4. Dret i societat (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Criminología + Derecho - 1º curso
Asignatura Teoria del dret
Profesor E.T.
Año del apunte 2016
Páginas 7
Fecha de subida 20/06/2017
Descargas 0
Subido por

Descripción

Apunts de l'assignatura teoria del dret, de primer de dret a la UAB amb la professora Emma Teodoro, de l'any 2016

Vista previa del texto

Teoria del Dret 1º Dret UAB TEMA 4: DRET I SOCIETAT 4.1: DIMENSIÓ SOCIAL DEL DRET Sistema social = teoria de sistemes - Entendre el dret com un factor social que es relaciona amb processos socials (interessos, conflictes) que es donen en una societat determinada en un moment determinat.
- El Dret com a producte social. Constitueix part de la societat relacionant-se amb altres factors (econòmics, polítics, culturals, demogràfics…) de forma interdependent (E. Diaz) - El Dret com a resposta regulativa (donar tractament jurídic) a diverses situacions socials.
El dret en el marc de les relacions socials: la societat com a sistema - Societat: conjunt d’elements en relació. Àmbit on els individus interactuen socialment, és a dir, actuen amb referència d’uns als altres segons models o pautes normatives. Així explica la teoria de sistemes la societat o entitats socials menys complexes.
- Concepte clàssic de sistema fou desenvolupat (entre d’altres) per Von Bertalanffy. Un sistema és un conjunt d’elements que interactuen de tal forma que el comportament d’un element P en una relació R és diferent que el comportament del mateix element P en una altra relació R’.
- Així, la societat és un sistema unitari i complex que es construeix a partir d’elements interrelacionats, i aquestes interrelacions donen lloc a una organització. Dins de la societat trobem individus, grups i institucions interrelacionats entre si.
- La societat està integrada per altres unitats socials menys complexes, els subsistemes.
Aquests estan integrats per relacions socials que neixen d’accions socials realitzades per individus que interactuen amb altres individus.
- Subsistema social = conjunt de relacions socials que estan constituïdes per accions socials. Aquestes s’estableixen entre subjectes, grups... Les accions socials creen expectatives de conducta entre aquells que hi participen.
- Acció social: (segons M.Weber) és una acció humana dotada de sentit per l’individu que la realitza, de tal manera que produeix en els altres expectatives de comportament. De la mateixa manera l’individu realitza una acció social quan té en compte la conducta dels altres per tal de configurar la seva pròpia.
1 Teoria del Dret 1º Dret UAB Intentar definir la societat a partir de la definició de sistema 1. Funcionalisme (Talcott Parsons) Defineixen la societat a partir de l’organisme viu. Societat és un tot unitari, conformat per elements que interaccionen entre si. Quan són pertorbats tenen capacitat de tornar al seu punt inicial. Dins d’aquest sistema existeixen subsistemes. Els diferents elements són interdependents.
- Talcott Parsons va ser un sociòleg nord-americà, conforma un dels màxims exponents del funcionalisme estructural dins de l’àmbit de la sociologia.
- El funcionalisme estructural: 1. Sistema teòric d’anàlisi antropològica i sociològica orientat a l’estudi de les relacions entre l’activitat social i el sistema social.
2. Idees principals: a) La família nuclear és la base de la societat.
b) El més important no és l’individu sinó el seu rol en societat.
c) La “funció” és la forma en què les relacions socials i institucions socials contribueixen a un funcionament estable de la societat, concebuda com un “tot”, una unitat.
- Divideix el sistema social en ens següents subsistemes: 1. Subsistema d’adaptació: elements del sistema social més propers al món material.
Per exemple, els recursos, la tecnologia...
2. Subsistema de determinació de metes: política, govern 3. Subsistema normatiu: pautes socials, morals, jurídiques 4. Subsistema de manteniment de pautes o models: principis o valors generals del sistema social.
- Parsons entén que existeix interdependència entre aquests subsistemes, tots necessiten de tots, es produeixen intercanvis d’elements entre ells.
