Resumen Apunts IPA (2015)

Resumen Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Enfermería - 2º curso
Asignatura Infermeria de la Persona Adulta
Año del apunte 2015
Páginas 27
Fecha de subida 14/01/2015
Descargas 17

Vista previa del texto

EUIT TERRASSA Resum apunts IPA 14/15 Brian Montoro Salvatierra 15/01/2015 Resum apunts IPA 14/15 2015 Índex Alteracions cardíaques .................................................................................................................. 6 Dolor toràcic típic ...................................................................................................................... 6 Actuació infermera durant dolor toràcic............................................................................... 6 Formes clíniques dispnea d’origen cardíac ............................................................................... 6 Proves diagnòstiques ............................................................................................................ 6 Holter o telemetria ................................................................................................................ 6 Ecocardiograma transtoràcic doppler color .......................................................................... 6 Cateterisme cardíac................................................................................................................... 6 Cateterisme cardíac dret ...................................................................................................... 6 Cateterisme cardíac esquerra .............................................................................................. 6 Angioplàstia ........................................................................................................................... 6 Intervenció infermera post cateterisme cardíac ................................................................... 7 Insuficiència cardíaca ................................................................................................................ 7 Clínica .................................................................................................................................... 7 Diagnòstic .............................................................................................................................. 7 Tractament ............................................................................................................................ 7 Tractament farmacològic ...................................................................................................... 7 Cardiopatia isquèmica ............................................................................................................... 8 Manifestació clínica ............................................................................................................... 8 Tractament ............................................................................................................................ 8 Consideracions sobre nitrats ................................................................................................. 8 Infart agut de miocardi.............................................................................................................. 8 Diagnòstic .............................................................................................................................. 8 Tractament farmacològic ...................................................................................................... 9 Hipertensió arterial ................................................................................................................... 9 Manifestacions clíniques ....................................................................................................... 9 Pla de cures ........................................................................................................................... 9 Problemes múscul esquelètic...................................................................................................... 10 Fractures.................................................................................................................................. 10 Classificació segons la localització....................................................................................... 10 Classificació segons estat de la pell ..................................................................................... 10 Classificació segons el traç de fractura ............................................................................... 10 1 Resum apunts IPA 14/15 2015 Classificació segons desplaçament dels fragments ............................................................. 10 Classificació segons mecanisme .......................................................................................... 10 Classificació segons estabilitat ............................................................................................ 10 Procés de reparació ............................................................................................................. 10 Immobilització ..................................................................................................................... 10 Complicacions de les fractures ............................................................................................ 12 Fractures a l’extremitat superior ............................................................................................ 12 Fractures radi i cúbit............................................................................................................ 12 Fractures humerals distals .................................................................................................. 12 Fractures cap humeral......................................................................................................... 12 Pròtesi d’espatlla ................................................................................................................. 12 Fractures diàfisi humeral..................................................................................................... 13 Fractures de l’extremitat inferior ............................................................................................ 13 Fractures a l’extrem proximal del fèmur............................................................................. 13 Fractures diàfisis femoral .................................................................................................... 13 Fractures ossos turmells...................................................................................................... 13 Artrosi extremitat inferior ....................................................................................................... 13 Extrem proximal del fèmur: coxartrosis .............................................................................. 13 Artrosis de genoll ................................................................................................................ 13 Artroplàstia maluc- Artroplàstia genoll ............................................................................... 13 Patologia raquídia ................................................................................................................... 14 Patologia cervical degenerativa .......................................................................................... 14 Patologia columna dorsal i lumbar no traumàtica .............................................................. 14 Diabetis mellitus .......................................................................................................................... 15 Signes i símptomes .................................................................................................................. 15 Criteris diagnòstics de diabetis mellitus (examen) ................................................................. 15 Diabetis tipus 1 o DMID (Diabetis Mellitus Insulinodependent) [10%] .................................. 15 Diabetis tipus 2 o DMNID (Diabetis Mellitus No Insulinodependent) [85%] ......................... 15 Diabetis gestacional ................................................................................................................ 15 Tolerància anormal de glucosa ............................................................................................... 15 Diabetis secundaries ............................................................................................................... 15 Mètode de control de diabetis mellitus .................................................................................. 16 Glucosúria............................................................................................................................ 16 2 Resum apunts IPA 14/15 2015 Cetonúria ............................................................................................................................. 16 Glicèmia bassal .................................................................................................................... 16 Glicèmia capil·lar ................................................................................................................. 16 Sensor continu de glicèmia ................................................................................................. 16 Test de tolerància oral de glucosa....................................................................................... 16 Perfil glicèmic ...................................................................................................................... 16 Hemoglobina glicosilada ..................................................................................................... 16 Tractament .............................................................................................................................. 16 Exercici físic ......................................................................................................................... 16 Autocontrol ......................................................................................................................... 16 Tractament de la diabetis.................................................................................................... 16 Complicacions agudes ......................................................................................................... 16 Tractament .......................................................................................................................... 17 Efecte Somogy (efecte rebot) ............................................................................................. 17 Fenomen de l’alba ............................................................................................................... 