Historia Politico Social Contemporania II (2014)

Apunte Catalán
Universidad Blanquerna (URL)
Grado Periodismo - 2º curso
Asignatura Història Político Social Contemporània II
Año del apunte 2014
Páginas 57
Fecha de subida 12/06/2014
Descargas 17
Subido por

Descripción

Apuntes del bloque general de Historia Político Social Contemporanea II - España y Catalunya 1975-2013

Vista previa del texto

HISTÒRIA POLÍTICO SOCIAL CONTEMPORÀNIA ESPANYA I CATALUNYA 1975-2013 0 TEMA 1 - ANTEDECEDENTS HISTÒRICS: SEGONA REPÚBLICA. GUERRA CIVIL. EXILI.
FRANQUISME 1975: mor Franco Espanya té uns quants fantasmes - corresponsal britànic fa article El relat històric: la teoria de les dues espanyes (negra / roja) - Generació del 98 i Antonio Machado - apareix després de perdre les darreres colònies • • • Enfrontament ideològic (confrontanció política) o Des del segle XIX Espanya es divideix en dos bàndols" conservadors / tradicionals/ monàrquics / unitaris / catòlics / militaristes" vs. "progressistes / republicans / federals - nacionalistes - perifèrics / ateus / antimilitaristes" Enfrontament social (burguesia vs Proletariat vs. Espanya plural) Espanya és un dels Estats més desiguals entre el segle XIX i XX. Genera diferències molt grans, no hi ha interlocució, estan prohibits, no hi ha possibilitat de negociació, de poder gestionar interessos comuns o parlar, i per tant, bona part dels conflictes es resolun a la via directa: vagues, attemptats, guardia civil - una confrontació ideològica que cad avegada que es pinta més de vermell és més perillosa. 1917-1920: 500 persones mortes.
S'enfrona una idea de nacio´molt poc integradora (castellanista) que tracta d'imitar a França. Obliguen a parlar el castellà a l'escola. Volen convertir l'Estat en una nació.. Això fracassa perquè la escola pública no existeix, hi ha nivells d'alfabetnisme i al servei militar només el fan els pobres. No és una integració social. Fa que la convivpència entre les classes socials. A França t'envien a un exèrcit que stàs a l'altra punta de França en una època que ningú psurt del poble, i has de parlar francès.
La història d'Espanya condicionada per una operació matemàtica = la divisió - molt dura Hi havia un nacionalisme molt dur Espanyol entre vascos i catalans i això provoca també un nacionalisme per part d'aquests dos territoris Aquest any és el 100 aniversari de la primera guerra mundial Novela: Joan Daniel "la guerra dels cornuts" - espias francesos que reluten voluntaris catalans que quan guanyin els aliats seran independets Espanya té 3 assignatures suspeses: -la qüestió política -la qüestió social -la qüestio nacional - la impossibilitat de generar un marc/espai en el qual les iverses nacionaitats o llibertat nacional es pugui sentir còmode.
1 EL color taronja es refereix a Estats autoritaris - autoritarismes - règims en els quals no hi ha estat de dret, separació clara del poder El color blau: les dictadures Color verd: períodes que amb centra generositat, algo democràtics Color vermell: les guerres Color violeta: la república Consideren que Espanya no està preparada per la democràcia - quan hi ha llibertat acaba amb conflicte, guerra civil Això condiciona, és una hipoteca que tenen les persones que viuen o pateixen el que després serà el règim de transició.
Mirar la sèrie "La Transición" - explica la mentalitat col·lectiva que condiciona moltíssim La II República - el gran antecedent abans d'entrar La proclamació catalana: Companys i Macià.
Es tracta de resoldre aquestes 3 qüestions dabans en un país profundament diviidt oer tot. Companys proclama la República espanyola i Macià proclama la república catalana. Això genera una criosi profunda dins de l'Estat espanyol.Per aquella Espana conservadora i catòlica veuen que la pròpia República (proclamada per separatistes) neix ab un aire dd'amenaçá, de destruir Epnaya. La República experimenta el gfet que quan comencen a governar les esquerres es tracta de er un programa per resoldre les 3 quetions.
Fases: l'anomenat "bienni progressista": 1931-1933 (Republicans + socialistes) Quan comencen a governar els esquerres es tracta de fer aquest programa que tracta de reosldre aquestes 3 qüestions • • Estat unitari vs. Autonomia catalana; La qüestió religiosa (Espanya és un país que la religió resulta una qüestió molt simbòlica fins que als anys 60 estava mot vinculada amb els sectors més reaccionaris. Sempre havia tingut una influència moot gran amb el que seria la vida pulídica/política, er tant, qualsevol reforma de l'estat, genera aquesta por dels ateus que volen descristianitzar espanya) ; la traumàtica separació església-estat (el monopòli educatiu i Azaña: "Espanya ha dejado de ser católica) 2 • • • • • La qüestió militar, monàrquics armats contra la "República roja"; La qüestió social (mes llibertat, dones que votin, cosa possible apartir del 32 una política que redistribueixi més salaris, més terra per a qui no en té ,autonomia per Catalunya i País Vasc) ; l'empresariat, la burguesia, la UGT, la CNT o L'impossible acord;  manca de "reconeixament" mutu  L'esterilitat del pacte i la "necessitat de l'acció directa La qüestió cultural; Marcel·lí Domingo, l'analfabetisme, els mestres de la república i només 1,000 de les 7.000 escoles projectades - La CNT ha de muntar una vaga duríssima perquè els empresris complissin amb la llei (vacances pagades), a vegades malgrat prohibir el treball infantil, la CNT també actuava. La relació entre treballadors i burgesia estava molt mediatitzada per la violència, pocs anys enrere tenien forts enfrontaments i per tant no hi havia reconeixement mutu i després tot i tenir un govern d'esquerres els burgesos no complien els pactes.
La taxa d'alfabtetització espanyola era una de les més baixes de l'Europa occidental. Això no s'havia solucionat perquè l'escola pública era gairebé inexistent i perquè en un país molt desigual hi havia por per part dels sectors dominants sobretot pel sud d'Espaanya a que un avenç educatiu comportés el seu qüestionament com a classe socil i es revoltessin. La República volia acabar amb l'nalfabetisme i volia contruir 7000 esocles (Marcel·lí Domingo) però només en van aconseguir fer 1000. El col·lectiu més assassinat va ser els dels mestres.
La reforma agrària: lartifundis, petits propietaris i col·lectivistes (volia que els campesins tinguessin - en una època en que la majoria de la població activa espanyola era pagesa suposava una ruptura dels equilibris socials de les comunitats de referència. Era una qüestió simbòlica, d'exercir el poder. La reforma agràrtia feia que els grans propietaris de les terres deixessin les terres a camperols per així fer també de petits propietaris.
L'Estatut De Catalunya es fa a Núria, i surt aprovat pel poble de Catalunya (les dones podien votar). Però quan va arribar a les Corts, no el van acceptaqr molt bé i el van retallar molt, però finalment el van acceptar (parcialment).
Espanya intenta millorar 1 Maig 1931 - han passat 15 dies de que s'ha proclamat la República. Els treblladors fan una marxa per condicionar i fer que el govern faci reformes favorables per als treballadors.
Revolució 36 desapareixen els barrets (dels senyors) i gorres (dels treballadors) Molts treballadors que tenen despesades les esperançes en la República acaben deçebuts perquè veuen que no hi ha gaire canvi entre un model i un altre La II República (2) Guanyen les dretes a l'any 33 (hitler a Alemanya arriba al poder) i fan: El Bienni negre (1933-1935) -La "dreta" es reorganitza; la CEDA, el tradicionaliosme i la fascinació pel feixisme (Itàlia, Àustria, Alemanya) -L'inserrucionalismeanarquista; Gimnàstica revolucionària, Garcia Oliver, Durruti. Durruti és un dels grans líders anarcosindicalistes. Anècdotra de "La tranquilidad".
Aurora de esperanza - "casas viejas", el somni revolucioari (de la fascinació bolxevic) - episodi en que els policies ataquen a la població. Hi ha una vaga dels sabaters, hi ha una manifestació i la guardia civil estan molt emprenyats i disparen contra la multitud i maten a 10-12 persones. Hi ha un ambient molt crispat.
3 Política d'ordre públic: la guerra social Contra-reforma agrària, contrareforma social, assetjament a l'autonomia catalana. Es desfeta la reforma que havia feta. Totes les lleis que havien implicat algun avantatge als treballadors es defeta. L'autonomia catalana és atacada institucionalment. Es carreguen qualsevol llei que hi hagi fet el Parlament de Catalunya.
Octubre de 1934 (o la mini guerra civil) - Asturies - acaba d'alguna manera brutal. Franco s'emporta les tropes de Xoc que estan acosutmiades a una guerra colonial bruta (assasinats, violacions, brutalitat). Sí que estan comptabilitzats fets pels revolucionaris, 320, pero no ih ha una xifra encara avui va haver-hi en la repressió. Mínim 1500 màxm 4000. 15000 apressonats.
-Catalunya i els fets del 6 d'Octubre - Companys (Macià està mort) considera que ha arribat el momen de trencar amb la legalitat espanyola.Procalma la República Catalana en un context europeu en que moltes democràcies es convertien en dictadores. S'aprofita amb bona part dels pobles per fer una repressió sistemàtica contra alcaldes, regidors, qualsevol que fos d'esquerres. L'mbient es tan dur que : El front popular (1936). Torna a començar. La prèvia de la Guerra. Tornen a haver elecicons i guanya la unió de totes les esquerres en el partit Front Popular i tracten de desfer tot el que han fet les dretes. Alliberen a molts prisoners i tot això esdesvé la prèvia de la Guerra Civil Espanyola.
Mostra la divisió i la poca ascenció social. Si ets treballador i tens un fill, te casi un 88% de probabilitats de ser treballador. A diferència del que passa ara.
Quan puja l'ingrés dels treballadors, pugen els lloguers 1983 espanya va fer servir amres químiques quan ja estaven prohibides Mirar entrevista!: Suárez sobre Morán: al principi era un titella Suárez sobre el Rei: Arriba un moment que parla sobre la dimissió de Suárez. Atorga les següents causes: LA GUERRA CIVIL (1936-1939) • • L'ensorrament republicà La revolució lliberitària de 19 juliol Veiem la història d'Espanya i ens fa plorar Condiciona les coses Hi ha el referent de la república: s'intenta aprovar les assignatures pendens i la cosa acaba com el rosari de l'aurora: idealitzen molt la república - època conflictiva Primer governen les esquerres, després guanyen les dretes i fan canvis, i després arriba el front popular deixant les coses com estaven i desfent bona part les coses que havia fet la dreta i alliberar pe reexemple a milers de persones que havíen participat en manifestacions Hi ha una violència cuotidiana molt gran Als anys 30 mitja europa - la URSS és comunista i hi ha por a la revolució Els paísos democrpàtics van caient un rere altre en paísos autoritaris Van tenint èxit paísos com Alemanya nazi o Itàlia feixista Això generea al context espanyol més preocupació 4 Arriba un moment que les dretes, al Espoanya conservadora, confia amb l'exèrcit per a que faci un cop d'Estat, però fracassa - en algunbs llocs té èxot però en llocs com Bcn fracassa perquè els punts on s'espera és obstruída per la generalitat, guardia civil i treballadors de la CNT. vAl final de la jornada 19 juliol, acaben derrotant-los i això significa que depsrés van a les casernes del barri St Andreu i agafen els fusells.
Qui té un fusell té el poder. Pots anar a qu t'ha fotut i matar-lo o humiliar-lo La cosa comença en un veritable trauma brutal: una guerra (primer és una revolució d'una banda contra una altra) i es converteix en una guerra de 3a nys S'assajen tàctiques i tpècniques per després a la 2aGM Hi ha polítiques de terror En el conflicte molt llarg en elq ual h iha una superioritat militar per part de franco, que des del punt de vista miitar podria haver guanyat la guerra en 6 mesos, Per què s'allarga el conlicte? 2 hipòtesis MIRAR A SOTA • La "venjança de classe" o a la violènciaa la rereguarda republicana / i la violència a la reraguarda franquista: religiosos i mestres • La superioritat miliotar franquista (5 a 3) i les dues hipòtesis -La incompetència militar de Franco (Coronel Carlos Blanco Escolar / Comandant Antony Beevor - pot guanyar la guerra en 6 mesos però ho fa amb 3 anys però ho fa malament, desenvoklupa tàctiques colonials en un país europeu.
Per cada 5 canons, els republicans tenen 3, davant una desigualtat podria haver guanyat - La solució final" castiza, o l'extermini de l'Espanya roja ( El holocausto español Paul Preston - Franco va allargar artificialemnt la guerra per tal de poder (d'acord amb la ideologia) per fer una veritable neteja, un extermini. Franco parla d'exterinar la anti Espanya - rojos, judíos, nacionalistes - Desenvolupament de la Guerra Quan Espanya guanya la guerra civil = nou estat VÍCTIMES GUERRA CIVIL I FRANQUISME Nombre estimat de víctimes: 1936-1975: Fins passats 30 anys acabada la guerra, cap historiador s'havia atrevit a er un balanç de víctimes Ara e celebren 100 anys de la 1aGM. França va comptabilitzar les víctimes , van fer un esforç grandiós per identificar a totes les víctimes -810.000 morts (3,24% població) (algunes fonts assenyalen 880.000) -450.000 exiliats (en tornen 200.000) - èxode republicà (En guàrdia) -500.000 Empresonats (1939) (les presons de Franco, exposició MHNC -1.710.000 víctimes sobre una població 25.000.000 (afectació: 6,84%) La guerra continua: 1939-45. Intervenció espanyols a la 2a GM 100.000 espanyols que van participar a la 2aGM 39-61 falta LA GUERRA CONTINUA 5 Maquis espanyol: 4.800 persones (1940 a 1960), d'aquests: - 2.302 guerrilers o col·laboradors (fins a 1948) El franqauisme: principis Breu expliocació viquipdista Totalitarisme: control absolut de tots els ressorts de l'estat, tant en l'àmbit públic, com en el privat. Contra aquests S'instal·LA un règim pitjor que el italià La repressió contra la seva pròia població és més elevada que els jueus alemanys Partit únic; Movimiento Nacional i famílies -monàrquics naciopnalistes -carlins -falange -catòlics i opus dei Franco no busca que els diferents sectors esbarallin, i mentre s barallen pugi tenir el poder Nació única, cultura única, jerarquia única (l'escola abans i després del 39 - escoles de construir un nou espanyol en base els valors de rigidesa, la parla espanyola Subdesenvolupament econòmic, social i cultural (Los Santos Inocentes) una repressió brutal. Catalunya pot escapar per la frontera i tornar després.
La por com a actor cohesionador espanyol - Les èlits franquistes es divideixen els monopolis (aigua, elèctric,etc).
Tenen un mercat actiu, posen els preus que volen i sónc orruptes) La corrupció transversal det espanyola EL FRANQUISME: FASES • • • • • • El "període blau", que va ser una fase totalitària fins a la fi de la II Guerra Mundial i l'enderroc dels regìms feixistes nazi i italià (1939-1945).
L'època de la supervivència exterior i interior, que va ser un període d'autarquia econòmica i una tímida obertura internacional (1945-1953).
L'etapa nacionalcatòlica, 1953-1959.
El “desarrollismo” (1959-1966) caracteritzada per mesures liberalitzadores de l'economia.
L'aperturisme, 1966-1969.
El franquisme tardà, 1969-1975.
Al 45 Alemanya perd la Guerra Del 45-47 esd ibuixa la guerra freda Franco s'ofereix com a Baluard Fan un tractat amb Roma i EEUU per ser recneguts Una etapa naconal catòlica - anar canviant aspectes feixistes per reivindicar-se en un estat catòlic al 59 entren en un canvi a partir del 59 s'imposa el dsarrolismo: es baixe salaris i fa que els espanyols amrcin a l'una repressió brutal.
