Tema 2. La demanda, l’oferta i les forces del mercat (2012)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Economía - 1º curso
Asignatura Introducción a la Economía
Año del apunte 2012
Páginas 6
Fecha de subida 12/11/2014
Descargas 6

Descripción

Apuntes del tema 2 de Introducción a la Economía con al profesora Gemma Abío

Vista previa del texto

Tema 2. La demanda, l’oferta i les forces del mercat La teoria de l’oferta i la demanda o teoria de l’equilibri competitiu dóna resposta a perquè el preu està condicionat per l’oferta i la demanda del bé. El model que s’estableix per tal d’estudiar això diu que hi ha sempre algun preu on la quantitat ofertada és igual a la demandada, anomenat preu de l’equilibri competitiu i la quantitat ofertada s’anomena quantitat de l’equilibri competitiu.
La representació gràfica de l’oferta i la demanda és on s’expressa la quantitat total i a cada preu d’un bé que volen vendre els venedors i comprar els compradors.
Les corbes d’oferta i les corbes de demanda són els principals instruments que s’utilitzen per estudiar l’equilibri competitiu.
Dem / Ofer O. Baix cost O. Alt cost D. Alt valor D. Baix valor Nº agents 12 5 7 13 Valor Coste 10 30 40 20 La corba d’oferta ens diu quina és la quantitat total del bé que voldran vendre els venedors a cadascun dels preus possibles i la corba de demanda ens diu quina és la quantitat total del bé que voldran comprar els compradors i a quin preu ho faran.
Aquesta taula mostra quin tipus de venedors i compradors hi ha i quants n’hi ha en cada cas.
Interval de preus P > 40€ 20€ < P < 40€ P < 20€ Quantitat demandada 0 7 20 Una taula d’oferta és on apareix la quantitat del bé que oferirien els oferents a cada preu possible. És on surt el preu i la quantitat.
Una taula de demanda és on apareix la quantitat del bé que comprarien els compradors a cada preu possible.
La corba d’oferta i de demanda es construeix mitjançant les taules d’oferta i demanda. A l’eix X sempre es representa la quantitat del bé i a l’eix Y sempre el preu d’aquest bé.
El punt on es creuen ambdues corbes s’anomena preu d’equilibri competitiu i és el preu al que la quantitat total que volen vendre els oferents és igual a la quantitat total que volen comprar els compradors. La quantitat que s’ofereix i es demanda al preu d’equilibri competitiu és la quantitat d’equilibri competitiu.
Quan hi ha més compradors que venedors hi ha excés de demanda, en canvi, quan hi ha més venedors que compradors hi ha excés d’oferta.
El preu de reserva d’un oferent és el preu més baix al que està disposat a vendre sense tenir pèrdues. I el d’un demandant és al preu que està disposat a pagar com a màxim sense tenir pèrdues.
8 Quantitat ofertada 0 12 17 Pàgina Interval de preus P < 10€ 10€ < P < 30€ P > 30€ L’excedent del consumidor = Preu de reserva – Preu de compra Gràficament això correspon a la part blava.
L’excedent del productor = Preu de venta – Preu de reserva Gràficament això correspon a la part vermella La teoria prediu que tots els demandants que tinguin un valor de compra major que el preu de l’equilibri competitiu compraran el bé i cap dels demandants amb un valor de compra menor que el preu de l’equilibri competitiu comprarà. I que tots els oferents que tinguin un valor de venta menor que el preu de l’equilibri competitiu vendran i cap dels oferents amb un valor de venta major que el preu de l’equilibri competitiu vendrà.
L’eficiència d’un mercat és el benefici total efectiu que obtenen els participants del mercat en el tant per cent més elevat. Si aquests beneficis són màxims, l’eficiència és del 100%.
“Als mercats on els beneficis dels compradors i dels venedors depenen únicament dels intercanvis entre sí, l’equilibri competitiu és eficient. És a dir la suma dels beneficis dels compradors i dels venedors és la màxima que pot assolir el mercat.” Pàgina Un mercat és un grup de compradors i venedors d’un bé o d’un servei.