17 Cetoacidosi diabètica .......................................................................................................... 17 Coma hiperosmolar no cetòsic............................................................................................ 17 Diabetis complicacions cròniques ....................................................................................... 17 Prevenció de lesions als peus .............................................................................................. 18 L’aparell digestiu ......................................................................................................................... 19 Signes i símptomes més importants ....................................................................................... 19 Alteració de la integritat de la mucosa oral ............................................................................ 19 Cures d’infermeria en les alteracions esofàgiques i gàstriques .............................................. 19 Esofagitis: reflux gastro-esofàgic......................................................................................... 19 Gastritis ............................................................................................................................... 19 Ulcus gastroduodenal.......................................................................................................... 20 Patologia biliar......................................................................................................................... 21 Litiasi biliar .......................................................................................................................... 21 Apendicitis ............................................................................................................................... 21 Clínica .................................................................................................................................. 21 Tractament .......................................................................................................................... 21 Cures d’infermeria............................................................................................................... 21 Malalties inflamatòries intestinals .......................................................................................... 21 3 Resum apunts IPA 14/15 2015 Malaltia de Crohn ................................................................................................................ 21 Colitis ulcerosa .................................................................................................................... 22 Pancreatitis.............................................................................................................................. 22 Fisiopatologia ...................................................................................................................... 22 Etiologia ............................................................................................................................... 22 Clínica .................................................................................................................................. 22 Diagnòstic ............................................................................................................................ 22 Tractament .......................................................................................................................... 22 Icterícia .................................................................................................................................... 23 Hepatitis .................................................................................................................................. 23 Hepatitis A ........................................................................................................................... 23 Hepatitis B ........................................................................................................................... 23 Hepatitis C ........................................................................................................................... 23 Hepatitis D ........................................................................................................................... 23 Hepatitis E ........................................................................................................................... 23 Cirrosi hepàtica ....................................................................................................................... 23 Etiologia ............................................................................................................................... 23 Diagnòstic ............................................................................................................................ 23 Clínica .................................................................................................................................. 24 Tractament i cures d’infermeria.......................................................................................... 24 Ferides cròniques ........................................................................................................................ 25 Factors de risc primaris ........................................................................................................... 25 Formació d’una Nafra per pressió ........................................................................................... 25 Prevenció ................................................................................................................................. 25 Valoració del risc ................................................................................................................. 25 Cures de la pell ........................................................................................................................ 25 Protecció local ..................................................................................................................... 25 Cures.................................................................................................................................... 25 Intervenció i planificació de cures d’Infermeria en Cirurgia ....................................................... 26 Procés quirúrgic....................................................................................................................... 26 Fase preoperatòria .............................................................................................................. 26 Fase intraoperatòria ............................................................................................................ 26 Fase post-operatòria ........................................................................................................... 26 4 Resum apunts IPA 14/15 2015 Circuit quirúrgic ....................................................................................................................... 26 Pla de cures d’infermeria: fase preoperatòria ........................................................................ 26 Fase intraoperatòria ................................................................................................................ 26 Fase postoperatòria ................................................................................................................ 26 Sala de reanimació .................................................................................................................. 26 5 Resum apunts IPA 14/15 2015 Alteracions cardíaques Dolor toràcic típic Dolor opressiu al pit. Asfixiant. Sensació de mort imminent. Molt intens en IAM. No varia ni amb respiracions ni amb moviments.
Actuació infermera durant dolor toràcic Realitzar ECG en 10 primers min. Raig X. Analítica i gasometria.
Si alteració hemodinàmica i de l’ECG: Monitorització contínua de l’usuari. Canalització perifèrica. Administrat oxigeno teràpia.
Administració antiagregant plaquetari, analgèsic (Clorur Mòrfic [Elecció]).
Administrar nitroglicerina EV en perfusió contínua.
Formes clíniques dispnea d’origen cardíac - Dispnea d’esforç Ortopnea: dispnea en decúbit per augment de retorn venós.
Dificultat de treball dels músculs accessoris.
Incorporar a l’usuari Dispnea paroxística nocturna: dispnea en decúbit supí. Col·lapse ventricle esquerre.
Edema agut de pulmó: augment de la pressió pulmonar  disminució del pas de líquid a l’alvèol pulmonar.
- Proves diagnòstiques - Radiografia de tòrax - Examen analític - Electrocardiograma Prova d’esforç o ergometria Holter o telemetria Registre continu de l’activitat cardíaca del cor. ECG 24 hores.
Ecocardiograma transtoràcic doppler color Ones ultrasòniques d’alta freqüència, permet avaluar l’estructura i funció del cor.
Cateterisme cardíac Introduir catèter al cor a través de vena o artèria, amb contrast. Mesura pressions de les cavitats cardíaques. Valora la permeabilitat de les artèries coronàries.
Cateterisme cardíac dret Estudia pressions de l’aorta Estudia pressions del ventricle esquerre Cateterisme cardíac esquerra Aortograma Ventriculograma Coronariografia Angioplàstia Introducció a les artèries coronàries un catèter amb baló.
6 Resum apunts IPA 14/15 2015 Intervenció infermera post cateterisme cardíac - Aplicar pressió al lloc d’inserció - Embenat compressiu (mai envoltar) - Temps hemostàsia: o 1-2 hores (cateterisme) o 2-4 hores (angioplàstia) Complicacions: - Arítmia cardíaca - Dissecació de l’aorta - Tamponament cardíac - Parada cardiorespiratòria - Síndrome compartimental Signes d’alarma post-cateterisme - Dolor/pressió toràcica - Hipotensió - Inquietud o confusió - - Polsos dèbils Canvis ECG Síncope Augmenta FR Taquipnea Revisió zona de punció i canvi apòsit Si sagna, apòsit compressiu una altra vegada Si no sagna, apòsit oclusiu Hiper o hipotensió arterial Vessament pericàrdic Taponament cardíac Sagnat/hematoma punt de punció Insuficiència renal aguda - Pell freda Disminució diüresi Palpitacions Nàusees i vòmits Insuficiència cardíaca Clínica Dreta (Augment líquids) Augment PVC Ingurgitació jugular Edemes Hepatomegàlia Diagnòstic - Anamnesi completa - Auscultació cardíaca - Electrocardiograma - Cateterisme cardíac Esquerra (Disminució respiratòria) Dispnea Ortopnea Cianosi Dispnea nocturna - Exploració física Raig X, silueta cardíaca Ecocardiograma Tractament - ECG - Dieta hiposòdica - Analítica - Via i sèrums - Cirurgia - Gasometria - Repòs - Control CV Tractament farmacològic - Disminuir pre-càrrega: diürètics i - Millorar contractilitat cardíaca: agents vasodilatadors inotrops - Disminuir post-càrrega: vasodilatadors - Disminuir FC i TA i demanda oxigen: betabloquejants 7 Resum apunts IPA 14/15 - Antagonistes del calci 2015 - IECA Cardiopatia isquèmica Hipòxia  Isquèmia  Necrosi El cor no pot donar resposta a la demanda d’oxigen.