Catalunya pot escapar per la frontera i tornar després.
stranger a treballar, entra estrangers Això genera una altra etapa d'aperturisme Genera un seguit de canvis econòmics 8ARRIBada de turisme, sortida farnqisme considerat com un règim anacrònic 6 Hi ha uns que consideren que s'han de quedar amb el franqisme Tema introductori: com es mou la societat fins els 70 - por, assignatures suspeses, pors incerteses, un context molt dur que condiciona tots els actors polítics que comencin a treballar TEMA 2 – LA TRANSICIÓ A LA DEMOCRÀCIA. Continuïtat, ruptura, reforma? Adolfo Suárez i el referèndum per a la Reforma Política. Les eleccions del 15 de juny de 1977. El retorn de Tarradellas i l’establiment de la Generalitat de Catalunya Les interpretacions sobre la Transició Transició: canvi de la no democràcia a la democràcia. Procés inacabat Institució emblemàtica: la monarquia La transició no és una üestió que pugui considerar-se neutre Hi ha visions / interpretacions contraposades La “modèlica” La “transaccional” Tusell, Juliá, Elorza, Fusi Muniesa, Navarro, Mayayo, Pons Prades Transició modèlica Protagonisme elits compromeses Pacífica Cooptació / integració oposició Realista i possibilista Consens Reconciliació Asociación para la defensa de la Transición Transacció i “traïció” política i social Desmobilització i suplantació popular Violenta (600 morts 1975-1983) Desmobilitzadora / exclusió dissidència Manteniment privilegis franquistes Imposició (Correlació febleses) Llei de Punt Final Víctimes de la Transició Hi ha dues visions de la transició. La optimista i la pessimista. Visions contraposades - implica que les persones que accepta una visió detemrinada, tenen una visió del món i de la democràcia i de l'Estat molt determinada Historiadors: Tussell, Santos Juliá, Antonio Elorza, Juan Pablo Fusi= visió modèlica, optimista - no violenta sinó pacífica Anys 70 - època, Grècia, Portugal, Espanya que van passar de règims autoritaris a règims democràtics Paísos sud americans com Uruguai, Xile, Brasil que havíen passat de la democràcia a la dictadura i que hi havia una repressi´,o brutal Això va portar a la reconliaició entre espanya que havien estat dividits en àmbits Any 73 mor AFranco, i durant 74 i 75 Espanya està afectada 7 Historiadors: Muniesa, Vicenç Navarro (visió que Espanya té un benestar , Mayayo, Pons Prades = visió "transaccional" - negativa, t'han pres el pel, de trampa - no pacífica, sinó violenta Llei de punt final: impedir que tots aquells que participessin en crims d'estat contra la població civil quedessin totalment impunes Una qüestió de cronologia (I) 1973 1975 1976 1977 1978 1981 1982 Mort Carrero Blanco Mort Franco Coronació rei Llei Reforma Política Legalització PCE Primeres eleccions Restauració autonomia catalana Constitució Cop militar LOAPA Reconversió industrial Victòria PSOE ANY clau: 77 (concentració d'esdeveniments) Una qüestió de cronologia (II) 1973-1975 Tardofranquisme • • • • • • Dictadura i Lleis Fonamentals El govern Arias Navarro (19731976) Duresa amb els febles (l’Espanya vençuda), feblesa amb els forts; USA, marxa verda,… Incertesa política i “prietas las filas” que reforcen el búnker.
L’apertura tímida: l’esperit del 12 de febrer de 1974 La primera (1974) i la segona (1975) regència del Príncep d’Espanya 1975-1977/78 Els llimbs dictadura-democràcia • • • • • • • • • • La negociació “entre bastidors” poder / oposició El perill involucionista Els “canvis de camisa” La lenta reconversió dictadura a democràcia liberal L’arbitrària dinàmica repressió / tolerència La caiguda d’Arias Navarro (1976) i l’arribada de Suárez (1976-1981) La Llei de Reforma Política (i el hara-kiri de les corts franquistes Legalització PSOE i PCE Les primeres eleccions (lliures???) (1977) Corts constituents i Constitució (1978) Jan o es cap d l'estat sinó del govern 8 1977/78 … La monarquia parlamentària • • • • • • L’articulació de la democràcia i el sistema polític Articulació sistema de partits / sindicats Pactes de la Moncloa (1977) Articulació sistema autonòmic Desmobilització i “desencanto”.
Objectiu homologar Espanya dins Europa Dictadura Espanya no té constitució, sinó que té un conjjunt de lleis que regula constitucionalment Espanya 3er Punt: És un període que molts veuen amb molta ansia perquè el declivi físic de Franco representa molts perills, que acbain amb l'Estratus que han aconseguit amb la GC.
Els grups que no tenen prou capacitat d'influència, els més febles de vegades Espanya es retira d'una guerra amb el Sáhara perquè els EEUU li havíen ordenat en el sentit que Epsanya pels EEUU és interessant des del punt de vista estratègic. Però el Marroc els era més interessant. Si no es retiraven, sels hi treia els suministraments - cosa de la qual depenia Espanya 45- Navarro intenta que hi hagi partits polítics - no té èxit per part del president 12 febrer al 75 mort Franco continuen vivint en una dictadura. La idea e separació de poders no existeix, no hi ha representativitat, ni llibertat, i tot continuarà fins els 76,77,78 Aquest periode hi ha moltes transofrmacions Canvis de camisa: camisa blava uniforme oficial de la Falange Espanyola - es canvia d'una blava a la blanca, intenta comenár a partiicpar en política amb el que serà els ous partits polítics que són associacions Carrillo a l0any 786 el detenen i el deixen marxar. Moments que de vegades embla qu ehi ha protecció i altres que no en manifestacions, dóna una sensació de incertesa Arias Navarro es destituït pel Rei Arrbiada de Suárez- es considerada una persona molt astuta. Creuen que Adolfo Suárez com no és un home de la vella institució creuen que pot ser un home idoni Finals 76: les corts Franquistes..
La esperança que tenia la gent en lo nou, e sacueix lobjecttiu de leseits dddomologar Espanya dins Europa Continuïtat - reforma - ruptura ? "ruptura pactada " (1) 18.02.14 Els actors polítics: el Búnker: El Movimiento, exèrcit... és el sector més intransegent dels franquistes, constituit pel movimiento (partit únic franquista, possible la seva existència - gent procedent dels Carlins, de les diverses dretes. El Movimiento s'havia convertit en els frtanquistes més militars.
L'exèrcit (dècada 70) - generals= els que havien estat ilitars de baix rang que havien participat a la GC i que havien pujat gràcies als seus mèrits i li devien la fidelitat a Franco. Era gent que havia començát com a militar complement i als 70 és general. Franquistes fanàtics. No estaven disposats a cap canvi - a malas defensar la seva vioctòria - grup Alias Navarro - una vegad amor Franco és l'interlocuto de - no volien de cap de les maneres que es canvies res Dins d'aquí, hi havia grps buròcrastes, gent qe partiipa com a tècic intelectual al règim.
Els reformistes interiors Grupo Tácito gent que aleshores es consideren joves. La mitjana edat dels de Franco eren de 60 anys, però aquests tenen 30 pocs. Consideren i desitgen que Espanya ha d'assimilar-se a les democràcies del bloc occidental de la GF com Itàlia, França per ser acceptats de nou a l'escena internacional. Pode rentrar a la UE, etc.
Fraga -Monàrquics, liberals, democratacristians, opus... estem en el context de la Guerra Freda. En els paísos occidentals, ser comunista volia dir assessinat o a la presó, no tenir possibilitat d'ascens social, també del Opus.Copnsideren que han de canviar, perquè si elrègim no se sap adaptar als nous temps, comportarà a una ruptura 9 Polèmica si el que es va fer va ser la continuitat del franquisme a traves de la democràcia o la existència d'unra ruptura amb el que havia abans - un règum nou Davant les pollèmiques l'any 70, al final es va decidir que entre la continuitatm, refornma i rutpura havia passat un oximono (el contrari) = la ruptura pactada Per fer aquesta cosa esranya perqu+è per essència una ruptura no pot ser pactada.
Setembre 75 era els mateixos que els del 80 amb les porres atoninyant manifestants Per això calien actors polítics, hi havia una iunestabilitat i s'havia de fer alguna cosa La oposició: • • • • • • Socialistes, PSOE, Felipe González - a Espanya praxticament no pintava res, poc oneguts. Els que sí tenien una presència més gran i protagonisme per la capacitat de participació era: Comunistes PCE, Carrillo, eurocomunistes: més protagonisme tenien un partit a l'exterior, molt disciplinats, també tenin suport financer per part de Moscou. No eren estalinians. Carrillo era el fill d'un dels fudadors però que després de la intervenció dels comunsites a Hongria, va ser apartat de la ortooxia estaliniana, era més un eurocomunista - disposat a acceptar una democràcia liberal, economia mixta Nacionalistes catalans - tenien certa capacitat d'organització, clandestinitat, políticament eren moderats radicals, calia tenir-los en compte. Bona part de les plataformes diverses que es van fer per unificar.
Anarquistes: pesmolt important abans GC i primers anys del franquisme havcia un Matis armat i posava en dificultat als franquistes. Era mot habitual fins els anys 50' que el Matis urbà fes attentats 'contra els poders pòlítics. Des dels anys 60, és una generació que es farà gran i deixarà de tenir influència i cada vegada mebys.
Comissions obreres és el sindicat clandestí que té cada vegada més força i anarquistes menys força ETA, independiistes bascos - agafen més força. Major capacitat per atacar Altres grups revolucionaris, GRAPO, FRAP, MIL, grups marxistes, leninistes, maoistes...
**Una oposició molt diversa amb objectius diferents, enfrontats a un règm que té por dels canvis i inestabilitat però té la palla per la mà? Por perquè..
Anys 70 - revolució clavells Portugal 74- militars propis fan i deroquen Salazar Divcersos grups d'opositors, aplegen forçes en plataformes conjuntes per poder incidir políticament. Els últims anys del franquisme es formen les següents plataformes: CONTINUÏTAT – REFORMA – RUPTURA? “RUPTURA PACTADA” (II) La "JUnta democrática" 1974 - PCE, Carrillo, Calvo Serer, CCOO i la "reconciliación" - es fa en un moment en que Franco està hospitalitzat. Espanya en un mometn d'incertesa pòlítica. Comendada pel partit comunista d'Espanya. alvo Serer es baralla amb el règi, s'exilia a París i financia a grups d'oposició. Alguns rumors diue que malrat tot rebia diners e la CIA per controlar i evitar en un episodi de GF que es passessin a l'altra bandol.
La reocnciliación és una política qu eestan disposat s ademocratitzar Espanya i proposen la reconciliació - no hi haurà represalia contra el franquisme. Fins que Franco no mori bno es esmantallar`+a elñ franquisme 10 La plataforma de convergencia democrática 1975 - PSOE, Gonzálz "participación en el sistema" - socialistes. Una vegada ocmença a inciiar-se a transició, totes juntes: La Platajunta 1976 - FUsió entre les dues anteriors -Amnistia, elecicons i poca cosa més L'assamblea de Cataluna 1971 -Llibertat, amnistia, autodeterminació, autogestió- millor organització, perquè bona part - hegemonia hostil cap al franquisme. Autogestió - totsvolen un entremig entre capitalisme i comunisme - autogestió pròpia Franquistes Oposició Ultres Objectiu: continuïtat Conciliadors Objectiu: Objectiu reforma reforma Destí : rupt ura pact ada Destí: exclusió Transigents Radicals Objectiu: ruptura Destí: exclusió CaNVI de camisa: quan un formava part del Movimiento, un tenia un unfirome blau i anaven així. La camisa era blava dels feixistes esanyols. Bona part del règim inclos Adolfo Suarez els anys 70, veien que les coses canvien, agafen la camisa blava militaritzades i agafen una camisa blana d'executiu / polític professional. Canvi camisa: tu que venies del fanqisme més puri dur canvies una mica la teva actitud - passes de feixista a demòcrata. Els que no es volen treure la camisa blava, el seu destí és la exclosió Blass Piñal per exemple no es va voler canviar la camisa, va quedar exclos.Era molt amic de la família de Franco i volia mantenir el règim tal com era.
Dins dels franquistes, canvi camisa, eren els conciliadors, volien la reforma. Que el Estat es reformés per ser equiparae a una democràcia, però mantenint els privilegis i el poder. Aquests pacten amb la oposició transigent i serà la ruptura pactada -m´çes a prop dels franquistes que no pas de la oposició. Una autonomia mnolt contudent per opart dels Catalans. Els nacionalistes bascos i independetistes van quedar fora del pacte. Els que volien un model més viva com ERC no va ser autoritzat com a partit polític. Va ser la exclosió.
Qui no participa al pacte és exclós VIDEOCLIP: Libertad sin ira Testament de Franco demana que Espanya...
11 El rei representa la continuïtat o descontinuïtat deopenent de com es mira ADOLFO SUÁREZ I LA REFORMA POLÍTICA (1) La voluntat del règim de "reconvertir"· la dictadura en una democràcia homologable - partits, eleccions, constitucuó, estat de dret...
El paper de la corona com a símbol de la continuïtat (hereu ddel franquisme) - els condicionants reials del manteniment monarquia (1931 i el seu cunyat Constantí) Juan Carlos no era tonto i sabia que havia d'actuar amb peus de plom perquè tenia a casa un cunyat, gorrón, Constantí, que havia estat rei de grècia (germ`+a de lka Sofia) perquè va donar suport al cop d'Estat dels coronel. Alt ornar la democràcia van fger fora a tota la família de la noblesa grega. JC va veure quehavia de ser prou ambiugu. També tenia suport del seu avi que recolzava a Primo de Rivera Els condicionants polítics, socials i econòmics -la por i l'ombra de la guerra civil (canción: libertad sin ira - 2 españas- La guerra és una cosa que continua sent present. La lletra també diu "dicen los viejos que este país necesita palo largo y mano dura" - hi ha una repressió, clima poc respirable, hi ha un conflicte entre dos grups ) - por i ombra de la GC que encara és omnipresent. Les famílies continua tenint por perquè van ser hiumiliats i va haver-hi molta fam. Hi ha un conflicte generacional amb por fins la idea que el trauma de la GC es repeteixi i és un condicional important.
-l'mpacte de la crisi econòmica del 1973-74 - inflacció desembocada, a Espanya hi ha atur, hi ha carència de problemes energètics, -La intensa mobilitzaió social intensa mobilització social (retallades, ansies de llibertat, conflicte amb el règim franquist + - La violència dels extrems (terroristes, ultradreta i aparell repressiu franquista) violència dels extrems, ultradreta que fotien pals a la gent que portava cabells llargs com per rebelar-se i l'aparell repressiu que va causar moltes morts ADOLFO SUÁREZ I LA REFORMA POLÍTICA (2) Adolfo Suárez, el pilot del canvi - és un personatge shakespirià. Considerat una de les personalitats de la transició. És algú que forma part del règim, molt jove, persona que no ha erstat capaç d'aprovar cap oposició, poca intelectualitat, cert trauma per haver estat abandonat pel pare al ser jove. Era una persona que es sabia comunicar bé, era guapot.
No el coneixia ningú així que podia ser úti per plotar el canvi de règim. No té ulls propis, no s'ha llegit mai un llibre -Relleva a Arias Navarro - continua sent president al 76 però el rei el força a dimitir, i Miranda aconsella al rei que anomeni com a president a Suárez -El general Della Rovere (Muniesa) va fer ene el seu llibre sobre la transició una metàfora / comparació entre Suárez i el General Rovere - el GR no es fa general. En plena ocupació nazi al 1943 a Roma hi ha un senyor que és un petit estafador que viu d'enganyar als altres. Els nazis el detenen però li diue que l'alliberaran si va a parar a la presó amb partisans resistensts, e tal de fer-se amic d'ells i extreure informació i noms de la resistència. Li donen un paper com a actor. Es fa passar pel general Rovere. Arriba a presó i l'estafador es va creient el seu paper. Per qüestions ètiques es creu el seu paper i el fullegen com u heroi.
