T6. La transpiració (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología - 2º curso
Asignatura Nutrició i metabolisme vegetal
Año del apunte 2016
Páginas 2
Fecha de subida 04/04/2016
Descargas 7
Subido por

Vista previa del texto

T6. LA TRANSPIRACIÓ La transpiració és l’evaporació de l’aigua des de les fulles cap a l’atmosfera.
VIES I ETAPES DE LA TRANSPIRACIÓ Hi ha una capa externa que és de cèl·lules epidèrmiques que no tenen cloroplasts.
El mesòfil conté cèl·lules fotosintètiques i el parènquima està en empallissada. El mesòfil lacunar té majors espais intercel·lulars i dins hi tenim els nervis que comprenen el cilindre vascular (xilema i floema). Les cèl·lules epidèrmiques són característiques que delimiten els porus, els estomes, que és per on s’evapora l’aigua. La resta de cèl·lules epidèrmiques es troben recobertes per la cutícula, que és altament hidrofòbica. L’aigua puja pel xilema i per gradient de potencial hídric passa del mesòfil a la càmara subestomàtica, i via estomes, passa a fora. Surt fora quan no hi ha una humitat relativa 100%. Quan hi ha dèficit hídric o a la nit els estomes es tanquen i donen lloc a la transpiració cuticular.
TRANSPIRACIÓ La primera capa de la cutícula és una capa on es barreja cutina amb ceres i microfibril·les de cel·lulosa i material de la paret. Després ve la cutícula, capa que conté material de la paret, només cutina i ceres. Per sobre d’aquesta trobem les ceres epicuticulars.
La cutícula és hidrofòbica i consta de diferents capes. És hidrofòbica perquè consta de ceres, que estan barrejades amb cutina, i amb microfibril·les de cel·lulosa i és molt poc permeable. Dins de la cutícula hi ha zones més polars i menys polars és per això que no és 100% permeable i que trobem una via polar i una via apolar.
Magnitud de la transpiració. A curt termini es pot igualar l’aigua perduda a l’aigua absorbida. Una planta de blat, durant el seu creixement, gasta 200kg d’aigua i una plantació de blat gasta uns 300kg/m2. Un arbre de tamany mitjà gasta uns 5000kg/mes d’estiu i un bosc uns 500kg/m-2xany-1.
En relació al coeficient de formació que és el coeficient de la transpiració són els g d’aigua / g de matèria seca formada. L’eficiència de l’aigua (WUE) és al revés, grams de biomassa formada / g d’aigua transpirada. L’estoma obert afavoreix tant la sortida d’aigua com l’entrada de CO2.
Evapotranspiració. Fa referència a la quantitat d’aigua que es perd en forma de vapor d’una superfície en la qual es troben les plantes. És la suma de la pèrdua d’aigua per transpiració de les plantes i de la pèrdua d’aigua per evaporació del terreny. Tenim varis estomes segons les diferents espècies. Aquests estomes són el resultat d’un procés d’evolució i d’adaptació a les condicions climàtiques en el qual ha evolucionat la planta i representa un balanç entre la pèrdua de l’aigua i la captació de CO2.
La transpiració augmenta amb l’obertura dels estomes. No és una relació lineal.
Efecte borde. La transpiració és molt més eficaç a través d’una superfície porosa que a través d’una superfície plana. La capa límit és la que té més humitat relativa i menys concentració de CO2 degut a que la planta l’absorbeix i empobreix la capa d’aire pròxima a la fulla.
Potòmetre. S’utilitza una branca que es fica en un pot ple d’aigua i que està connectat amb un capil·lar graduat i amb un altre vas. Es pot ficar en llum o sense llum. En llum, al cap d’un temps, la bombolla que es forma en el capil·lar s’anirà movent que serà el resultat de l’aigua que haurà guanyat perquè serà la que la planta haurà perdut.
Lisímetre. Mesuren, a través de la variació del pes, el balanç hídric de terrenys. Es disposa d’una balança que pesa l’extensió del terreny i quan plou el pes augmenta i l’aigua gravitacional marxa i quan deixa de ploure aquesta s’evapora i pesa menys.
Això permet establir el balanç hídric. A més a més, tenen dispositius per recollir l’aigua que cola a través del sòl per analitzar-la.
Aparell estomàtic. Consta de dues cèl·lules que delimiten el porus, l’ostíol. Les cèl·lules en forma de ronyó, en dicotiledònies, són les formes oclusives que delimiten l’ostíol per on surt l’aigua. Al costat hi ha altres cèl·lules, les annexes, que són diferents a les epidèrmiques.
...