Manifestació clínica Angina de pit.
Dolor retro esternal constructiu i compressiu a tot el tòrax i irradiació braços i/o esquena.
Tractament - Tractament farmacològic vas protector (antiagregants plaquetaris, IECA) - Tractament farmacològic antianginós (antagonistes del calci, betabloquejants) Consideracions sobre nitrats - Evitar decúbit supí.
- Triturar comprimit o foradar-lo i situar-lo SL.
- Quan cedeix dolor, rebutjar la resta.
- Si no millora, pot prendre comprimit cada 5 min. Màxim de 3 en 15 min.
- Cefalea que dura entre 5 y 20 min.
- Risc hipotensió - Prendre amb estomac buit, sense mastegar amb aigua - Parxes nitroglicerina: o Aplicar a la mateixa hora o Evitar pell irritada o Zona sense pel o Rotar zones d’aplicacions o Respectar dosi Infart agut de miocardi - Dolor retro esternal, > 30 min.
- Apareix en repòs y no desapareix.
Diagnòstic ECG: informa de la localització.
Si isquèmia: - Isquèmia subepicàrdica: Ones T negatives a la zona afectada - Isquèmia subendocàrdica: Ones T positives i picudes Si lesió: dany sever però sense necrosi: - Lesió subepicàrdica: descens segment ST a les derivacions de la zona afectada - Lesió subendocàrdica: ascens segment ST a les derivacions de la zona afectada Isquèmia Lesió Necrosi Ona T invertida Augment segment ST Ona Q més ample i llarg En el moment de l’infart, l’ona T surt invertida a causa de la polarització i despolarització.
Les derivacions indiquen la zona del cor afectada.
- V1, V2, V3  anteroseptal - I, aVL  lateral alt - V3, V4  anterior - II, III, aVF  inferior - V5, V6  lateral 8 Resum apunts IPA 14/15 2015 Enzims cardíacs: - CK: Creatinquinasa: valor màxim 24h. Normals als 3-4 dies.
- CK-MB: augmenta progressivament a les 4-8h del començament de l’IAM.
- LDH: Làctic deshidrogenasa.
- Troponina: augment de la troponina indica infart.
Tractament farmacològic - Analgèsic: Clorur Mòrfic EV o SC - Nitrats: per baix consum d’oxigen - Betabloquejants: arítmies - Antiemètics: vòmits - Contraindicats antiinflamatoris - Dipirona 2gr EV - Atropina: si Bradicàrdia - Inhibidors receptors ADP: Prasugrel - Antiagregants: AAS. Ticagretor.
- Tractament trombolític/fibrinolític - Clopidogrel.
- Angioplàstia primària: repermeabilització mecànica (stent) - Angioplàstia de rescat: repermeabilització mecànica si fibrinolític no efectiu.
- Administrar fibrinolític, passats 90’ persisteix dolor i ECG amb segment ST aixecat.
- Angioplàstia primària no possible en menys de 2h.
Tractament de cures d’infermeria en l’administració del tractament antitrombolític i antiagregant - Dues vies perifèriques - Evitar injeccions IM - Evitar ús continu del manegot TA - Vigilar arítmies - Vigilar aparició sagnat - Revisar hemorràgies - Controls analítics coagulació - Nitrats i nitrits, relaxen fibres musculars: efecte vasodilatador coronari, disminució consum oxigen.
- Nitrats inicialment SL, quan dolor present.
- Valorar betabloquejants EV, disminució consum oxigen. Sempre en àmbit hospitalari.
Hipertensió arterial Elevació crònica de la pressió arterial sistòlica i diastòlica. 140/90 mmHg.
Crisi hipertensiva: 210/120 mmHg Manifestacions clíniques - Asimptomàtica durant molts anys.
- Lesió vascular secundària: SNC, cor o ronyons.
- Cefalea Mareig Acúfens - Dispnea Fatiga muscular Epistaxis Pla de cures - Canalització catèter venós perifèric o arterial - Monitorització constants vitals 9 - - Palpitacions Analítica i gasometria Oxigeno teràpia si cal Resum apunts IPA 14/15 2015 Problemes múscul esquelètic Fractures Classificació segons la localització Epifisiàries: - Si afecten a la superfície articular  articulars - No afecten a la superfície articular  extra articulars - Involucra el cartílag de creixement d’un nen  epifisiòlisi Diafisiàries: - Terç superior, mig o inferior Metafisiàries: - Metàfisis superior o inferior Classificació segons estat de la pell Fractura tancada: pell intacta o ferida que no te relació amb la fractura.
Fractura oberta: ferida cutània en continuïtat amb la fractura.