Comparació: algú molt llest, sense escrúpuls que exerceix un paper i se'l va creient fins que metafòricament l'acaben eliminant del sistema polític - sent franquista acaba convertint-s-e en democràtic - va més enllà del que l'havien demanat 12 Jove de dins el sistema, hàbil, capacitat de gestió Sense objectius clars, sense definició política Ha de desmantellar el sistema i fa: Llei de Reforma Política (1976) per fer una democràcia com la resta queh i ha -voluntat d'ordenar" la caòtica i arbitrària legislació franquista - Passar d'un règim autoritari a un de llibertats, amb respecte a la legislació franquista - inviolabilitat de la persona perquè abans els policies detenien a qui volien -Reprresenta l'hara kiri de les insitucins legislatives "corporatives" i les bases d'una democràcia parlamentària convenvcional - el regi mfranquista no feia separació de poders i tenia unes corts en les quals la gent no votava a partits politics poerquè no hi havia. Dins el porpi sindicat, ajuntament . havia un sistema corporatiu inspirat en les corts del feixisme italià que ni tan sols podien legislar - no hi havia part pol així que votaven una altra cosa. Es disolen les corts i es fa unes noves corts consituents per fer una constitució que ordeni la caòtica situació.
Aquesta llei per desmnatellar i canviar des de dins l'Estatl'aproven: -aprovada per les Corts (19 nov 76) i en referèndum (15-des-76) amb un 77% participació i 94% sí l'oposició Plata-Junta demanà l'abstenció amb la boca petita - van demanar que no, però tot estava pactat així que no van fer soroll. Van fer una incpaaçitat de moure la opiinió poública. Qui la movia era TVE.
LA LLEI DE REFORMA POLÍTICA Reconversió dels franquistes Renúncies oposició Assumpció democràcia Assumpció continuïtat franquistes Cessions: •Acceptació partits (PCE), •Autonomia •Drets socials i laborals Renúncies: •Simbòliques: himne, bandera, monarquia •Llei de punt final •Manteniment poders fàctics: església, exèrcit, empresariat, banca •Sistema econòmic amb subdesenvolupament La “ruptura” catalana social Els franquistes acceptaven: acceptaven partits opositors com el comunista acceptaven autonomies dels territris històrics Renuncien els himnes, la bandera LES ELECCIONS DE 1977 Primeres eleccions constituents 13 Primer es legalitza el PCE (dissabte de glòria) - els empresaris s'emprenyen Organització precipitada dels partits polítics - es començen a legalitzsar - tenen 6 o 7 mesos per legislar-se. Hi ha una multitut de gent que comença a participar • Improvisació de la UCD d'Adolfo Suárez - gran error. funda el seu propi partit pòlític amb gent molt diversa,d e la democràcia cristiana, amb gent que s'havia canviatr la camisa • Corts constituents • Unes eleccions no tan liures • • -exclusió joves 18-20 anys - tenint en compte que la majoria de joves voten a esquerres i partit comunista -excluisó ERC i partits nacionalistes - ERC ha de buscar alguna manera legal per presentar-se com a candidatura independent i els nacionalistes tampoc els és permés La llei dont: forma de càlcul d'eleccions que permet que els candidatures més representades 25.02.14 *Les primeres eleccions lliures, però no tan lliures L'electorat no està massa informat Arribat l'hora de la veritat i amb participació electoral alta e 77%, a nivell Espanyol guanya UCD Hi havia algunes anomalies: PNV només en dues ciutats Llei d'Hont: fòrmula matemàtica que es fa servir en molts paísos per les eleccions. COnstiteix en que quan hi ha diversos candidats, els que surtene nprimer llocs amb molts vots, els dos primers llocs queden sobrerepresentats, i els que queden en segon lloc, subrepresentats. Afavoreix al bipartidisme.
Hi ha dos sistemes electorals grans: suscripció. Qui guanya, ho guanya tot, També hi ha el proporcional. Si el PSC té un 30% de vots, té el 30% d'escots i si el PP té 70%, té el 70% de vots Espanya té la mala experiència amb el sistema proporcional la II república. Si hagués passat, les esqueres podrien haver guanyat amb l'ajut dels comunsites, però EEUU no estava disposat a aguantar *Caada província, un nombre d'esconys - les més petites que són més rurals, són llocs que hi ha ´més probabilitat que guanyin els partits més conservadors 14 AP; PDC-PNV; PSP; FDI- EE- ; 0 16 UD… 8 6 EC; 1 CU… PSO PCEE;… UCD PS… ; 165 LES PRIMERES CORTS, 1977 cAFÉ para todos Corts constituentsç A partir dels resultats, les Corts teen com a objectiu polítivc, redactar la Constitució del 78 Primeres decisions que adopta el nou gover, UCD que tracta de buscar: 1) La Llei de punt final; l'Ammistia de 1977 o com la democràcia indulta el franquisme - alliberar tos els presos polítics que hi ha. Des de periodistes a gent que s'ha manifestat i els han empresonat. Aquesta llei diu Art 2. "todos los delitos de aliberación como faltas cometidas... " tots els articles d'aquest ar 2 sobre quina mena de persones queden desempresonades, de la A fins la D per la oposició. El punt E diu "quedan comprendidos por amnistia los delitos y faltas que podrían haber hecho los funcionarios". - El govern (minstres, funcionaris, policies, - els que han comes delictes com torturar, matar, detenir il·legalment, robar incautarse béns dels republicans - tots aquests queden lliures). Aquesta llei és vigent.
Ex. Baltasar Garzón: intenta perseguir els crims dl franquisme. Davant aquesta Llei D'amnistia: els franquistes fan com la dictadura Argetnina, una llei de punt final. Queden conscients que han comès crims. Aquesta llei d'argetina va ser treta.
Aquesta llei era una manera que el fransquisme evitava que es poguessin jutjar aquells crims que es poguessin fer durant la transgressió i franquisme.
Tots els crims que podria haver fet qualsevola tlre grup com ETA queden exenorats.
Això ésuna cosa que ha impedit les investigacions sobre els diversos crims.
Com que a Espanya no és possible incausar a algú per crims polítics, assassinats, vilacions, hi ha un procés en marxa: la Causa Argentina - des d'Argentina s'intenta incausar a alguns dels que han estat exenorats d'aquests crims, igual que va passar amb Pinochet.
Aquesta qüestió toti tenir a prop de 40 anys, encara té conseqüències jurídiques 2)La virulència de la crisi econòmica dels setanta (77,78) - Guerra Yom Ki pur 73 crisi, així que fan un boicot els paísos àrabs (tancant el canal de Suez). A Espanya hi ha una estanflacció.
Estanflacció: l'economia s'estanca i hi ha una inflaccio. Al 77 hi ha una inflacció d'un 28%, molt alta.
Tassas d'atur. Per fer front a aixo, hi ha vagues, conflictes laborals, i aixo en període de Guerra Freda, tenen la por que acabi com a Portugal, una guerra comunista.
3)Els pactes de la Moncloa - El govern, Pactes de Moncloa : un pacte que fa el Govern que vol fer entre la patronal i sindicats per tal que els sindicats acceptin una certta perdua de poder adqisitiu, a camvi els ofereix un marc de 15 negociacions més estable, ofereix méd protecció a aquells que tenen un contracte estable, la patronal en un principi s'hi nega, comissions diu que sí.
És un tema molt polèmic, té més representativitat, més possibilitats que els sindicats siguin una mena d'aaprells importants.
La seu de Comissions Obreres: Via Laietana (era el gran edifici del Sindicat Vertical - el moment e que es dissol, passen als edificis als diferents sindicats. Molts edifics aquests eren seus, de la CNT del principal sindicat que h ihavia.. UGT havia en major mesura.
UGT no es forma fins als 60 - se li otorga un patrimoni que o havia tingut mai CNT qu eno participa en els pactes de la Moncloa, també amb uns probleme sinterns importants que portaran a una decisió als principios 80, se li torna el patrimoni poca poc 4)El problema basc i ETA. Anys 70 / 80 major pes polític - 60 70 morts l'any. Contra funcionaris de l'Estat, empresaris, guàrdes civils, militars. Això porta una pressió molt gran al Govern de UCD perquè molts militars consideren que la UCD incapaç de frenar aquesta inofensiva terrorista, el questionen al Suárez i hi ha una remor de sabres - molts militars consideren que potser el que xcal es tornar adonar un cop d'estat per intentar solventar molots temes, com el terrorisme.
Serà una llosa al llarg d'aquesa història Al 77 (a l'any 76 a Argentina h ha un Cop d'Estat - els militars estan amb por i fan un Cop d'Estat - es parla del Remor de Sabres (Tejero va montar la Operación Galaxia per tornar una mica al Búnker A partir d'ara, entren en una altra fase. Desencanto perquè esta insipirat en una peli Al vídeo de tvE la transició potser prometia treball i a lhora de la veritat no hi ha per millorar les condicions de les vides de les persones.
EL DESENCANTO *Terme inspirat en la pel·lícula homònima de Jaime Chávarri (1977) -Expressa constatació dels límits de la Transició -Decepció respecte la no-ruptura respecte del passat i el manteniment de l'estructura de l'estat -Desencís respecte la capacitat del sistema de resoldre els problemes socials, econòmics, nacionals -Lamenta la idea d'una transformació lampedusiana -Sovint aquest malestar es manifesta a partir d'una rebel·lió individual, cultural, generacional *Encara que, en la majoria dels casos, a partir del silenci, la resignació i l'escepticisme en el sistema Sie staves en una fabrica i havia un amo veritable tira, i tenies un sou miserable, als dos anys dpss de la transicio, continuaves tenint el mateix sou miserable i el mateix tira.
Si que hi ha uns canvis de fons pero en general no havia canviat gaire.
La gent es conscient que al no haverhi la ruptura desitjada, els equilibris de poder es quedaba igual Si la policia et podia torturar al 74 , al 77 tambe ho feia potser en menor mesura xo ho feia. La gent no estava tranquila amb això Als 70 qualsevol infracció estúpida et podia portar a la presó Ex. 80 una parella d'enamorats es van morrejar, el jutge va ficar al noi a la presó i es va suicidar Els canvis van venir no des de la política, sinó des de la societat.
16 A les escoles de primària, la manera que es mantenia ordre a classe, era el profe amb osties als alumnes, entre els anys 70 i 80 encara passava (pere ntendre la dimensió del desencanto). Al no haver ruptura, sinó continuïtat, moltes coses continuaven igual Sovint, aquesta mena de Desencanto genera subcultures, com rebeldia . Tambe una ruptura generacional. Al vídeo TVE els joves no parlen com els grans, hi ha un veritable abisme entre grans i joves. Tenen més por els grans Anys 80 hi ha moñts conflictes. En aquell moment la diferencia generacional es nota molt entre fills i pares Per trencarnamb la tradicio dobediencia dels pares que sempre han patit tant, i mots joves es fiquessin en politica, en front el conservarisme dels pares, els joves es veien amb obligacio d'avançar.
Finals 70/80 ansia de trencar am generacions anteriors, com la estètica, promiscuïtat sexual, música, modes Aquesta rebeliontambe ve de la desconfiança del propi sistema Una altra mesura que protagonitza la. Transició és la restauració de la generalitat: EL RETORN DE JOSEP TARRADELLAS I EL "RESTABLIMENT" DE LA GENERALITAT *La legitimitat de la Generalitat a l'exili; Companys (1933-1940), Irla (1940-1954), Tarradellas (1954-1980) *Catalunya, capital de la dissidència; social, política, nacional -L'hegemonia transversal de l'antifranquisme o "antifranquisme sociològic". El catalanisme com a agent de cohesió i l'amenaça catalana al guió de la Transició.
*L'Assemblea de Catalunya: plataforma cívica i plural; autogestió econòmica, llibertat política, autodeterminació nacional: La "Ruptura catalana" (Mayayo) *L'Assemblea de Parlamentaris de 1977: les "rebaixes" *L'11 de setembre de 1977 *El desconegut i hàbil Josep Tarradellas i el "restabliment " provisional de l'autonomia catalana.
-L'estrany retorn: 23 d'octubre de 1977 -La paradoxa: Tarradellas l'única autoritat legítima a tot Espanya * Situacio perillosa. A tot arreu ha governat i guanyat UCD, el mateix partit que governa, xo. Catalunya que sempre ha estat un maldecapper espanya. Han guanyat conservadors i els d'equerres. A mes hi ha una Asamblea que reclamen l'Estatut del 32 Hi ha memoria que Catalunya havia proclamat l'Estati durant la Guerra havien proclamat la independencia Hi ha por que pugui haver una victòria dels d'esquerres per si d'independitzen La solució ve de Tarradelles Tot i que la Generalitat hagi estat controlada per Franco, continua funcionant xk te une exèrcit Al acabar la Guerra Civil, a la Generalitat, els pocs exiliats qe es reuneixen, Companys es president pero al 40. Franco el fusella. El susotitueix Josep Irla i va a França i deixa per mala saliut la Generalitat a Tarradellas U npersoatge inteessant, ambigu políticament 17 Forma part de goverb revolucionari que capta alm´n , que pràcticametn és el repsonsable de la indústria de guerra durant la guerra civil Capacitat pragmàtia, ell es considera la erència de la Catalunya Republicana Està en un poble almig de França, va rebent visites de poltics epsnayols, catalans, de ott el mó. Es passa 4h diaries escrivint artes És un possible canvi per l'Estat A Catalunya hi ha un ambient de reovlta social: més vagues, manifestacions (pel dret abortament, a favor del moviment Gay - i això en una ciutat tna coinservadora com la Espanyola, causa escàndol). Barelona és la capital de la icnidència, a les rambles és un espectacle de llibertat expressada Per tant, la Catalunya desordenada és vista amb molta ansietat pels ector conservaodrs, que estan dmointant tot el tereny Assamble Catalunya: una mena d'assamblea nacional, ben organitzada però que funciona al marge d'lguns partits polítics tot i que d'altres hi participen. A diferència d'altres platafomrs, tenen suport d'intelectuals i poden moure a laq gent. Potser una mena de goern català que s'autodomini.
A més, l'Assamblea representa una ruptura, trenca amb qualsvol pacte del franquisme que aquí es flui Després de les eleccions, tots els parlamentaris trets al 77, es osntitueixen com a assamblea , intenten fer una assamblea de parlamentaris que són d'esquerres. Amb un govern de la UCD cnsideren que no esp oden controlar massa Suárez davant aixo recora a laf igua de Josep Tarradellas. està pèrdut per franá, a catalunya interior no el coneix ningu Es una persona partidària de la Cort, del canvi, s'entrevista al juliol i pacten una restauració de l'Estatut de Catalunya : tenint en compte que no existeix una consitució, molts histpriadors veuen que quan torna Catalunyaa Octubre, considerent que la Generalitat és l'única isntitució legítima '23 ocutbre 77, abans de restaurar l'Estatut, torna aCataklbya, crea un govern amb la resta de partits polítis, i la Generalitat toorna que ve de l'exili Així s'indenta ampaigar els conflictes que pugui haver-hi TEMA 3 : La Constitució de 1978. L'elaboració de la Constitució. Una monarquia parlamentària. Un estat social i democràtic de Dret. Un sistema parlamentari racionalitzat. L'estat de les autonomies LA CONSTITUCIÓ DE 1978: CONDICIONANTS 18 La Constitució té molts ondicionants ve com a mínim amb 5 factors que l'influiran 1) Remor de Sabres: exèrcit compost per alts coandaments per militars fidels a Franco que a més van participar a la G, qu tenen reòrica anitseparatista i a diferènia de la població, té armes. Molt franquista, inspirador dels articles 2 i 8 2) Agitació política: el sistema polític espanyol està en plena creació. Està ple de sigles, quaselvol grup damics, capçelera, creen un partit olític i competeixen entre ells. Mercat d'idees. Tots amb un projecte de com ha de ser un Estat independent. Busquen un projecte col·lectiu 3) Crisi econòmica: té molt desestabilitzadora, (vagus, amneaçes que els treballadors votin als comunistes - gent als 70 hoi creien possible) i a l'inreves, molt empresaris que tenen por davant tanta inestabiliat, que mai han pagat impostos i qualsevol reformacoportarà necessitat montàries i anar a buscarimpostos i recautar diners d'aquellsq ue no hanpagat mai. Als anys 70 lamajora dimpostos són inderctes, n hi ha. Molts empresaris dipositen els diners a SuÏssa. Evasió fiscal 4) Pulsió intervencionalista, soocialdemoòcrata i neolberal: continuen a implantar-se una impulsió neoliberal : espanya és un país on l'Estat ha intevingt molt en l'economia encar auqe sigui repartir ne fam´lies els onompolis 'aigua i de gas, com tota ecnoia que ve . De què serveix l'entrada d ela democrpacia si no pots permetre ? : necessitat de crear axarxasanitària, educació pública, aministració que ugui recaudar impostos, adminsitratius, ec. Aquesta contradicció hi hés, i es veurà a la constitució i garanteix . Algns diue que l'economia ha d'estar al servei de la població cibvil 5) Pulsió centrífuga: i centrifuga Ar 2 i titol VIII - caracteritza la deta i tmb esquerra, això acabarà amb el Café para todos 19 Legitimar franquisme: no es va sustituirper unallei , sinó per diverses, llei orgànica, etc. Això generava una legislació molt caòtica i contradictòria. La constitució va fer servir per ordenar la legislació anterior en un sol document. Per això la espanyola és tan extensa.
