Aparell digestiu (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Fisioterapia - 1º curso
Asignatura Anatomia Humana II
Año del apunte 2016
Páginas 17
Fecha de subida 21/03/2016
Descargas 7
Subido por

Vista previa del texto

ANATOMIA HUMANA II Tema 2: Aparell digestiu a) Generalitats L'aparell digestiu és un tub que va de la boca a l'anus. En aquest hi apareixeran glàndules accessòries que secretaran diferents substàncies. També trobarem l'esfínter, que evitarà el retorn a la part anterior del mateix tub de les diferents substàncies. Aquest conjunt serveix per fer la digestió.
Parts: 1. SUPERIOR • Tub: boca, faringe, esòfag cervical i toràcic. Quan arriba al diafragma trobarem el tub inferior.
• Glàndules: paròtide, submandibular, sublingual.
• Esfínters: esofàgic superior (entre faringe i esòfag). Impedirà que el menjar de l'esòfag torni a la faringe.
2. INFERIOR • Tub: esòfag abdominal, estómac, duodè (on comença l'intestí prim), jejú, ili, colon, recte, anus.
• Glàndules: fetge, pàncrees i melsa. La melsa no té una funció digestiva però sí un origen embriològic gàstric. Té una funció en el stma hematològic.
• Esfínters: esofàgic – gàstric (entre esòfag abdominal i estomac), pilòric (a la sortida de l'estomac), anal (ens permet ser continents).
b) Parts de l'aparell digestiu 1. DENTS Es troben implantades en els alvèols dels ossos mandibular i maxil·lar.
Parts: • Corona: zona que es veu, formada per dentina i recoberta per esmalt.
▪ Cúspides: nombre d'elevacions que es troben a la superfície.
• Coll: zona d'unió entre la corona i l'arrel, situada a nivell de la geniva.
▪ Cavitat popar: cavitat interna en la qual es situa teixit connectiu laxe i al qual arriben els conductes reticulars.
• Arrel: zona d'ancoratge amb l'os, formada per dentina i recoberta per ciment.
▪ Alvèols ossis: forats dels ossos en el qual s'insereix l'arrel.
▪ Forat apical: situat a la zona més profunda de l'arrel, deixa pas als vasos i nervis.
▪ Conducte radicular: va des del forat apical fins a la cavitat popar, i per aquest passaran vasos i nervis.
Tipus de dents: • Dentició decídua o transitòria: (des del naixement als 21-22 anys): formada per 2 incisius, 1 caní i 2 molars (per cada quadrant, per tant haurem de multiplicar per 4).
• Dentició definitiva: (multipliquem per 4): formada per 2 incisius, 1 caní, 2 premolars i 3 molars. El 3r molar és el del seny. Els premolars no existeixen a la mandíbula transitòria.
Ortopantomografia: radiografia per veure tota la dentadura.
Vascularització: • Artèria caròtida externa (ACE) • Vena jugular interna (VJI) Innervació: • Nervi trigemin (branca 2a i 3a) 2. CAVITAT ORAL Llavis: Formats per: • músculs orbiculars del llavis (2) • pell – mucosa: (la part més externa està formada per pell i la part més interna per mucosa) • • • comissures labials filtre labial fre labial Parts: • Vestíbul entre les dents, geniva i galta. Aquest vestíbul també comunica amb la cavitat oral per darrera. Hi ha un vestíbul superior i un inferior.
• Cavitat oral pròpia, comunica a la part posterior: ▪ Sostre: paladar. Sobre els sostres hi ha les fosses nasals.
▪ Terra: és muscular Paladar: Correspon a la part superior de la cavitat.
• Paladar dur / ossi: més anterior i format pels ossos maxil·lar i palatí.
• Paladar tou: més posterior i mòbil. Serà el límit posterior de la boca que es comunica amb la faringe. Format per: ▪ Vel del paladar ▪ Úvula: situada al mig del vel del paladar i al costat dels pilars del paladar.
▪ Istme de la gola / istme bucofaringe (orofaringe): de la boca a la faringe, formada pels pilars del paladar anterior i posterior. El límit de la orofaringe i la cavitat oral serà el pis de la boca (muscular).
▪ Amígdala palatina: situada entre els dos pilars creant una barrera inicial de defensa.
▪ Pis de la boca: musculatura.
