APUNTS 1r PARCIAL (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Rovira y Virgili (URV)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura PSICOLOGIA BIOLÒGICA I
Año del apunte 2016
Páginas 30
Fecha de subida 04/09/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 1. NEUROANATOMIA: GENERALITATS; SISTEMA NERVIÓS PERIFÈRIC I MEDUL·LA ESPINAL 1.1ORGANITZACIÓ DEL SISTEMA NERVIÓS Sistema Nerviós = és l’encarregat de relacionar l’organisme amb el món exterior, així com de coordinar l’activitat dels diferents òrgans i aparells que formen el nostre organisme.
Està format per neurones especialitzades en la transmissió d’impulsos nerviosos i filaments neuronals o nervis.
Es divideix en dues parts: Sistema Nerviós Central (SNC) Sistema Nerviós Central (SNC) = totes aquelles parts del sistema nerviós que estan protegides per ossos. L’encèfal queda protegit pel crani i la medul·la espinal per la columna vertebral.
Encèfal (cervell, cerebel i tronc de l’encéfal) +Medul·la És l’encarregat de processar la informació que procedeix del nostre entorn i del nostre cos.
No són estructures independents, tenen una comunicació directa.
Sistema Nerviós Perifèric (SNP) Sistema Nerviós Perifèric (SNP) = totes aquelles parts del sistema nerviós que estan fora de la carcassa òssia. Esta format bàsicament per nervis.
Sistema Nerviós Somàtic + Sistema Nerviós Autònom S’encarrega d’enviar la informació cap al SNC i retornar-la un cop processada.
1.2LOCALITZACIÓ EN NEUROANATOMIA. TERMINOLOGIA PUNTS DE REFERÈNCIA PROXIMAL – DISTRAL IPSILATERAL o HOMOLATERAL – CONTRALATERAL Proximal = localitzat a prop del SNC Distral = localitzat lluny del SNC Ipsilateral o homolateral = lesions en el mateix costat.
Homolateral = lesions en els costats oposats.
DIRECCIO I LOCALITZACIÓ. EIXOS EIX ROSTRO-CAUDAL I EIX DORSAL-VENTRAL EIX MEDIAL-LATERAL Rostral = anterior Caudal = posterior Medial = centre Lateral = costats PLÀNOLS DE TALL AXIAL Horitzontal En la medul·la només es contempla el tall transversal.
CORONAL Transversal SAGITAL Vertical Tall més propi del cervell.
Únic i exclusiu.
El tall es pot fer a un hemisferi i a l’altre.
Tall Sagital Mitjà = tall entre els dos hemisferis.
1.3SISTEMES DE PROTECCIÓ I MANTENIMENT DEL SNC - Sistema de les meninges.
Sistema ventricular.
1.4SISTEMA NERVIÓS PERIFÈRIC (SNP): SOMÀTIC I AUTÒNOM SNP = nervis que queden fora del crani i de la columna vertebral. La seva principal funció és rebre i transmetre impulsos sensitius i motors.
Impulsos sensitius (aferents) EXTERIOR  SNC Impulsos motors (eferents) SNC  ÒRGANS EFECTORS - Nervis cranials (12 parells). Surten de l’encèfal.
Nervis raquidis o espinals (31 parells). Surten de la medul·la espinal. Són els més fàcils d’entendre ja que se’n origina un per a cada element medul·lar.
SISTEMA NERVIÓS SOMÀTIC SISTEMA NERVIÓS AUTÒNOM És voluntari, controla els moviments conscients.
Rep la informació sensitiva per provocar el moviment.
Controla els moviments innats o inconscients.
Rep informació de les viseres (òrgans interns) i els transmet informació.
Està format per: - Nervis aferents: reben la informació sensorial.
(nervis sensitius) - Nervis eferents: condueixen la resposta del SNC a la musculatura esquelètica.
(nervis motors) Està format per: - Nervis aferents: senyals dels òrgans i viseres al SNC.
- Nervis eferents: senyals del SNC als òrgans.
(nervis simpàtics i parasimpàtics) Sistema Nerviós Autònom (SNA) = “És la finestra de les emocions”.