Què fa? Legitima l'Amnistia 77 - Art 9 - fa taula rasa del passat amb el que seria les responsabilitats penals (allibera als franquistes de la presó) Legitima la monarquia: Franco designa a Juan Carlos rei d'Espanya - la Const. diu o Monarquia o monarquia - genera el Café Para Todos - tensió amb la tendència d'alguns d'obtenir una autonomia i la voluntat d'altres de no admetre la puralamia - art8: dos tipus d'autonomia, que el resumeixen amb el Café para todos Poder econòmic que assumeix una reoptòrica social democrata (retnecions pbliuqes, intervenció de l'Estat en economia, però a la pràctica genera un metoa neoliberal) com que continue anant els mateixos 20 1er article: coses molt clares, Espanya estat social i democràtic de dret, amb Monarquia. Es mira pel pobe, estat de dret, democràcia. A parti dels anys 40, el món queda dividit en 2. A nivell social, tenim l'Estat de Benestar i de dret.
Monarquia parlamentària: més d'un poder. Es deicdeix ser una monarquia i no una república per consolidar una situació- el rei es rei al 75, i quan mora Franco continua per mantindre's la situació que ja ho és de fact.
2on at. Segons Sole Ture, sens ser oxyymoron ja explica els errors sintàctics - constitció espayola es fonamenta amb la disoluble separacio de la naió (espanya 1) - patria indisolble (una atra vegada, UNITS) - quan un parla d'unitat dues vegades, no estan molt segurs que això acabi com tu vols.
Garanteix autonomies : és quan margall parla de nacionalitats i és tractat malament. Espanya no es divideix. 2.patria comuna. 3.indisoluble (reiteració) insisteixen tant perquè no estan molt segurs Art 9.3: Puigantic, tema morts de Vitoria. Això vol dir fonamentalment que tots aquells cris comesos durant el franquisme no seran sanccionats. Per evitar que policies, polítics, etc, algú els hi podria demanar responsabilitats.
At 8. Forçes armades: si ens independitzem poden entrar. L'exèrcit compost en aquell momentr militars franquistes.
Anys 70, generals: gent jove tinents, lleialtat a Franco. Els militars demòcrates eren expulsats de l'exèrcit.
Hi havia una pressió al carrer, la remor de Sabres, la pressió de la violència dels quals alguns grups armats com ETA o GRAPO exercia una pressió a la democràcia COMISSIÓ REDACTORA 21 .
vascos sabsteneixen de participar i van treballat amb ponencia i el 31 octubre es passa davant les Corts i per 325 guanya (tota la UCD, tots els Socialistes, 20 SUC), 6 No, 14 Abstinguts A Catalunya hi ha molts partidaria del sí País Vasc l'abstenció supera als vots afirmatius Es genera un problema. El partic nacionalista vasc havia donat una consigna, i molta gent questiona la validesa de la constitucio ja que molts bascos no l'havien rectificat 04.03.14 Progres simbolic - diferents banderas al llarg de la història a Espanya 22 1931 es un 1939 bandera borbònica amb l'escut, laguila - Franco ja és Cap d'Estat i adirma que Espanya es un reiuno, però no té rei.
1978 continuitat amb els colors però diferència amb l'escut. Els símbols són importants Al 65 Franco fa un escrit de Successió i fica a Juan Carlos Mora Franco, Juan Carlos passa a ser rei 78 Don Juan renuncia als seus drets dinàstics en favor del seu fill Epíleg; quanmora el infante Don Juan de Borbón, el seu fill ordena que l'enterrin al Escorial on estan tots els reis d'Espanya (on estan tots els reis enterrats, des de Carlos V fins ) Mai no va reinar el pare de Juan Carlos però està enterrat allà.
España era reina pero no existia rei. Franco era Cap D'Estat i fins el 75 Juan Carlos no passa al poder.
LA MONARQUIA PARLAMENTÀRIA - FALTA GRÁFICOS eS tracta d'evitar una monarquia- El rei és cap d'Estat i cap d'exèrcit, per tant, el que fa la Constitució éslegitimar la llei de Successió que va fer Franco que una vegada mort, passaria aser el Cap de l'Estat el rei.
D'aquesta manera, Franco que havia considerat que la seva dictadura era una mena (Franco era molt catòlic i molt tradicionalista, i sap molt bé que com a dictador no té molta legitimitat, per aixo intenta tornar a la legitimitat que li agradava, la monarquia, amb les mans de la persona que considerava que podia formar. Juan Carlos I arriba a Espanya quan té 14 anys i es preocupa de la seva educació. Tenien una relació molt estreta. El Rei mai ha dit cap cosa dolenta de Franco. Saltant-se aquesta Herència saltant-se la lògica dinàstica - a boa llei, no podia ser rei perquè els drets dinàstics li tocaven a son pare. Als 18 anys, jugant amb una pistoa es va carregar al seu germà qe havia de ser rei, Alfons XIV. Diuen que jugant amb una pistola se li va disparar.
La Constitució va impedir votar si Espanya volia Monarquia o República.
Francament, en aquell informe semanal vam vure com la poblaciø espanyola que havia passat 40 anys de misèria moral, educativa, no estava molt preparada per opinar.
També estaa la idea que està el reu "regna, no governa" - hauria de tenir buscant el modeld e la monarquia escandinaves, algú que només pot arbitrar màcima autoritat de l'Estat però pràcticament que no es fiqui amb política.
Les monarquies quan hanintervingut en política han acabat fatal - la monarquia italiana fent suport al feixisme italià, al sortir república al 40, el germà de la Sofia a Grècia va donar suport a militars, i al tornar la democràcia, el van fer fora del país.
23 Estat és neutral: pot semblar una tonteria dir "neutral". Normalment algunes deciisons es feien a favor d'alguns i en cotra d'0altres. L'estat no pot actuar en defensa d'uns i en contra d'altres.
Estat democràtic: Espanya hi ha una democràcia representativa indirecta: la participació e la ciudadania trien representants polític triats pel parlament, i el Parlament tria unes lleis.
A Suïssa un nombre determinat de ciutadans poden convcocar un referèndum i poden tumbar una llei o fer que una proposta es converteixi en llei Estat Social: la Consittució permet a l'Estat intervenir en la economia - de quina manera si vols garantir la igualtat? creant sistema d'educació pública (en auells moments Espanya tenia molt poc ensenyament públic - a Girona només existien 3 instituts, dos a Girona i un a Figueres ). Redistribució de la renta (abans no feien declaració de la renta, ho feien en impstos indirectes, pagaves una cosa i pagaves algo d'impost, independentment de ser ric o pobre). Abans no feien impostos de lar enda i per tant no recaudaven diners. Els que tenien diners feien tot lo possible per no haver de pagar. Molta gent sels meoportava a Suïssa o Andorra per evair el pagament d'impostos.
Impostos progressius: sobre la renda són si una persona guanya poc a l'any, paga a l'Estat 10%. Si guanyes més, pagues un 20%. Que guanyes 100.000E potser pagues 40.000. A major nivell d'ingressos, major percentatge d'ingressos pagues a les rendes.
Pregunta cultura general: quina mena de normes jurídiques fan servir les dicatdures per poder governar sense recorrer un parlament i fer el que els hi dóna la gana? Via decret: pot ser arpovat per un parlament pero no cal que sigui discutit per la càmara.Està destinat a les deocràcies com una estratègia d'urgència- 24 Hi ha diversos tipus d'Estats.
• • • Estats presidencials (EEUU o Fran´ça - el cap de l'Estat té un poder molt gran) Estats / Governs més parlamentaris (qui té mésp oder és el parlament i el Cap de l'Estat a penes es conegut, en tot cas és el cap del Govern - Ex. Merkel, no es coneix al cap del partit polític. Itàlia el cap de l'estat té fucions representatives per tant es coneix a un altre.
Govern presidencialista - A Esanya el Cap de l'Estat és el Rei però teòricament no pot rpendre decisions. A la pràctica és el president del govern qui té un poder més gran que el dl propi president del Govern. Triat per parlament el president Sistemes electorals 1. Majoritari / cricumscripció 2. Proprcional : diverses candidatures amb 100 candidats per exemple, si el 15% va pel PP, el 15% dels escanys aniran allà. La Llei Dont fa que sigui una cosa mixta. Que els dos primers partits amb més vots són sobrerepresentatns. Sistemes dissenyats per aconseguir que hi hagi un bipartidisme perfecte. Un conservador i un centre-esquerre, i la resta, tenint en compte que durant la República hi havia hagut molta inestabilitat política, la resta està molt subrepresentats. S'estructuren partits molt poc democràtics. Sistemes electorals com el nordamericà, partit demòcrata i republicà, però com cada persona respon davant una circumscripció i es dóna davant el seu votant, influirà més. A Espanya hi ha una estructura de opartits que determina qui va en prier lloc i surt legit, i qu va a 5e lloc i no surt elegit. Qui no sigui fidel políticament, el fan fora. Ex PSC aquells partidaris en contra del que volen, els estan sancionant i els acabaran fant fora. Si no els fan fora, a la pràctica no els deixarien votar ni els tindrien en compte **El senat a la pràctica n ofa res - pot ser una cambra de representació que té dret a vetar leis. El Parlament espanyol no pot vetar res així que no serveix per res Un senat pot ser interessant perquè pot ser una cambra que poden tornar una llei. A Espanya no poden impedir que una lei pugui prosperar Tribunal Constitucional: pot modificar una llei Hi ha un poder Judicial que és independent ****Tota llei, des de la de venre el peix i la Constitució, requereix la firma del Cap d'Estat, però no pot negar-se a firmar. La llei diu que el Rei 25 Una llei no és vàlida fins que no la sanciona / signa el Rei El president de govern tenen les inciatives pol´tiques, el Rei valida, signa li agradi o no.
Bèlgica: el Rei VaLDUI havia de signar una lei de l'abortament. Es va negar i van buscar una fòrmula imaginativa. Va apicar durant 24h i va ser un altre que la va signar i al cap de 24h es va tornar a ficar de rei. Va deixar de ser rei per un dia.
Si ho compraemm amb el sistem amajoritari, probablement una coalició d'esquerres podria haver regnat Empate pràcticament dedretes i esquerres però la majoria de comunitats més minoritàries va, hi ha una sobrerepresentació 2011 es reforma un article: 135 - Espanya prioritza el pagamento el deute sobirà per qualsevol altra consideració: si els espanyols es moren de gana, primer s'ha de pagar els deutes.
No va ser una demanda popular. Beneficia al Govern. Aquesta reforma express es va fer pressió d'Alemanya (la Merkel) - fer un gest per a que els meus bankers cobrin i si cal retallar pensions, és igual, primer el deute.
Una constitució es deu a que pot haver-hi pressions externes Poders fàctics que poden respondre a la constitució 1.
2.
3.
4.
Exèrcit Bancs L'església El rei L'Estat de les autonomies dos mapas españa colores S'havia d'estudiar als 70 - les regions. La Eswpanya franquista era molt centralista. Un mapa bastant diferent.
LA QÜESTIÓ AUTONÒMICA *La qüestió de la "cohesió nacional", la pulsió identitària basca i catalana -Anhel de reconeixement nacional dins una Espanya Plural (i ruptura respecte concepció unitària) -La realitat mesetària de dibuixar un mapa autonòmic (sense pintar) on diluir les diferències nacionals; Café para todos (documental) -El malson hispànic del "separatisme". L'article 2 i el 8.
El mapa de les autonomies, a partir de la transició, uan assignatura pendent a corregir era el fet d'una satisfacció autonòmica (país vasc i Catalunya) però que això va comportar entre bona part de la societat espanyola més 26 conservadora lligats al franquista i punt e vista PSOE tenien la por que una autonomia exclusivament (naiconalitats històriques) comportés primer de tot una mena de règim especial, una distincció i fins i tot una possible cessessió (perill de ruptura d'Espanya) Anys 70 i 80 el nombre d'independendistes era il·limitadíssim, potser no arribaven ni al 5% de la població El mateix Franco en el seu testament li encomana al Cap d'Estat Juan Carlos, que faci tot lko possible per a que Espanya no es separi La constitució reconeix el dret a l'autonomia i reconeix 2 vies: tota antiga regió, vulgui o no vulgui serà autònoma.
Ex text **cafe para todos: idea de diluir els fets nacionals diferenciadors a partir de difondre autonomia per tots, café para todos Espanya anys 70 esm ou en la plsió de la recerca uatonomia. Una cosa que més preocupa a l'exèrcit La primera cosa que fa Franco al conquerir Lleida al Abril 1938 és un decret pel qual deroga la autonomia de Catalunya Autonomia Catalunya existeix perqu`pe hi ha un president de la Generalitat i bona part de l'exèrcit el controla la Generalitat. En el moment en el qual cau Cataluna 1939, Espanya que encara l iqueda mig milió de soldats i tercera part territori Espanyol, cau en 5 setmanes Por d'una ruptura al Estat unitari Moviment independentista Ara hi ha un moviment independentista molt potent i parlen els que estan a favor a un 45% vol dir que molta gent s'ha fet independentista en els últims anys.
Per què? X. Reventós: els catalans no serem independentistes fins que no ens oblgiuin .- idea que molts catalans volen participar en la construcció d'una Espanya plural, fets de la llengua, i fracassen.
Quan Espanya entra a la UE 86, a Generalitat solicita que el Català sigui llengua oficial. Com no reb la petició formal del govern no fa res. Quan Catalunya demana que es pugi parlar Català al senat. Quan Catalunya intenta montar tv3 tele nacional pròpia, els hi posen totes les dificultats.
Anècdota: tv3 comença a retransmetre partits del Barça - per poder retransmetre un partit, han d'anar a Perpignan perquè no els hi deixen 'espai radiolèctric Idea: autonomia per 2 vies: com si hagues autonomies de dues categories: nacons i regionals però als 80 quan s'apliquen els estatsatonomies, li donen a tohtom, es cren 17 parlaments i institucions diverses i es fa tot el possible per diluir.
Deures - reportatge TVE quan redacten la Constitució Quan l'entrevisten, un dels ponents parla com un advocat, parla de3 qüestons tècniques Estan fent la redacció de la Constitució gent que tríen els partits polítics 27 El PNV va decidir abstenir-se perquè creía que la Constitució no anava amb sí mateixos El País Vasc té una articulación amb Espanya complicada de comprendre : 1714 Catalunya té un Estatus urídic : una vegada perduda la guerra de successió ho perden i li donen a la corona.
Durant segle XIX, els furs bascos, després d'una guerra carlina se l'asseguren. El PNV considera que la seva relació amb Espanya és amb una certa distància. Senten que formen part de l'Estat però emocionalmente no s'hi senten que en formen part, per tant decideixen no participar de la mateia manera que el País Basc no la vota la constitució.
El text de Muniesa (una bona idea és mirar-se'l sencer) és una mena de guia, encara que des d'un punt de vista molt concret i crític amb els pactes de la Transició. És veritat que hi ha una sobredosi de noms i de sigles, tanmateix, els processos són més simples. A banda d'això, (i això és el que costa a alguns estudiants), la història no és una narració de fets concrets, sinó una interpretació (sovint subjectiva i interessada) en base a un relat concret. Per a Muniesa (i això ho diu en el mateix títol del seu llibre), entre tot el conjunt de fets i personatges, estableix la idea (que repeteix fins a la sacietat) que la Transició fou una presa de pèl, una continuïtat entre franquisme i règim actual, un canvi superficial (d'aquí la referència al Tomaso di Lampedusa, famós per ser l'autor de la frase "canviar-ho tot per tal que tot resti igual").
