Tema 1: Classificació dels éssers vius. Els Regnes (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología - 1º curso
Asignatura Botànica
Año del apunte 2016
Páginas 3
Fecha de subida 11/04/2016
Descargas 6
Subido por

Vista previa del texto

Anna Jimenez Pouget – Botànica – 1r Biologia UAB BOTÀNICA – Tema 1 Classificació dels éssers vius: Els Regnes Bibliografia primera part: Botànica del Jesus Izco, Tratado de botánica de Strasburger i Phycology de Lee (classes basades en aquest llibre). Alguns llibres estan antiquats, preval el que ell explica a classe.
Què és la botànica? Ciència que s’ocupa de l’estudi dels vegetals. En temps d’Aristòtil estava molt clar el què era un vegetal. Actualment la botànica estudia organismes que es troben dispersos en línies evolutives diferents.
En la concepció d’Aristòtil: ANIMALS: posseeixen capacitat de mobilitat i sensibilitat (tenen sistema nerviós) VEGETALS: no posseeixen capacitat de mobilitat ni sensibilitat.
Organismes que no posseeixen “mobilitat”: plantes, fongs i algues.
“Vegetal” és un terme antiquat. Botànica és un conjunt de disciplines l’objecte d’estudi de les quals són els organismes que històricament han estat estudiats per botànics, tot i ser organismes no sempre relacionats evolutivament.
Grups estudiats: Plantes vasculars, Briòfits: molses i afins, “Algues” (terme antiquat), Fongs, Bacteris (cianobacteris, perquè estan relacionats evolutivament amb les plantes).
La botànica inclou diverses disciplines que s’ocupen de l’estudi d’aquests organismes des de diverses vessants: estudi dels fongs micologia, de les algues ficologia, dels briòfits briologia, diversitat botànica i classificació sistemàtica i taxonomia, relacions evolutives filogènia, organització cel·lular i tissular citologia i histologia vegetal, metabolisme i funcionament orgànic fisiologia vegetal, malalties fitopatologia, distribució geogràfica fitogeografía o geobotànica, pol·len palinologia, fòssils paleobotànica i paleopalinologia, aplicacions – usos culturals (tradicionals) etnobotànica.
Els primers regnes reconeguts - La primera classificació: Aristòtil: 384 – 322 a.C.  Animals (amb capacitat de moviment i sensibilitat) i Vegetals (sense moviment ni sensibilitat).
Hooke (1635 – 1703) i Leeuwenhoek (1632-1723) Animalcules apareixen els organismes microscòpics, bacteris, cèl·lules… Linné (1707 – 1778): en funció de la nutrició i la capacitat de moviment: Animale Vegetabile “Era el pare de la biologia moderna”, tot el sistema actual es basa en la manera de classificar els organismes que ell va proposar, el sistema binomial.
Anna Jimenez Pouget – Botànica – 1r Biologia UAB I els organismes que no compleixen aquestes condicions? ** 1) Haeckel (1866) Regne Protista = Unicel·lulars (Animals, Plantes, Protistes) 2) Copeland (1938 i 1956) treu bacteris del regne Protista i proposa el regne moneres (Animals, Plantes, Protistes, Monera) Es fa un regne a part perquè no tenen nucli els moneres. Els procariotes, a part que no tenen nucli tampoc tenen orgànuls.
Charles Darwin (1809 – 1882): la classificació ha de reflectir les relacions evolutives entre les espècies – arbres filogenètics i l’existència d’un ancestre comú.
Un dels primers arbres de la vida ** derivat d’aquestes premisses va ser publicat el 1866 per Haeckel (1834-1919), Generelle Morphologie der Organismen, va ser el primer en proposar un arbre de la vida.
Whittaker (1969) afegeix regne Fongs: Regnes pel Whittaker: Plantes, fongs, animals, protist i moneres. Hem d’oblidar l’esquema jeràrquic.
Els Cinc Regnes de Sra Margulis & Schwartz (1982), canvi en la concepció Protistes – Protoctistes. Les algues abans estaven dins del grup de les plantes, i en canvi, en la nova proposta totes aquelles algues del regne de les plantes passen a estar en el regne dels Protoctistes, el qual canvia de nom, passa de ser un regne d’organismes unicel·lulars a ser un calaix de sastre. Això va ser degut a que per classificar-ho de manera evolutiva, es veia que hi havia algues que no podien estar a la línia evolutiva de les plantes.
La revolució de Carl Woese (1990): rRNA Va ser un microbiòleg que va ser el primer de proposar els ARCHAEA. Va demostrar que dins dels moneres (procariotes) hi havia dos llinatges, i va veure que una línia dels moneres era molt més propera als procariotes que als eucariotes. Els eucariotes passen a estar a un costat, passen a estar en el mateix nivell que els altres. El regne dels animals, dels fongs i de les plantes només eren una línia evolutiva, en canvi els protoctist són molts llinatges diferents.
Anna Jimenez Pouget – Botànica – 1r Biologia UAB Els 6 regnes de Cavalier-Smith (1998, 2002, 2003) - Domini procariota  Regne Bacteria o Archeobacteria o Eubacteria - Domini eucariota  Regne Protozoa  Regne Animalia  Regne Fungi  Regne Plantae  Regne Chromista Arbre dels eucariotes que se segueix actualment: Desapareixen els regnes dels animals i fongs, només se sosté el regne de les plantes. Les algues pertanyen en línies diferents i que estan molt distants entre elles, per això no podem parlar del terme algues.
Arbre que es divideix en dos grans grups: - Unikonta (un flagel a les seves cèl·lules mòbils, blava i lila), els humans hi som perquè els humans tenen un flagel en els espermatozoides. El grup lila és un grup con trobem animals i fongs: opisthokonts, aquell grup d’organismes que tenen un únic flagel i que està a la part del darrere de la cèl·lula (opisto).
- I Bikonta, aquells organismes que tenen dos flagels en les seves cèl·lules, aquí parlarem de les plantes (Archaeplastidia), els cercozoa (Rhizaria) i dels Chromoalveolata (alveolates i heterokonts). La majoria dels organismes dels llinatges evolutius són microbis, microorganismes.
Tree of life: http://tolweb.org/tree/phylogeny.html Hi ha branques que no estan unides a l’arbre perquè no es tenen clares les relacions que tenen amb l’arbre. El grup dels Chromoalveolata no tothom l’accepta. En totes les línies evolutives excepte en la dels unikontes hi ha algues. Hi ha moltes estructures que reben nom com la resta dels grups botànics, no intentem entendre els fongs com si fossin una alga o una planta (consell). En l’arbre no hi ha noms de fílums ni regnes, per no liar-nos, per exemple els heterokonts no direm que són ni un fílum ni un regne, són els heterokonts i prou.
L’arbre de la vida està fet amb dades moleculars. L’arbre és una hipòtesi, les branques que tenen punts, el centre tot està per estudiar, no ho sabem encara.
...