Tema 2. Plenària sobre la lectura (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Humanidades - 4º curso
Asignatura Geografia d'Europa
Año del apunte 2016
Páginas 3
Fecha de subida 02/04/2016
Descargas 26
Subido por

Vista previa del texto

Ostergren, Robert C. and Rice, John G. 2004 The Europeans. A Geography of People, Culture , and the Environment. Chap. 1 Introduction: Europe as a Culture Realm New York. The Guilford Press pp. 1-32 Idea de "Geographical Realm": buscar una bona definició. Regne, però en sentit d'estar de confluencia. Què vol dir amb aixó? Regne: 1 Cadascun dels tres grans grups en què tradicionalment hom considera dividits els ens naturals ( regne animal, regne vegetal i regne mineral) per tal de facilitar-ne l'estudi.
 Facilitar l’estudi = Europa és una regió denotada per motius culturals? També podria ser sinònim de regió (geogràfica).
Reflexiona sobre els considerats finals d’Europa: Siberia, Turkmenistan Oest, Perifèria Sud-Est, Magreb En realitat, per quins criteris decideix quines zones són considerades perifèriques i quines no? Per aquesta mateixa regla de tres, encara que no siguin geogràficament tan properes i tenint en compte que Europa és un concepte més construït culturalment que res, no es podria considerar que alguns territoris d’Amèrica també són zones perifèriques? Com el Magreb, alguns territoris van ser poblats per europeus i culturalment guarden grans similituds, l’empremta encara és gran, etc.
Europa com espai cultural, territori cultural. Si és així, no només és Europa sinó que va més enllà.
Divisió de les diferents regions: reflexió. És una visió externa, estereotipada? Analitzar.
- Institucionals/administratives: creades per autoritats i organitzacions. Més “típiques”.
Podria ser Espanya amb les seves comunitats autònomes, el país de França, Regne Unit, etc.
Hi ha diferents institucions, com les eclesiàstiques: parròquies, diòcesis, etc., com també organitzacions privades: financeres, companyies de subministraments, etc. El més característic és que estan delimitades de forma jeràrquica i exacta.
- Naively percieved o percebudes: és com si fossin regions subjectives. És el tipus de regió més conflictiva. Sembla que l’autor la menyspreï bastant. En principi són aquelles que no són 1 reconegudes per autoritats, que sorgeixen per reconeixement popular i no són oficials. Potser la nostra, l’Europa celta, seria percebuda (o denotada). De totes maneres, és difícil posar una regió d’exemple, ja que hi sol haver algun reconeixement encara que sigui mínim o acadèmic, de manera que ja seria una regió denotada. Quan l’autor en parla, sembla que les regions percebudes puguin ser creades així com així. Sembla que tregui importància o legitimitat als països o nacions que lluiten o han lluitat per la seva independència. El problema és que dependrà de les percepcions de cadascú. Poden ser percebudes des de dins o des de fora. El Magreb no existeix com a entitat. És “d’on ens sentim que som?”.
Comarques a Catalunya: hi ha no-comarques que se senten com a tal i finalment han aconseguit el reconeixement polític. Les províncies (1830) copia el model de distribució territorial dels francesos després de la Revolució Francesa (sistema dels departaments), que alhora s’inspira en el sistema eclesiàstic. És, però, l’aplicació de l’element racional al màxim.
Tots els ciutadans són iguals davant l’estat i tenen uns deures i unes obligacions però també han de rebre una sèrie de serveix i beneficis. Departaments molts petits, de forma que una persona, amb una jornada de camí, pugui anar fins a la capital del departament i tornar (d’acord als mitjans de transport de 1800 aprox.).
- Denotades: acadèmics, fets per classificar. L’Europa com a regne cultural seria això, tot i que també ha passat pels altres tipus de regions o en té trets. Podria aplicar-se això a totes les regions que coneixem? És realment útil o fidel aquesta divisió, per tant? Europa com espai cultural Considerat “continent”, Europa, des de Grècia. Ja apareix el concepte d’alteritat. El cristianisme fa el mateix, però des del dogma cristià.
“In discovering the world... Europe discovered herself”. El moment clau en la construcció de la idea d’Europa és el segle XV-XVI. És la invasió de Bizanci i l’expansió dels otomans per l’est.
Europa pot ser les tres coses. Amb algunes regions podria passar el mateix.
Europa institucional: abans de la UE ja hi havia altres intents d’unificar “oficialment”.
Europa com regió “classificatòria”: àrees d’influència majoritàries en altres llocs del món.
2 La personalitat d’Europa - Nucli (inner zone) o Europa Occidental o Regne Unit i Irlanda o Europa Central Occidental - Semi-perifèria (outter zone) o Europa Central oriental o Europa Nòrdica i Bàltica o Mediterrani Occidental o Europa de l’Est o Balcans - Perifèria o Siberia o Turkestan occidental o La perifèria del sur o El Maghreb 3 ...