3. LLENGUA Òrgan únic múscul – fibrós, situat a la cavitat oral.
Funcions: • deglució • parla • gust S'insereix en la zona muscular (base de la cavitat bucal).
Parts: • Cara superior o dors de la llengua: ▪ Solc terminal o «V» lingual: separa la part bocal de la part faríngia. Al mig hi ha el forat cec, que és on desemboca el conducte tiroglós (és a nivell embrionari, entre tiroides i la llengua, si no marxa pot donar un quiste).
▪ Amígdala lingual: engruiximent relacionat amb l'epiglotis que es situa en el solc terminal i té una funció defensiva.
▪ Papil·les gustatives • Cara inferior o cara ventral: ▪ Fre lingual ▪ Carúncules sublinguals: forats situat al costat del fre, on desemboquen les glàndules submandubilar i siblingual.
• Musculatura: ▪ Extrínseca (ve de fora i s'insereix a la llengua: ◦ Genioglós (de les apòfisi geni a la llengua) ◦ Genihioidal (de les apòfisi geni a l'os hioide) ◦ Milohioïdal (forma el terra de la boca. És totalment muscular, no hi ha os) ◦ Hioglós (de l'os hioides a la llengua) ▪ Intrínseca (de la pròpia llengua): ◦ Múscul longitudinal superior ◦ Múscul longitudinal inferior ◦ Múscul transversal Papil·les: Ens permeten obtenir el gust.
• Caliciformes • Filiforme • Fungiformes • Valècules i plecs gloso epiglòtics: s'hi pot acumular menjar.
Vascularització: • Arterial: ▪ Vestíbul de la boca: artèria caròtida externa ▪ Boca: ◦ Dents: artèria caròtida externa ◦ Llengua: artèria caròtida externa • Venosa: ▪ Vestíbul de la boca: vena jugular externa ▪ Boca: ◦ Dents: vena jugular interna ◦ Llengua: vena jugular externa Innervació: • Dents: nervi trigemin. Branca segona (línia superior) i branca terciària (línia inferior) • Llengua: ▪ Sensitiva: anterior (VII), posterior (IX, XII) → gust, sensibilitat ▪ Motora: nervi vague (X) i nervi hipoglós (XII) 4. GLÀNDULES ANNEXES – SALIVALS Generalitats: Glàndules exocrines (el que fabriquen ho secreten directament al tub digestiu): Situades a nivell cervical, col·laboren a nivell superior a la digestió de l'aliment humitejant i produint enzims que trenquen els enllaços de les molècules grans. Al seu torn tenen un paper defensiu a causa de la producció d'immunoglobulines. I finalment també tenen un paper important en el sentit del gust humitejant les papil·les gustatives.
Tenim una flora bacteriana oral. La nostra boca és molt sèptica (infecciosa). Hi ha molts microorganismes anaeròbics, va on no hi arriba l'oxigen, per tant si hi ha una ferida profunda proliferen molt més.
Classificació: • Glàndules salivals menors ▪ Linguals ▪ Bucals ▪ Palatines ▪ Labials • Glàndules salivals majors ▪ Paròtide ▪ Submandibular o submaxil·lar ▪ Sublingual Aboquen a la cavitat oral. Les majors col·laboren en la producció de saliva.
Producció salival: 1L/dia.
Glàndules salivals: • Glàndula paròtide: és la que produeix més saliva. És bilateral i està situada en zona pre i retro auricular (pavelló auricular). Tot i que la cara externa (superificial) de la paròtide està en contacte amb la pell, no es palpa en condicions normals (si es palpa és patològic).
Té relacions superficialment i per dins amb el nervi facial (VII). Pel mig (la creua per dins) passa la vena retromandibular. A la part més interna passa l'artèria caròtida externa (irriga tota la part externa facial, cervical i cranial).
De fora a dins: pèl, branques del nervi facial, glàndula paròtide amb la vena retromandibular que la creua, artèria caròtida externa.
Té un conducte excretor o parotidi = Conducte d'Stennon, que desembocarà al vestíbul superior, al segon molar superior. Travessa el múscul buccinador per arribar al vestíbul.
• Glàndula submandibular: situada sota la mandíbula. Es pot palpar en condicions normals.
Té una porció superficial i una profunda, dividida pel múscul milohioidal (forma el pis de la boca, rodeja la submandibular).
Té un conducte excretor = Conducte Wharton, que desemboca a nivell de la carúncula sublingual, que està a la base de la llengua.
