TEMA 6 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Comunicación Audiovisual - 1º curso
Asignatura Estructura de la comunicació
Año del apunte 2016
Páginas 10
Fecha de subida 05/04/2016
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 6. Els mitjans i grups de comunicació a l’Europa occidental 1. La premsa Tres models (Hallin i Mancini):    Països del Nord i Centre d’Europa (Alemanya, Àustria, Holanda, països escandinaus) El Regne Unit Països mediterranis (Itàlia, Espanya, Portugal, França, Grècia) 1.1. Apunts històrics A. Orígens i establiment de la premsa (s. XVII – XIX)    Mitjà lligat a una nova classe social: Burgesia Informació comercial i expressió de l’opinió política Lluita per la llibertat d’expressió i informació paral·lela a la lluita per a la democràcia  S. XVIII i XIX: Establiment democràcies liberals B. La premsa com a mitjà de masses (segona meitat del s.XIX)     Producció industrial i millores tècniques i de transport Naixement de les agències de notícies Publicitat: aparició de la premsa popular Expansió de l’alfabetització 1.2. Tipus de premsa  Tres tipus de premsa (segons continguts i format) o Premsa d’opinió o de partits - Propietat de partits polítics, sindicats, esglésies...
- Predomini del comentari polític per sobre dels fets - Funcions de mobilització - Històricament important, però amb poca presència en l’actualitat.
o o Premsa informatiu-interpretativa Premsa “de prestigi” - Temes seriosos: economia, política - Separació dels fets i el comentari polític - Disseny sobri, amb predomini del text per sobre de les imatges - Gran format  Molts diaris de tipus informatiu-interpretatiu estan introduint canvis en el disseny: mida menor, més imatges i color  o Premsa popular sensacionalista (Tabloides) - Predomini de continguts escandalosos, successos, crònica rosa i esports.
- Disseny desequilibrat amb predomini de les imatges per sobre del text - Petit format o Formats híbrids: el tabloide de classe mitjana britànic - Interès per les hard news però amb un tractament sensacionalista - Format petit i disseny desequilibrat. Domini de les imatges Premsa regional i nacional Graella de tipus de premsa segons àmbit territorial: 1.3. Paral·lelisme polític     Diaris amb tendències ideològiques visibles Importància del comentari polític Els lectors es reparteixen segons la seva tendència política El periodisme com a activitat compromesa Paral·lelisme polític segons àmbit territorial: 1.4. Penetració de la premsa Finlàndia és un dels països amb més exemplars de premsa venuts durant l’any 200 i 2007, va seguit de suècia. Els dos pertanyen a països nord-europeus. La qual cosa deixen molt a ensenyar a Espanya i Portugal els dos països amb menys exemplars venuts durant els dos anys.
1.5. Regulació     Combinació de la llibertat d’expressió amb la regulació dels límits d’allò que es pot dir Autoregulació: els conselles de premsa La concentració de la propietat Subvencions a la premsa 2. La Televisió 2.1. El model fundador de la RTV a Europa (1920-1970) Model establert amb la ràdio (anys 20) i posteriorment aplicat a la televisió (anys 30 -50) La televisió es construeix sobre del sistema de la ràdio tot i això mai arribarà a substituir-la. La televisió neix inicialment com a organisme públic seguint la lògica del sistema d’estat del benestar, no tothom podia emetre i per això els pocs canals eren organitzats per l’estat.
 El model fundador de la RTV acaba constituint un monopoli públic - Regne Unit el 1982 crearà la BBC i Channel4, 1955 iTV Itàlia  RAI Alemanya  el 1950 crearà ARD i el 1963 ZDF França  France Television Inicialment naixeran molts pocs canals de televisió ja què la possibilitat d’emissió serà reduïda i per això serà principalment elaborada des de l’estat. Es farà una mateixa programació per a tot el país.
Aquesta metodologia no serà seguida per Alemanya, qui refarà el seu sistema televisiu amb aliats. Hi haurà un sistema regional on la regulació del sistema serà federal però a nivell de televisió pública es crearà una programació especial per a cada regió de l’estat. L’any 50 però s’ajunten totes aquestes petites cadenes en la ARD la qual retransmetrà una mateixa programació però serà regulada cada una pel seu ens i programada segons les seves necessitats.