Pel que fa als pactes de la Moncloa (crec que vaig enviar-los als meus materials un enllaç a la viquipèdia) es tracta d'un conjunt de pactes entre sindicats, patronal i govern per tractar d'establir uns acords estables que posessin fi a l'elevada conflictivitat laboral i agitació social de finals dels setanta: per als sindicats, moderació salarial i desmobilització social (acabar amb vagues i conflictes) a canvi de representativitat institucional, recursos econòmics importants i protecció laboral d'una part dels treballadors. Per als empresaris, garantia que no hi hauria revolució social o agitació antiempresarial, o salaris baixos, a canvi d'anar pagant impostos i respecte a la nova legislació laboral. Com tot procés complex, hi ha contradiccions i variables, tot i que en resum, és això, un pacte.
11.03.14 TEMA 4: LA GENERALITAT DE CATALUNYA DE 1979: UNA INSTITUCIÓ D'AUTOGOVERN.
EL CATALANISME POLÍTIC. DEMOCRÀCIA I AUTOGOVERN. LES ELECCIONS MUNICIPALS DE 1979 Tota nació europea té el seu moment fundacional. Un dels fundacionals dels americans, tenen el Tea party 28 En el cas de Catalunya, allò que conforma una identitat i primer trauma històric: la Guerra dels Segadors: neix d'un conflicte entre Catalunya (era un principat) amb la monaruia hisp`+anica i després de diversos desencontres, volen proclamar una república. Es c arreguen al bi rei i a partir d'ara els catalans nem per la nsotra banda. La resposta del govern: portar tropes i destruir Tortosa, Tarragona.. no hi ha res que uneixi la regió.
A partir de 1640 es genera una mena de publicistica, idea de que una regió atacada per una altra.
Es comença a crear la idea que Catalunya és un poble polisà Per molts espanyols que siguin, nomenen al rei de França rei de Catalunya Els catalans es doten del govern que els hi ve de gust en aquell moment La cosa acaba malament: Catalunya acaba derrotada però conserva les eve sinstitucions. Una part del principat queda en mans de França, i des d'allà es queden Perpignan i intenten fer una Catalunya fancesa.
A partir 1640, quan apareixen ells primers simbols: la cançó dels segadors Guerra Successió: en un moemnt, accepten com a rei a Felip V però el canvien perqupè es ocnsideren un poble sobirà. Perden la Guerra A opartir del segle XIX hio ha un moment de recuperació, a partir del que seria el romanticisme, hi ha una recuperació o reinvenció de les atnigues nacions Polonia per independitzarse, etc. Catalunya forma part d'aquest moviment romàntic i reinventar-se. Finals s.XIX es fa el propi els segadors com a himne nacional que el fa un anarquista.
Comuniat imaginada: la voluntat de ser Nació: tradicions, cultura o grups com els jueus que no tenne cap territopri Anderson diu que és una comunitat imaginada: un grup humpà que es reconeix com a.
Margalló dirà que és un Estat Tota nació reinventa els seus mites La llegenda de les 4 barres PI I MARAGALL: catalanisme pur 29 VALENTÍ ALMIRALL: organització i articula catalanisme de classe mitjana, grups, esquerre si dretes, es capaç d'aclapar a gent diversa PAIRALISME: moviment conservador: molt vinculat a l'eslgésia, tradició, a l'antic ordre molt rural CARLISME: reivindica no pas la república eprquè són carlins, sinó la Catalunya semi independent d'abans de 1714 - el model d'Espanya amb un sentit d'imperi Autrohungarès - sobirania plena *Els origens són complexos però d'altra banda transversals BASES DE MANRESA: Aerticulació política: SXIX a través de congressos catalanistes, s'estableixen unes estructures.
Bases de Manresa: manifest polític, s'intenta fer un autogovern base un concert oral, que les qüestionsculturals de llengua quedarien en mans de l'autonomia catalana. No hi hauria independència, però un imperi plurinacional austrohungarès LLIGA REGIONALISTA: plantar cara al règim de restauració, guanyar les eleccions i per tant començar a tenir un protagonisme important dins la pròpia Espanya i poder articular via política per tal de fer canvis 1905, catalanisme s'expressa públicament i fa demandes públiques, que vol una situació d'autonomia dins el conjunt d'Espanya. No es ben rebut per bona part de l'Estat Espanyol sobretot pel exèrcit Vídeo Assalt al cu-cut: tros de peli - com es va arituclar el catalanisme . De ser un militar moltconvençut al servei del rei, sentir-se orugllos de ser espanyol , ien base del creixement del catalanisme i la reacció hstil de les institucions estatals a qualsevol manifestació catalanista, es va transofrmat fins que al final sel veu montant una invasió de Catalunya al més pur estil irlades, entrar a Olot, proclamar independència i arribar a via violenta a una independència catalana. Acaaba al 31 sent president de Catalunya i fracassant 1905: Tonteria que passa: la solidaritat catalana guanya elecicons i fa banquet. Hi ha un acudit a la revista satírica Cu cut i els militars espanyols s'ho prenen fatal.
Coronel Macià 30 No li van fer cap sanció als militars, sinó la reacció de l'Estat va ser premiar l'ex`rcit ab la llei de jurisdiccions: qualsevol ofensa a un militar, havia de ser jutjada per un miliotar. Si feies un acudit sobre Espanya ridiculitzant un militar, no seràs jutjat per un jutge civil, sinó per un jutge militar.
1923 opartit Barça contra angles. Els anglesos venen amb banda musical i fan sonar l'himne espanyol, tanquen el camp del Barça per xiular.
Es generen unes tensions molt grans, un xoc amb un catalanisme que no és idnependentisme i vlen que Espanya sigui plural i una Espanya que no vol ser plural.
MANCOMUNITAT : Època en que cada vegada hi ha més paísos que fan tot el possible per idnependitzar-se. A la illa de Creta, reovlta principi s.XX i entrar a formar part de Grècia, Albània s'indepnedittza. A Irlanda hi ha revoltes com a Ucraina i Polònia per idnependitzar-se.
El que li passa a Espanya no és diferent del que passa arreu al món, i les reaccions més de lo mateix.
1914 solidaritat catalana té representació i té un pes important i període polític en que es van tornant els partits, arrenca de l'Estat llei de mancovitats: Catalnuya disposi primera vegada després de 1714 un institució modesta, Mancomunitat (4 diputacions municipals que mancomunen impostos i esforços per fe runa Parageneralitat - una obra important com fer escoles, carreteres, primera xarxca telefònica del país, esocles tècniques com la de Belles Arts.
Li dona poder a Pompeu Fabra per poder fer ús del català 1923 dicatdura Primo de Rivera, serà suprimida aquesta llei. Els militars son hostils al catalanisme perquè pot acabar en una separació Aquest mateix any es carreguen la Macomunitat 1914 h ihavia 10-.12 estats diferents a Europes, i 10 anys més tar dhi havia el doble d'estats: Estona independent, Polònia independent, etc Aquesta por - es prohibeixen els símbols catalans, la llengua, les 4 columnes de montuic són enderrocades i es triga 70-80 anys en reposar-les. Tot e que és català és reprimit.
FRANCESC MACIÀ peli: Macià contra Companys / revolució de Macià per entendre Durant la dictadura de Primo de Rivera s'ha d'exiliar Vol fer un Estat independent. Crea una constitució "L'havana) Deprés de la 1a GM va arreu del món fins URSS abuscar fons i diners i finalment planteja una invasió i al final fracassa. El jutjgen a França i aconsegueix defensar-se molt bé ,aprlar sobre l'atac a Catalunya. És molt admirat a Ctaalnuya Proclamació de la República 1931: es proclama la república catalana que dura poques hores que enseguia ve el Govern Hi ha una estrucura i part del catalanisme que comença a ser independentista, sobretot que comença a ser-ho a partir de 1910+ També hi ha l'experiència de la Catalunya autònoma. Representa la ieda de catalunya com una institució Durant la Guerra Civil actua com un Estat independent 31 Quan parlem del Catalinsme partlem de 3 elements: 1. moerats (regionalismes,. carlins, sociocomunistes) conservadors 2. separatisme sobiranisme independentisme més radical 3. autonomisme, "peix al cove"· possibiisme -Guerra dels Segadors (1r traume històric). Neix d’un conflicte entre Catalunya(era un principat) i espanyaà es carreguen al virrei i els catalans van a la seva. Espanya saquegen les ciutats catalanes i les cremenà neix la idea de Catalunya( vol ser poble sobirà i republicà) com una nació a partir del 1940.
-Guerra de Sucessió: (21705-1714). Pèrdua de les constitucions catalanes.
-La Renaixença i la reinvenció de la identitat. Apareixen els diversos mites, Catalunya vol recuperar el passat i la seva cultura. Recuperació de la llengua, identitat, mites (sant jordi, se’l inventen al s.16 i reapareix al s.19)i “comunitat imaginada”.
-L’articulació del catalanisme ·Federalisme de Pi i margallà vinculat a obrers, el més conegut.
·Republicanisme Federalà Valentí Almirallà de les classes mitjanes ·Pairalismeà torres i bagues, catalanisme conservador ·El Carlismeà s.19 varies guerres, reivindica Catalunya semi-independent, ·Bases de Manresaà manifest polític de dotar-se un d’autogovernà qüestions culturals de llengua en cada autonomia, com “imperi-austrohongarès.
·Lliga Regionalistaà Solidaritat Catalana 1906à guanyen eleccions a Catalunya i guanyen protagonisme. Planta cara al règim de la restauració. (assalt al cu-cut, revista de sàtira política).
·La Mancomunitat de Catalunya (1914-1923). Per primer cop Catalunya disposarà d’una “para-generalitat” amb les 4 comunitats més importants . Es van crear moltes escoles. Desapareix amb la dictadura de Primo de Rivera (era molt repressiva respecta el català, es prohibeix català en àmbits públics i els símbols al 1923.
·Francesc Maciàà Estat català i articulació de la ruptura amb Espanya.
Intentar muntar una insurrecció (ell parla amb la unió soviètica fins i tot). Eleccions el 12 abril de 1931à república catalana el 14 d’abril de 1931.
·Possibilismeà peix al coveàLLIGA, UCD, CDC, autonomisme ·Regionalisme, carlins, sociocomunistes ·Separatisme, sobiranisme, independentisme -Característiques del Catalanisme: 32 Interclassista, Majoritàriament democràtic, més o menys pacífic, resistents, tendència al sectarisme, abús del discurs victimista.
La Generalitat, volia dir que era la Generalitat del país, 3 tipus d’homes: ·Jaume I, necessitava molts de diners i pactava amb la gent de diners. Atorgava corts (burgesos, militars i eclesiàstics).
Es reunien cada molts anys, ell donava privilegisà lleis, normes que els beneficiés. Mentre no hi havien corts, es feia assemblea. A partir del s.16 i 18 à a Madrid, generalitat guanya molta importància. 1714 supressió de la generalitat.
1931, Macià proclama momentàniament la república catalanaà es reinventa la generalitat.
1939à ofensiva de Francoà soldats republicans passen la frontera amb Companys i altres parlamentarisà estan al exili.
1977à Tarradellas tornaà s’instaura generalitat republicana.
·L’operació Tarradellas (polític republicà, hàbil negociador) CARACTERÍSTIQUES DEL CATALANISME • • • • • • Moviment interclassista (carlins i anarquistes, i burgesos, fa que pguiu ser interclassista: li coineceix unes certes febleses, però també la pròpia heteogenitat li dóna solidesa ja que al haver molta gent dins.
Majoritàriament democràtic (es revesteix +- pacífic - no exclou que grups als 30 vulguessin fer ús de la violència resistent Tendència al sectarisme Abús discurs victimista La Generalitat Jaume I va passar bona part de la seva vida entre llit i llit i guerra i guerra. Necessitava diners i havia de pactar amb gent que teia diners. Una de les coses que va aconseguir era atorgar frets a la pròpia ciutat. Mitjançant Corts podia guanyar els diners. Privilegis: lleis, normes que els podien protegir o beneficiar.
Generalitat: colisió permanent - com les corts només es posaven en marca una vegada cada molt, la Generalitat es va formar com una Aasamblea constant.
Al pas dels anys, més complexa 33 Generalitat: volia dir que era els 3 braços del país. Tots els homes brugesos, eclesiàstics i militars President de la Generalitat: solia ser un capellà, religió A partir del s XVII i XVIII : la Cort permanent ja no està a Barcelona sinó a Madrid, la noblesa catalana s'ha barrejat amb la castellana que està a Madrid però Catalunya que3 segueixen sent 3 senyors i triats entre ells de manera poc democràtica, tenen un protagonisme important ldierant les diverses revoltes contrala mnonarquia esanyola. Pau Claris: el eclesiàstic president de la generalitat la revolta.
1931 Macià proclama la República catalana, se li promet que no l diran república, sinó un nom "Reivindicar la generalitat mvella" uqe n otenia a veure com lña que s'acababa d'implementar que era com un Govern amb president. Se li promet que se li dirà una altra cosa per evitar suspicàcies del sector que podrien causar una Guerra Civvil. Es mané durant la República, Guerra Civil i més enllà.
1939: ofensiva final de Franco contra Catalunya Últims soldats passen la frontera, luis Companys La Generalitat es manté al'exili. Afusellen a Companys i entra Josep Irla 1977 tora Tarradelles, es restaura la Generalitat Republicana (Constitució 1978) - confirma una situació existent.
Genera unes certes tensions L'OPERACIÓ TARRADELLAS, I hi ha diversos grups gent armada que intenta desafiar al règim .
D'altr abadna: oposició més civil en la qual al voltant de l'Assamblea de Catalunya tractan d'organitzar-se que tenen com a lema "Estatut, amnistia, autonomia i autogestió econòmia" Govern d'incògnita que s'oposa a Franco que organitzarà les manifestacions de 1976 Al poder li fa molta ansia perquè no poden controlar-ho Hi ha un moment en que Suarex pren el control de la revolució al 76. Carta de suscetar la Generalitat Republicana no per reclamar la república sinó com un mal menor, l'assamble de Catalunya i la capaítat de moviliciació cívica no la poden controlar Tenen una força elevada El fantasme del comunisme s'intenta Tarradellas personatge molt discutit amnb moltes planes amagades i malgrat to fascinant. Entra en política per esquerra republicana que govera i guanya elecicons que vota la classe obrera i mitjanes 34 Conseller de Macià i COmpanys l'any 1930 El govern de esquerra republicana era burgesos i al 36 després de guayar la batalla de Bcn - 10,12 tios obrers amb pistolots i disfressats de treballadors "bueno, y ajhora qué? farem la revolució" es crea una situació molt icnòmode al Govern Català - Macià:si em necessiteu me quedo, sinó arxaré Companys posa en mans de Taradellas extremadament hàbil de poder Manté cert contacte amb la oposició el franquisme (companys o tarradella?) Van a buscar al Suárez al 77 i es nega tornar a Catalunya si no és president Tenint en compte la por, Suárez reconeix i fa legal la Generalitat Reublicana i la situació de Tarradellas de ser president Paradoa: Tarradellas 77, única legitimitat política- no pas reocnegut per acte de força com havia estat Franco.
·L’operació Tarradellas (polític republicà, hàbil negociador) ·1971-à Assemblea de Catalunyaà clau per l’autonomia.
·1976-1977à Les eleccions permeten recuperar la Generalitat Catalanaà van donar la victòria a les esquerres.
-Tarradellas (ERC, de classe benestant) ·conseller de Macià i Companys ·president a l’exili 1954-1977 ·Tarradellasà decideix tornar a Catalunya només com a President de “ La Generalitat Republicana”à paradoxa. Presi de la unica institució legitima de spanya.
·L’OPERACIÓ TARRADELLAS II: ·Juny del 1977 es crea l’assamblea parlamentaria (majoritàriament partits d’esquerres).
·Juny-Juliol 1977: Suárez pacta paral·lelament amb Tarradellas (polític republicà que va estar a lexili). Pacta la possibilitat de barrar el pas a una cat d’esquerres.