• Glàndula sublingual: situada al marge posterior de l'angle anterior de la mandíbula (part anterior de la base de la llengua), formant el pis de la boca.
Desemboca al conducte propi al costat del submandibular = Conducte de Bartolini, i també al mateix desembocament que la submandibular.
5. FARINGE a) Rinofaringe (nasofaringe) Forma part de la via respiratòria.
• Part anterior està formada per les coanes i les fosses nassals.
• Part posterior per l'orofaringe (paladar tou).
• Parets laterals les formen l'orifici de la trompa d'Eustaqui (de la rinofaringe fins l'oïda mitjana): equilibra les pressions entre l'oïda i la cavitat bucal; i l'amígdala tubària, la inflamació de la qual pot tamponar l'orifici de la trompa d'Eustaqui.
b) Orofaringe (bucofaringe) Límits: • Superior: paladar tou • Inferior: epiglotis • Anterior: istme de la gola • Parets laterals: pilar anterior (palatoglós) i pilar posterior (palatofaringi), que deixen un espai on es trobarà la fossa palatina o amígdala palatina.
• També es troba l'anell de Waldeyer, que és un conjunt d'estructures de teixit limfoide situades a la laringe. Està format per les amígdales: ▪ Faríngia: en la línia mitja del sostre nasofaringe ▪ Tubària: rodejant l'extrem faringi de la trompa d'Eustaqui ▪ Lingual: nòduls limfàtics situats sobre el terç posterior de la llengua ▪ Palatina: es troben a cada costat de la orofaringe c) Laringofaringe (hipofaringe) Segueix caudalment a la orofaringe. La llum de la laringofaringe normalment és molt petita perquè quan no mengem o no deglutim, no té cap funció. En canvi, la respiratòria (laringe o tràquea) si que ha d'estar oberta perquè hem de respirar constantment. Quan la llum es veu rodona, ja comença l'esòfag.
Espai retrofaríngic: entre la columna vertebral i la faringe. Si una espina o os es clava en aquest espai, tots els microorganismes passaran a aquest espai, provocant un abscés retrofaringi.
Per tant, quan deglutim, el que es fa gran és el costat de la faringe, els recessos piriformes. Els músculs constrictors són els que ens ajuden a fer passar el menjar fins a l'esòfag (múscul superior, mig i inferior).
Inferiorment a la laringofaringe segueix l'esòfag cervical.
Vascularització i innervació: • Arterial: artèria caròtida externa • Venosa: vena jugular interna • Limfàtica: ganglis de la regió • Innervació: nervi glossofaringi (IX) i nervi vague (X) 6. ESÒFAG a) Cervical Tub que és la continuació de la laringofaringe. Aquí hi ha l'esfínter esofàgic superior (unió de l'esòfag amb la faringe al coll). La boca de Killian (canvi de llum) conté l'esfínter esofàgic superior (anatòmic). Està situat al mediastí posterior superior.
Als dos costats de l'esòfag tindrem els nos nervis vagues, dret i esquerra (un a cada costat). Donaran tota la funció parasimpàtica del mediastí, tub digestiu, etc.
b) Toràcic Transporta el menjar des de l'esòfag cervical, entrarà al mediastí posterior. Entra a l'abdomen pel forat esofàgic del diafragma. Està tocant la columna vertebral. Es relaciona amb: • crossa de l'aorta • aurícula esquerra • crossa de la vena àziga Els nervis vagues, anterior i posterior (la dreta es converteix en posterior i l'esquerra en anterior) passaran pel seu costat.
c) Abdominal Travessa el hiat esofàgic del diafragma i entra a l'espai abdominal, finalment desembocarà a l'estómac. Té un esfínter que evita que l'àcid de l'estómac ens passi cap a l'esòfag. No és un esfínter anatòmic perquè no hi ha un engruiximent de les fibres musculars, sinó que és un esfínter fisiològic: fa la funció d'esfínter degut a l' angle de hiss (angle entre l'esòfag i l'estómac, disposició de les fibres muscular i la membrana periesofàgica). La unió d'aquestes tres coses és el que fa la funció d'esfínter.