(Cannon, 1932) Regula l’activitat dels òrgans interns per adaptar-se a les demandes externes i internes i mantenir l’homeòstasi o equilibri intern. Els principals reguladors es localitzen a l’hipotàlem.
Teoria de l’emoció de William James (1842-1910) i Carl Lange (1834-1900) Les emocions com a resultat de les reaccions fisiològiques a estímuls.
Plorem perquè estem tristos o estem tristos perquè plorem? SISTEMA PARASIMPÀTIC SISTEMA SIMPÀTIC S’activa majoritariament quan l’individu es trobo en estat de repòs.
S’activa en condicions d’estrès i/o por.
(Acceleració de la freqüència cardíaca, suor, síntesi de glucosa, relaxació d’esfínters...) EQUILIBRI = HOMEOSTASI L’activitat dels dos es compensa per tal de mantenir l’organisme en equilibri.
En condicions normals tots dos funcionen.
SISTEMA NERVIÓS PARASIMÀTIC VISERES Disminueix la freqüència i la contractilitat.
SISTEMA NERVÓS SIMPÀTIC Augmenta la freqüència i la contractilitat.
Contracció de la pell i l’aparell digestiu.
Dilatació de músculs.
Contracció.
S’accelera el trànsit, es relaxen els esfínters i augmenta la salivació.
Es contrau.
Erecció.
Dilatació.
S’alenteix el trànsit, es contreuen els esfínters i s’inhibeix la salivació.
Es relaxa.
Ejaculació.
Pell de gallina.
Contracció de les pupil·les, millora de la visió propera i secreció llagrimall. (Quan hi ha desinterès) Glucogenogènesi.
Augment de la secreció.
Dilatació de les pupil·les i millora de la visió llunyana.
(Quan hi ha interès) Glucogenolisi.
Disminueix la secreció.
Secreció d’adrenalina.
Quin és el paper del psicòleg? Quines eines pot utilitzar? Existeixen pràctiques relacionades amb el SN vegetatiu o parasimpàtic com tècniques de relaxació.
També noves eines com la neurofitbadí (ensenyar els registres cerebrals) o la hiofitback (ensenyar a través de la pantalla la respiració, el batec del cor...
1.5MEDUL·LA ESPINAL Medul·la espinal = estructura cilíndrica que forma part del SNC. Està distribuïda en direcció caudal des del tronc cerebral fins a la segona vèrtebra lumbar (L2). L’última àrea s’anomena con medul·lar i a partir d’aquest, i en sentit caudal, es troba la cua de cavall.
Cua de cavall = sortida dels nervis raquidis més caudals. Sorgeix degut a que, el desenvolupament de les vèrtebres és més ràpid que el de la medul·la i aquesta sembla que hi quedi petita.
La medul·la està protegida per la columna vertebral i per les meninges medul·lars.
Conducte raquidi = canal medul·lar o conducte vertebral, situat al mig i al llarg de la medul·la.
Des del punt de vista funcional, està dividia longitudinalment en segments (31).
Segments medul·lars = espais entre les vèrtebres. Per cada dues vèrtebres hi ha un segment que genera un parell de nervi s raquidis (31 parells de nervis espinals).
Fins la setmana 12 d’embaràs, la medul·la espinal i la columna vertebral creixen a ritmes molt semblants. No obstant, a partir d’aquí, la columna vertebral creix més ràpid i per aquesta raó la medul·la arriba només fins L2.
La principal funció de la medul·la espinal és transmetre les aferències cap a l’encèfal (que entren per l’arrel posterior/dorsal del nervi raquidi) i enviar les respostes generades per l’encèfal (que surten per les arrels anteriors/ventrals del nervi raquidi) a través dels nervis raquidis cap als òrgans/músculs efectors.
La medul·la està formada per substància grisa (cóssos neuronals) i substància blanca (axons mielinitzats).
La medul·la espinal, igual que l’encèfal, està coberta per meninges: - Duramàter Aracnoide Piamàter Cada nervi raquidi té una arrel anterior (motora) i una arrel posterior (sensitiva).
Gangli raquidi = cúmul de cossos neuronals.
En un tall transversal de medul·la podem observar: - Substància grisa = formada per cossos neuronals, és central i presenta una distribució en forma de H o “ales de papallona”.