·L’Onze de setembre de 1977à gran manifestació, tots els partits, entitats organitzen l’11 de setembre com a manifestació per pressionar a Suárez perquè restauri l’autonomia de Cat.
·Suárez negocia i restaura la Generalitat per Decret i retorn de Tarradellas el 23 d’octubre de 1977. Cinc setmanes després, Suárez restaura vía decret la Generalitat. Tarradellas es el presi de la gene, la constitució serà l’any seguent.
Assemblea de Parlamentaris: òrgan que es com si representés la Generalitat, mentre aquesta no existia. Davant aquest òrgan, Suárez pacta amb Tarradellas per evitar un pacte unilateral català. Pacta la possibilitat de restaurar la Generalitat de 1931 (que Franco va derogar quan pren Lleida al 38), per evitar una possible Catalunya autònoma d’esquerres.
11 de setembre de 1977: Fou multitudinari, va ser una demostració de força per pressionar a Suárez per restaurar la Generalitat.
·LA GENERALITAT RESTAURADA, 1977-1980: · És una mancomunitat de quatre regions. Sense diners, ni recursos, ni competències (no té competències però sí edifici i president) (només els de la diputació de Barcelona, amb Tarradellas com a president).
·Es tracta d’un govern de socialistes, pujolistes( Jordi pujol CIU), comunistes, centristes i republicans. El setembre del 1978 es crea la comissió de l’estat de Sau (10 parlamentaris comencen a redactar un estat d’autonomia), al octubre de 1979 es crea l’estat d’autonomia, en aquesta actuació es posa èmfasi sobre la llengua, la cultura (trets identitaris) i un cert esperit unitari (antifranquisme sociològic). Al 23 d’octubre hi ha un referèndum d’aprovació de l’estatut, amb una aprovació de manera unitària.
·L’estatut de 1979 (Sau): (copiar dels powers) ·L’estatut de Catalunya com es va encaixar amb la constitució? 35 La constitució, norma bàsica de l’estat, després van les lleis orgàniques i l’estatut.
El nou estatut del 2006à que sigui més explícit i que delimiti més les lleis.
LES ELECCIONS MUNICIPALS DEL DEL 3 D’ABRIL DEL 1979: -El fantasma de les eleccions de 1931 provoca un retard -paràlisi ajuntaments interregne 1977-1979: ·Entre l’ocupació i les comissions de control ·Agitació prèvia: associacions de veïns: de l’antifranquisme a planter, de la política municipal.
·Escassos recursos: ajuntaments, parents pobres de l’administració: dèficits acumulats infraestructures, serveis...
·Dependència futura grans esdeveniments finançament estatal: mundial del 1982, jocs olímpics, campus universitaris...
-Victòria contundent esquerres i nacionalisme ·Cinturó roig (comunisme), Catalunya Catalanista -Alta abstenció Tema 5. Les eleccions del 20 de març de 1980 a Catalunya. La victòria de convergència i unió. La construcció de Catalunya autònoma. Les majories absolutes de Ciu de 1984-88-92.
La figura de Jordi Pujol.
36 37 38 Tema 6: La desintegració de la UCD. La dimissió d'Adolfo Suárez. El cop d'estat del 23 febrer de 1981. La LOAPA. Derrota i desintegració de la UCD. La victòria del PSOE del 28 d'octubre de 1982. Les majories absolutes de Felipe González. Un programa de modernització, d'europeïtzació, de construcció de l'estat del benestar. La pèrdua de les majories absolutes i el paper de CiU a la política espanyola. La figura de Felipe González Vídeo: Dimisión de Adolfo Suárez: 29 de Gener de 1981: Dimissió de Suárez A la tele "avance informativo" = algo important "yo no quiero que la democracia vuelva a ser un paréntesis en una franja larga de dictaduras" PER QUÈ DIMITEIX? • • pressió per part dels altres partits i inclús gent del seu propi partit no estaven d'acord amb ell Pilar Urbano, entrevistadora : un dels principals que van pressionar va ser el Rei Ell guanya les eleccions Constitució Restaura la Generalitat 790: surt reelegit ambv més esconys dels que va guanyar les eleccions del 77 A partir de 79-80 té problemes per governar La descomposició de la UCD (II) Probleemes: Front econòmic: Crisi econòmica ttes les societats europees i occidentals tenen la crisi derivada de la del petroli.
Estancament econòmic que a més en un moment en el qual Espanya no disposa d'estructures de l'Estat de Benestar perquè no te capacitats de recaptar impostos: subsidis inexistents, gent quedar-se a l'atur significa passar gana o bé buscar-se la vida per mitjans no legals (delinqüència : manca seguretat econòmica, es passa d'una situació molt repressiva poli franquista a una més relaxada). ESPANYA S FINANÇA D'IMPOSTOS INDIRECTES: CONSUM Hi ha una evasió fiscal.
L'acomiadament lliure era complicat: havies de justificar el seu acomiadament Els Espanyols volen el seu acomiadament lliure Ens trben en un front precisament per la inflació que propicia una baixada del poder adquisitiu dels treballadors fa que hi hagi moltes vagues 39 Front polític intern: més que fer, Suárex improvitza un partit polític. UCD (Unión de Centro Democrático) L'organitza amb gent diversa, bona part de la qual era gent que havia formatpart del règim, càrrecs intermitjos, ex franquistes, subdirectors, que4 atreu a diversos intelectuals.
Molt heterogènic on hi ha liberals, democristians, gent que no tenen ap mena d'ideologies, no té una estructura política molt definida i de seguia es fa una gra divisió. En el moment en el qual veuen que la figura de Suárez està a punt de caure, es busquen la vida en altres partits Front polític extern: Fraga + Feliope González. Paritts que competeixen entre ells per aconseguir el poder. Bona part de la societat espanyola desitja un canvi important. Fraga considera qe havia destar esoclit pel Rei per tirar endavant un primer Govern de transició i considera que la UCD ha anat massa lluny Front militar: Gent que ha fet la guerra als anys 30, radicalemnt franquistes, que fins i tot aquells militars demòcrates han sigut expulsats del exèrcit i no seran readmesos fins finals dels 90. Els preocupa els atentats de la ETA Com a franquistes que són, els preocupa la autonomia basca i catalana Estan emprenyats perquè Suàrex, un dissabte de glòria legalitza un partit comunista e PCE sense consultar al seu Govern, h ofa per iniciativa pròpia perquè pensa que així obtindrà un aval europeu. Ho fa en contra de la opinió dels militars, contràriament alñ que els havia promes en converses, i el consideren un traidor: no confien en ell els militars. Comporta a una Remor de sabres Front exterior: No forma part de la OTAN ( des del opunt de vista Atlàntic no és rellevant Epsnaya, però alñ convertirse en democràcia, l'Otan EL volen en el bandol dels capitalistes i Suàrez demana una neutralitat) - hi hapressions però ell no vol entrar a la OTAN o cap aliança perquè ningú no el vol.
Al haver estat un aliat fidel d'Alemanya, el consideren un apestat.
A més, Suárezm, a diferècia del que passa a finals 70 a diferència de GB no accepta receptes neoliberals: no es partidari de privatitzar, de fer acomiadament lliure Desde fora és poc valorat PROBLEMES ECONÒMICS Taxa de desocupació 1976-1982 Es multiplica per 4 : a 15,93% Frase "con Franco vivíamos mejor" - moolta gent associa la crisi econòmica amb la democràcia Taxa d'inflació - 1961-2000 Entre el 76 i 79 es dispara un 25 % i després es manté estable a un 15% Al 78 cau amb el Pacte de la Moncloa: els sindicats accepten ?? Exemple: anècdota: 76-77 botigues portaven distinctiu: precio estable: aquella botiga es comprometia a que en un mes no pujaria els preus: imagina't el dia a dia, cada dia et pujaven el preu Asesinatos cometidos por ETA Quan comença ETA cap a l'any 68 hi ha morts mínimes L'any 79 s'incrementa 2 assessinats per setmana Un clima que cada vegada els militars estan més negitosos Pensen que si instauren una dictadura com la de Franco, això no passaria Es demana que es faci un decret de Guerra al País Basc 40 PER QUÈ DIMITEIX SUÁREZ? -La desestructuració del seu partit -Les pressions militars (Operació Galàxia) - 78 hi ha un intent de cop d'Estat, el mateix Tejero -La pressió del terrorisme - incapaçitat que té el govern d'intentar aturar una ofensiva no només de la ETA sinó d'altres grups com El GRAPO. Pio Moa un periodista que diu que la culpa de tots la tenen els roigs: és un fatxa - va formar part del GRAPO (Grupo Revolucionario . Una teoria: GRAPO havia estat posada per la policia per després poder justificar la repressió cm ja havia passat en altres etapes esanyoles: familia Rull que posava bombes i després deia on les havia posat. Polèmiques -Les pressions empresarials (que buscaven l'acomiadament liure enfront el proteccionalisme franquista) - sel's podia picar o empresonar però no apunyalar -La pinça esquerra-dreta -La pressió mediàtica - molt forta. S'organitza el Diario 16: prmer director= Pedro Jota Ramírez (fundador de El Mundo). Suárezx no té cap premsa que el defensi, té la tele però comença a obrir-se un front mediàtic que s'intenta descreditar -La pressió reial (l'episodi de Gernika de 1981) - li resulta una nosa, Pilar Urbano a la entrevista explica que qan el crida el nadal del 80, Baqueira Beret, l'empenya a dimitir, que està fart d'ell i últim episodi Gernika: El rei inaugura les cessions del Parlament Basc a Gernikai allà els diptats que són triats independentistes quan veuen entrar al Rei, canten l'himne a favor de la independència i començen a escridarsar-los. Els militars veuen que España se hunde, cal intervenir.
Tot això és la Guinda que causarà el 23 F 23 F SUCESO 29 Gener Suárez dimiteix - no és immediat, fins que no hi ha un altre president, ell continua fent el seu càrrec i signant lleis 23F presenten a Sotelo com a possible president-. Nebot d'un antic falangista.
Pilar Urbano explica sobre el cop d'Estat / la dimissió de Suárez és que per fer diimitr a Suárezx el primer Rei diu "jo sento el soroll de Sabre, sembla que uvlgui que hi hagi un copp d'estat " - sector polític/rei va atiniant la possibiitat d'un Cop d'Estat - qje al final són 2 - general armada i el de Tejero Una vcegada Suárex decideix dimitr, el cop no es necessari, però per un malentes entre els militars, acaba entrant Tejero Es va emetre e n directe ELS 2 COPS D’ESTAT – Cop d'Estat del tinent Coronel Tejero El cop del general Armada - havia estat tutor del Rei també el seu cap, era de confiança, i pretenia fer un cop d'Estat igual que havia fet De Gaulle als 60: un cop d'estat democràtic: valia donar un gir al que seria la política espanyola, fer un govern de coalició i resoldre els problemes que dividia a la societat. Segons Pilar Urbano aquest era el pla: si Suárex no volia dimitir, s'havia de fer per fer-lo fora, però va dimitir i ja no calia.
La interenció de Milans del Bosch- interpreten que no ha de ser per mantenir una constitució i formar coalició, sinó un retorn a un règim franquista. Una falta d'entesa entre tots dos cops, Tejero ocupa les Corts Espanyoles, Milans del Bosch treu els tancs, prenen la tele espanyola, hi ha una gran confusió. Al final el general Armada arriba a les Corts Espanyoles a dir "bueno, mira, Antonio nosaltres el que farem serà un govern de coalició amb tots els aprtits polítics presidits per mi, per un militar" - Tejero diu que no es en el que havíen quedat, sinó tornar en un règim autoritari. No s'entenen, surt el Rei: 41 La intervenció del Rei: ordena a tothoim treguels tancs del carrer i es torni tot al seu llloc i a partir d'aquí es dfesmantella poca poc, torna a l eu lloc, el Rei té el precedent que el seu cunyat Constantiío va donar suport a uns militars el 67 i quan va tornar la democràcia el 73 i va haver d'exiliar-se, el seu avi Alfons XIII al haver donat suport a De Rivera - no calia donar suport a cap dels Cops d'Estat Durant molts anys es cosidera al Rei com un heroi Això són suposicions Tot i aixó, els motius que van fer dimitir a Suárez insisteixen Tot i que el Cop fracassa, tot el plan, política coalició: va tenir èxit: bona part dels objectius van tenir èxit CONSEQÜÈNCIES • • • • diluir les autonomies (café para todos) - de manera LOAPA iguala totes les autonomies en un mateix rang: La Rioja i El País Basc tinguin el mateix nivell d'Autonomia, igual que Múrcia i Catalunya Polítiques neoliberals: treure més poder als sindicats, privatitzar, un seguit de coses que de fet es pretenia fer bona part de l'empesariat Involució política: una primera cosa que passa el 23F és qe molta gent té por a que torni a haver una Guerra Civil i molta gent prepara les maletes per marxar. On havia hagut confrontarció política, Port Bou , gent que havia estat vinculada a la falange, es presenta a la Guàrdia Ciivil per matar-los- possiblitat d'entrar en una dinàmica violenta. SEGONA cvosa que passa: ningú no surt a defensar la democràcia. El 23F tothom està a casa seva cagat de por. Demostra una fragilitat total de la democràcia en el país. Indicatiu de com de fràgils és la societat espanyol.
Amb el nou govern, Sotelo fica a Espanya a la OTAN (e clubd e paísos alienats). Avui en dia ens pot sembalr una cosa tonta, però enm plena Guerra Freda , els míssils soviètics podien apuntar-nos a nosaltres. Anècdota: durants anys 80 la ersiól que tenia esquerra espoanyola i catalana envers el món americà, cadavegada hi havia manifestació de la rambla, es trencaven els vidres del Burger King i Mc Donalds QUÈ EN QUEDA DEL 23F? VÍDEO tv3 PowePoint Slide* Diputada embarassada que va ser l'única que van deixar anar els copulistes i el Tejero no es va atrevir a parar-la Tota la trama dels culpistes van ser jutjats. Es va condemnar a poca gent 30 anys de pena pel Tejero, Armada i Milano Bosch només van fer 7 o 8 anys, expulsióp del exèrcit que després van ser readmesos No es va aclarir mai la trama civil del cop: aquells que no estaven formant part els militars pero que estaven darrera el cop. Com Alfonso Armada va tenir reunió a casa del que havia estat alcalde de Lleia: tota la documentació es va perdre DERROTA I DESINTEGRACIÓ DE LA UCD Substitució de Suárez per Calvo-Sotelo L'entrada la OTAN Espiral de desintegració dins la UCD a partir de diferents famílies: Fugues a AP, i en menor mesura, al PSOE La desintegració porta al reforçament del felipisme Una vegada el partit de Fraga no està ben consoldiat, una vegada es desintegra la UCD dóna pas al felipisme 1982: Eleccions: majoria pel PSOE (48,11%) 42 La UCD de 164 passa a 12 esconys Convergència només guanya a Girona LA VICTÒRIA ELECTORAL DE PSOE 1982 Felipe González guanya les eleccions el 28 d'octubre de 1982 per una majoria, 48,11% Amb ll'eslogan "Por el cambio" Guanya 4 elecicons seguides fins al 93 que no obté la majoria EL PSOE (I) **No sorgeix al 82, té una llarga història -Fundació 1879 per Pablo Iglesias -Socialisme marxista que aposta per la participació política (1910) -1910 primer diputat: Pablo Iglesias -1914: partit socilaista a Alemanya i a França. Teòricament a la 1GM havíen de crear una vaga conjunta. A la hora de la veritat voten as crèdits de Guerra. Són partits que a la pràctica sí que buquen un model social demòcrata -Col·laboració amb la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) El PSOE forma part de la pròpia dictadura i el fan minstre de treball per diversos motius però sobretot per combatre la CNT que escapa el control de l'estat -Participació governs republicans (1931-1939). Del "boixevisme al conservadurisme" -Divisió entre l'exili (Roberto Llopis) i interior (Tierno Galván - PSP) - Com és un dels perdedors, acaba a l'exili EL PSOE (II) 43 A final dels 60 h iha joves renovadrs, Ernesto Múgica es va reunir amb l'Alfonos Armado Consideren que l'exili viu en un món a part i que ells só nels veritables socialistes COM ACONSEGUEIX EL PODER PER FER-SE AMB EL PSOE? • • • té el suport del SP Alemany Del Socialdemòcrata Suec Dins de la Guerra Freda dels propis nordamericans - gladio que l'interessa contrarrestar el possible pdoer del partiti comunista (el més actiu en el franquisme) *** Felipe González trenca amb els rpicnipis que sortien en el sseus Estatus, trenca amb el marxisme i incorpora elements liberals Fins i tot en el seu partit alguns dirigents li monten una mena de revolta uinterna: "no volem que es renuncii al principi de marxisme ni republicalisme" - FG "ah sí? dimiteixco?" - al inal el van a buscar..