Vascularització i innervació: Arterial: • Cervical: artèria subclàvia • Toràcic: aorta (bronquials, intercostals) • Diafragmàtic i abdominal: diafragmàtiques, gàstrica esquerra Venosa: • Cervical: vena tiroïdal inferior, que drena a la vena jugular interna • Toràcic: àziga, hemiàziga • Diafragmàtica i abdominal: venes gàstriques esquerres Limfàtica: • Ganglis limfàtics de la zona Innervació: • Nervi vague (N. X) Unió esòfag – gàstrica: L'esòfag té un esfínter esofàgic distal (no anatòmic sinó fisiològic) que està situat entre l'esòfag i l'estómac. Aquest esfínter fa la unió esòfag – gàstrica.
Ones peristàltiques: són les contraccions que fa l'esòfag per empènyer l'aliment. En el moment que hi ha ones peristàltiques, l'esfínter esofàgic distal es relaxa per permetre el pas de l'aliment cap a l'estómac.
7. ESTÓMAC Tub muscular en forma de «J» situat a la part superior, central i esquerra de la paret abdominal. És la porció més dilatada del tub digestiu. La seva funció ppal és la de digerir aliments, encara que també té una funció química.
Es tracta d'un tub format per diverses capes: • mucosa • submucosa • muscular • serosa Predomina el múscul perquè ha de processar el menjar perquè pugui passar a l'intestí.
Es situa entre l'esòfag abdominal i l'intestí prim, a nivell supramesocòlic, i a nivell de l'epigastri i hipocondri esquerra.
Està subjecte per uns lligaments laxes que porten un component fibrós i greixós que l'uneix amb altres vísceres: • Lligament gastrocòlic: unió entre l'estómac i el colon transvers • Lligament gastroesplènic: unió entre l'estómac i la melsa • Lligament gastrofrènic: unió entre l'estómac i el diafragma Cares: • Anterior: es relaciona amb les costelles, el fetge i el diafragma • Posterior: relació amb el diafragma per darrera, la melsa per l'esquerra, el ronyó, el pàncrees, la 4a porció del duodè i l'artèria aorta.
Marges: • Curvatura major: es relaciona amb l'epipló major • Curvatura menor (incisura angularis): relació amb l'epipló menor Parts: • Càrdies (entrada): continuació de l'esòfag. Rodeja l'orifici de l'esòfag a l'estómac.
• • • • Fundus: part més cranial. Es relaciona amb el diafragma esquerra. Zona per sobre del nivell del càrdies.
Cos: part intermitja, part més ample de l'estómac.
Antre: continuació del cos.
Pílor: part final que es comunica amb el duodè. Aquí hi ha un esfínter pilòric (anatòmic) i es situa a la part distal de l'estómac. Aquest esfínter permet el pas del menjar al duodè però no permet el seu retorn a l'estómac.
Vascularització: Arterial: artèria gàstrica dreta i esquerra (s'uneixen fent una arcada). Gastroepiploica dreta i esquerra (s'uneixen fent una arcada).
Venosa: drena a la vena porta. Aquesta vena anirà al fetge, on es filtrarà tot i finalment anirà a la vena cava inferior. Si anés a la vena cava inferior directament, les substàncies tòxiques com l'amoni es repartirien per tot el cos. Les venes també fan una arcada que drenarà a la vena porta.
Limfàtica: ganglis regionals 8. DUODÈ Part de l'intestí prim que segueix després de l'estómac. La seva llum és la més ample de l'intestí prim. És retroperitoneal excepte al principi, que està unit al fetge (part de l'epipló menor).
Té 4 porcions: • 1a porció: és lliure. Part intraperitoneal post-pilòrica.
▪ Genoll superior (uneix la 1a amb la 2a porció) a • 2 porció: DESCENDENT ▪ Genoll inferior (uneix la 2a amb la 3a porció) • 3a porció: ASCENDENT. Es relaciona amb els vasos mesentèrics superiors, que irrigaran l'intestí prim, el duodè, part de l'intestí gros i part del pàncrees.
• 4a porció: forma un angle anomenat angle duodè jejunal de Treitz (lligament).
Està en contacte amb el pàncrees.
9. INTESTÍ PRIM Funció: absorció de substàncies.
La part més proximal s'anomena JEJÚ (proximal i distal) i la part més distal s'anomena ILI (proximal i distal).
Jejú comença a l'angle duodè jejunal i l'ili acaba a la unió ili cecal.
Té diverses propietats: • Mesenteri: capes de greix que uneixen la cavitat posterior a l'intestí i per on hi passen artèries, venes i nervis que aniran cap a l'intestí.
