LECTURA 3.WHITE COLAR CRIME (2016)

Ejercicio Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Criminología - 1º curso
Asignatura Estructura Social
Año del apunte 2016
Páginas 2
Fecha de subida 10/04/2016
Descargas 8
Subido por

Vista previa del texto

María Aperador Montoya 09/03/2016 Estructura social WHITE COLLAR CRIME ESTRUCTURA SOCIAL PARAULES CLAU definicions basades comptes, teories la regulació flexible.
en de delinqüents, l'elecció, definicions basades en l'ofensa, esquer, l'avantatge corporativa, la la neutralització dissuasió, TESIS CENTRAL Sutherland va encunyar el terme de “white collar crime” en el discurs presidencial a l’American Sociological Association (1939,1940), des de llavors, s’ha assenyalat la delinqüència de coll blanc. Els delictes de coll blanc són un dels delictes menys entesos i menys nombrats i podria dir-se que conforma la major part consegüent de tots els tipus de delictes.
ARGMENTOS QUE LA DES ENVOLUPEN Primer de tot, apareixen definicions al terme de “white collar crime”. Gariabé 75 anys despres de Suhterland (1939) segueix havent desacord sobre la seva definició. De fet, al llarg dels anys, han estat pràcticament tantes definicions de delictes de coll blanc (i els seus subtipus). L’enfocament inicial de Sutherland va ser en les característiques de l’individu delinqüent (persones d’alt estatus social i la respectabilitat) i el context en el qual ocorren els seus delictes (dins d’una professió). Les noves definicions van emfatitzar la motivació, els mitjans o tècniques mitjançant les quals es porta a terme el delicte, l’objectiu (s) del delicte, l’ajust i la resposta de la societat.
A partir de Sutherland, un enfocament comú per al desenvolupament de la teoria dels delictes de coll blanc ha estat aplicar i provar teories desenvolupades a partir dels estudis de tipus tradicionals de delinqüència /desviació del infractor de delicte de coll blanc. Aquest enfocament s’utilitza sovint per demostra limitacions en l’abast d’una teoria i la necessitat d’assimilar el seu marc conceptual. En general aquestes aplicacions i proves revelen importants diferencies entre els delinqüents de coll blanc i criminals tradicionals. El punt de vista del crim corporatiu-estatal, ha evolucionat per examinar la forma social dels danys que produeix el delicte de coll blanc, a traves de la intersecció del capital privat i els interessos governamentals. Es poden produir danys de dues maneres: a traves de la iniciació o la facilitació.
Ross i Sutherland van captar per primera vegada la atenció de la indiferència del públic en general. Al llarg dels anys, els estudis han examinat percepcions dels ciutadans de la gravetat dels delictes de coll blanc i si aquestes percepcions han canviat al llarg del temps. La investigació també ha comparat opinions sobre els delictes de coll blanc davant els delinqüents tradicionals i els delinqüents corporatiu i ha examinat el grau de suport públic per a l’assignació de recursos per al processament dels delictes de coll blanc, el vincle entre punitividad i la percepció de risc de victimizació. Els estudis de WCC revelen un públic més punitiu.
La investigació sociològica sobre la condemna de delinqüents de coll blanc va arribar en la dècada de 1980.
Els principals focus: (A) si l’estat de coll blanc i corporativa afectada disparitat en les condemnes i (B) l’impacte d’escàndol polític en els resultats de sentencia.
María Aperador Montoya NIU: 1422318 24/02/2016 Estructura social Un dels principals problemes dels delictes de coll blanc es que costa de prevenir. Encara que hi ha matisos importants i es superposa a considerar, el camp es pot dividir en dos camps principals.
COMENTARIOS Y CRÍTICAS Reiss i Biderman (1980, pag. 4) defineixen els delictes de coll blanc com aquelles violacions de la llei que estan unides a sancions que impliquen l’ús d‘una posició de violadors que tenen un pes significatiu, la influencia o la confiança en l’economia o la política institucional amb l’objectiu d’obtenir guanys il·legals o per cometre un acte il·legal. Poc després va sorgir una altra definició de Cliard i Quinney (1967, pag. 132), va recomanar un enfocament tipològic del delicte de coll blanc. En concret, van suggerir que els delictes de treball podien separar-se en diferents tipus “basats en la naturalesa de l’ocupació). Aquesta separació es va refinar més en distincions entre la delinqüència empresarial i ocupacional.
En el context de l’actual crisi financera, les conseqüències del WCC son mes prominents que mai. No obstant això, el nostre coneixement i comprensió i la seva prevenció i control fan que això es pugi anar reduint.
BIBLIOGRAFIA Simpson S. (2013) White- Collar Crime: A Review of Recent Developments and Promising Directions for Future Research, 1-23 Paraules: 631 ...