Entre això i la feblesa del aprtit es converteix en el partit hegemònic de les esquerres Aocnsegueix ua hegemonia electoral molt àmplia FELIPE GONZÁLEZ MÁRQUEZ Llarga trajectòria -president del govern 82-1996 - guanuya les eleccions de 1982, FALTAAAAAA **derrota dolça perquè va perdre per poc? Havien passat 40 anys de govern de dictadura, bona part del Suárez era socialdemòcrata però estava vinculat al sector més jove. Estat espayol sota el control dels més dretans. Havia expectacions de canvis.
Felipe González és algú que està disposat a canviar coses i sense traspassar les línies vermelles; no tocar a determinats nuclis de poder : no tocar la monarquia ni qüestionar-la, no tocar els interessos dels sectors que s'havien enriquit amb el franquisme, no tocar la unitat d'Espanya ni buscar una manera d'acomodar la diversitat nacional sobretot al Pais Basc i Catalunya, sinó el contrari, homogeneïtzar-ho tot. "Nosotros iguales que los catalanes" L'O(M)BRA DE GOVERN 1982-1995 (I) a) Reforma militar: Narcís Serra i consolidació permanència a l'OTAN (1986) ( El referèndum). Alcalde de BCN i PSC fa reforma per modernitzar l'exèrcit. Espanja ja formava part de l'OTAN però fa un pograma per formar als militars.
Donar més portunitats professionals, fer un exèrcit més reduit, millorar l'armament. L'interés és, si ens enrecordem, al 82 una de les promeses eletorals que fa el PSOE és el NO a l'OTAN amb la camp0anya "OTAN de entrada NO" - no es vol estar a l'OTAN. Espanya a l'OTAN al 81**. D'entrada no però al final sí. 1982 elecicons Espanya ja est`pa a la OTAN - Felipe Gonzálex deia OTAN de entrada NO, una vegada estant al govenr prometen que hauria referèndum, la major part de la població que era contrària a la OTAN, arriba un moment, fan referendum pero abans felige gonzalex canvia canvia i diu que ara que etan dins diu que es millor quedarse a la OTAN i fa servir arguments: si no estem a la OTAN haurem de pagar més per tenir ex`èrcit propi, ningú ens protegirà. No diu els motius pels quals: Espanya en 44 plena guerra freda espanya està alienat amb estats units, el que li toca per ozna georafic. Que el propi PSOE de sobte estigui afavor de la OTAN emprenya als d'esquerres, perquè abans havia dit que no volia de la OTAN Es va celebrar un referèndum i va guanyar el sí per un escàs. El NO a Catalunya, País Basc i a les Canàries. Pot dir que h iha una cultura mennys militarista.
1 gener 86 b) Reforma fiscal: Hacienda somos todos Malgrat tot, neoliberalisme econòmic (Boyer - Solchaga) Reforma immobiliaria (la llei d'arrandaments) Espanya és un país molt aïllat amb el context internacioal i una de les motivacions que porta és que formi part de la comunitat internacional digualtats de condicions La declaracfió de la renda, fins a finals dels 70 no existeix. Hi ha impostos indirectes.. A pricnipis del 80 hi havia poca gent que pagava impostos. Per tal d'incitar a la major aprt d'espanyols a pagar els seus impostos van començár a fer campanyes agressives i utilitzar agafar famosos per poder forçar o motivar o fer por a la major part de contribuents per a que fessin la declaració de la renda i paguéssin si calia.
Exemple: Lola Flores disgustada amb Hisenda l'any 1987: formava part d'aquest amodernització i intenció de modernitzar en base de tocar vaques sagrades. Amb ella era el tema d'exempleritat c) La fita de l'ingrés a la Comunitat Econòmica Europea (1986) Conseqüències: arribada capital estranger, submissió política i econòmica Deixa de ser un país desigual.
Empreses de fora nverteixen amb empreses per fer automòbils Bona part de les Lleis s'han de modificar al entrar al mercat comú Aquesta sumissió, Espanya és un receptor net Perd iniciativa i capacitat econòmica i otencia la reconversió industrial: tacar indústries absoletes d) La no-refroma agrària: El PER Un dels principals problemes que té Espanaya, desigualtats socials, el govern espanyol opta per no fer una reforma agrària per no posar en perill als terratinents Això genera molta emigració als grans centres urbans d'Espanya (Madrid, Barcelona) Època de droga i delinqüència A canvi de fer reforma agrària és el PER : Plan Empleo Rural: Qualsevol jornader del camp que pugiu demostrar un nombre de jornals, 80 dies al camp té dret a un subsidi agrari: els hi paguen pocs diners per a que es puguin mantenir la resta de l'any.
Positiu: dóna ajuda a gent que ho necessita i evita que h ihagi moviments revolucionaris Pegues: genera una determinada de cultura del subsidi. Al final els pagues per no fer res *facis elñ que facis és un problema L'O(M)BRA DE GOVERN 1982-1995 (I) La reconversió industrial Despreocupació end`pemica, des.. FALA ESTA SLIDE CAJA ROJAAA L'en5rada dEspanya en el mercat comú contraartides: Espanay no pot posar diners en empreses públiques, les ha de privatitzar i ha de retirar subsidis. Per no perdre la sobirania, al er estat espanyol rodejat per mar, és important tenr pròpies drassanes que potser són deteriorades. Has d'invertir diners públics per elles. Al Mercat Comú hi ha normes que prohibeix que s'inverteixi diners. A nivell Espanya, tanquen les drassanes. A nivell militar les mantenen inventant45 se una martingala legal però comporta que tot una generació de gent lligada a la indústria queda al carrer sense ca mena de feina, sobretot al nord d'Espanya Cada vegada hi ha més socialistes més vinculats a l'esquerres que com no ha tocat privilegis , avcaben acostant-se a determinades elits "beautiful people". Exemple: senyor minsitre d'hisenda, Boyer que acaba participant en polítiques neoliberals - és contradictori que el Partido Socialista Obrero Espal privatitzi La qüestió del terrorisme • Ofensiva d’ETA i guerra bruta (el GAL) • La polèmica política d’ordre públic: Corcuera i la “coça a la porta” El terrorisme és un altre problema. ETA ataca amb molta intensitat i genera una part de reacció per part del que era les clavegueres de l'Estat. Hi ha sectoors importants del País Basc que etana favor d'ETA. Contra aquesta gent, a la època de a UCD hi ha gups Batall´ón Basco Español que es dediquen a torturar als nacionalistes bascos. Els reemplacen els GAL, gent de la policia nacional que contrata a assasins de sou per poder dedicar-se a atacar en una guerrabruta a l'entremà pròxim de l'ETA • La societat espanyola canvia • Una societat més educada i més desenvolupada • Divorci i avortament: la seglarització La societat espanyola moolr enderrerida. Als anys 80 poca gent sabia idiomes. Tot allò que fa els europeus en 30 anys, Espana ho fa ara (ànsia consumista, llibertat sexual, etc). El cinema del Almodòvar, cinema espanyol dels 80 trenca la societat espanyola amb la tradició. Fins el 81 el divoci estava prohibit, en poc temps es fa.
YTransofrmacions socials molt ràpides. De gent que va a l'església cada setmana.. amb abortament que està prohibit fins el 85, llei registritiva, només permetia abortar a aquelles dones fruit d'una vilació o malformació del fetus. Finals dels 80 en clíniques privades l'abortament és una cosa generalitzada,. A la pràctica acaba sent popular. La societat espnayola es mou en molt poc temps • CRÍTIQUES AL FELIPISME a) Decepció entre l'esquerra i el món Exemple: Canço de Sabina i Javier Krahe Cuervo: Critiquen a Felipe GAonzález respecte el seu canvi d'actitut: abans de ser al poder criticava la OTAN i e sobte es posiciona en contra dels valors de l'squerra, a favor de la OTAN.
b) Dependència econòmica de grans esdeveniments Es Jocs Olímpics de Barelona L'expo Universal de Sevilla Sembla un model enel qual si no hi ha grna esdeveniment, no hi ha salt endavant en l'eocnomia, que esta vnculat a la construcció. EL primer AVE acaba beneficiant a les empreses privades Desenvolupament econòmic molt impulsiu c) Incapacitat de resoldre els dèficits democràtics, desigualtats socials i problemes d'encaix nacional Hi ha la mateixa policia que als 70. Als 80, qualsevol petita concentració, va haver gent que s'omplia d'òsties.
Exemple': 85 Sant Jordi un escàndol la policia fotia d'òsties a qui trobava.
Noh avia Mossos d'Esquadra, sinó Policia Nacional.
Als 80 van deixar de portar l'uniforme gris i es van posar els marrons i sels hi deia maderos, intentaven rentar la seva imatge.
46 Exemple_:: Abans pixar-se dfavant d'un portal, a part d'una multa et fotien una òstia, humiliació Malgrat tot, el poder repressor no va canviar, la policia es comportava igual, va trigar temps en canviar.
d) La vaga general del 14 de desembre de 1988 Vaga impresisonant amb tot el país paralitzat. El que feia el PSOE i Felipe González no era massa diferent del que feia Thatcher a la Gran Bretanya o Reagan i Bush als EEUU, o el govern socialista de Miterant a França, perque tot formava part d'una política neoliberal. Però en una política d'esquerres que no havia absolt el model de benestar, va generar molta frustració.
Això rteflecteix que molta gent de l'squerra desocnfii de la esquerra Espanya té en aquell moment un gfrau d'atur molt at. Comença a devallar lleugerament a aprtir de l'entrada del Mercat Comú Després del 92 hi ha molt d'atur, després baixa lleugerament Mentre que a Europa sempre és una taxa d'atur més baixa vinculada la treball en negre que fem o a algun tipus d'economia molt fonamentada en els sectors de baix nivell Les últimes etapes del partit socialista Esopanya, el socialisme es desgasta, i és diu: LA "CRISPACIÓ" (1992-1996) i)Se succeeixen els escàndols de corrupció dins el Govern Guerra, Filesa, Mario Conde, GAL, CESID, Roldán S Espanya no millora qe millori jo Roldán es un cas paradigmàtic: és algú que d'acord amb el que passa a Espanya entra en política, es fa passar quan no ha començat ni la carrera entra com a regido a l'ajuntamen de Saragossa en un moemnt quan necessiten a gent.Arriba a ser alcalde i ffinalment el fan Director GAeneral de la Guàrdia Cviil. És un oportunista, veu una gran oportunitat d'enriquir-se i comença a desviar fons. Desvia fons el colegi d'orfes de la Guàrdia Civil. Es descobreix tot, ell fuig a Laos. Aquest cas sumat al Mario Conde i altra gent que fa el mateix, hi ha un sector de gent que acaba esquitzant al Govern.
El GAL paga la policia a assassins a sou per matar a etarres ii)La dreta es reorganitza: el PP L'ús de la "caverna mediàtica" com a instrument de desgast L'assumpció, amb orgull, de l'herència franquista: Aznar Covertura mediàtica, fins als 70 tve deixa de tenir el monopoli. Antena 3 i Tele 5 vinculats a sectors més dretans i donen méssurt a la oposició, a Aznar.
iii)La participació de CiU en el govern L.a necessitat de suports del PSOE i el "peix al cove" de CiU Ofensiva anticatalana per part de l'etnron del PP A partir del 93 PSOE guanya les elecicons però no té la majoria absoluta, així que CiU s'incorpora al govern. CiU fa que es mossos tinguin més import`pancia que la guàrdia civil.
"Peix al cove" pesuqes una competència i te la quedes. Tot a canvi de pactes. Fa vulnerable a les dretes. El PSOE es ven als nacionalistes catalans. Gràcies al Pujol hi ha una miarada cap els catalans. Fa que es qüestioni la inversió lingüística BALANÇ 1982-1986 47 Espanya passa de ser un país aïllat a ser més relacionada amb Occident.
Recaptació d'impostots es genera seguretat social, escola pública, fa canvis ràpidament mentre que els altres paísos fan ern 30 anys Espanya es converteix en una societat moderna on les pràctiques religioses s'obliden Fa un gran pas endavant en educació De no ser res a un pàrria doncs significa alguna cosa: non omés que shan donat les oportunitats sinó que hi havia una certa ànsia per recuperar el temps perdut Els caps de partit imposen una dictadura en vertical dins els partits i qui no està d'acord, marxa No es resolen els problemes franquistes Pregunta examen: CARLOS ARIAS NAVARRO : Y LA LLEI DEL 76 Tema 7. El Partit Popular en el poder. L’arribada del Partit Popular a la Moncloa. La primera legislatura del Partit Popular (1996-2000). La política econòmica; les polítiques socials, la política internacional. La segona legislatura del Partit Popular (2000-2004). La involució autonòmica. La figura de José María Aznar LES ELECCIONS DEL 3 DE MARÇ DE 1996 - JOSE MARÍA AZNAR "Con la nueva mayoría" A Andalusia i al nord d'Espanya els que treballen al camp PSOE: els voten normalment els obrers - partido socialista obrero español El PP CONFLICTES QUE POT SUSCITAR AL NORD-EST (CATALUNYA): Guanyen els socialistes i convergents. No guanya el PP a Catalunya perquè abans el PP era de la Alianza Popular i era franquista. Molts catalans pensen que el PP està molt vinculat al franquisme, i aquí precisament tenim un pensament en contra del franquisme El PP es nou i vell a la vegada 48 AP: es genera un nou ordre. Fraga antic minsite franquista, grna intelectual dels rpègims, molt vinculat als intelectuals conservadors. Co diu la seva paraula, és una aliança de diversos partits: conservadors, franquistes, liberals, liderats pel carismàtic Fraga. Però com que Suárez arrasa amb bona part del espectre ampli conservador liberal franquista que shan canviat de bandol, acaben tenint només un 8,2% de vos CD: es reforma el opartit. La UCD encara té una força molt gran i Suárez està a la cimera de la onada i per tant l'aposta de Fraga no iacaba de liderar aquest conservarisme espanyol. La gent desitjava fer una ruptura amb el passat: deixar de veure les mateixes cares que els havia governat a la dictadura. DDesconfiaven de Fraga que tenia tics molt autocràtics. Suárez era de 40 anys, seductor, i el votaven moltíssimes dones. Fraga era boxejador, pc atractiu. El vot femení arrasava amb Suárez. Com ja manava, tenia avantatge d'explotar els poders de l'Estat.
CP 82: UCD s'esfonsa i Fraga té oportunitat de collir trossos de la UCD, els acull i es converteix en el pricipal partit de la oposició. Adolfo Suárez guanya oper golejada 102 esconys, però és a partir d'aquest moment que s'inaugura el bi partidisme, entre Partit conservador i Partit ____.
PP 89. El parit dsps d'intentar reformar-se, Fraga llença la tovallla, se'n va a Galícia i deixa pas a gent menys relacionada amb el franquisme. Reb el missatge que la societat espanyoloa no vol a franquistes.
Es converteix en únic partit.
FALTA SLIDE EVOLUCIÓ ELECTORAL PP 2011 guanya i torna a governar per manea més absoluta LA LLARGA MARXA, II FALTA CAJITAS • Formada el 1976 per set grups polítics (els 7 magnífics) comandats per Fraga i antics ministres franquistes Era conservadors, monpàrquics, social conservadors, democracristians i s'alimentava sobretot de franquisme sociològic. És un concepte complex: e suport per acció o omisió de la dictadura, alquells que pensen que ha d'haver dictadura, no veue malament que la policia doni pals per a que aprenguin no van a manifestacions, de vegades no es pronuncia massa.Exemple: a València molts imputats per corrupció però tenen suport explícit per gent que els espera per aplaudir-los.