Tipus de mercats: 1. Mercat competitiu. Té molts compradors i venedors, els productes són idèntics per cada venedor (homogeneïtat). Els compradors i els venedors són preu-acceptants, és a dir, no hi ha cap participant que pugui influir en el preu de mercat. Aquest mercat no està regulat per ningú.
2. Mercat monopolístic. Només hi ha un venedor i per tant, aquest controla els preus.
3. Mercat oligopolístic. Hi ha molt pocs venedors i pacten entre ells.
4. Mercat de competència monopolística. Hi ha molts venedors, els productes que ofereixen són lleugerament diferents i cadascú pot fixar el preu del seu producte.
9 L’estàtica comparativa és un procediment per predir com afectaran les causes externes, com les causes meteorològiques, a les variables econòmiques.
Quan hi ha uns costos fixes o irrecuperables, que són aquells que els venedors han de pagar abans d’obtenir el bé per poder vendre’l, la corba d’oferta varia. En aquest cas, la corba d’oferta conté un segment vertical que talla l’eix d’abscisses en el nombre total de béns que s’ofereixen.
Per tant, els costos que ja s’han pagat i que no poden reduir-se alterant la producció són els costos irrecuperables o costos fixes. Els costos que varien quan varia el nombre d’unitats venudes són els costos variables.
Per tant, s’han de tenir en consideració dos tipus de decisions: les decisions on els costos és paguen abans (costos fixes) són a curt termini, i les decisions que es paguen després (costos variables) són a llarg termini.
LA DEMANDA La quantitat demandada d’un bé és la quantitat de compradors que volen i poden comprar aquell bé. Aquesta quantitat està relacionada negativament amb el preu perquè quan el preu augmenta la quantitat demandada baixa.
La llei de la demanda diu que si mantenim constant tota la resta, quan el preu puja la quantitat demandada baixa mentre que si el preu puja, la quantitat demandada augmenta.
La taula de demanda mostra la relació entre el preu d’un bé i la quantitat demandada. La corba de demanda mostra gràficament la relació entre el preu del bé i la quantitat demandada.
La demanda del mercat és la suma de totes les demandes individuals d’un bé o servei.
La corba de demanda no té perquè mantenir-se estable al llarg del temps, és a dir, pot desplaçar-se.
Quan es mou cap a la dreta es diu que ha augmentat la demanda i quan ho fa cap a l’esquerra es diu que ha disminuït la demanda.
Determinants que poden fer-la desplaçar: - El preu del bé.
- La renta.
Bé normal La renta Bé inferior Augmenta la demanda si augmenta la renda.
Disminueix la demanda si augmenta la renda - Els gustos dels consumidors. Els economistes estudien que succeeix quan canvien els gustos.
Preu de béns relacionats.
Quan s’incrementa el preu d’un, augmenta la demanda de Béns Substitutius l’altre.
Béns relacionats Quan s’incrementa el preu d’un, disminueix la demanda de Béns Complementaris l’altre.
Variable Preu del bé Renda Preu dels béns relacionats Gustos dels consumidors Expectatives Nombre de compradors Una variació d’aquesta variable...
Representa un moviment al llarg de la cobra de demanda Desplaça la corba de demanda Desplaça la corba de demanda Desplaça la corba de demanda Desplaça la corba de demanda Desplaça la corba de demanda Pàgina La quantitat ofertada és la quantitat d’un bé que els venedors volen i poden vendre. Com que la quantitat ofertada augmenta quan puja el preu diem que aquesta està relacionada positivament amb el preu. La llei de l’oferta estableix que, amb tot constant, la quantitat ofertada d’un bé augmenta quan puja el preu.
La taula d’oferta mostra la relació entre el preu del bé i la quantitat ofertada i la corba d’oferta mostra aquesta relació gràficament.
Igual que amb la corba de demanda, la corba d’oferta d’un mercat és la suma horitzontal de les corbes d’oferta individuals.
10 LA OFERTA La corba d’oferta pot tenir desplaçaments amb el pas del temps. Quan els desplaçaments són cap a la dreta es diu que l’oferta ha augmentat i quan són cap a l’esquerra es diu que han disminuït.