Classificació segons el traç de fractura Fractures de traç capil·lar o fissures Fractures en tija verda (en nens) Fractura de colles (el pes sobre mans) Fractures simples Fractures comminutes fragmentàries) (multi Classificació segons desplaçament dels fragments - No desplaçades - Desplaçades: - Angulades - Acabalades Classificació segons mecanisme - Fractures per compressió o aixafament Fractures per arrencament - - Impactades Classificació segons estabilitat Fractures estables: no desplaçades o desplaçades  reducció no quirúrgica  ben alineades.
Fractures inestables: desplaçades  reducció no quirúrgica  es tornen a desplaçar Procés de reparació Insuficiència mecànica estructural 1) 2) 3) 4) Interrupció sanguínia Procés tissular regeneratiu Fase inflamació: hematomes, plaquetes, neutròfils, hemorràgia...
Fase call tou: desapareix dolor i inflamació. Unió cartilaginós dels fragments Fase call dur: mineralització del cartílag.
Fase remodelació òssia: conversió òssia de l’ós primari indiferenciat.
Immobilització 1. Mètodes d’immobilització no rígids - Benes - Esparadrap - 10 Cabestrell: elevar extremitat.
Resum apunts IPA 14/15 2015 2. Tracció cutània Cures d’infermeria: - Assegurar confort i analgèsia de l’usuari - Vigilància integritat cutània - No canviar cintes adhesives de la pell si no es estrictament necessari - Manipulacions entre dos persones, mantenint sempre la tracció del membre - Assegurar correcta alineació del membre, evitar rotacions 3. Tracció trans esquelètica Pes aplicat  10% del pes de la persona. MAI SUPERAR ELS 8 KG.
Cures d’infermeria: - Assegurar confort i analgèsia de l’usuari - Vigilància integritat cutània i zona inserció de les agulles Kisrchner o Steinman - Cura diària dels punts d’inserció de la pell - Assegurar correcta alineació - Control neurovascular, sensibilitat, temperatura i edemes 4. Tracció cervical Collaret cervical Luxació columna cervical 5. Fèrules digitals - Fèrula de Stack: plàstic rígid - Tracció trans cervical Fèrula de Zimmer: d’alumini mal·leable 6. Fèrules de guix 15-20 capes de guix. Indicada en lesions menors, fractura amb edema.
7. Guix tancat Varietats de guix Polímers de resina: Resistents i lleugers, radiotransparent, més difícils de modelar, inflexibles, alt cos econòmic.
Pla de cures de l’usuari enguixat. Reducció del risc de complicacions.
Buscar les 5 “P”: Pain (Dolor intens), Paràlisi, Pal·lidesa, Parestèsies, Pershing Cold (Dits congelats) ACTUACIÓ IMMEDIATA: ELEVAR EXTREMITAT, RETIRAR FÈRULA O GUIX, EXPOSAR PELL I VALORAR SI S’HA RESTABLERT LA CIRCULACIÓ 8. Fixació interna. Osteosíntesi CP: XOC HIPOVOLÈMIC Descartar signes de xoc: taquicàrdia, taquipnea, hipotensió arterial, signes d’hipoperfusió perifèrica i orgànica.
Control estricte de constants: permetrà la detecció precoç de signes indicatius de xoc.
si apareixen signes de xoc:  Trendelemburg + via de calibre gruixut + administrar oxigen + sonda vesical + catèter PVC.
Control de ferides i drenatges: descartar hemorràgia 11 Resum apunts IPA 14/15 2015 TRACTAMENT DEL DOLOR  Analgèsics / Analgèsics Opiacis Analgèsic: Paracetamol, Metamizol/Dipirona Antiinflamatoris-Analgèsics: AAS AINE: Diclofenac, Dexketeprofè, Ketorolac Analgèsic opioide: Tramadol Opiaci: Morfina i Codeïna Opiaci sintètic: Petidina/Meperidina, Metadona 9. Fixació externa. Osteotaxi Fixació a distància del focus.
Indicació: fractura de pelvis inestable, fractures obertes, comminutes.
Les cures del fixador extern està totalment contraindicat amb iode, ja que pot oxidar el ferro y infectar la ferida.
Complicació: INFECCIÓ DELS PINS Complicacions de les fractures Complicacions per decúbit perllongat Complicacions per lesions tissulars Síndrome compartimental Per alt volum compartimental o baix volum compartimental Clínica del pacient (6P) Parestèsia, Pain (Dolor intens), Pressió, Pal·lidesa, Paràlisis, Pulselessness (Baix pols) Tractament del síndrome compartimental: - Retirada d’embenats i guixos - Es cas de fractura mal reduïda  segona reducció - Fasciotomia Complicacions de l’anestesia i la cirurgia Fractures a l’extremitat superior Fractures radi i cúbit En adults es tracta quirúrgicament. Quan es fractura un únic os, decidir el tractament, encara que generalment, es quirúrgic.
Fractures humerals distals Tractament ortopèdic  Guix braquial a 90º de flexió Tractament quirúrgic  Pròtesis de colze / Reconstrucció quirúrgica / Osteosíntesi Fractures cap humeral Fractures no desplaçades  tractament ortopèdic Fractures desplaçades  tractament quirúrgic Pròtesi d’espatlla Substitució de la superfície articular del cap humeral per una superfície semiesfèrica de metall unida a un vàstag que s’introdueix a la diàfisi humeral.
12 Resum apunts IPA 14/15 2015 Fractures diàfisi humeral Generalment quirúrgic: plaques i cargols, dispositius endomedul·lars...
Pla de cures d’infermeria en traumatologia i ortopèdia en extremitat superior Arribada a la unitat d’hospitalització Nivell de consciència de l’usuari, paràmetres respiratoris, circulatoris i temperatura.
Cures post operatòries Control hemodinàmica. Presa de constants: - Cada hora les primeres 4 hores - Cada 6-8 hores durant 48 hores o moment de l’alta.
