Entrevista a Sebastià Tenés, portaveu de la PAH de Mataró (2014)

Ejercicio Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 1º curso
Asignatura Teoria i tècnica dels gèneres periodístics
Año del apunte 2014
Páginas 2
Fecha de subida 18/11/2014
Descargas 7

Vista previa del texto

Jordi Peralta i Mulet Teoria i tècnica dels gèneres periodístics L’emergència social de l’habitatge a Catalunya, una qüestió de primer ordre Sebastià Tenés: “Els escarnis són actes de legítima defensa que denuncien públicament els culpables dels desnonaments.” La pau social és una quimera a la comunitat autònoma on més desnonaments es van executar l’any passat. Ho té ben clar Sebastià Tenés (Barcelona, 1950), portaveu de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca de Mataró. Amb tot el bagatge que comporta haver militat al PSUC, el veterà activista exposa la tasca d’un moviment sorgit l’any 2009 que sovint acapara l’atenció dels grans mitjans de comunicació.
Us enfronteu a un panorama extremadament complicat.
A Mataró no és més preocupant que a Salt o a Ciutat Meridiana, però tot i així és una catàstrofe col·lectiva. Ara estem veient que la gent ni tan sols pot pagar els lloguers socials, i l’Ajuntament, que amb prou feines ens ha escoltat, no té suficient força per pressionar els bancs. Es pot produir una explosió social en qualsevol moment.
Quina és la vostra principal motivació? Conscienciar la gent. No només cerquem solucions a cada cas concret de desnonament, sinó que treballem perquè el conjunt dels afectats s’empoderi. Això és essencial.
No obstant això, altres activistes diuen que n’hi ha que només es preocupen pel seu problema i n’ignoren la resta...
Acabem ignorant els casos de la gent que no ve mai a les assemblees. De tota manera, apleguem fins a 300 famílies i és força difícil controlar l’assistència de tothom.
Hi ha qui afirma que la culpa dels desnonaments també és de la mateixa gent.
Jo n’exculpo totalment els afectats. Els directors de les sucursals bancàries van promoure que es signessin hipoteques a tort i a dret. I l’Estat no només va fer la vista grossa, sinó que ho va fomentar! Governs i bancs estan íntimament lligats.
Quin és el perfil general d’aquests afectats? Cobrim un ampli espectre que inclou gent de totes les edats i de totes les procedències, amb un denominador comú: la majoria estan aturats i els seus immobles tenen un valor Caràcters: 4.307 Jordi Peralta i Mulet Teoria i tècnica dels gèneres periodístics inferior als 400.000 €. Sí que és cert que al principi un 70% dels qui ens demanaven ajuda eren immigrants, però ara la proporció és més equilibrada. També defensem els qui han avalat amb el seu pis la hipoteca dels seus familiars.
Com us organitzeu per gestionar tants casos? En absència de líders, comptem amb diverses comissions sectorials: de finances, de material, de menjar solidari... Un grup s’encarrega de coordinar-les. Després hi ha l’assemblea, on es tracta cada cas i es prenen decisions operatives al respecte.
En què consisteixen aquestes decisions? Depenent del cas, instem l’afectat a parlar amb el director de la sucursal bancària, mentre que un representant es reuneix amb càrrecs de rang més elevat. L’ocupació del pis la deixem per a casos extrems, ja que, com hem presenciat al Vendrell, és perillós.
A nivell polític, què proposeu? Us heu plantejat impulsar un partit? Com molt bé afirma la Constitució, l’habitatge és un dret. Mai un negoci. Partint d’aquesta premissa, apostem per un parc immobiliari amb un 80% de pisos de protecció social. Creiem, també, que això ha d’anar acompanyat del foment de la cultura del lloguer, com a Alemanya. Ara per ara, però, no volem assolir aquest programa de mínims mitjançant una formació política pròpia. Sí que ens plantegem, amb el temps, impulsar agrupacions d’electors dins dels diferents partits com a altaveus de les nostres propostes. El que no hem de perdre mai de vista és que la força es demostra al carrer.
Els polèmics escarnis són demostracions d’aquesta força.
Son polèmics perquè ho diuen els mitjans. En realitat es tracta d’actes de legítima defensa, i així ho han entès fins i tot els jutges. A més, no n’hem fet mai cap que sigui perillós per a la persona afectada. Senzillament assenyalem els responsables de la tragèdia: “Aquest home és director d’un banc, i per culpa seva hi ha gent que ha hagut de dormir en un caixer automàtic”. El poble té dret a conèixer els seus botxins.
El govern diu que som a punt de sortir de la crisi. Serà la fi dels desnonaments? El futur és negre com el carbó, perquè ara ens espera el paisatge devastat de la crisi. I per molts cants de sirena que sentim, seguirem veient famílies senceres al carrer fins que no es posi fre a la voracitat de la banca, que hauria de ser nacionalitzada.
Caràcters: 4.307 ...