• Vellositats i microvellositats • Plecs connivents o vàlvules connivents: augmenten la superfície d'absorció. Cada vellositat (cada plec) té microvellositats on hi ha les cèl·lules. Tenim més microvellositats en el jejú perquè allà hi ha molta absorció.
Diferències entre jejú i ili: Hi ha una vàlvula (no és esfínter) que evita que el menjar de l'intestí gros torni a l'intestí prim.
Vascularització: • Arterial: branques de l'artèria mesentèrica superior. Neix de l'artèria aorta abdominal.
• Venosa: venes – vena mesentèrica superior – vena porta 10. INTESTÍ GROS Funció: absorbir líquid i secretar moc.
Parts: • Cec, apèndix vermiforme (dins el cec) • Còlon ascendent ◦ Angle dret o hepàtic: relació amb el fetge per sobre • Còlon transvers dret i esquerra ◦ Angle esquerre o esplènic: relació amb la melsa per sobre • Còlon descendent • Còlon sigmoide • Recte ◦ Superior ◦ Mig ◦ Inferior ▪ Recte pelvià o ampolla rectal, recte perineal o conducte anal • Anus: línia pectínia, canal anal, anus Propietats: • Mesocòlon: doble capa de greix que uneix el còlon a la paret posterior.
• Haustres: contraccions que fa el còlon per fer progressar la femta distalment.
• Apèndix epiploics: greix que penja de l'intestí que ajuda a vascularitzar. No n'hi ha ni al cec ni al recte.
• Tènies: engruiximent de la capa longitudinal muscular del còlon. Hi ha 3 tènies: epiploica, mesocòlica i lliure. No n'hi ha al recte.
• Criptes i glàndules: plecs cap a dins. En l'intestí prim, els plecs estan cap a fora.
• Recte plecs transversals Vascularització: • Arterial: artèria mesentèrica superior (part dreta) i artèria mesentèrica inferior (part esquerra). Aquestes dues artèries es comuniquen en una arcada.
• Venosa: venes mesentèriques superior (part dreta) i venes mesentèriques inferiors (part esquerra). Drenen a la vena porta.
• Limfàtica: ganglis para-còlics i còlics, ganglis mesentèrics superiors i inferiors.
11. APÈNDIX VERMIFORME (CECAL) Funció immunològica. Penja del cec. Es considera un òrgan vestigial. Té diferents posicions: • recto cecal (darrera cec) • descendent • pre-ileal (davant ili) • retro-ileal (darrera ili) 12. RECTE Part final de l'intestí gros.
En la dona es relaciona per davant amb l'úter i la vagina.
En l'home, es relaciona amb la pròstata i la bufeta urinària.
Canal anal: espai entre el recte i l'anus. Entre el canal anal i l'anus hi identifiquem l'esfínter anal, que ens permet la continència.
Musculatura rectal: • Esfínter intern: engruiximent de la capa muscular de l'intestí que envolta l'anus. És de caràcter involuntari (SNA). No el controlem, som incontinents sense que hi pensem. Es pot veure afectat en el part i per tant podem tenir incontinència fecal.
• Esfínter extern: és musculatura estriada. Situada per fora i per sota de l'esfínter intern. Caràcter voluntari.
Vascularització: • Arterial: branques de l'artèria mesentèrica inferior ◦ Artèria rectal superior: porció pelviana, forma els plexes vasculars hemorroïdals interiors.
◦ Branques de l'artèria ilíaca interna ▪ Artèria rectal mitjana: part inferior de la porció pelviana ▪ Artèria rectal inferior (artèria púdica interna): porció perineal – anal ▪ Artèria sacra mitja: per la cara posterior del recte • Venosa: la part distal del recte és la única que pot drenar a la vena cava inferior.
◦ Plexe venós rectal (hemorroïdal) ▪ Vena rectal superior: hemorroïdal interna – vena mesentèrica inferior – vena porta ▪ Vena rectal mitjana (esfínters) – vena ilíaca interna – vena cava inferior ▪ Vena rectal inferior: hemorroïdal externa – vena púdica interna – vena cava inferior • Limfàtica ◦ Ganglis limfàtics mesentèrics inferiors ◦ Ganglis limfàtics ilíacs interns ◦ Ganglis limfàtics inguinals superficials 13. GLÀNDULES ANNEXES Tant el superior com l'inferior de l'aparell digestiu les tenen, secreten substàncies al tub digestiu, origen embrionari.