Signes d’alarma Dolor intens que no remet amb analgèsia EV.
Impossibilitat de moure els dits de l’extremitat intervinguda Absència de pols distal Sagnat profús per la ferida quirúrgica Fractures de l’extremitat inferior Fractures a l’extrem proximal del fèmur - Osteosíntesi amb cargols canulats - Sistemes tipus clau - Artroplàstia total o parcial Fractures diàfisis femoral - Fixació externa - Fixació tancada: claus endomedul·lars Fractures ossos turmells - Osteosíntesi amb plaques i cargols - Fixació externa Artrosi extremitat inferior Extrem proximal del fèmur: coxartrosis - No quirúrgic: analgèsic i fisioteràpia - Quirúrgic: és el tractament definitiu - Pròtesis total de maluc: o Substitució de les superfícies articulars del fèmur o de la pelvis amb implants protètics de materials diversos.
Artrosis de genoll Conservador: analgèsics i inflamatoris. Fisioteràpia.
Quirúrgic: artroplàstia tricompartimental (fèmur, tíbia i ròtula) Artroplàstia maluc- Artroplàstia genoll Alerta amb les flexions, possible dislocació de la artroplàstia.
13 Resum apunts IPA 14/15 2015 Patologia raquídia Patologia cervical degenerativa Clínica: - Dolor amb irradiació radicular o sense - Rigidesa - Contractura muscular - Cefalea - Dolors referits a espatlles o escàpules Patologia columna dorsal i lumbar no traumàtica Espondilolistesi: desplaçament d’una vertebra sobre un altre, ja sigui parcial o total.
- Anterolistesi: desplaçament cap en davant - Retrolistesi: desplaçament cap a darrera Clínica: generalment asimptomàtiques.
Diagnòstic: clínica, radiologia i TAC.
Tractament quirúrgic: - Tornar a recuperar la continuïtat de les vèrtebres.
- Hèrnia discal Clínica simptomàtica: - Dolor, amb o sense irradiació a EEII - Parestèsies - Dèficit motor - Alteració d’esfínters Tractament: controvertit Estenosi del canal lumbar: - Conflicte d’espai entre el continent i el contingut, degut a una disminució de l’estoig raquidi.
Tractament quirúrgic consisteix en col·locar un injert ossi entre dues o més vèrtebres.
- Autòleg: del propi pacient - Homòleg: d’un altre ésser humà Pla de cures d’infermeria a l’usuari sotmès a cirurgia raquídia Postoperatori Aconsellable: posició fetal, i decúbit supí amb flexió de genolls.
Degut a la postura de la intervenció quirúrgica (decúbit pro) i del procediment sobre la columna lumbar, hi ha més possibilitats de fer un “ileo paralític”.
Cures ferida quirúrgica: - Cura estèril i canvi apòsit a les 48 hores.
- Retirar Redó a les 48 hores si no hi ha cap contraindicació.
14 Resum apunts IPA 14/15 2015 Diabetis mellitus Signes i símptomes - Poliúria  excés de micció Polifàgia  molta gana Polidípsia  set Astènia Infeccions repetitives - Glucosúria  glucosa en orina Hiperglucèmia  >126 mg/dl Disminució de pes Visió borrosa Criteris diagnòstics de diabetis mellitus (examen) Signes i símptomes de DM + glicèmia casual ≥ 200 mg/dl Glicèmia en dejú ≥ 126 mg/dl Glicèmia a les 2 hores d’una SOG ≥ 200 mg/dl S’haurà de confirmar en un dia posterior Diabetis tipus 1 o DMID (Diabetis Mellitus Insulinodependent) [10%] No fabriquen gens d’insulina, necessiten tractament substitutori tota la vida.
Tendència a la cetoacidosi.
Diabetis tipus 2 o DMNID (Diabetis Mellitus No Insulinodependent) [85%] - Produeix certa quantitat d’insulina.
- No sempre es necessària la insulina.
- No hi ha tendència a la cetoacidosi.
- Base genètica més potent.
Tractament: - Dieta, exercici físic, hipoglucemiants i/o insulina Diabetis gestacional No està causada per la carència d’insulina, si no pels bloquejadors d’altres hormones sobre la insulina. Algunes d’aquestes hormones són: Estrògen, Cortisol, Lactogen Placentari.
Acostuma a produir-se a partir de la setmana 24 d’embaràs.
Riscos del nadó: - Macrosomia - Hipoglucèmia Tolerància anormal de glucosa Xifres de glucèmia superior a les normals, però no arriba als criteris diagnòstics de diabètic.
Glicèmies bassals superiors a 110 mg/dl però no arriben a 126 mg/dl.
Tolerància Anormal de Glucosa  110 – 126 mg/dl Es recomana fer una corba de glicèmia i un seguiment posterior.
Diabetis secundaries - 15 Mal funcionament de les cèl·lules beta Desnutrició - Defectes genètics Patologies associades Resum apunts IPA 14/15 2015 Mètode de control de diabetis mellitus Glucosúria Quantitat de glucosa en sang >180 mg/dl.
La glucosa s’elimina per orina.
Cetonúria Presència de cossos cetònics en orina.
Glicèmia bassal Punció EV en dejú.
Glicèmia capil·lar Determinació de glucèmia mitjançant una punció al dit Sensor continu de glicèmia Capta senyals cada 10 segons. No elimina la necessitat de glicèmies capil·lars.
Test de tolerància oral de glucosa.
75g/100g glucosa + 300 ml d’aigua.
Una glicèmia bassal i una altra 2h desprès de la SOG.
En embarassades es fan 1, 2 i 3 hores desprès de la SOG Perfil glicèmic Glicèmia bassal Glicèmia 1h abans d’àpat Glicèmia 2h desprès àpats.