- Substància blanca = formada per fibres mielinitzades ascendents i descendents, ocupa la part externa i rodeja la substància grisa.
La distribució d’aquestes dues substàncies varia en funció de la localització del tall; en direcció rostral, la quantitat de substància blanca incrementa.
Nivells rostrals (zones més altes)  més substància blanca. (+informació) Nivells caudals (zones inferiors)  més substància grisa. (- informació) Això és degut al cúmul d’aferències, és a dir, les informacions aferents que arriben a la medul·la pels nervis espinals pugen cap a l’encèfal, per tant, si prenem com a referència el segment medul·lar 1 de la regió toràcica, es visualitzen les aferències acomulades des de l’últim segment del còccix i per això s’observa més substància blanca.
Arrel nerviosa posterior sensitiva = aferent (arribada al SNC) Neurones sensitives que van des dels receptors sensitius perifèrics fins a la medul·la. Els cossos neuronals estan al gangli raquidi.
Arrel nerviosa anterior motora = eferent (del SNC als òrgans efectors) Neurones motores els cossos de les quals estan a la substància gris de les banyes ventrals.
La medul·la espinal també controla determinats reflexes.
Jo deixo un got de llet al microones i sense voler, el deixo massa temps. Quan l’agafo i noto que està calent (ABANS DE SENTIR CAP MENA DE DOLOR, O FINS I TOT ABANS D’ASSUMIR QUÈ ÉS EL QUÈ HA PASSAT), el meu reflex és apartar la mà (i escampar tota la llet...).
Aquests reflexes són dependents de la medul·la espinal.
L’objectiu és que l’acció sigui ràpida, per tal d’evitar un mal major. La sinapsi de l’arc reflex es produeix a la medul·la espinal. Un cop produït aquest reflex, aferències addicionals arriben a l’encèfal on es descodifica l’acció i el resultat d’aquesta. A partir d’aquest moment som conscients del que ha passat i per què.
Si hagués d’esperar a que la informació sensitiva (temperatura del got) arribés a l’encèfal, es descodifiqués i tornés a “baixar”? La resposta de treure la mà no seria tan immediata, i em cremaria.
Quan es perd la comunicació entre la medul·la i el SNC, es perd també la funció.
TEMA 2. TRONC DE L’ENCÈFAL I CEREBEL 2.1 ENCÈFAL; TRONC I CEREBEL ENCÈFAL SNC Tronc de l’encèfal Cerebel Cervell MEDUL·LA TRONC DE L’ENCÈFAL CEREBEL Localització = des de la porció superior de la medul·la fins al diencèfal.
Estructura de pas de la medul·la al cervell.
Localització = part posterior del tronc de l’encèfal.
Està unit al tronc per 3 parells de peduncles cerebel·losos.
Funció = centre d’integració d’aferències motores i sensorials. Punt intermig entre la informació sensorial i el processament d’aquesta.
Funció = coordinar els moviments complexes, modulant la informació que envia l’escorça motora cap a les neurones motores.
Deixar passar un tipus d’informació però no una altra.
Coordina la informació com els moviments fins, l’equilibri i el to muscular. Indica el temps exacte i la resposta adient per a cada moviment.
2.2 TRONC DE L’ENCÈFAL LOCALITZACIÓ RELACIONS FORMAT PER Des de la porció superior de la medul·la fins al diencèfal.
Inferior  Medul·la espinal Superior  Diencèfal Posterior  Cerebel Bulb Raquidi Protuberància Mesencèfal GENERALITATS Visió antero-lateral Tall sagital medial Visió ventral (des de “baix”) FUNCIONS Centre d’integració d’aferències motores i sensorials.
Rep informació somàtica i visceral des de la medul·la i des de les estructures cranials.
Envia i rep informació del cervell i cerebel.
Control d’alguns actes motors reflexes.
(singlot, vòmit, esternut..) Control de funcions vitals com ara l’activitat cardíaca i la respiració. ( A través del SN autònom) Control de la innervació del cap a través dels parells cranials.
Regula el cicle son-vigília, l’estat d’alerta i la consciència de l’individu.
Formació reticular = Cèl·lules difuses importants en el control de l’activació. És la responsable de l’activació en el processament d’informació.
Sempre està en funció tot i que difereixen els nivells de neurotransmissors.
2.2.1 BULB RAQUIDI LOCALITZACIÓ RELACIONS DIMENSIONS FUNCIONS Des de la porció superior de la medul·la fins a la protuberància.
Infeiror  Medul·la Superior  Protuberància Posterior  Cerebel 3 x 2,5cm Activitat cardíaca, respiració, vòmit, deglució.
TALL TRANSVERSAL INFERIOR TALL TRANSVERSAL MIG TALL TRANSVERSAL SUPERIOR Internament molt semblant a la medul·la espinal.
Internament és més diferent a la medul·la espinal.
Internament és molt diferent a la medul·la espinal.
Decussació de les piràmides = punt en que es creuen les vies motores d’un costat a l’altre.
Decussació de les vies sensitives lemniscals = punt en que es creuen les vies lemniscals d’un costat a un altre.
Lesió per sobre de la decussació de les piràmides, afectació contralateral.
Una lesió per sobre de la decussació de les fibres sensitives lemniscals, afectació contralateral.
2.2.2 PROTUBERÀNCIA LOCALITZACIÓ RELACIONS DIMENSIONS FUNCIONS Des de la porció superior del bulb raquidi fins al mesencèfal.
Inferior  Bulb raquidi Superior  Mesencèfal Posterior  Cerebel (penducles mitjos) i IV ventricle 2,7x3,8 Integració de les vies motores i sensitives.
L’abultament extern que presenta a la cara anterior es degut a l’acumulació de fibres transversals que van cap al cerebel.
2.2.3 MESENCÈFAL LOCALITZACIÓ RELACIONS DIMENSIONS FUNCIONS Des de la porció superior de la protuberància fins al diencèfal.
Inferior  Protuberància.
Superior  Diencèfal Posterior  Cerebel (penducles superiors) i aqüeducte de Silvio 2,5 cm Coordinació resposta motora a estímuls auditius i visuals.
Parells cranials= nervis que s’originen a la part alta de l’encèfal i tronc del cervell i s’encarreguen d’inervar estructures de la cara, coll i gola i tenen diferents funcions motores sensitives.
PARELLS CRANIALS – BULB RAQUIDI El nervi Vague forma part del sistema nerviós parasimpàtic.
PARELLS CRANIALS - PROTUBERÀNCIA PARELLS CRANIALS – MESENCÈFAL 2.3 CEREBEL LOCALITZACIÓ RELACIONS UNIÓ AL TRONC ENCEFÀLIC FORMAT PER Part posterior del tronc de l’encèfal.
Inferior  Superior  Diencèfal / Telencèfal Anterior  Troc de l’encèfal, IV ventricle, aqüeducte de Silvio Unit al tronc encefàlic per 3 parells de penducles cerebel·losos: - Inferior, bulb raquidi.
- Mig, protuberància.
- Superior, mesencèfal.
Dos hemisferis i una zona central.
Tres lòbuls.
Dos fissures que travessen el cerebel longitudinalment.
La zona externa del cerebel és la zona cerebel·losa (substància grisa). Internament el cerebel està format per substància blanca (Arbor viate) i per regions de substància grisa, els nuclis cerebel·losos.
TEMA 3. DIENCÈFAL 3.1 DIENCÈFAL LOCALITZACIÓ RELACIONS FORMAT PER Es troba entre els dos hemisferis cerebrals, ocupant la porció medial i ventral de l’encèfal.
Envolta el III ventricle, i queda per sota dels ventricles laterals.
Inferior  Mesencèfal Superior  Telencèfal Posterior  Telencèfal Anterior  Telencèfal Epitàlem Hipotàlem Tàlem 3.1.1 EPITÀLEM LOCALITZACIÓ. Porció més petita del diencèfal és la regió més dorsal.
RELACIONS.
- Inferior  Tubercles quadrigeminats (Mesencèfal) Superior  III Ventricle Posterior  Telencèfal Anterior  III Ventricle, Tàlem FUNCIONS. Producció de melatonina, control de ritmes circadians, pubertat, connexió amb el sistema límbic...