En els anys 80 es crearà RTL (Bertelsman) lligada a la Tv privada. La cadena Posieben inicialment varen començar emeten des de Luxemburg cap a Alemanya de forma il·legal. A partir del 85 alguns dels landers van ser legalitzats i se’ls hi va assignar algun SP.
El Regne Unit 1955 naixerà iTV amb una estructura regional i una sola programació. Regne Unit es dividiria amb 15 regions on cada una se li atorgaria una llicència de retransmissió. Durant certes hores del dia es passaria una mateixa programació per totes les cadenes, i a la resta es permetria què les empreses amb la llicència poguessin produir un contingut determinat. Aquest nou model va suposar un complement de la BBC què naixerà posteriorment com a cadena privada amb una estructura autosuficient i la qual produirà el seu propi contingut.
Itàlia a mitjans dels 70 comença a trencar el monopoli públic instaurant televisions locals fusionats amb canals d’àmbit nacional que s’ocuparan de regular-los. Tot està contruit de forma totalment il·legal. Tele5, Itàlia1, Rette4 són comprades per Mediaset.
França trenca amb en el monopoli de Fr1, Fr2 i Fr3 als anys 80. Comença a atorgar llicències i neix el canal C+ i el primer canal francès privat.
Un dels problemes europeus és què les televisions són productores petites i dependents d’altres, provocant què el seu sistema sigui dèbil a diferència del de EUA.
Model de regulació de les televisions públiques Acords Marc Govern Parlament Ens RTV Òrgan de govern Contracte de programa Ràdio TV Publicitat € Cànon € Contingut (SP) - - - Continguts (SP)  Es volien crear uns continguts generalistes què arribessin al màxim de públic possible. És per això que la idea de SP va lligada a un partit generalista Acords Marc  és un document on es marquen els continguts generals que han de seguir les TV públiques. Aquest document té una validesa d’entre 7 a 10 anys i ve molts cops donat pel govern Contracte de programa  és un document on s’estipulen com s’han de posar en pràctica els continguts marcats en els Acords Marc. La seva validesa és d’un període d’entre 2 a 3 anys. També serveix com a pauta per l’òrgan de govern, per tal de què puguin avaluar la qualitat i sàpiguen com fer-ho.
Raons per establir el monopoli públic de RTV:   Tecnològiques: Escassetat de freqüències Polítiques, socials i culturals: Gran impacte de RTV  Calia assegurar un ús responsable de la RTV, preservant-la de les pressions del mercat.
     RTV era gestionada per ens públics independents del govern finançats a través d’un cànon, una llicència de visionat televisiu (Regne Unit i altres països segueixen fent-ne ús) Monopoli públic Pocs emissores/canals i d’àmbit preferentment nacional Actuació guiada pel concepte de servei públic Estructura autosuficient A partir dels 70 el nombre de cadenes de televisió començarà a augmentar i paral·lelament s’allargaran els horaris de programació. És per això què molts països comencen a finançar les seves televisions públiques a partir de publicitat. Hi hauran diverses sortides de finançament segons els països: - RU i països escandinaus no s’introduiran dins del finançament publicitari Alemanya delimitarà el nombre de publicitaris Itàlia, França i Espanya dependran totalment de la publicitat La qüestió de la (in) dependència política  Humphreys va organitzar els diferents models d’organització i regulació de la RTV pública europea.
 Models d’organització: o Governamental  Hi ha una relació molt directe entre el govern i l’òrgan de govern. Es crea un perfil polític molt lligat, el qual no garanteix la independència política. Aquest lligam es crea quan el govern es reserva el dret a atribuir càrrecs de l’òrgan de govern o Professional  El perfil dels membres és únicament professionals del propi mitjà o d’àmbit econòmic. No hi ha una relació política. (exemple: ABC) o Parlamentari  Hi ha un perfil polític no professional relacionat amb moltes qüestions polítiques. Es garanteix una diversitat alhora d’escollir l’òrgan ja què cada partit decideix una part dels membres. Per tant es barregen membres d’àmbit parlamentari i governamental.
o Cívic o corporatiu  És molt complicat trobar un model televisiu què es basi en aquest tipus d’organització. L’òrgan de govern està compost per membres escollits per persones o entitats externes Els diferents models dins els diferents àmbits territorials: - - - En el cas italià hi ha 2 membres escollits pel parlament, 2 pel senat, 2 pel ministeri d’economia i 1 pels treballadors.
