Sistema cardiovascular: Cavitat toràcica (2015)

Apunte Español
Universidad Blanquerna (URL)
Grado Fisioterapia - 1º curso
Asignatura Anatomofisiologia II
Año del apunte 2015
Páginas 11
Fecha de subida 05/03/2015
Descargas 51
Subido por

Vista previa del texto

Anatomofisiologia II Alba Garcia Ortega SISTEMA CARDIOVASCULAR: Cavitat toràcica i mediastí Tòrax La cavitat toràcica presenta tres divisions principals.
o Cavitat pleural dreta o Cavitat pleural esquerra o Mediastí, que és l’estreta part mitjana i, per tant, es troba entre les dues cavitats pleurals. S’estén des de l’orifici superior del tòrax fins al diafragma, i des de l’esternó i els cartílags costals fins a la superfície anterior de les dotze vèrtebres toràciques. Conté el cor i els grans vasos, la tràquea i els bronquis, el tim, l’esòfag, els nervis frènics i els nervis vagues (X parell de nervis cranials), el conducte toràcic i els ganglis limfàtics.
Totes aquestes estructures estan envoltades per teixit lax i teixit adipós, la laxitud del qual, junt amb l’elasticitat dels pulmons, permet al mediastí acomodar-se al moviment i als canvis de volum de la cavitat toràcica.
El tim és una massa de teixit limfoide de forma aplanada i lobular que és al darrere del manubri esternal.
El conducte toràcic és el conducte limfàtic principal de l’organisme, amb uns 45 cm de longitud, i transporta la major part de limfa del cos.
1 Anatomofisiologia II Alba Garcia Ortega Pleures: Són membranes seroses, és a dir que entapissen una cavitat corporal que no és oberta a l’exterior i recobreixen els òrgans que hi ha al seu interior que, en aquest cas, són els pulmons.
Hi ha dues pleures a cada costat. Cada pulmó està cobert de manera completa i íntimament per una membrana serosa, llisa i brillant, anomenada pleura visceral.
La cavitat toràcica està coberta per una altra membrana serosa, anomenada pleura parietal. L’espai virtual que hi ha entre ambdues pleures es diu cavitat pleural. Les cavitats pleurals de cada costat són dos espais no comunicats entre si i tancats hermèticament en els quals hi ha una capa molt fina de líquid serós lubrificant secretat pel mesoteli, el líquid pleural, la missió del qual és reduir el frec entre les capes parietal i visceral de cada costat perquè no hi hagi interferències amb els moviments respiratoris.
Límits: o Per la part superior: s'estenen per sobre la primera costella fins al principi del coll.
o Per la part inferior: s'estén fins a un nivell just per sobre del vorell costal.
o Per la part medial: limitada pel mediastí.
2 Anatomofisiologia II Alba Garcia Ortega Cor El cor és un òrgan musculós format per quatre cavitats. Té la mida d'un puny tancat i té un pes aproximat d'entre e250g i 300g. Està situat en l'interior del tòrax, a la regió anomenada mediastí, que és l'espai medià de la cavitat toràcica localitzada entre les dues cavitats pleurals.
Mediastí Parts:  Mediastí superior (blau): tràquea, esòfag, grans vasos i el tim.
 Mediastí inferior:  Mediastí anterior (groc): tim, vasos mamari interns, múscul triangular de l'estèrnum.
 Mediastí mig (vermell): cor i pericardi.
 Mediastí posterior (verd): esòfag, artèria aorta i vena àziga.
3 Anatomofisiologia II Alba Garcia Ortega Pericardi Membrana que envolta el cor i el protegeix , que té dues parts principals:  Pericardi fibrós: més extern. Format per teixit connectiu dens, irregular, poc elàstic i resistent. S’encarrega de protegir (evita l’estirament excessiu del cor) i subjectar el cor al mediastí (les seves bores es connecten als vasos sanguinis que entren i surten del cor).
 Pericardi cerós:més intern, prim i delicat. Forma una doble capa al voltant del cor.
 Capa parietal: és la externa i la que es fusiona amb el pericardi fibrós.
 Capa visceral (EPICARDI): és una capa de la paret cardíaca i que s’adhereix a la superfície del cor.
Entre aquestes dues parets hi ha el líquid pericardíac, que en redueix la fricció quan el cor batega. El lloc on es troba aquest líquid s’anomena cavitat pericardíaca.
Parets del cor La paret del cor està formada per tres capes:  Epicardi: capa externa. Esta format per:  Capa visceral del pericardi serós (més externa)  Capa variable de teixit fibroelàstic i teixit adipós: el teixit adipós predomina a les superfícies ventriculars on rodeja les arteries coronaries i els vasos cardíacs.