Hemoglobina glicosilada Mostra nivell mitja de glicèmia en les darreres 6-8 h.
Tractament Exercici físic - Mantenir pes adequat - Augmentar consum de glucosa per part del múscul - Millorar la sensibilitat a la insulina Autocontrol - Augmentar la participació - Retardar complicacions cròniques - Aconseguir la normoglicèmia - Disminució complicacions agudes Millorar qualitat de vida Augmentar autonomia Tractament de la diabetis Sulfonilurees i glinides  Augmenta alliberament d’insulina Biguanides  Disminueix absorció de glucosa al budell prim Disminueix la producció hepàtica de glucosa Inhibidors de la alfa-glucosidasa  retarda l’absorció dels HC Glitazones  Augmenten la captació de glucosa Complicacions agudes Hipoglucèmies  Descens de la glucèmia per sota de xifres normals.
Causes més freqüents: - Saltar-se un àpat - Posar-se més insulina del compte - Fer més exercici - Prendre alcohol - 16 Resum apunts IPA 14/15 2015 Tractament Si la persona està conscient: - Administració de sucres senzills (absorció ràpida) - Control de glicèmia - Posteriorment, administració de HC d’absorció lenta Si la persona està inconscient: - Administració de glucagó En cas d’hipoglicèmia amb pèrdua de consciència mai s’ha de: - Injectar insulina - Intentar donar res per la boca Davant de qualsevol alteració que es presenti de forma brusca cal actuar com si fos una hipoglicèmia.
Fenomen de l’alba Efecte Somogy (efecte rebot) Elevació dels nivells de glicèmia a la Una hiperglucèmia causada per una matinada hipoglicèmia no detectada.
Cetoacidosi diabètica Etiopatogenia: dèficit d’insulina Signes i símptomes: Hiperglucèmia Poliúria, polifàgia, polidípsia, astènia.
Cetonèmia Anorèxia, nàusees, vòmits, alè cetònic, deshidratació, acidosi metabòlica, insuficiència renal, shock hipovolèmic.
Tractament: - Administració d’insulina - Monitorització de la glicèmia - Hidratació EV - Controls en sang arterial per - Sodi i Potassi valorar l’acidosi Coma hiperosmolar no cetòsic Severa hiperglucèmia però sense cetosi Glucosúria, diüresi osmòtica  deshidratació Disfunció del SNC Causes: Persones grans, habitualment diabètics tipus 2.
Manca de set.
Tractament - Reposició de líquids i electròlits (sobre tot potassi) - Monitorització de glucosa, administració d’insulina.
Diabetis complicacions cròniques CAD (Diabetis 1) Glicèmia +++ (500-600 mg/dl) Deshidratació Cetoacidosi + 17 CHNC (Diabetis 2) Glicèmia +++++ (700/800 mg/dl) Augment diüresi No cetoacidosi Resum apunts IPA 14/15 - - Microangiopatia: o Als ulls: retinopatia diabètica (primera causa de ceguesa) o Als ronyons: nefropatia diabètica o Als nervis perifèrics i vegetatius: neuropatia diabètica Macroangiopatia: arteriopatia perifèrica: extremitats inferiors IAM: al cor AVC: al cervell Neuropatia Peu diabètic: o Els tres elements que contribueixen a la presència del peu diabètic són:  Neuropatia:  Motora  Sensitiva  Malaltia vascular perifèrica  Processos infecciosos Prevenció de lesions als peus Higiene diària adequada: - Aigua tèbia - Eixugar-se bé 18 2015 - Poca estona Posar-se crema hidratant si cal Resum apunts IPA 14/15 2015 L’aparell digestiu Signes i símptomes més importants - Disfàgia (dificultat al empassar) Pirosi (cremor retro esternal) Dispèpsia (mala digestió) - Odinofàgia (dolor al empassar) Anorèxia Vòmits i nàusees Alteració de la integritat de la mucosa oral - Estomatitis: inflamació mucosa oral Estomatitis aftosa: punts blancs virals a la boca Quilitis: estomatitis comissural Periodontitis: 1ª causa de pèrdua de dents a partir dels 40 anys Gingivitis: inflamació de les genives Càries: 1ª causa de pèrdua de dents abans dels 40 anys Cures d’infermeria en les alteracions esofàgiques i gàstriques Esofagitis: reflux gastro-esofàgic Clínica: - Pirosi - Regurgitació Complicacions; - Estenosi esofàgica Diagnòstic: - Clínica - - Determinar pH esofàgic - Disfàgia Hemorràgia - Endoscòpia - Odinofàgia - Pneumònia - TECG - Tractament: Dietètic: - Augmentar la pressió de l’esfínter esofàgic interior.
- Prevenir la irritació de la mucosa esofàgica.
- Facilitar el buidament de l’estómac.
- Evitar la pressió intra-abdominal Farmacològic: - Antiàcids - Bloquejadors dels receptors H2 histamina - Inhibidors de la bomba de protons - Fàrmacs procinètics - Fàrmacs protectors de la mucosa esofàgica Gastritis Clínica - Nàusees/HDA - 19 Vòmits - Anorèxia - Dolor epigàstric - Astènia ECG Resum apunts IPA 14/15 2015 Gastritis aguda Inflamació lleu: - Alimentari - Medicamentós - Infecciós Inflamació greu: - Gastritis aguda hemorràgica Gastritis crònica Tractament - Antiàcids - Omeprazol - Antibiòtic  bacteriana - Bloquejadors receptors H2 Dieta absoluta Dieta tova Ulcus gastroduodenal L’HP està directament relacionat amb l’etiopatogenia de la úlcera de la gastritis crònica.