NUCLI HABENULAR GLÀNDULA PINEAL Funcions: - Elecció de comportaments adaptatius davant d’estímuls aversius.
- Modula els sistemes dopaminèrgic i serotoninèrgic.
- Inhibició motora davant error, manca de recompensa, estrès...
Funcions: - Sincronitza la secreció de melatonina amb els cicles de llum – obscuritat. En foscor, s’estimula la síntesi d’aquesta hormona per induir la son.
- Regula l’inici de la pubertat, ja que controla el funcionament de les gònades i els cicles estacionals de reproducció.
Disfuncions: relacionada amb depressió, esquizofrènia i psicosi induïda per consum de drogues.
3.1.2 HIPOTÀLEM LOCALITZACIÓ. Ventral al tàlem que va des de la làmina terminal fins als nuclis mamil·lars. És l’única estructura del diencèfal que queda visible en la cara ventral de l’encèfal.
RELACIONS.
- Inferior  Hipòfisi Superior  Tàlem Posterior  Epitàlem Anterior  Làmina terminal, telencèfal FORMAT PER nuclis que es distribueixen al voltant del III ventricle.
FUNCIONS. Control endocrí, regulació SNA, regulació temperatura corporal, conducta alimentària i consum de líquids, conducta emocional, ritmes circadiaris (son vigília), memòria i excitació sexual.
FUNCIONS HIPOTÀLEM CONTROL ENDOCRÍ REGULACIÓ AUTÒNOMA REGULACIÓ TEM CORPORAL CONTROL INGESTA CONDUCTA EMOCIONAL Controla la secreció d’hormones a través de la hipòfisi.
Produeix també factors inhibidors de l’alliberació d’hormones.
Influeix en la funció cardiovascular, respiratòria i digestiva.
Desencadena mecanismes de control per tal d’incrementar o disminuir la temperatura.
Integra informació de depòsits d’energia estables i de l’àpat en curs per regular la ingesta.
Participa en la mediació de la conducta emocional.
3.1.3 TÀLEM LOCALITZACIÓ. Estructura més gran del diencèfal. Constitueix la zona més dorsal del diencèfal i ocupa tota la seva extensió. (anterior i posterior) RELACIONS: - Inferior  Hipotàlem i Mesencèfal Superior  Cos callós i nucli caudat Posterior  Epitàlem i cua del nucli caudat Anterior  Cap del nucli caudat FUNCIONS.
- Estació de relleu de tota la informació sensorial (excepte l’olfactiva) abans que aquesta arribi a l’escorça del cervell.
- Filtra la informació irrellevant.
- Els nuclis reticulars del tàlem i intralaminars treballen juntament amb la formació reticular.
ESTRUCTURA. Format per dues estructures ovoides (tàlem dret i esquerre) unides centralment per la massa intermitja o adhesió intertalàmica.
LÀMINA MEDUL·LAR INTERNA. Banda estreta de substància blanca que divideix el tàlem en tres grans parts: anterior, medial i lateral. Els nuclis del tàlem s’organitzen al voltant d’aquesta làmina i es classifiquen en funció de la seva posició.
TEMA 4. TELENCÈFAL 4.1 TELENCÈFAL ESTRUCTURA Part més gran de l’encèfal. (85%) Apareix com a dos grans cossos simètrics (hemisferis cerebrals) ESCORÇA La superfície es coneix com escorça cerebral o còrtex, formada per substància grisa que envolta la sub.
Blanca de l’interior on també hi ha cúmuls de sub. Grisa.
CISURES C. Longitudinal C. de Rolando o Central C. de Silvio o Lateral C. Transversal LÒBULS L. Frontal L. Parietal L. Temporal L. Occipital + dos no visibles (de la insula i límbic 4.2 TELENCÈFAL. LÒBULS LÒBUL FRONTAL LÒBUL PARIETAL Control motor, articulació de paraules, planificació, regulació d’emocions i funcions executives.
Tacte, temperatura, pressió, nocicepció (dolor), propiocepció (posició dels músculs i articulacions).
LÓBUL TEMPORAL LÒBUL OCCIPITAL Olfacte, audició i comprenció del llenguatge.
Processament informació visual ...

Comprar Previsualizar