2. Teoria dels sistemes (Von Bertalanffy) Originada a partir de la primera idea, va evolucionant.
- Posa l’accent en la relació entre aquests subsistemes, enlloc d’intentar definir-los.
- Sistema social: conjunt d’elements en relació. Un sistema és un conjunt d’elements que actuen de tal forma que el comportament d’un element P en una relació R és diferent que el comportament del mateix element P en una altra relació R’.
2 Teoria del Dret - 1º Dret UAB La relació entre un sistema i l’entorn és allò que permet caracteritzar el sistema. Aquest sempre es definirà en funció de l’entorn.
- La diferència entre el sistema i l’entorn és el que permet definir el sistema, i el que el caracteritza.
3. Tercer pas (N. Luhmann 1927 – 1998) Un sistema social és un sistema que és autoreferent. Allò important és la relació entre els individus.
- N. Luhmann proposa un punt de partida diferent. Les unitats constituents i reproductores d’un sistema social no són els individus, són les comunicacions.
- Parteix del concepte de sistema a partir de la seva diferenciació amb l’entorn. Sistema i entorn neixen junts i necessiten l’un de l’altre per tal d’existir.
Societat = sistema Definir la societat com un sistema implica: 1. Descriure la societat com un sistema global on tenen lloc xarxes concretes de relacions que donen lloc a subsistemes socials.
2. Descriure el dret com un subsistema social complex. Haurem d’observar les relacions internes que es produeixen en aquest subsistema, les que manté amb altres subsistemes, i el propi sistema social que el circumscriu.
3. Entendre que allò important en la conceptualització de la societat com un sistema és el conjunt d’interaccions que es produeixen entre els diferents elements que conformen el sistema. En sentit racional i interactiu.
En la societat com a sistema, allò important és com es relacionen els diferents elements d’aquest sistema.
Tipologia de les relacions socials (M. Weber) - Relacions de comunitat: Relacions que es produeixen en el marc sociocultural. Allò que preval és allò que uneix. Ens movem en el marc de les idees i valors i sentiments que uneixen i expressen consens. Són molt similars a les que es produeixen en un entorn familiar. Tenen a veure amb el col·lectiu, aspectes que es consensuen. Són aspectes que tota la comunitat comparteixen i que la cohesionen com a col·lectiu.
- Relacions contractuals: Es produeixen en l’àmbit econòmic.
3 Teoria del Dret - 1º Dret UAB Relacions de dominació: Es produeixen en el marc polític o de poder. Força i capacitat d’exercir-la. Existeixen dos voluntats / factors, un que té aquesta capacitat i, per tant, que pot dominar l’altre.
- Relacions conflictuals: Es produeixen en qualsevol subsistema i en tots els nivells.
Conflicte existent: no es donen l’element de la força ni el del poder.
4.2: RELACIÓ ENTRE DRET I CANVI SOCIAL - Canvi social = procés de transformació de la societat o de certs aspectes d’una societat.
En sentit jurídic, és el procés de modificació i / o creació de les normes jurídiques en una societat (Commaille). El canvi social en àmbit jurídic és la creació de normes i la modificació d’aquestes per ajustar-les a la realitat social.
- Problemàtica: El dret és un mitjà d’establir els diferents subsistemes d’una societat o bé ha de ser el vehicle fonamental de transformació i de canvi en la societat? El dret ha de ser un instrument que faciliti el canvi social o constitueix un obstacle / mur de contenció per al canvi? (problema teòric).
El dret ha de ser utilitzat per regular l’ordre de la resta de subsistemes socials.
- Impacte del canvi social en el Dret tenint en compte si es produeix abans o després de la regulació d’una determinada matèria. Socialment es produeix aquest canvi, però jurídicament no es modifica la regulació per ajustar-la.
 Es posa en perill l’eficàcia del dret en quant a les seves normes.
 Efectes produïts pel dret ja no es produeixen o bé no són els desitjats.
Corregir la situació - Àmbit de creació i modificació del dret. La normativa ja no és efectiva o és contrària a la finalitat, per tant, es modifica la normativa existent o se’n crea una de nova.