Característiques: • melsa no pertany a l'aparell digestiu funcionalment (sinó glòbuls vermells, plaquetes i immunitat). No relació amb l'aparell digestiu.
• pàncrees glàndula mixta: exocrina (secreta a la llum de l'intestí) i endocrina (hormones: insulina, glucagó…). Relació amb l'aparell digestiu.
• fetge: secreta liquid biliar, participa en l'aparell immunitari. Relació amb l'aparell digestiu.
14. FETGE Víscera massiva tova, consistent (dur però no pètric), color vermell vinós. Fetge, melsa i pàncrees es comporten diferent dels tubs de l'aparell. Càpsula més dura que la melsa: càpsula de GLISSON. Relació amb el 7è espai intercostal (tant el fetge per un costat, com la melsa per l'altre). Les darreres costelles es relacionen amb vísceres abdominals, no amb els pulmons (degut a la forma del diafragma).
Està situat a la part més alta i dreta de la cavitat abdominal.
Té 2 cares: • Visceral: inferior, més o menys plana. Toca altres vísceres.
• Diafragmàtica: superior. Segueix la concavitat del diafragma.
2 lòbuls: • lòbul hepàtic dret: segments V, VI, VII, VIII • lòbul hepàtic esquerra: segments I, II, III, IV En cadascun té diferents segments: Macroscòpicament no els podem diferenciar. No sabem on acaben i comencen. Són segments funcionals. Cadascun rep irrigació arterial, drenen irrigació venosa i evacuen el líquid biliar al mateix drenatge (van a parar al mateix lloc). Comparteixen funcionament.
Funcions del fetge: • Secreció de bilis: col·labora en la digestió dels greixos (saponificació perquè les lipases del pàncrees els puguin degradar). Prepara els greixos per l'actuació de les lipases.
• Rep i processa l'aliment que arriba per la vena porta: algunes substàncies que són tòxiques, així evitem que arribin a òrgans essencials i els puguin danyar.
• Elimina toxines i fàrmacs: a dins la cèl·lula de l'hepatòcit, el REL destoxifica substàncies.
• Immunitària: stma limfoide (immunitat retardada).
• Magatzem de sang: es pot mobilitzar en cas de necessitat.
▪ 1 L/min – vena porta ▪ 300 ml/min – artèria hepàtica • • Produeix gairebé la meitat de la limfa de l'organisme Magatzem de vitamines: A, D, B12 i ferro [ Xoc: falta d'oxigen a les cèl·lules (anòxia cel·lular). ] Funcions del stma limfàtic: • Drenar tot el que es produeix a nivell dels teixits: sang arriba per nivell arterial (porta O2, ions, substàncies). Aquestes substancies drenen a les venes. Però si són massa grans drenen als conductes limfàtics (fetge), que finalment acaben a la vena subclàvia.
• Defensa (ganglis limfàtics) Cares: • Diafragmàtica ▪ Cara anterior: lligament falsiforme (va fins el melic) – permet dividir el lòbul hepàtic dret i esquerra. Dins el falsiforme tenim el lligament rodó (on hi havia la vena umbilical esquerra, tota la sang que evacua a la placenta). Relació: paret abdominal anterior ▪ Cara lateral dreta: relació amb les costelles i el diafragma (per dins). Aquí hi ha un recés important de la pleura: si costodiafragmàtic.
▪ Cara superior: relació amb el diafragma (convexitat), trobem lligament coronari (desdoblament del falsiforme, uneixen el fetge al diafragma) i lligament triangular (la punta dels lligaments coronaris dret i esquerra).
▪ Cara posterior: hi ha una zona que és la àrea nua (no té càpsula).
• Visceral: no podem veure aquesta cara. Es relaciona amb altres vísceres.
▪ Sèrie de lligaments amb forma de «H» ▪ Solc transversal: hi ha el Hil/pedicle hepàtic (lloc per on entra la irrigació arterial, surt la venosa, nervis…).
• Via arterial: entra l'artèria hepàtica pròpia (branca de l'artèria hepàtica comú, branca del tronc celíac, primer tronc de l'aorta abdominal), es dividirà en dreta (irriga lòbul hepàtic dret) i esquerra (irriga lòbul hepàtic esquerra).
• Via venosa: vena porta, que recull tot el drenatge venós (sang + aliments de l'intestí) del tub digestiu inferior (menys el recte inferior). Es divideix en dreta (segments 5, 6, 7, 8) i esquerra (segment 1, 2, 3, 4).