MÈTODES INVASIUS METODES NO INVASIUS - Cultiu - Test de l’alè - Histologia - Serologia - Test de Ureasa Clínica: - Dolor epigàstric. Pirosi - Dispèpsia, pèrdua de pes, anèmia - Gàstrica: ingesta  dolor Duodenal: ingesta  alleuja dolor Diagnòstic - Endoscòpia - Analítica - TECG - Sang a la femta La simptomatologia pot aparèixer de forma brusca, persistir un cert temps i desaparèixer.
Curació: manca de la detecció de l’HP 4 setmanes desprès de finalitzar el tractament.
Tractament Farmacològic: - Antiàcids, Omeprazol, Rinitidina, Sucralfat - Teràpia anti HP: IBP + Amoxicil·lina + Claritromicina (Metamizol) 10 dies Dietètic: Eliminar aliments que: - Incrementen la secreció gàstrica d’àcid - Empitjoren els símptomes - Lesionen la mucosa de l’esòfag, estómac o duodè 20 Resum apunts IPA 14/15 2015 Patologia biliar Litiasi biliar Clínica Dolor abdominal irradiat a l’esquena al mig de les espatlles, sobre tot al cantó dret.
- Icterícia - Hipocòlia - Colúria Simptomatologia apareix després de menjars grassos.
Complicacions - Colecistitis (vesícula biliar) Diagnòstic - Ecografia - CREP - Pancreatitis - Còlic biliar - Analítica: leucocitosi, hiperbilirrubinèmia Tractament dietètic La dieta contribueix el repòs de la vesícula, pot ajudar a prevenir signes de còlic biliar i dispèpsies. El tractament dietètic es basa en: - Alimentació variada, pobre en greixos - Eliminació d’aliments flatulents - Control d’ingesta energètica - Tècniques de cocció, pocs greixos - Distribució correcta dels àpats Apendicitis Clínica - Dolor abdominal - Dolor amb tos, profundes...
- Nàusees i vòmits - Restrenyiment respiracions - Febre axilo-rectal Blumerg + (Dolor descompressió) Signe de Rovsing Signe e PSOAS Tractament Quirúrgic: apendicectomia Cures d’infermeria Pre operatori estàndard. IMPORTANT  NO DONAR ANALGÈSIC Malalties inflamatòries intestinals Malaltia de Crohn Inflamació crònica d’una porció del tub digestiu des de la boca fins a l’anus.
Petites ulceracions que poden afectar a totes les capes de les parets intestinals, provocant edema i posteriorment, fibrosi.
La inflamació, ulceracions profundes, edema i fibrosi, son responsables de fístules i abscessos.
Clínica - Diarrea crònica sanguinolenta - Dolor abdominal 21 - Anorèxia/Pèrdua de pes Resum apunts IPA 14/15 2015 Tractament Simptomàtic: antiinflamatoris (aminosalicilats) i corticoides (brots) Recomanacions dietètiques CAL ELIMINAR LA FIBRA INSOLUBLE Complicacions - Obstrucció intestinal - Fístules - Dèficits nutricionals Colitis ulcerosa Afecta a la mucosa el còlon.
Clínica - Diarrea, ocasionalment amb sang - Manifestacions extracolòniques Complicacions - Hemorràgia - - Dolor abdominal Carcinoma de còlon Tractament - Antiinflamatoris - Corticoides - Immunoreguladors anticolinèrgics, antidiarreics Recomanacions dietètiques per Crohn i Colitis Ulcerosa - Menjar poc i sovint - Eliminar aliments que no es tolerin - Dieta variada Pancreatitis Fisiopatologia - Es produeixen microcirculació alteracions de la - Posteriorment SRIS Complicacions sistèmiques greus Etiologia Litiasi biliar: 45-55% Alcohol: 25-35% - Clínica Dolor abdominal Nàusees i vòmits Icterícia Diagnòstic - Analítica - Eco abdominal - RX abdomen TAC abdominal Tractament Tractament del dolor: analgèsia parenteral Tractament nàusees i vòmits Hidratació: sèrum teràpia 22 Idiopàtica: 10% Signe de cullen - CREP - ECG - TX tòrax Control estricte de constants Oxigen teràpia Si inestabilitat hemodinàmica  UCI Resum apunts IPA 14/15 2015 Icterícia Pigmentació groguenca de la pell i conjuntiva, per elevació de les xifres de la bilirubina en sang.
Normal: la bilirubina apareix de l’hemoglobina trencada. Inicialment no es conjugada, es a dir, no serà hidrosoluble, però una vegada passa pel fetge u la conjuga, aquesta bilirubina es secreta a les vies biliars i s’elimina per la femta.
Icterícia pre-hepàtica: no apareix colúria (orina marró) i no apareix acòlia (femta blanca), perquè la bilirubina no es conjugada y no pot passar a les vies biliars ni es poden eliminar per la orina.
Icterícia hepàtica: el fetge no pot conjugar la bilirubina i la persona te menys colúria.
Icterícia post-hepàtica: la bilirubina conjugada no pot arribar a les vies biliars, per tant s’elimina per orina i produeix colúria, produeix acòlia perquè no arriba a la femta, també produeix esteatorrea i pruïja.
Hepatitis Hepatitis A - Contagi fecal oral - No cronifica - Hi ha vacuna eficaç Hepatitis B - El virus es troba a la sang, semen, secrecions vaginals...
- Pot cronificar (5-10% dels casos) - Es pot transmetre per transfusions (avui dia impossible), relacions sexuals,...
- Hi ha vacuna eficaç Hepatitis C - Té més tendència de cronicitat. NO ES DISPOSA DE VACUNA.