49 COALICIÓN POPULAR 79. Fraga fracassa elecció rere eleccció del 82, 86, 89 ARTICULACIÓ I CENTRALITZACIÓ DE LES DRETES - Substitueixen al Manuel Fraga pel Aznar.
Exemple: imaginem algú que viu a una ciutat industrial i als 80 té 50 anys, vota al PSOE perquè és un obrer de la construcció, té un fill estudiant per avocat i laltre fill troba feina empleat d'una botiga. El pare és treballador qualificat i pot guanyar més diners que els dos fills. Impacte de la política: el pare metalúirgic segueix votant al PSOE - una mica obligat. Els fills que es guanyen pitjor la vida, guanyen menys i no són obrers, "no vull ser com mon pare, no puc votar el mateix". Acaben votant a un partit de classe mitjana. **Com es transforma el sentit del vot FAES:on es difon la ideologia Franquisme sociologic: bona part societat espanyola és conservadora. Tema abortament, són contraris a ell, ara volen fer una lei miolt semblant a la que va fer el PSOE al 85. Sector important a Espanya, 30-40%, sobretot a les Castelles, Madrid i València. Encara que després no són coherents amb ekl que fan, són partidaris d'una societat madura Conservairsme social: abortament, família, educació Nacionalisme: nacionalisme basc i català: negar-ho, buscar confrontació. Xoc entre nacionalismes Democràcia cristiana: tendència política sorgida després de la 2aGM a Itàlia tot i que a Catalunya amb carrasco i Formeguera fundador de.... ja existeix. Estat participi per a que no hagi desigualtats. Partidària de l'Estat de Benestar, per evitar que els obrers es fessin comunistes PP ES FA AMB EL MONOPOLI DEL CENTRE-DRETA UCD peta i bona part d'ella queda en mans de Fraga al 86, Miquel Roca mà dreta de Jordi Pujol ds de Catalunya intenten montar una operació: fer parti espanyolo per fer competència a Fraga. Tenir un partit semblant a la dreta francesa. Mena de tercer partit que sigui capaç de plegar la dreta moderada d'Espanya. Societat Espnayola considera que qualsevol parti quevingui de Catalunya, fora.
50 Centro Democrático Social: guanya 21 esconys a Espanya però no +és fàcil perqupe tots els que volen entrar a política ja està colocada. Al 81 ho deixa.
Maro Conde també intenta participar en política. L'intent de crear una dreta no vinculada al franquisme o autoritarisme extrem, fracassa **tots auqests es converteixene n cadàvers per mà del PP EL "AZNARATO" 1996-2004 (I) 8 anys de mandat Aznarato nom posat per Montalbán Recorda als mandats dels presidents mexicans.´Es una manera de criticar-lo • • • • • • • • • • • • Pefil sociològic (bona família, periodistes, militars...) Generacionalment, no participà a la Transició Procedeix del falangisme radical Perfil professional de funcioari de províncies Pròxim al neoliberalisme econòmic i al republicanisme d'arrel nord-americà Neonacionalisme espanyol Neocolonialisme hispànic. L'aventura de la "reconquesta econòmica d'Amèrica" - empreses com Telefónica s'expandeixen a Amèrica i s'ho pren com una reconquesta Enemic declarat dels naconalismes perifèrics. Pateix un atemptat d'ETA (1995) - l'intenten matar, però al estar en un cotxe blindat, no li passa re Estil personal contundent i poc amic del consens. Agressivitat retòrica.
Diputat per Ávila (1982), president Junta de Castella-Lleó (1987), president del PP (1989) Perd el primer assalt per punts el 1993 en el primer debat televisiu Defena la unitat d'espanya contra els enemics naturals: bascos i ETA i catalans Espanya ha d'intervenir militarment LA PRIMERA LEGISLATURA 1996-2000: L'ERA DE LES PARADOXES Del "Pujol, enano, habla castellano" al "català a la intimitat" Guanya per poc, pacta amb els nacionalistes bascos i catalans. EN una entrevist amentre negocien aquest pacte • • Retòrica i ideologia antinacionalista, i necessitat suport CIU - PNB Peix al Cove, traspassos autonòmics, pacte fiscal..El pacte del "Majestic" - es va elebrar mena de pacte on CiU li donava un suport seguit d'unes reomres bastant favorables als empresaris, però ambé per ampliar alguns aspectes de l'autonomia Normalització de la incorporació femenina al govern • • 4 dones ministres - projecta una imatge de modernitat Perquè també la societat espanyola continua en una dinàmica de modernitat Eliminació del servei militar obligatori 51 El PSOE no s'havia atrevit a eliminar la mili. Costava molts diners i no era gaire necessària • • El creixement de l'objecció de consciència i la insubmissió Professionalització de l'exèrcit. Operacions internacionals Millora de les relacions amb els sindicats Arriba a pactes i acords. Pactes que tampoc són res de l'altre món. Li donen mes imporància a dos sindicats, UGT i....
major protecció laboral als que tenen contracte.
• • Fonamentalment, s'eixample el poder de les centrals S'incrementa la precarietat mentre millora el creixement econòmic ELS (SUPOSATS) ÈXITS DE LA PRIMERA LEGISLATURA POPULAR (1996-2000) Creixement econòmic: "España va bien" -Entrada a l'Euro 1999 El "mini miracleeconòmic del PP" Creix el PIB i població ocupada però es va fer servir un ús i abús de fons europeus per fer grans einfraestructures Privatització "sui generis" atics monopolis públics - entra molts diners de manera rpàpida cosa que li permet baixar els impostos, el de la renda als rics El cas Sintel - empresa que formava part de Telefónica - bona part dels treballadors, són acomiadats i quan troben feina tenen pitjors sous + Precarietat laboral, creixement asimètric L'especulació immobiliària La lluita pel control dels mitjans de comunicació El Mundo (favorable PP) contra PRISA (favorable PSOE) La "Brunete" mediàtica - mitjans de comunicació que exposen molt les seves tesis 13.05.14 PER - Plan Empleo Rural Aznar: "España a bien" L'economia espanyola funciona bé Era ben bé cert? FALTA GRÁFICO MERCADO DE TRABAJO EN ESPAÑA Quan Espanya vabé, creix més ràpid que Europa , i quan va malament, cau més ràpid que els altres: Economia molt sòlida, volàtil Aznar 1996 creix una mica i a més, la seva població activa va creixent. El nombre d'aturats arriba al 23% després de les Olimpiades comença a caure. Va pujant llavors el nonmbre d'ocupats.
Espanya encara manté unes taxes altes. Atur es va absorbint 52 A partir del 2000 és quan més immigrants hi entren Malgrat hi ha atur, comença a haver-hi molta gent ed fora.
Per què vénen igualment? Perquè els salaris són molt baixos. EL fet de portar inmigrants estranjers pot possibilitar baixar els salaris.
L'habitatge esppanyol era el més elevat d'Europa La gent que no heredava un pis a Bcn, havia de marxar perquè era molt car Comença a venir més gent a treballar, però hi ha més sinistres laborals, perquè la seguretat al treball no és segur Contractació temporal: als altres paísos 20%, a Espanya 8 de cada 10 contracte són temporals Salari mínim 4 vegades inferior que el d'Alemanya LLAVORS, ESPANYA VA BIEN? Depende, todo depende LA SEGONA LEGISLATURA 1996-2000 Es produeix el pensament que "España va bien" El PSOE s'ha quedar orfe sense Felipe González, sense aquest lideratge carismàtic, el PSOE no sembla capaç de tirar endavant A les elecicons el PP aconsegueix majoria absoluta ANÀLISI DELS RESULTATS ELECCIONS A Espanya era 176. Per primera vegad a a la seva vida té majoria absolta, i el PSOE s'esfonsa.
A partir del mapa: Andalusia + Barcelona + Lleida = PSOE Girona i Lleida CIU País Basc La resta d'Espanya PP 53 No es fan del PP el País Basc ni Catalunya (toti que Álava sí) per qüestions identitàries Actitut hostil contra la nacionalitat Basca Implica tensions internes dins d'Espanya Les coses vénen de llun * Fòrum debat LA SEGONA LEGISLATURA (II) Èxit eocnòmic, encara que fràgil i en sectors escassa productivitat • • Especulació immobiliària, turisme...
Precarietat laboral, vaga de juny 2002, accentuació neoliberalisme el "decretazo" El que movia el país era la construcció. Un p'is val el que algú està disposat a pagar. Abans havia moltes grues Una altra cosa en la que va destacar Espanya va ser el turisme. Si la construcció i el turisme representa la pricnipal indústria espanyola en aqest període Tot i això, tot i ser un país que creixia, "España va bien", ens trobavem en una situació en què la majoria de persones vivíen en condicions precàries. Això no era exclusiu d'Espanya,. també passava a altres paísos, EEUU, GB. Peròcom Espanya mai havia tingut un Etat del Benestar sòlid, era pitjor "decretazo" La majoria absoluta impusla polítiques sense consens • • Reformes econòmiques regressives La participació a la guerra d'Iraq, l'aliniament amb l'unilateralisme internacional impulsat per George W.
Bush "Els homes sels coneix la serva veritable naturalesa o bé quan estan borratzs o bé quan tenen el poder" - Dostoievsky Fa reformes però la participació `política en la guerra d'Iraq en contra del que la gent que els votava volia. 2003: manifestacions amb moltíssima gent.
2 manis: les més massives d'Europa. Austeritat molt gran per tot el que representava el PP Desconfiança per part de la societat al PP Aznar va participar en una guerra en contra del que pensava l'opinió pública: -per acostar-se als EEUU i separar-se de França i Alemanya - anoyança de sperpotència Des del punt de vista estratègic, Espanya no pinta res - nacionalisme Espanyol: recuperar la vella glòria de l'imperi perdut - Espanya va participar en la guerra. Va enviar 2000 soldats - implantar empreses Involució autonòmica. "Revival nacionalista" • • Conflictes amb Catalunya i País Basc. "Punt final". Madrid, capital política i financera La llei de partits, i la il·legalització de l'esquerra abertzale A partir dels 90 el PP es treu els complezos que havia tingut amb el socialisme Hi ha voluntat de convertir Epsnaya en centre polític i financer, i comporta descentralització Negar la condició Durant la confecció en constitució, per no dir nació, va dir nacionalitats No va quedar inscrit qui era nacionaciltat i qui no ho era 54 La Constitució llavors va passar a ser interpretada de diversesw vegades Nacionalitat "café para todos" o ho sou tote so no Molts d'ETA estaven a la presó, estan afeblits policialment, els seus atemptats tenen menys suport de la societat basca. 1988 atemptat al hipercor 20 morts, comença a estar aïllada políticament. Ja està en plena descomposició El PP impulsa una llei consensuada amb el PSOE qualsevol cosa que doni supoirt a ETA i no castigar-los, passa a ser un delicte i qualsevol partit que no cndemini explícitament qualsevol atemptat d'ETA serà il·legal.
Batasuna representa el 22% votacions (com el PSC aquí) passa a ser il·legalitzat i molta gent passa a ser condemnada per les opinions.
Tanquen un diari. Política molt dura que genera un conflicte Pel que fa a Cataluna LA PÈRDUA DE LES ELECCIONS DEL 14-3-2004 Casi totes les enquestes donaven per guanyadors al PP Zapatero era encara poc conegut El PSOE no despertava cap entusiasme a l'esuqerra -Aznar no es presentava a les eleccions, va designar a Rajoy com a successor per participar a les eleccions -Les elecicons havia de ser el 14 de Marc, el dia 11 attemptat a Atocha -Acebes va dir que era ETA perquè tenien ficada a ETA entre ull i ull -La pèssima gestió de l'atemptat propícia un gir copernicà en les enquestes i la victòria socialista Aznar i la Ana Botella a les 3.30 de la tarda abans que s'obrissin les urnes van dir "hemos perdido".
Com ho an saber? Va haver-hi una participació electoral molt gran = molta gent va votar PSOE Tema 8: El tri partit - L'alternança polçtiica en el govern de la eneralitat de Catalunyya. El primer tripartit FALTA REST TÍTULO L'ETAPA FINAL DE JORDI PUJOL CIU Eleccions e 19999 (Guanya en escons, perd en vot absolut) Va ser l'artífex ell de la primera legislatura d'Aznar. Pacte el Majèstic Pujol estava molt decebt amb el PSOE i Felipe González Estava molot tocat per casos de corrupció = considera que cal fer un canvi Fer president de Govern com a Aznar partit polític molt lligat al franquisme, això va ser rebut per part de moltsnacionalistes caalans de Convergència Pujol guanya les eleccions però es presenta per primera vegada al Maragall PSC.
Pujol és president des de 1980 i veu que serà la seva última etapa com a president del govern Veu que fins i tot els seu gest ha afeblit CiU perquè molt del catalanisme comença a passar-se a ERC Desgast electoral i social de CiU, després de 23 anys d'hegemonia dins la Generalitat El 2001 prepara la seva retirada i designa a Artur Mas per aque el reemplaçi l'anys següen., 2002 L'etapa final de Pujol coincidex amb la duresa antinacionalista de la darrera etapa Aznar: LES ELECCIONS DE 2003 Clima electoral molt tens vinculat amb el "no a la guerra" Mobilitazacios cotra la guerra, ofensiva nacionalista Aznar...
Guanya Mas contra pronòstic, amb una majoria insuficient com per poder 55 CIU + ERC que teniaen per governar i l'eix social, esquerra dreta. Tots desitgen ERC per poder Governar. Davant ERC està Carot Rovira Hi ha una llarga negociació per formar govern Tripartit: PSC + ERC + ICV EL PRIMER TRIPARTIT (2003-2006) El Pacte del Tinell 14-xii-2003- compromís de Maragall per intentar fer un nou estatut. Bona part de les lleis catalanes són intervingudes per Espanya L'estat de Catalunya és una llei orgànica i només pot ser modificada per altres lleis orgàniques • • • • Més i millor autogovern. Més qualitat democràtica Nou impuls econòmic oper a Catalunya Catalunya, una nació socialment avançada. Intentar imitar els Estats de Benestar europeus Una nova política territorial i ambiental ICV abraça l'ecologisme Auqests 3 fan el Pacte del Tinell L'estratègica de "Pactes Nacionals"; habitatge, educació, cultura...
Estratègia per fer polítiques Pacte nacional de l'educació: tenia retòrica bonica però tenia preoptència. Com ja va expicarla Rosa Cañadell, tothom desitjava acabar amb les escoles privades de Vic.
Va consistir e no anular els concerts, més aviat regularitzar-los, i va imposar una sisena hora a l'escola pública, la qual cosa va caure fatala ls professors. Els nens es portaven pitjor.
Tots aquests pactes EL PRIMER TRIPARTIT 2003-2006 II Successió de crisis i problemes Desocnfiança de les elits catalanes A banda d'això, cometen errors fruit de l'inexperiència Quan començen a encarregar-se d'alguna cosa, els hi fa por • • • • • • • Hostilitat per part de poders fàctics interns - dient que si no tenien diners i tancaven els nens anirien a escoles públiques amb inmigrants Hostilitat per part del govern espanyol (PP i PSOE) - El PP tenia por de la consolidació de l'independentisme que creiix,a i per altre banda, el PSOE li queia fatal que el PSC s'hagues aliat amb un partit independentista.
Per molts socialistes, això era difícil de païr La sortida del govern de Carod Rovira (la crisi de Perpinyà, gener 2004) - Fa una trobada a Perpinyà, per pactar amb ETA una treba, per la qual ETA deixaria d'atemptar a Catalunya. De seguida es descobreix aquesta trobada. Pressions per fer fora a Carod Rovira per considerar-lo co ma terrorista al itentar negociar.. Tanta pressió, Maragall li diu que marxi i marxa. Indicador entre PSC i PSOE amb qui pots anar-te al llit i qui no- amb aquests no malgrat l'única possibilitat que tenen per governar és aliant-se amb els independentistes j La qüestió del "tres per cent" L'enfonsament del Carmel Les dficultats de l'Estatut Tot plegat, des 'una dura campanya d'assetjament mediàtic 56 ...