Neuroanatomia Tema 5: TRONC DE L'ENCÈFAL (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Neuroanatomia
Año del apunte 2016
Páginas 6
Fecha de subida 26/04/2016
Descargas 3
Subido por

Descripción

Apunts del Tema 5: TRONC DE L'ENCÈFAL

Vista previa del texto

Clàudia Ribas TEMA 5: TRONC DE L'ENCÈFAL 1. Descripció morfològica i principals subdivisions Mesencèfal, prootuberància, bulb raquidi (medulla oblongata).
A la part dorsal de l'encèfal es troba el cerebel.
Entre la protuberància i el cerebel es troba el 4 a ventricle i a nivell del mesencèfal es troba l'aqüeducte de Silvio.
Al mesencèfal (midbrain), la part més anterior s'anomena peduncle cerebral (paquet gruixut d'axons que comuniquen el tronc de l'encèfal abel prosencèfal/cervell).
Per darrere, la part posterior es troba el tectum del mesencèfal format per: • tubercle quadrigèmin (colicle) superior • tubercle quadrigèmin (colicle) inferiors A nivell de la protuberància (o pont) trobem el peduncle cerebelós (superior, mitjà i inferior) que és un paquet d'axons que comuniquen el tronc de l'encèfal amb el cerebel.
A nivell del bulb (raquidi, no olfactori) trobem la oliva bulbar (a la part lateral) i a la part anterior trobem les piràmides (formades per axons).
2. Els nervis cranials • Són equivalents als nervis espinals.
Nervis espinals - Surten de la medul·la - comuniquen SNC amb tronc i extremitats nervis cranials -surten del tronc de l'encèfal - comuniquen SNC amb cap Clàudia Ribas Hi ha 12 parells de nervis cranials o parells cranials: • Sensorials • Motors • Mixtes (Alguns són únicament sensorials o motors i alguns altres són mixtes).
(Poden controlar funcions somàtiques i/o vegetatives).
El bulb olfactori surt del telencèfal (NO ES EL TRONC DE L'ENCÈFAL!) El nervi òptic surt/entra del diencèfal (quiasma òptic).
NERVIS SENSORIALS: • I: Olfactori • II: Òptic • VIII: vestibulococlear (audició i equilibri) NERVIS MOTORS: • III: Oculomotor (contracció pupila, moviment globus ocular).
• IV: Patètic o troclear (moviment globus ocular).
• VI: motorocular lateral (moviment globus ocular).
• XI: Espinal accessori (moviments de la llengua).
NERVIS MIXTES: • V: Trigemin: sensibilitat general cara (sensorial) i masticació (motor).
• VII: Facial: musculatura cara (motor) i gust part anterior llengua (sensorial).
• IX: Glosofaringi • X: Vague: cor, pulmons,aparell digestiu... (vegetatiu).
Quina és la part més caudal del tronc de l'encèfal? El bulb raquidi.
On està situat l'aqüeducte de Silvio? Al mesencèfal.
Des del 4a ventricle a on passa el líquid cefaloraquidi? A l'espai subaracnoidal.
Quin és el nervi que porta la informació somatosensorial de la cara al SNC? El Trigemin.
Clàudia Ribas 3. Substància grisa La substància grisa està a la part interna però no està compactada, està dispersada en diferents nuclis. La substància blanca envolta la substància negra.
3 tipus de nuclis → Nuclis dels parells cranials Equivalents a les banyes dorsals (sensorials), ventrals (motores) i laterals (vegetatives) de la medul·la.
• Nuclis sensorials dels parells cranials: regions del tronc de l'encèfal on finalitzen (on s'hi troben els botons terminals) les neurones sensorials dels parells cranials (el soma està fora del tronc de l'encèfal, en ganglis).
• Nuclis motors dels parells/nervis cranials: regions on es troben els somes de les neurones motores dels parells craneals.
Nuclis de la formació reticular La formació reticular és una regió extensa del tronc de l'encèfal que està formada per molts nuclis.
Rep aquest nom perquè en aquesta regió, les dendrites i els axons s'entrecreuen de manera que formen una xarxa. La FR rep informació de la major part de les vies sensorials. La FR envia informació cap a totes les regions del SNC.
Exemples de nuclis de la FR: • Locus coeruleus (NA).
• Nuclis del rafe (5-HT).
• Nuclis Ach del tronc de l'encèfal.
Funcions: • Formar el sistema reticular activador ascendent (SARA).
◦ Activació general del SNC.
◦ Manteniment del nivell de consciència.
◦ Control del cicle son-vígilia.
◦ Control dels estats d'atenció i alerta.
Clàudia Ribas • Regulació de reflexes musculars.
• Modulació de les sensacions de dolor (analgèsia).
• Control de funcions vitals.
Altres nuclis • Nuclis relacionats amb cotrol de moviments (voluntaris): ◦ Colicles superiors (reflexes visomotors) i colicles inferior (reflexes audiomotors).
◦ Nucli vermell (origen tracte rubroespinal).
◦ Substància negra (DA) (origen tracte/via negroestriada) → al tegmentum (part que està entre el tectum i els peduncles cerebrals. A vegades es defineix el tegmentum com la part anterior a l'aqüeducte de Silvio).