- Es parla d’hepatitis crònica quan el virus segueix present sis mesos desprès.
- RISC IMPORTANT: evolució cap a cirrosi hepàtica  ric càncer hepàtic.
- El tractament de l’hepatitis B i C es basa en l’administració d’interferó alfa.
Hepatitis D - Necessita la membrana VHB. NO HI HA VACUNA Hepatitis E - Es de transmissió enteral. Es lleu i es cura espontàniament.
Cirrosi hepàtica Etiologia - Alcohol 50% dels casos Diagnòstic - Biòpsia hepàtica - Laparoscòpia amb biòpsia - Eco abdominal - Endoscòpia 23 - - Vírica Anèmia Leucopènia Augment enzims hepàtics - Biliar - Augment bilirubinèmia Hipoalbuminèmia Resum apunts IPA 14/15 2015 Clínica - Trastorns digestius - Contractura de depuytren - Aranyes vasculars - Alteracions endocrines - Telangièctasis - Tendència a trastorns hemorràgics - Eritema palmar - Per disminució de la immunitat i ingressos hospitalaris repetitius - Signes d’hipertensió portal - Encefalopatia hepàtica - Circulació colateral Tractament i cures d’infermeria Paracentesi abdominal evacuadora: punció abdominal amb tècnica estèril per a la extracció de líquid indicada en casos d’ascites per a la millora simptomatològica - Dieta rica en HC - Dieta hiposòdica i diürètics - Restricció de proteïnes - Disminució de substàncies tòxiques al budell - Administració de lactulosa i antibiòtics que disminueixen la flora bacteriana del colon - Prohibició del consum d’alcohol.
24 Resum apunts IPA 14/15 2015 Ferides cròniques Factors de risc primaris - Pressió: forces perpendiculars Cisallament: forces paral·leles a la sup.
Fricció: forces de contacte paral·leles - Humitat Fisiopatològics Relacionats amb el tractament Formació d’una Nafra per pressió FASE 1  Eritema FASE 2  Pèrdua parcial del gruix de la pell FASE 3  Pèrdua total del gruix de la pell FASE 4  Necrosi dels teixits Prevenció Valoració del risc Es recomana utilitzar l’escala de BRADEN.
Cures de la pell Cal aplicar àcids grassos hiperoxigenats a la pell sana sotmesa a pressió, ja que: - Hidraten la pell - Afavoreixen l’augment de la circulació capil·lar fent que millorin les condicions locals de la pell exposada a isquèmies perllongades - Son efectius en el tractament de les UPP de grau 1 Protecció local Les superfícies especials son materials complementaris que no substitueixen la resta de cures, com les mobilitzacions i canvis posturals.
Cures Cada vegada que canviem el apòsit, s’ha de fer una cura amb SF de irrigació.
Rehidratar la ferida per tal d’afavorir el mitjà humit que afavoreix el procés de curació.
Preservar la pell perilesional al netejar les restes d’adhesiu i l’excés d’humitat que pot afavorir la maceració.
Compte amb els massatges a les prominències òssies, poden ocasionar lesions capil·lars i la seva eficàcia serà nul·la.
25 Resum apunts IPA 14/15 2015 Intervenció i planificació de cures d’Infermeria en Cirurgia -itis -tomia -ectomia -rafia -ostomia -plàstia -escopia Inflamació Tall secció Tallar, extirpar Sutura Comunicació d’una cavitat amb un altre o l’exterior Reconstrucció Examen d’una víscera buida amb un instrument específic Procés quirúrgic Fase preoperatòria Comença quan es pren la decisió d’intervenir-se i acaba quan es trasllada al pacient a la taula quirúrgica.
Fase intraoperatòria Comença quan l’usuari es trasllada a la taula quirúrgica, finalitza quan es trasllada al pacient a la sala de reanimació.
Fase post-operatòria Va des de la fase d’admissió de l’usuari a la sala de reanimació fins el moment de l’alta.
Les intervencions infermeres es basen en l’avaluació de la resposta de l’usuari a la intervenció quirúrgica en l’avaluació emocional que manifesta.
Circuit quirúrgic Visita traumatòleg  visita anestesiòleg (Preoperatòria)  Visita infermera (Preoperatòria) Pla de cures d’infermeria: fase preoperatòria Valoració preoperatòria.
LES PRÒTESIS AUDITIVES NO ES PODEN RETIRAR FINS AL MOMENT JUST DE COMENÇAR LA CIRURGIA, JA QUE SINÓ, NO PODEM DEMANAR-LI COL·LABORACIÓ Documentació necessària  Consentiment informat Fase intraoperatòria Prevenció de decúbits, complicacions cardiovasculars, flebitis i tromboflebitis, problemes respiratoris, infeccions. Neteja del tub digestiu. Protocol de cada centre.
Fase postoperatòria Drenatge posturals Sala de reanimació Postoperatori immediat Tractament del dolor: Analgèsics: Paracetamol, Metamizol/Dipirona Opiaci: Morfina i Codeïna Antiinflamatoris-Analgèsics: AAS Opiaci sintètic: Petidina/Meperidina, AINE: Diclofenac, Dexketeprofè, Ketorolac Metadona Analgèsic opioide: Tramadol * no sobreestimar duració efecte analgèsic (4-6 hores) Alta servei de reanimació *EN CAS D’ANESTÈSIA REGIONAL, QUAN LES ZONES ANESTESIADES HAN RECUPERAT LA FUNCIÓ MOTORA I PARCIALMENT LA SENSITIVA QUAN ES CONFIRMA L’ABSÈNCIA DE SIGNES I SÍMPTOMES QUE INDIQUIN COMPLICACIONS POSTOPERATÒRIES 26 ...