TEMA 11- RECEPTORS DE MEMBRANA ASSOCIATS A TYR KINASES (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología - 2º curso
Asignatura Ampliació Biologia Cel·lular
Año del apunte 2014
Páginas 3
Fecha de subida 23/11/2014
Descargas 19
Subido por

Vista previa del texto

Èlia Riubugent Camps TEMA 11 ABC RECEPTORS DE MEMBRANA ASSOCIATS A TYR KINASES 1.Introducció • tipus de receptors en funció de l'activitat enzimàtica -receptors associats a proteïnes G -receptors amb activitat intrínseca Ser/Thr kinasa -receptors amb activitat intrínseca Tyr kinasa -receptors membrana associats a enzims amb activitat Tyr kinasa _citocines, TNF (tumorosi neuronal), LIF (factor de la leucèmia, Interferons,...
Foto: a) el receptor és a la vegada receptor (extracell) i enzim (part citosolica) b) Proteïna tyr kinasa⟶necessita un enzim citosòlic associat que fosforila proteïnes.
2. Receptors Tyr kinasa intrínseca⟶≠per la part extracell els uns dels altres • domini tyr kinasa a la regió citosòlica ⟶fosforilació -molts relacionats amb GF⟶proliferació.
-generalment s'activen per fosforilació creuada⟶monòmer del receptor tyr kinasa té domini catalític i monòmer de creixement però si està sol⟶inactiu, necessita⟶molècula senyal⟶aproximació entre dos monòmers⟶fosforilaió creuada.
-receptors tyr kinasa⟶activació per autofosforilació⟶necessiten estar dimeritzats.
senyal⟶unió al receptor⟶autofosforilació. A vegades aquesta és insuficient per activar el receptor⟶es necessita una altra subunitat. Les dues subunitats es podran unir a GF.⟶proximitat⟶fosforilació creuada.
←necessitarem tots els grups fosfats per permetre la síntesi de ≠ proteïnes que s'han d'activar. Trobem ≠ fosforilacions amb ≠ proteïnes. Cada fosforilació és un nou lloc d'unió per altres molècules⟶importància d'aquests receptors, no només volem que s'activi la kinasa.
-receptor PDGF⟶receptor de plaquetes⟶sabem quins dominis es fosforilen i què s'hi adhereix⟶tot ≠.
Es necessiten dues subunitats perquè així ↑↑control de divisió cel·lular,↑ regulació.
La dimerització ens activa els 740 i ens fosforila el residu de tyr 740 o 751 s'hi podrà unir dues proteïnes diferents 3. Receptors associats a enzims Tyr kinasa (associats a proliferació però responen a interleucines, factors de tumorosi, etc) -la proteïna receptora no te activitat kinasa.
-varis receptors⟶poden ser heterodimers o homodimers, n'hi ha que tenen 3 subunitats.
-tyr kinases associades a aquests receptors⟶JAK, tyk i Lck.
-tyr kinases⟶activació enzim tirosina⟶activació factors de transcripció⟶canvis en l'expressió gènica 4.Receptors de citocines -hi ha diferents subunitats⟶depèn de la subunitat tindrem un receptor o un altre. El lloc on s'expressa aquest receptor també és variable.
Èlia Riubugent Camps ABC 4.1 Citocines • família d'hormones polipeptídiques i GF que regulen: -creixement i desenvolupament neuronal i embrionari -diferenciació sistema immunitari i hematopoietic -processos d'inflamació • representants (hormones autocrines) -interleucines (IL): modula cells sistema immunitari -eritropoetina: diferenciació i proliferació precursors eritròcits -hormona creixament -interferons (INF) -tumor necrosi factor (TNF) • importància clínica -control sistema immunitari -reaccions de defensa -processos inflamatoris • característiques especials -interaccions cell-cell -interacció limfòcits B i T -cell presentadora d'antigen⟶detector d'antígens⟶entrada factor T⟶transcripció interleucina⟶s'activa o activa a altres cells(quan surt fora) 4.2 via senyalització receptors IL 2 ex. interleucina II Receptor (trimèric αβγ) lligand⟶interleucina II interleucina II⟶unió a R⟶α; β i γ (dimeritzen sense que físicament estiguin en contacte amb α) ⟶β i γ associades amb enzims (tyr kinasa)⟶α s'apropa a R β⟶associada amb LCK (família SRC) i JAK1 γ⟶associada amb JAK3 Per tant,R⟶format per 3 pèptids, 2 d'aquests associats a tyr kinasa. Dimerització(trimerització en aquest cas)⟶activació kinases⟶estan aprop⟶creació nous llocs unió per altres proteïnes fosforilant residus del propi R.
-Si l'enzim associat és LCK⟶activació de cascades⟶activació de c-myc i c-fos, protooncogens (proteines primarenques en el icle cell)⟶primeres en activar-se per començar un nou cicle cell.⟶divisió.
-Si l'enzim associat són les Jak, proteïnes que transcripció⟶Stat⟶modificacions en l'expressió gènica.
Ambdós casos les dóna l'enzim tyr kinasa, però hi ha una altra possible via d'activació⟶autofosforilació⟶unió de Shc (adaptador de GEF de la Ras)⟶activació de les MAPK, PKC o PI3-K⟶proliferació cel·lular 4.3 via senyalització IL 6 -processos inflamació -R⟶4 subunitats (2 blaves; 2 taronges), 2 associades a una proteïna tyr kinasa, una Jak.
-activació R⟶Jak s'apropen⟶fosforilació creuada⟶activació de Jak⟶fosforilació R⟶llocs nous d'unió per dominis SH2⟶porcions STAT es es troben sempre activant factors de Èlia Riubugent Camps ABC separen dels llocs d'unió que reconeixen a SH2⟶formen heterodimer⟶generen factor de transcripció complet i lliure.
Paral·lelament: activació PKC o calcicalmodulina o MAPK⟶fosforilació factor transcripció⟶entra al nucli⟶proliferació cell ↑tenim involucrades 2 vies per a la proliferació cell⟶↑↑control 4.4 via senyalització TGF -receptor serina/treonina intrínseca -el GF transformant⟶2 subunitats ≠, s'activen de manera diferent.
R només s'uneix al tipus 2.
-primer contacte del lligand amb GF és amb una porció⟶unió GF a R⟶dimerització de R.⟶apropament⟶activació de R per fosforilació creuada⟶R activa GF (SMAD, semblants a STAT)⟶s'obre el receptor⟶dimeritza amb un altre com ell⟶entra a nucli⟶activació de gens.
-en condicions normals, SMAD estan plegats sobre si mateixos.
5. Integració de vies de senyalització foto: esquema on es veuen totes les possibles activacions dels diferents punts.
MOLT IMPORTANT PER L'EXAMEN. S'HA DE SABER.
...