Tema 17 (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Derecho - 1º curso
Asignatura Derecho Civil de la persona - Civil 1
Año del apunte 2014
Páginas 3
Fecha de subida 18/07/2014
Descargas 8
Subido por

Vista previa del texto

Lliçó 17: Els vicis del negoci jurídic 1. Els vicis de la declaració de voluntat: fonament i localització 1265- sig. (estudiar-los) 1300 i 1301, en els contractes que existeixen, el consentiment, 1.1. En la voluntat interna: intimidació, l’error vici i l’error dolós Podem classificar-ho - delcaració feta sense voluntat: aquests vicis afectes a la voluntat interna del subjecte, perquè la voluntat declarada, no és la voluntat interna, ja que hi ha una discrèpancia entre la voluntat interna i la externa.
Parlem de la violència i intimidació quan es donguin, podrem anul·lar completament els contractes, ja que hi haurà consentiment, però vicit, i hi ha hagut causa i objecte.
Hi ha violencia quan per a arrenca s'emplea una força irresistible (aquella davant la qual el subjecte no pot oposar una resistècia eficas), aquest tipus de suposit és totalment subjectiu.
La intimidació: quan s'inspira a un dels contrctants el temor racional i fundat de patir un mal inminent i greu en la persona o béns, o de les persones properes a ell.
Els requisits: és una amenasa externa al subjecte, pot procedir tant d'una part, com d'un tercer. Cal dir que el temor reverencial no anularà el contracte, com per exemple el respecte als pares quan ens casem amb algú. Per altre banda el mal ha de ser inminent i greu.
1.2. En la voluntat declarada: l’error obstatiu - innexactitud de les sircumstàncies que porten el subjecta a admetre una determinada declaració de voluntat.
! per poder parlar d'aquest error del 1266 CC, (i llegir els articles 1400... Vicis de froma) l'hem de diferenciar entre un altre tipus d'error (l'error obstatiu, no eltractarem perquè no ésde vici: aquest és quan hi ha una discrepaància involuntària amb el que dic i amb el que vull fer realment). El que ens interessa és l'error: es provoca una declaràció el contingut del cual difereix amb el que realment és; quan parlem d'intervivos, hem de distingir entre els de fet: quan es produeix el coneixement equivocat de les sicumstàncies amb que es desenvlupa el negci. En canvi parled'error de dret: quan la voluntat ve determinada per l'inexacte coneixement o por la ignorància ja sigui per una norma juridica o be, pels efectes jurídic que produeix el negoci jurídic que consenteix. Históricament s'ha distingit entre: error in corpore: quan cadascú de les parts contractava sobre parts diferents.
El que no surt en l'art. 1266, és l'excusavilitat de l'error, i és que algú ha fet una rpresentació errònea i aquetsa ha sigut determnant per a fer el contracte, per tant, hem de rotegir aquest esrror.
Inexcusable: será aquell atribuible a aquell que ho pateix. La doctrina ha dit que no és protegible Excusable: aquell que no ha pgut evitar al subjecte.
L'error en el testament: art 673 CCE pels vicis del consentiment lligat al testament, que es prediquen en l'acte d'atorgament. En el cas del testament tant sols es pot entrbdre lligada a la propia devlaració que consta en aquest (ens hemde remetre a la interpretació del testament) Dolo: no sempre en el CCE senten com a vici del consentiment.
1. Qualificatiu duna conducta que causa un perjudici a un alte per acció u omissioó (457),(Com a incumpliment enganyos de la oblifació) 2. el 1314: Conducta que per ser dolsa extingeix o efecte a determinants subjectes.
3. Dolo com a vici de la voluntat negocial (1269): hi ha dolo quan amb paraules o maquinacions incidioses d part de una de le spart contractants es induit a l'altre, que sense aquestes maquinacions, no s'hagues fet.
Infracció de bona fe negocial: estem dabant una acte l·lícit o antijuríci.
L'important és que hi ha d'haver la consciència d'enganyar.
! 1.3. En l’acte de declaració: violència 2. Els vicis de l’acord causal. La inexistència, la il·licitud i la falsedat de la causa es va haver d'inventar sobre la marxa en el sXIX quan ha sigut reaitzada per un subjecte diferen a aquell qui se li atribuien els efectes de la declaració (670), i quan perlem d'inexistencia en els contractes bilaterals: quan ecisteix una falta de i concurs entre les voluntats de les parts, per tant les voluntats, no convergèixen. Per altre banda, no hi ha contracte valid si tu em vens una cosa, i jo et dic que te la llogo.
3. La simulació Existeix simulació qan en el fons, sota la aparençsa dun negacio juridic, s'ocilta un altre propsit negocial; o bé que no hi hagi cap negoci, (simulació absoluta), o bé que hi hagi una altre voluntat 1. divergencia conscient entre voluntat i declaració 2. acord simulatòri entre les parts o entre declarant i destinatari 3. finalitat d'egany a tercers.
acord simulatori: implica la creació d'un negoci aparent i la correlativa Efectes de la simulació: En la absoluta: estem demanant que es declari la ineistència del negoci, perquè hi ha hagut un negoci, perono hi ha hagut la voluntat real de que hi sigui. I ho pot demanar qualsevol persona que hi estigui interessada, no només les parts.
En la relativa: quan ens carreguem el negoci simulat, apareix el real. Sempre que no hi hagi obstacles legals per a poder considerar vàlid (si hi ha la voluntat de les parts, la forma,...) ! ! ! Quan parlem de docendi causa, és quan fem un suposit, i per tant no podem anar a reclamar allo que ens ha "vengut" Quan parlem de loquendi causa, no té validesa tampoc Parlem de reserva mental, quan hi ha una declaracio negocial voluntària, però que oculta una voluntat verdadera, i que és diferent a lo declarat, i perquè difereix?, perquè existeix el voler estafar, per tant no afecta a la validsa de la declaració. Això és així perquè en base al principi de bona fé i al d'autorresponsavilitat. Per tant si lauroba em ven el tecat però en realitat ella no volia, és irrellevant, (sempre tenint en compte que s'ha fet amb bona fé, i sense cap tipus de coacció) ! ...