En el cas francès hi ha 2 membres escollits pel parlament, 5 per l’estat, 2 pels treballadors i 5 membres designats pel CSA. En total l’òrgan és compost per 14 membres.
En el cas anglès es va crear un BBC Trust i un BBC Executiu. El Tust està compost per membres de perfil professional, per tant no d’àmbit polític, però escollits pel govern i regulats per un altre òrgan. La BBC Trust és l’encarregada de controlar i guiar la feina de la BBC Executiu.
En el cas alemany es va crear un ens en cada un dels landers i després per sobre hi ha un altre òrgan encarregat de controlar-los.
En definitiva tots treball en amb models híbrids, barregen entre tots els possibles models.
2.2. La fi del monopoli públic (1980 – present)   Entrada limitada de canals privats amb obligacions de servei públic Desregulació: o Multiplicació de canals privats - Aparició de canals de pagament - La TDT o Menys obligacions per als canals privats A partir dels 90 entren moltes polítiques de desregulació. S’augmenta el nombre de canals privats i de pagament al magre i totalment independents dels serveis públics.
Augmenta un nou tipus de finançament amb les televisions privades. La TDT apareix amb un fort ventall de canals comercials. Tot i això l’augment de canals suposa la repartició de l’audiència, això suposa un canvi molt gran per a la televisió pública.
Conseqüències per a la TV pública de l’entrada de les televisions privades:  Crisi d’audiència  augment de les televisions privades i segmentació de l’audiència entre totes les cadenes.
   Crisi econòmica  les despeses han augmentat a causa de l’augment de canals públics i la demanda de Serveis Públics què es veuen amb obligació d’oferir. A més els ingressos rebuts a través del cànon s’han estancat i s’han vist amb una pèrdua molt important de guanys. Els canals públics s’acaben comercialitzant i transmetent programes de les cadenes privades. Fins i tot es va intentar què la televisió pública fos pagada pels ciutadans, però això era contradictori si el govern no tenia una majoria parlamentaria.
Crisi d’identitat  Canals públics acaben generant continguts semblants a les privades.
Això és degut a la falta d’ingressos i per tant s’asseguren l’audiència alhora d’imitar els canals privats.
Crisi de legitimitat  es posa en dubte la necessitat d’una cadena pública.
Repensar el paper de la TV pública:     Augment de la presència de canals públics davant la multiplicació de canals privats Presència de la TV pública a internet i els nous mitjans (del Public Service Broadcasting al Public Service Media) La TV pública com a entitat que “fixa l’estàndard de qualitat” La TV pública com a dinamitzadora del sector de la producció audiovisual Creació d’un espai televisiu europeu: Directiva de Serveis de Comunicació Audiovisual Sense Fronteres (UE). Aquest espai es pensa com a possible mercat comú que permeti una garantia de la circulació dels productes. La directiva crea unes normes comunes de circulació de la TV pública.
   Lliure circulació de programes televisius Foment de la distribució i producció de programes europeus (quotes) Protecció dels espectadors i els menors 1980 –> fi del monopoli públic a causa de la manca d’independència. A partir dels 80 entren nous canals privats però amb limitacions de servei públic per tal de ser complementaris amb les televisions públiques. El govern controlarà les llicències.
3. El cinema 3.1. La feblesa del cinema europeu enfronts els EUA Causes: A. Històriques B. Mida: o Mercats interiors petits i pocs mercats exteriors o Atomització (reducció de la producció a nivells mínims) C. Estructura: Separació producció i distribució Hi va haver un moment on es va veure què una sola empresa no podia tenir la capacitat de produir i distribuir les seves pel·lícules creant-hi un monopoli.
Principals Productores presents a la major part dels països europeus: - Warner Bros - Paramount - 20ht Century Estudis de cas:    França  potent mercat interior i fort sistema d’ajudes al cinema Regne Unit  coproducció amb els EUA i força en els mercats exteriors Itàlia  bons nivells de producció i quota de mercat interior, però certa autarquia 3.2. Respostes europees al domini de l’audiovisual nord-americà:   Mesures de suport o Subvencions i crèdits (nivell nacional i europeu) o Implicació de la televisió Crear un espai europeu de l’audiovisual o Afavorir els mercats exteriors o Afavorir les coproduccions ...