Seminari Stuart Hall. Sessió 3/12 (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 2º curso
Asignatura Teories de la Comunicació
Año del apunte 2014
Páginas 2
Fecha de subida 06/12/2014
Descargas 29
Subido por

Vista previa del texto

Codificació i descodificació en el discurs televisiu. Stuart Hall.
Stuart Hall: va neixer el 3 febrer el 1932 i va morirr el 10 de febrer del 2014. E jamaicà i teoria i socioleg.
Objectius: questió d'asimetria en els processos de codificació i descodificació dels missatges. Analitzar com els significats denotatius tenen diverses funcions. Analitzar com els aspectes connotatiuss s'estenen en aspectes ideològics, socials i culturals.
Depen de la nostra ideolgoia podem entendre el missatge d'una manera o una altre.
Conceptes clau: • La producció • La comunicació sistemàticament distorsionada: La audiència no dóna el sigificat dels misatge que el autor volia donar. Les cultura dominant es deixa en marge les altres. En el acte comunicatiu hi ha emisor, misatge i receptor? No.
Hi ha un circuit producció, ciruclació, distribució / consum i reproducció. La construacció del misatge l'anomenarem decoficicació. El llenguatge televisiu és al igual que cada mitjà necesita unllenguaje especific la tv tambe.
• La codiciació i descodificació: tems en que el misatge es codificat per el autor i fins que arriba al lector i el descoficica.
• Producció: el succès comunicatiu i el dicurs. E ◦ El succès comunicat resultat final d'un susccès hisptira, a partir del que el periodista construeixi es crearà el succès comunicatiu tenint en compte les rutines, l'indiviu...
◦ El dicurs són missatges codificats que són els qe reaitzen les estructures readiofoniques. Es important que siguin comprensbles per la descodiciació.
◦ Estructures de signifcació: Simetia entre el que vol dir l'emisrro i el que interpreta el receptor per tal que hi hagi el mateix nivell de significació. No tene per que ser les mateixes entre l'emisor i el receptor sino que poden ser diferent.
◦ Marcs de coneixement: estructures cognitives basads en el past que ens fan entendre.
◦ Insfraestructures tècniques: són necesaries per que es pugi entendre el missatge comunicatiu.
• Construcció del discurs: ◦ Estructura de dominació: cultura dominant.
◦ Significat referent o dominant: és la manera en com s'estructura un misatge en relació a la resta de elements. Representa una clausura del missatgr.
◦ Signifcat subordinat: pr sota del significat preferent. El el significat que el receptor otorga el missattgr.
◦ Signe visual: suport auditiu-visual que és mes universal i no comporta malantesus. Poden ser connotatius o dennotatius.
▪ ConnotaciÓ: va més enllà del litera ▪ Denotació: la merna literal d'interpretar un miassatge. Pot ser transformada i desplaçada per els codis.
• Descodificació: ◦ Codi dominant o heme´nic: espectador descodifica el mateix codi que el emisor ◦ Codi professional: utilitzar pels professional de radiodifusió. Es relativamet independent del codi dominant pero opera dins de l'hegemonia del codi dominant.
◦ Llectura negociada: el receptor del missatge el rep i el descodifica tenint en compte l'hegemonia del codi determinat.
◦ Codi oposicional: el receptor enten com ha estat codificat el missatge pero decideix descodificarlo de manera contrària.
• Altres conceptes: ◦ Ciculració: després de la producció del misatge es dóna pas a la circulació d'aquest. E a dir, le missatge passa a ser escoltat.
◦ Reproducció ideològica: contingut del missatg esta relacionat de manera directa amb la ideolgai i aixó fa que les elits esitguin relacionades amb els mitjans de comunicació i per tant que hi ha hagi ideologia al missatge.
• Conclusioons: ◦ dificil identifcar com a neutral la tasca de “fer la comunicació més efectiva” ◦ Els errors denotatius son són estructuralment importants ◦ Els malentesos connotatius poden ser de màxima transcendència.
◦ La desició d'intervenir per fer les elits més neutrals és política.
◦ Llegir malament és una opció política. Connivència amb els interessos dominants. Els que tenen el poder li otorguen al dret de fer “la vista grossa” ...