• Via biliar extrahepàtica: tota la secreció de bilis del fetge. El líquid biliar de cada cèl·lula hepàtica es va recollint en canalicus, que drenen en el conducte hepàtic dret i esquerra. Conducte hepàtic dret i esquerra (extrahepàtic) s'uneixen en un sol tub: conducte hepàtic comú, ppal, es continua al conducte coledoc, que evacua a la 2a porció del duodè (porció descendent, esfínter d'Oddi). Evacua tota la bilis que participa en el procés de preparació dels greixos. Aquesta és la ppal però també hi ha la via biliar secundària: conducte cístic (branca que surt del comú), que es continua amb la vesícula biliar (magatzem). Excretem bilis quan comencem la digestió: una hormona estimula la vesícula biliar i la fa contraure's i expulsar la bilis. Només evacua bilis quan ho demana el cos. La implantació del conducte cístic a la via biliar inicial diferencia la separació del conducte hepàtic comú del conducte coledoc.
▪ Fissura antero-posterior dreta: amb la vesícula biliar ▪ Fissura antero-posterior esquerra: divideix els lòbuls ▪ Lòbul esquerra: està recolzat sobre la paret anterior de l'estomac.
▪ Lòbul dret: relació amb l'angle Còlic dret (colon dret). Té 2 segments amb nom: ◦ Quadrat (anterior) ◦ Caudat (posterior) ▪ Surt la vena hepàtica dreta i esquerra, que drenen a la vena cava inferior.
Vasos que entren al fetge (aferents): • artèria hepàtica pròpia • vena porta Vasos que surten del fetge (eferents): • vena hepàtica • drenatge limfàtic Pedicle hepàtic: • vena porta • artèria hepàtica pròpia • via biliar ppal 15. PÀNCREES Glàndula situada a la part anterior de l'abdomen, però bastant posterior.
És endo i exocrina. Situada a la cavitat retroperitoneal (secundari). Situat en una posició transversal.
Per davant està l'estómac, el duodè a la dreta i melsa a l'esquerra.
Parts: • Cap: envoltat pel duodè (relació).
• Coll: uneix el cap i el cos. Per on passen venes i artèries.
• Cos: continuació del coll, relació paret posterior estómac.
• Cua: relació amb la melsa.
• Procés uncinat: queda darrera els vasos.
Conductes excretors del pàncrees: • Conducte pancreàtic ppal/major (Wirsung): papil·la duodenal major, esfínter d'Oddi/del conducte pancreàtic. Aquestes cèl·lules (acini) secreten al centre, això ho recull un tub que drena al conducte pancreàtic. Entre elles hi ha les glàndules endocrines, que secreten no va a dins del acini, perquè aquest drena al conducte.
Sinó que van directament a les venes i artèries per repartir-lo per tot el cos fins que troba les cèl·lules diana.
• Conducte pancreàtic accessori/menor: drena al conducte pancreàtic ppal, a la part posterior del pàncrees.
Vascularització: • Arterial: ◦ Duodè: ▪ 1a - 2a porció: branques tronc celíac ▪ 3a - 4a porció: branques artèria mesentèrica superior ◦ Pàncrees: ▪ cap: branques de l'artèria mesentèrica superior ▪ cos + cua: branques del tronc celíac (branques de l'artèria esplènica) • Venosa: Vena Porta ◦ Duodè: vena mesentèrica superior (recull la sang de l'intestí prim i meitat dreta del còlon, a més del pàncrees), drena a la vena porta.
◦ pàncrees: vena esplènica (drena a la vena porta) + vena mesentèrica superior Esquerra Vena porta Vena esplènica Vena mesentèrica inferior Dreta Vena mesentèrica superior 16. MELSA: Víscera massissa. Situat a l'altre costat del fetge. Part esquerra i posterior, coberta per l'estómac. Sota el diafragma dret està tot ocupat pel fetge, però l'esquerra no està tot ocupat per la melsa, també hi ha l'estómac, angle esplènic del còlon… perquè la melsa és més petita que el fetge. La seva càpsula és més prima que la del fetge.
Cares: • Visceral: surt vena i artèria esplènica, relació amb la cua del pàncrees.
• Diafragmàtica: contacte amb el diafragma.
Hil: relació amb la cua del pàncrees.
...

Comprar Previsualizar