Conte vasos sanguinis i limfàtics que irriguen el miocardi.
 Miocardi:capa intermèdia, formada per teixit muscular cardíac (estriat i involuntari). És el que s’encarrega de l’acció del bombeig, les fibres estan organitzades amb feixos que es dirigeixen en diagonal al voltant del cor, i això permet l’acció de bombeig.
 Endocardi: capa interna que cobreix l’interior del cor i les vàlvules cardíaques.
Minimitza la superfície de la fricció quan la sang passa pel cor i els vasos que arriben i surten del cor.
4 Anatomofisiologia II Alba Garcia Ortega Cavitats El cor està format per 4 cavitats: dues de superiors, les aurícules o atris, i dues d'inferiors, els ventricles: I.
Aurícula dreta: és una cavitat estreta, amb les parets primes, separada de l'aurícula esquerra pel septe interauricular. Rep la sang de tres vasos, la vena cava superior, la vena cava inferior i el si coronari. La sang flueix de l'aurícula dreta al ventricle dret per l'orifici auriculoventricular dret, on hi ha la vàlvula tricúspide, que es diu així perquè té tres cúspides.
II.
Aurícula esquerra: és una cavitat rectangular amb les parets primes. Rep sang dels pulmons a través de les quatre venes pulmonars. La sang passa d'aquesta cavitat al ventricle esquerra a través de l'orifici auriculoventricular esquerra, cobert per una vàlvula que té dues cúspides, anomenada vàlvula mitral o bicúspide.
Entre les 2 aurícules hi ha el septe interauricular - conté la fossa oval (abans del naixement era el foramen oval que comunicava les 2 aurícules) III.
Ventricle dret: és una cavitat allargada amb parets gruixudes. El septe interventricular el separa del ventricle esquerre. La sang flueix del ventricle dret a través de la vàlvula semilunar cap al tronc de l'artèria pulmonar. El tronc pulmonar es divideix en l'artèria pulmonar dreta i l'artèria pulmonar esquerra.
A l’interior dels ventricles hi ha les cordes tendinoses que connecten els músculs papil·lars amb les vàlvules. Entre els 2 ventricles hi ha el septe interventricular. Els 2 ventricles contenen uns relleus anomenats trabècules carnoses.
IV.
Ventricle esquerra:aquesta cavitat és el vèrtex del cor, gairebé tota la cara i cantell esquerra i la cara diafragmàtica. Lla sang flueix del ventricle esquerra a través de ka vàlvula semilunar aòrtica cap a l'artèria aorta.
La major part de la sang desoxigenada del miocardi drena cap a un si vascular (és una vena) anomenat si coronari (localitzat al solc coronari, part posterior del cor) i desemboca a l’aurícula dreta.
5 Anatomofisiologia II Alba Garcia Ortega El gruix de les parets de les quatre cavitats varia en funció de la seva acció. Les aurícules tenen unes parets primes, ja que només transfereixen la sang als ventricles adjacents. El ventricle dret té una paret més prima que el ventricle esquerre, ja que bomba la sang als pulmons, mentre que el ventricle esquerre la bomba a tot l'organisme. En conseqüència el ventricle esquerra realitza una feina més intensa que el dret per mantenir la mateixa velocitat del flux sanguini.
Vàlvules Les vàlvules s’obren i es tanquen en resposta als canvis de pressió a mesura que el cor es contrau o es relaxa. Així doncs, les vàlvules contribueixen a que el flux sigui en un sol sentit.
6 Anatomofisiologia II Alba Garcia Ortega I.
Vàlvules atriventriculars (AV):es troben entre una aurícula i un ventricle. Quan les vàlvules s’obren els extrems d’aquestes es projecten cap a dins dels ventricles i la sang es mou des de un lloc de major pressió (aurícula) a un de menys pressió (ventricle). Quan els ventricles es contrauen, la pressió de la sang dintre d’aquests empeny les vàlvules i es tancarà l’orifici auriculoventricular. Mentrestant, els músculs papil·lars es contrauran i estiraran les cordes tendinoses, per tal que les vàlvules no s’obrin per la elevada pressió ventricular.
Trobem: vàlvula mitral i vàlvula tricúspide.
II.
Vàlvules semilunars (SL): estan formades per tres valves amb forma de mitjalluna. Permeten el flux de sang des del cor fins les arteries i eviten el reflux de sang cap als ventricles. