funcionari que rebi una denúncia farà constar per la cèdula personal o altres mitjans, la identitat de la persona del denunciant. I si aquest ho demana, li donaran un resguard d'haver formalitzat la denúncia.
Un cop formalitzada la denúncia, es procedeix a comprovar el fet denunciat, a no ser que aquest no tingués caràcter de delicte, o que la denúncia fos manifestament falsa.
L'atestat policial: La Policia Judicial s'encarrega d'esbrinar els delictes públics que es cometin en el seu territori o demarcació, practicar les diligències necessàries per a comprovar-los, descobrir els delinqüents, i recollir tots els efectes, instruments o proves del delicte.
Segons l'art. 292 LECrim, los funcionarios de Policía Judicial extenderán bien en papel sellado, bien en papel común, un atestado de las diligencias que practiquen en el cual especificarán con la mayor exactitud los hechos por ellos averiguados, insertando las declaraciones e informes recibidos y anotando todas las circunstancias que hubiesen observado y pudiesen ser prueba o indicio del delito. Y remitirá con el atestado un informe dando cuenta de las detenciones anteriores y de la existencia de requisitorias para su llamamiento y busca así cuando conste en sus bases de datos.
L'atestat policial és molt important perquè ex art. 297 LECrim, es consideren denúncies pels efectes legals. Les altres declaracions que es facin han de ser firmades, i tenen valor de declaracions testificals.
8.3. Querella La querella és l'acte processal consistent en una declaració de voluntat dirigida a l'òrgan jurisdiccional competent, per la qual el subjecte d'aquesta, a més de posar en coneixement la notitia criminis, exercita l'acció penal.
La querella s'ha d'interposar obligatòriament davant l'òrgan jurisdiccional competent, i en canvi la denúncia es pot formular davant de qualsevol autoritat judicial, funcionari del MF o la Policia. La denúncia generalment és un deure, mentre que la querella és un dret generalment: art. 270 LECrim: Todos los ciudadanos españoles, hayan sido o no ofendidos por el delito, pueden querellarse, ejercitando la acción popular. También pueden querellarse los extranjeros por los delitos cometidos contra sus personas o bienes o las personas o bienes de sus representados (...).
En els delites privats perseguibles a instància de part, per això, només s'hi poden querellar les persones letigimades en cada cas, per a actuar en el procés amb qualitat d'acusador privat.
S'ha de tenir en compte la diferència entre querella i denúncia, i que a més aquesta es dóna fins i tot en aquells processos en els quals la denúncia és requisit d'iniciació del procés, ja que tampoc en aquests casos el denunciant es converteix en part, sinó que es limita a treure un obstacle que impedeix la iniciació del procés penal.
Però la querella no sempre és un dret, de vegades és una obligació; segons l'art. 271, els funcionaris del MF exerciran també en forma de querella, les accions penals en els casos en què hi estiguin obligats.
Forma de la querella: la querella sempre es presenta en forma escrita, i a més la Llei estableix altres requisits formals concrets per a l'acte. Art. 277: Es presenta sempre per mitjà de Procurador amb poder bastant, i subscrita per Lletrat, i s'hi ha d'expressar:  Jutge o Tribunal davant de qui es presenta.
 Nom, cognoms i veïnatge del querellant i del querellat (si no es coneix l'últim s'ha de dir tot el que es pugui).
 Relació circumstanciada del fet, amb expressió del lloc, any, mes, dia i hora, si se sap.
 Expressió de les diligències a practicar per a la comprovació del fet.
 Petició de que s'admeti la querella, es practiquin les diligències, es procedeixi a la detenció i presó del culpable etc...
 Firma del querellant o persona a qui li demani.
Requisits d'admissibilitat: el querellant ha de prestar fiança de la classe i quantia que fixi l'òrgan jurisdiccional, però hi ha exempcions a la fiança: p.e. l'ofès i els seus hereus o representants legals, i en determinats delictes algunes altres persones.
Efectes: l'òrgan jurisdiccional competent, després d'admetre-la si fos procedent, farà practicar les diligències que la querella proposi (però si creu que no són procedents les pot denegar). També desestimarà la querella quan els fets que es denuncien no siguin constitutius de delicte.
Si la querella fos delicte que s'ha de perseguir a instància de part, s'entén abandonada quan qui la interposà deixi d'instar procediment dins dels 10 dies següents a la notificació de l'auto que hagués acordat el Jutge o Tribunal. També es té per abandonada per mort de l'actor.
8.4. Incoació d'ofici Art. 308 LECrim: inmediatamente que los Jueces de Instrucción o de Paz, en su caso, tuvieren noticia de la perpetración de un delito, el Letrado de la Administración de Justicia lo pondrá en conocimiento del Fiscal de la respectiva Audiencia, y dará, además, parte al Presidente de ésta de la formación del sumario, en relación sucinta, suficientemente expresiva del hecho, de sus circunstancias y de su autor, dentro de los dos días siguientes al en que hubieren principado a instruirle. Los Jueces de Paz darán cuenta inmediata de la prevención de las diligencias al de Instrucción a quien corresponda.
A part d'aquest article, s'entén que no està regulat expressament, però és el propi jutge, titular de l'òrgan jurisdiccional, que té coneixement d'un fet d'apariència delictiva i provoca l'apertura del procés penal.
TEMA 9: SUMARI O INSTRUCCIÓ 9.1. Sumari o instrucció: concepte, característiques, funció i naturalesa jurídica És la primera etapa del procés penal espanyol (recordem que en té 3: 1. Sumari, 2. Etapa intermèdia, 3. Plenari). El sumari és l'etapa d'investigació del procés penal, coneguda tècnicament com a Instrucció o Sumari. En el cas del procediment abreujat es coneix també per Diligències Prèvies.
Concepte i funcions: Art. 299 LECrim: Constituyen el sumario las actuaciones encaminadas a preparar el juicio y practicadas para averiguar y hacer constar la perpetración de los delitos con todas las circunstancias que puedan influir en su calificación y la culpabilidad de los delincuentes, asegurando sus personas y las responsabilidades pecuniarias de los mismos.
Són les actuacions dirigides a practicar el judici. Es tracta de fer comprovacions sobre el fet d'apariència delictiva, que poden influir en la qualificació penal d'aquest fet, etc. Es caracteritza per estar dirigit a esbrinar el delicte, les seves circumstàncies, i qui ha pogut cometre aquest fet d'apariència delictiva. Tenen cabuda les diligències d'investigació (diligències sumarials), que s'incorporen dins d'aquesta etapa.
Les diligències sumarials estan sotmeses a secret, ex art. 301 seran reservades i no tindran caràcter públic fins que s'obri el judici oral, amb algunes excepcions.
Naturalesa: sempre hi ha hagut debat en la doctrina, ja que alguns defensen una naturalesa merament jurisdiccional (sota una cobertura d'actuació pròpia de la justícia i per tant és jurisdiccional), i d'altres diuen que no són estrictament actuacions jurisdiccionals, sinó que són administratives perquè estan pensades per a recopilar una sèrie de fons/dades de la investigació, que serviran per a determinar si es pot obrir més endavant el procediment penal.
Alguns defensen una naturalesa híbrida perquè està a mig camí entre jurisdiccional i administratiu, i més encara en el nostre sistema perquè si la instrucció s'atribueix a un jutge, queda clar que no és merament administratiu sinó que té una part de jurisdiccional.
La ST 186/1990 reconeix expressament el seu caràcter jurisdiccional.
9.2. L'òrgan instructor El debat de la naturalesa del sumari es trasllada directament a l'hora de determinar qui és el titular de la instrucció, que per norma general s'atorga a un òrgan jurisdiccional.
Hi ha una tendència a atribuir la instrucció al MF, de treure-li al jutge. És una tendència que es va incorporant al nostre sistema, però planteja un problema perquè si el MF dirigeix la instrucció i alhora té la titularitat de l'acció penal, lligat del principi del MF de dependència jeràrquica, pot donar incompatibilitats.
El jutge no té dependència jeràrquica, però el MF sí. Si tens un sistema on el Fiscal general de l'estat és designat per l'executiu, queda clar que si el MF és qui ha d'investigar certs delictes que no li interessi al partit, no s'investigaran i es torna al problema de la impunitat. Una peculiaritat del MF és que avui en dia no té plantilla per fer front a la instrucció.
Crea a més el problema que s'eliminaria el jutge d'instrucció, però s'hauria de crear una nova figura jurídica, que seria el jutge de garantia, per a què vetlli pels interessos que estan en joc.
9.3. Temps i lloc per dur a terme les diligències del sumari El tema de la durada del sumari sempre ha estat complicat.
Art. 321: Los jueces de instrucción formarán el sumario ante sus Secretarios. En casos urgentes y extraordinarios, faltando estos, podrán proceder con la intervención de un Notario o de dos hombres buenos mayores de edad, que sepan leer y escribir, los cuales jurarán guardar fidelidad y secreto.
Art. 322: Las diligencias del sumario que hayan de practicarse fuera de la circunscripción del Juez de instrucción o del término del Juez municipal que las ordenaren tendrán lugar en la forma que determina el Título VIII del Libro I, y serán reservadas para todos los que no deban intervenir en ellas.
Art. 323: Sin embargo de lo dispuesto en el art. Anterior, cuando el lugar en que se hubiere de practicar alguna diligencia del sumario estuviese fuera de la jurisdicción del Juez instructor, pero en lugar próximo al punto en que éste se hallare, y hubiese peligro en demorar aquélla, podrá ejecutarla por sí mismo, dando inmediato aviso al Juez competente.
Art. 324: 1.
Las diligencias de instrucción se practicarán durante el plazo máximo de 6 meses desde la fecha del auto de incoación del sumario o de las diligencias previas.
No obstante, antes de la expiración de ese plazo, el instructor a instancia del MF y previa audiencia de las partes, podrá declarar la instrucción compleja a los efectos previstos en el apartado siguiente cuando, por circunstancioas sobrevenidas a la investigación, ésta no pudiera razonablemente completarse en el plazo estipulado o concurran de forma sobrevenida algunas de las circunstancias previstas en el apartado siguiente de este artículo.
2.
Si la instrucción es declarada compleja el plazo de duración de la instrucción sera de 18 meses, que el instructor de la causa podrá prorrogar por igual plazo o uno inferior a instancia del MF y previa audiencia de las partes. La solicitud de prórroga deberá presentarse por escrito, al menos, 3 días antes de la expiración del plazo máximo.
Contra el auto que desestima la solicitud de prórroga no cabrá recurso, sin perjuicio de que pueda producirse esta petición en el momento procesal oportuno. Se considerará investigación compleja cuando: a) Recaiga sobre grupos u organizaciones criminales.
b) Tenga por objeto numerosos hechos punibles.
c) Involucre a gran cantidad de investigados o víctimas.
d) Exija la realización de pericias o colaboraciones recabadas por el órgano judicial que impliquen el examen de abundante documentación o complicados análisis.
e) Implique la realización de actuaciones en el extranjero.
f) Precise de la revisión de la gestión de personas jurídico-privadas o públicas o, g) Se trate de un delito de terrorismo.
3.
Los plazos en este artículo quedarán interrumpidos: a) En caso de acordarse el secreto de las actuaciones, durante la duración del mismo o, b) En caso de acordarse el sobreseimiento provisional de la causa.
Cuando se alce el secreto o las diligencias sean reabiertas, continuará la investigación por el tiempo que reste hasta completar los plazos previstos en los apartados anteriores, sin perjuicio de la posibilidad de acordar la prórroga prevista en el apartado siguiente.
4.
Excepcionalmente, antes del transcurso de los plazos establecidos en los apartados anteriores o, en su caso, de la prórroga que hubiera sido acordada, si así lo solicita el MF o alguna de las partes personadas, por concurrir razones que lo justifiquen, el instructor, previa audiencia de las demás partes, podrá fijar un nuevo plazo máximo para la finalización de la instrucción.
5.
Cuando el MF o las partes, en su caso, no hubieran hecho uso de la facultad que les confiere al apartado anterior, no podrán interesar las diligencias de investigación complementarias previstas en los arts. 627 y 780 de esta ley.
6.
El juez concluirá la instrucción cuando entienda que ha cumplido su finalidad. Transcurrido el plazo máximo o sus prórrogas, el instructor dictará auto de conclusión del sumario o, en el procedimiento abreviado, la resolución que proceda conforme al art. 779. Si el instructor no hubiere dictado alguna de las resoluciones mencionadas en este apartado, el MF instará al juez que acuerde la decisión que fuera oportuna. En este caso, el juez de instrucción deberá resolver sobre la solicitud en el plazo de 15 días.
7.
Las diligencias de investigación acordadas antes del transcurso de los plazos legales serán válidas, sin perjuicio de su recepción tras la expiración de los mismos.
8.
En ningún caso el mero transcurso de los plazos máximos fijados en este artículo dará luagar al archivo de las actuaciones si no concurren las circunstancias previstas en los arts. 637 o 641.
Art. 201: Todos los días y horas al año serán hábiles para la instrucción de las causas criminales, sin necesidad de habilitación especial.
Això és obvi perquè si s'ha d'investigar la mort d'una persona, hauran de contar totes les hores. Hi ha uns serveis de guàrdia.
9.4. Proposició de les diligències d'instrucció L'encarregat de proposar les diligències d'instrucció o sumarials és el jutge d'Instrucció, ja sigui d'ofici o a instància del Ministeri Fiscal, de la resta de persones acusades, o del subjecte passiu.
9.5. Mesures d'assegurament de la prova: prova anticipada i prova preconstituïda Les proves només es poden practicar durant el judici oral, en el moment del planari; de l'enjudiciament en el sentit estricte. Al sumari no hi ja prova, sinó diligències d'investigació. Però hi ha situacions en què la prova no es pot fer en un altre moment que no sigui el sumari o abans del plenari.
Són les anomenades mesures d'assegurament de la prova, que per excepció es practiquen abans del judici oral, com a situació excepcional. N'hi ha de dos tipus:  Formula de la prova preconstituïda: es practica abans del sumari perquè es sap que no es podrà practicar durant el judici oral. Exemples: ◦ Art. 448: Si el testigo manifestare, al hacerle la prevención referida en el art. 446, la imposibilidad de concurrir por haber de ausentarse del territorio nacional, y también en el caso en que hubiere motivo racionalmente bastante para temer su muerte o incapacidad física o intelectual antes de la apertura del juicio oral, el Juez instructor mandará practicar inmediatamente la declaración, asegurando en todo caso la posibilidad de contradicción de las partes (...).
◦ Art. 449: En caso de inminente peligro de muerte del testigo, se procederá con toda urgencia, a recibirle declaración en la forma expresada en el art. anterior, aunque el procesado no pudiese ser asistido de Letrado.
 Formula de la prova anticipada: quan ja està oberta la etapa de judici oral però encara no estem en la celebració de la vista (1 sessió o més). En aquest cas es practica una prova ja dins de l'etapa de judici oral però abans de la celebració de la sessió. Exemples: ◦ Art. 657: (...) Podrán pedir además las partes que se practiquen desde luego aquellas diligencias de prueba que por cualquier causa fuera de temer que no se puedan practicar en el juicio oral, o que pudieran motivar su suspensión.
La idea de les dues és la d'assegurar algunes proves que per qualsevol circumstància no es puguin dur a terme durant l'etapa del judici oral.
9.6. Tractament de les diferents diligències d'instrucció a la LECrim També conegudes com a diligències sumarials, són la comprovació del fet d'apariència delictiva i verificació de l'hipotètic delinqüent.
Inspecció ocular: ex art. 326 LECrim, quan el delicte que es persegueix ha deixat vestigis o proves materials de la seva perpetració, el Jutge instructor ordenarà que es recullin i es conservin pel judici oral si for possible, procedint a la inspecció ocular i a la descripció de tot allò que pugui tenir relació amb la existència i naturalesa del fet. Es pot fer plànol del lloc, retrat de les persones objecte del delicte. Si fot un robatori es pot consultar perits, etc.
Cos del delicte: El cos del delicte és el conjunt d'elements objectius mitjançant els quals es va cometre l'il·lícit penal o delicte i que permeten provar-lo dins la investigació. Ex art. 334, el jutge instructor ordena recollir en els primers moments les armes, instruments o efectes de qualsevol classe que pugin tenir relació amb el delicte i estiguin al lloc on es va cometre, o a prop, o en poder del deu o altre lloc conegut.
Declaració del subjecte passiu: ex art. 385, el Jutge, d'ofici o a instància del MF o del querellant particular, farà que els processats facin les declaracions que consideri convenients per a la verificació dels fets, sense que ni l'acusador privat ni l'actor civil puguin estar present en l'interrogatori quan així ho disposi el Jutge instructor.
Prendre declaració dels testimonis: ex art. 410, tots els que resideixin en territori espanyol, nacionals o estrangers, que no estiguin impedits, tenen obligació d'anar a declarar quan sàpiguen sobre els que els estan preguntant, si els han citat d'acord amb la llei. Hi ha excepcions a persones que no han de declarar perquè n'estan exempts.
Acarament entre dos testimonis: poden a dos testimonis front en front; es una diligència molt psicològica. Ex art. 451, quan dos testimonis o processats entre sí tinguin discrepància sobre algun fet o alguna circumstància que interessi en el sumari, el Jutge pot fer l'acarament entre els qui estiguin en desacord, i en principi no pot ser entre més de dues persones alhora.
Intervencions corporals: que poden afectar per exemple a la sang, d'altres fluids corporals. La diligència sumarial estrella és la realització del test d'ADN.
Informes pericials: ex art. 456, el jutge acordarà l'informe pericial, per a conèixer o apreciar algun fet o circumstància important en el sumari, quan fossin necessaris o convenients coneixements científics o artístics. El perit després també podrà ser prova (no confondre), però en aquest moment només té rellevància sumarial. Es fa quan el jutge cregui que es necessita un coneixement que ell no té.
Entrada i registre d'un lloc tancat: ex art. 545 ningú pot entrar en el domicili d'un espanyol o estranger resident a Espanya sense el seu coneixement, excepte en els casos i forma expressament previstos en les lleis. Llavors, ex art. 546, el Jutge o Tribunal que conegui la causa podrà decretar l'entrada i registre (de dia o de nit), sigui on sigui, quan hi hagi indicis de que allà hi és el processat o efectes o instruments del delicte, llibres, papers o altres objectes que puguin servir per al seu descobriment i comprovació.
Apertura de la correspondència: Ex art 579, el jutge pot acordar la detenció de la correspondència privada, postal i telegràfica (fax, burofax, etc.), que l'investigat rebi o emeti, així com la seva obertura o examen, si hi ha indicia d'obtenir el descobriment o comprovació d'algun fet o circumstància rellevant per la causa, però només quan la investigació sigui per algun delicte:  Delictes dolosos castigats amb pena amb límit màxim, d'almenys, 3 anys de presó.
 Delicte comesos en un grup o organització criminal.
 Delictes de terrorisme.
Intervencions telefòniques i telemàtiques: ex art 588 ter. a), només quan sigui per investigació dels delictes del art.
579 (el punt de dalt). I el que s'intervé ha de ser els terminals o mitjans de comunicació que habitual o ocasionalment faci servir l'investigat. També es podrien intervenir els de tercers si fos útil per la causa.
També hi ha altres activitats vinculades a l'actuació del sumari, que són tècniques policials específiques d'investigació de cara a la criminalitat organitzada. Les investigacions cada vegada són més complexes, i són per exemple:  Agent encobert: té una aplicació específica en matèria informàtica.
 Circulació vigilada de drogues o estupefaents: a vegades s'introdueix a la circulació una quantitat de droga per poder determinar alguns fets.
Tot això són qüestions fonamentals que expliquen la importància del procediment penal.
TEMA 10: INTERLOCUTÒRIA DE PROCESSAMENT 10.1.
Concepte El subjecte passiu del procés penal rep diferents denominacions durant el procés penal, i dóna vida a la figura de la imputació (és l'imputat). La imputació d'un subjecte passiu en el procés penal és el retret jurídic que es fa a una persona determinada en relació a la probabilitat de que aquesta persona concreta i determinada ha comès un fet d'apariència delictiva.
Imputar = imputar a una persona la comissió d'un fet d'apariència delictiva, i es fa amb una probabilitat, indici racional de que hi ha arguments per a vincular-lo a la comissió del fet delictiu (no vol dir que ho hagi fet).
10.2.
Fonament i funcions Històricament es parla d'una imputació en dos sentits: • Ampli: retret des de qualsevol moment del procés penal: detenció, mesura cautelar, etc.
• Estricte: la LECrim de 1889 fa una visió més estricta, contemplant la interlocutòria de processament (auto de procesamiento), que és una resolució judicial que imputa a una persona concreta aquesta comissió del fet amb una certa probabilitat. A nivell formal, és la resolució d'un jutge que estableix un vincle probable entre el fet d'apariència delictiva, i la persona que aparentment ho ha fet. Això es diu interlocutòria de processament; la resolució judicial a través de la qual imputem a una persona.
La funció de la interlocutòria de processament és l'anomenat judici d'inculpació, perquè de tots els que estaven sota sospita, concentra la imputació sobre una persona determinada, i no sobre d'altres.
10.3.
Pressupostos i requisits. Indicis racionals de criminalitat L'ha de dictar el jutge de forma motivada, i l'ha de fonamentar en uns requisits, contemplats a la LECrim. La interlocutòria de processament només la trobem per al procés penal ordinari per delictes greus; la resta tenen un altre règim, unes resolucions no expresses a partir de les quals també s'entén que una persona està imputada, però no ñes un acte formal.
Requisits: 384 LECrim (només una part): desde que resultare del sumario algún indicio racional de criminalidad contra determinada persona, se dictará auto declarándola procesada y mandando que se entiendan con ella las diligencias en la forma y del modo dispuesto en este título y en los demás de esta Ley.
L'indici racional de criminalitat és el requisit bàsic: la prova indiciària. La prova indiciària no es fa estrictament en la interlocutòria de processament, sinó en el judici oral, però en la interlocutòria es necessita un indici; una sospita. Ha de ser un indici racional: un sector de la doctrina demana que sigui un indici greu, i no només racional, perquè aquesta expressió depén de cadascun dels jutges, i és una qüestió subjectiva i genera certa inseguretat.
A més aquest indici a part de racional ha de ser de criminalitat: i què significa criminalitat? Segons la doctrina: • Un sector diu que és la tipicitat, la antijuricitat: quan un fet entra dins del tipus, sense anar a valorar circumstàncies eximents. Criminalitat com a tipicitat sense considerar excloents de la responsabilitat ni eximents (resulta il·lògic perquè llavors un metge que estigui operant i obri una persona està cometent un fet tipificat).
• Un altre sector de la doctrina diu que és tot: tipicitat, antijuricitat, aparença de fet delictiu, eximents, etc.
Aquesta postura és la que s'assenta en la pràctica, ja que sinó s'arribaria a les situacions absurdes de que per exemple el metge operant comet un fet típic i antijurídic.
10.4.
Efectes Té una eficàcia plural perquè té efectes respecte el processat, en relació al procés, i té efectes de caràcter extrajudicial.
• Respecte al processat: 384 LECrim, en connexió amb el 118 (drets del subjecte passiu en el procés). A partir de què es dicti la interlocutòria, els actes d'instrucció ho tenen en compte, juga el seu dret de defensa, etc. També el processat pot intervenir en algunes actuacions com per exemple: de prova anticipada.
◦ Art. 384 (II paràgraf): El procesado podrá, desde el momento de serlo, aconsejarse de Letrado, mientras no estuviere incomunicado, y valerse de él, bien para instar la pronta terminación del sumario, bien para solicitar la práctica de diligencias que le interesen, y para formular pretensiones que afecten a su situación. En el primer caso podrá recurrir en queja a la Audiencia, y en los otros dos apelar para ante la misma si el Juez instructor no accediere a sus deseos.
• En relació al procés perquè la interlocutòria de processament és un pressupost del judici oral. Sense previ processament no pot haver judicis orals, i caldria arxivar la causa (sobreseïment).
◦ Caràcter extrajudicial: 384 i 384 bis: permeten lligar aquesta interlocutòria, en certs casos, amb la privació del permís de conducció, o suspensió de càrrec o funcions d'un determinat funcionari (tot això dependrà de la naturalesa del fet d'apariència delictiva).
10.5.
Impugnació. Denegació del processament. Recursos La interlocutòria es processament es pot recórrer, es pot impugnar. Hi ha una doble modalitat de recurs, segons es recorri la opció o es denegui (384 LECrim): • Recurs de reforma.
• Recurs d'apel·lació.
Fins i tot es pot interposar el d'apel·lació juntament amb el de reforma. La llei per guanyar temps ho permet: es diu que recorres en reforma i que si aquesta fracassa també recorres en apel·lació. La LECrim ho diu a l'art. 384 (V paràgraf): Contra los autos que dicten los Jueces de instrucción, decretando el procesamiento de alguna persona, podrá utilizarse, por la representación de ésta, recurso de reforma dentro de los 3 días siguientes al de haberle sido notificada la resolución; y contra los autos denegatorios de la reforma podrá ser interpuesto recurso de apelación en un efecto dentro de los 5 días siguientes al de la notificación del auto denegatorio a la representación recurrente.
También podrá ser interpuesto el recurso de apelación en un efecto subsidiariamente con el de reforma, quedando sin efecto los procesamientos antes acordado (...).
Si la interlocutòria és denegatòria, és a dir, que nega el processament, el règim de recursos canvia. Només es pot fer recurs de reforma, i no es pot fer recurs d'apel·lació ni cap altre. Art. 384 VI paràgraf: Contra los autos denegatorios de procesamiento, sólo se concederá a quien haya solicitado éstos el recurso de reforma, utilizado dentro de los 3 días siguientes al de la notificación. Contra los autos denegatorios de la reforma así pretendida, no se podrá utilizar recurso de apelación ni ningún otro recurso (...).
I afegeix un següent pas: Art. 384 VII: Cuando la resolución del recurso de reforma interpuesto contra un auto denegatorio del procesamiento sea favorable al recurrente y, por tanto, se acuerde el procesamiento primeramente solicitado contra la resolución en que así se declara, podrán las representaciones de los procesados a quienes afecte utilizar los mismos recursos de reforma y apelación otorgados a los procesados directamente en este mismo artículo.
TEMA 11: MESURES CAUTELARS 11.1.
Mesures cautelars al procés penal. Mesures personals i mesures reals 11.2.
Llibertat provisional 11.3.
Detenció 11.4.
Prohibició de residència i apropament. Ordre de protecció 11.5.
Presó provisional 11.6.
Mesures cautelars reals ...

Comprar Previsualizar