Determinants que poden fer-la desplaçar: - Preu del bé - Quantitat de recursos - Preu dels factors. Quan puja el preu d’un dels factors, l’oferta del bé disminueix. És a dir, l’oferta d’un bé està relacionada negativament amb el preu dels factors utilitzats per produir-lo.
- Tecnologia. Al reduir costos de les empreses, l’avenç tecnològic incrementa l’oferta.
Variable Una variació d’aquesta variable...
Preu del bé Representa un moviment al llarg de la cobra de demanda Preu dels factors Desplaça la corba de demanda Tecnologia Desplaça la corba de demanda L’OFERTA I LA DEMANDA JUNTES L’equilibri és la situació on el preu del mercat a aconseguit que la quantitat ofertada i la demandada siguin iguals. El preu d’equilibri és el preu que equilibra la quantitat ofertada amb la demandada i la quantitat d’equilibri és la quantitat ofertada i demandada al preu d’equilibri.
Al preu d’equilibri, la quantitat de béns que els compradors volen i poden comprar és exactament igual a la quantitat que els venedors poden i volen vendre. Aquest preu d’equilibri és el preu que buida el mercat perquè tots els agents del mercat estan satisfets.
Hi ha excedent quan la quantitat ofertada és major que la demandada. I hi ha escassetat quan la quantitat demandada és major que l’ofertada.
Recordem, la llei de l’oferta i la demanda estableix que el preu d’un bé s’ajusta per equilibrar la quantitat ofertada i la demandada.
TRES PASSOS PER ANALITZAR LES VARIACIONS DE L’EQUILIBRI 1. Quina cobra desplaça (la de demanda o la d’oferta)? 2. Cap a on (dreta o esquerra)? 3. Amb la gràfica veure com varia el preu i la quantitat d’equilibri.
Pàgina L’economia del benestar és l’estudi de l’influencia de l’assignació dels recursos al benestar econòmic.
La disposició a pagar és la quantitat màxima que pagaria un comprador per un bé.
L’excedent del consumidor és la quantitat que un comprador està disposat a pagar per un bé menys la quantitat que paga realment (quan hi ha més d’un comprador la corba de demanda té 11 Què succeeix amb el preu i la quantitat quan varia l’oferta o la demanda? No varia l’oferta Augmenta l’oferta Disminueix l’oferta No varia la demanda P no varia P baixa P puja Q no varia Q augmenta Q disminueix Augmenta la demanda P puja P– P puja Q augmenta Q augmenta Q– Disminueix la demanda P baixa P baixa P– Q disminueix Q– Q disminueix forma escalonada, si n’hi ha molts és una recta). Aquest excedent es calcula mitjançant la suma de l’àrea dels rectangles que hi ha per sota de la corba de demanda fins al preu mig o calculant l’àrea del triangle que fa la recta amb el preu mig.
El cost és el valor de tot allò al que ha de renunciar un venedor per poder produir un bé.
L’excedent del productor és la quantitat que rep un venedor per un bé menys el cost de produir-lo.
Per calcular-lo ho farem igual que amb l’excedent del consumidor per amb l’àrea que queda per sota del preu mig fins a la corba d’oferta.
Com es mesura el benestar econòmic d’una societat? Amb l’actuació d’un planificador social benvolent.
EC=VC-P Excedent total = EC + EP = VC – P + P – CV = VC – CV EP=P-CV Si l’assignació dels recursos maximitza l’excedent total, diem que mostra eficiència.
L’eficiència és la propietat d’una assignació dels recursos per la que ex maximitza l’excedent total que reben els mentre de la societat.
Al planificador social benvolent també li pot interessar l’equitat, que és la justa distribució del benestar entre els membres d’una societat.
Quan un mercat es troba en equilibri, el preu determina quins compradors i quins venedors participen en el mercat.
Pàgina 12 CONCLUSIONS Sobre els resultats del mercat 1. Els mercats lliures assignen l’oferta dels béns als compradors que tinguin més valor de compra.
2. Els mercats lliures assignen la demanda dels béns als venedors que els poden produir a menor cost.
Per tant, el planificadors social no pot millorar el benestar econòmic alterant el repartiment del consum ni el de producció.
3. Els llibres mercats produeixen la quantitat de béns que maximitza la suma de l’excedent del consumidor i del productor.
Pàgina 13 ...