- Àmbit de l’aplicació i la interpretació del dret. No es modifica la norma, es mantenen els conceptes jurídics, però s’interpreten de manera diferent. Aquesta manera serà aquella que s’ajusti més a la realitat social Què passa quan el canvi jurídic s’avança al canvi social? (el canvi social no s’ha produït). Es regula una matèria que, socialment, no és demandada (creant nova normativa, modificant l’existent o aprofitant estructures ja existents dins el dret. Imposar obligacions als individus).
Quan es produeix un canvi social però el dret no canvia, el dret es converteix en un obstacle al canvi.
4 Teoria del Dret 1º Dret UAB 4.3: ANÀLISI FUNCIONAL DEL DRET (Raz, 1973) Control social Funcions genèriques Seguretat jurídica Justícia Anàlisi funcional del dret Funcions directes Funcions primàries Encoratjar / desencoratjar conductes Facilitar acords particulars Proveir serveis i redistribuir béns Resoldre conflictes Establir procediments per tal de canviar el dret Funcions secundàries Establir procediments per tal de reforçar el compliment del dret Funcions indirectes Funcions genèriques del dret Control social - Control social = “supervisar el funcionament de les institucions socials resolent els conflictes que es produeixin dins d’un sistema social”. Aquesta funció està lligada a l’eficàcia de les normes, és a dir, al compliment d’aquestes.
- Mesures, tècniques de control social: 1. Incentivar una conducta desitjable abans que aquesta es produeixi  Mesures de promoció.
2. No incentiva una conducta considerada indesitjable abans que aquesta es produeixi  Mesures de prevenció.
3. Incentiva / premia una conducta desitjable després de que aquesta s’hagi produït  Mesures de premi.
4. No incentiva / desincentiva una conducta indesitjable després que aquesta es produeixi  Mesures de sanció / repressió.
5 Teoria del Dret 1º Dret UAB Seguretat jurídica - Seguretat jurídica = Aquesta funció està lligada a l’eficàcia de les normes, és a dir, al compliment d’aquestes.
- Condicions tècniques que proporcinen seguretat jurídica: 1. Les normes jurídiques han de ser clares, han d’estar redactades de forma comprensible.
2. Les normes jurídiques han de ser públiques i conegudes, tothom hi ha de tenir accés.
3. L’Estat ha de complir amb principi de legalitat, ha de complir la seva normativa i amb transparència.
En un Estat de Dret no hi pot haver MAI arbitrarietat. En alguns casos es pot donar la bidireccionalitat del jutge, però no l’arbitrarietat, perquè tot s’ha de provar.
Justícia - Justícia = noció de justícia apareix lligada ala moral d’una societat determinada.
- La seguretat jurídica és condició necessària per tal d’arribar a la justícia, si bé no és condició suficient.
Funcions directes del Dret Les funcions directes del Dret són aquelles en les que el compliment del Dret es produeix quan els individus compleixen les normes.
Funcions directes primàries Afecten a la població en general i en elles es troba la raó de ser del Dret. Justifiquen la seva existència.
- Tipologia: 1. Encoratjar o desencoratjar conductes, mitjançant mesures de promoció, premi, prevenció o de sanció.
2. Facilitar acords entre particulars.
3. Proporcionar serveis i redistribució de béns.
4. Resolució de conflictes.
6 Teoria del Dret 1º Dret UAB Funcions directes secundàries Són exclusivament pròpies del DRET com a sistema normatiu institucionalitzat.
- Tipologia: 1. Establir procediments per canviar el dret, és a dir, el dret regula la seva pròpia creació establint òrgans i procediments per a la seva modificació.
2. Establir procediments per tal de reforçar el compliment del dret. És a dir, el dret regula els procediments a través dels quals els jutges, tribunals, òrgans administratius o cossos policials han d’aplicar les normes jurídiques i també fiscalitza l’actuació d’aquests.
Funcions indirectes del Dret Són les que el Dret aspira a aconseguir. No estan basades en l’obediència al Dret, ni tampoc són fruit de la seva aplicació.
Exemple: Reducció de la mortalitat en accidents de circulació.
- Funció directa: Reducció de la mortalitat a partir del compliment de la normativa (codi de circulació / normativa penal) - Funció indirecta: Canviar els valors de la població respecte la seguretat vial.
7 ...

Tags:
Comprar Previsualizar