• Altres nuclis no motors: ◦ Substància grisa periaqüeductal (al voltant de l'aqüeducte de Silvio, disminueix el dolor, analgèsia).
◦ Àrea tegmental ventral (DA) (sistema reforç) (origen de tracte/via mesocorticolímbic).
Què són els nuclis sensorials dels parells cranials? Posa un exemple.
Són les neurones on el seu soma es troba fora del tronc de l'encèfal i els nuclis els formen axons (on finalitzen les neurones dels parells cranials). Un exemple seria el nucli sensitiu del trigemin.
Què són els nuclis motors dels parells cranials? Regions on es troben els somes de les neurones motores dels parells cranials. Un exemple és el nucli facial.
Quin és l'equivalent en la medul·la espinal als nuclis somàtics dels parells cranials? Les banyes ventrals de la medul·la.
Quina és la funció del sistema reticular activadr ascendent ( SARA ) ? Activació general del SNC ( tensió, vigília, etc).
Posa un exemple de nucli de la formació reticular.
Locus Coeruleus ( NA).
Indica algun nucli del tronc de l'encèfal relacionat amb el control del moviment, que no sigui un nucli de parell cranial.
Colicles superiors, nucli vermell i la substancia negra (DA).
4. Substància blanca Fascicles ascendents Què passa amb els fascicles ascendents de medul·la quan arriben al tronc? • Fascicle espinotalàmic → porta informació del tacte protopàtic, dolor i temperatura. Quan aquest fascicle arriba al tronc de l'encèfal, viatja fins al tàlem on no estableix sinapsis durant Clàudia Ribas el viatge.
• Fascicle de la columna dorsal → porta informació del tacte epicrític i propiocepció conscient de tronc i extremitats. Un cop arriba al bulb raquidi, aquest fascicle finalitza i estableix sinapsis sobre unes altres neurones que passen a l'altre costat del tronc de l'encèfal on el lemnisc medial (axons del segon fascicle de neurones) agafa el relleu que portarà informació cap al tàlem.
A nivell del tronc de l'encèfal, la informació somatosensorial entra a l'encèfal a través de les neurones (els seus axons) que formen el fascicle trigemino-talàmic (sensibilitat cara). Porten informació des del nucli trigemin fins el tàlem.
A nivell del tronc de l'encèfal també entra informació auditiva i gustativa a través de parells cranials i s'enviarà la informació cap al tàlem a través de diferents fascicles. L'olfacte va directament a l'escorça cerebral sense passar pel tàlem.
Fascicles descendents • Fascicle corticoespinal o piramidal creuat → controla els moviments voluntaris de tronc i extremitats. S'origina a l'escorça cerebral (a la motora) i els axons no passen pel tàlem i travessa tot el tronc de l'encèfal i a la part baixa del bulb raquidi aquests axons creuen la linia mitja (es fan contralateral, passen a l'altre costat) i baixen per l'altre costat del bulb i continuen baixant. Aquests axons finalitzen en les banyes ventrals de la medul·la. No hi ha cap sinapsis entre mig. Passa per la part anterior del mesencèfal (peduncles cerebrals), travessa la protuberància i passa per les piràmides del bulb.
• Fascicle cortibulbar → control moviments voluntaris cara i cap. Finalitza a nivell del bulb.
Fa el mateix recorregut que l'anterior fascicle excepte que aquest acaba al bulb. Les neurones dels fascicle establiran sinapsis als nuclis motors dels parells cranials.
5. Aspectes funcionals 1) Via de pas d'informació sensorial i motora entre encèfal i medul·la.
2) Recull i envia a estructures més rostrals informació sensorial de cara i cap (somatosensorial, auditiva, gustativa).
3) Rep de l'encèfal i distribueix cap a la perifèria informació motora de cara i cap.
4) Controla respostes vegetatives (els nuclis del nervi vague es troben al bulb raquidi.
5) Organitza respostes reflexes de cara i cap.
6) Controla activació cerebral.
De 1 a 5, són funcions que comparteix amb la medul·la espinal. La 6, en canvi, no la comparteix.
Quin tipus d'informació sensorial porta el lemnisc medial? Informació del tacte epicrític i Clàudia Ribas propiocepció conscient de tronc i extremitats.
On finalitza el fascicle espinotalàmic? Al tàlem.
On creus que estableixen sinapsis les neurones que formen el fascicle corticoespinal creuat? A les banyes ventrals de la medul·la espinal.
Per on entra la informació auditiva al SNC? Al tronc de l'encèfal.
On creus que estableixen sinapsis les neurones del fascicle corticobulbar? Als nuclis motors dels parells cranials.
Per què la lesió del bulb raquidi acostuma a produir la mort immediata? Perquè en el bulb estànels nuclis on es situen les neurones motores del nervi vague.
...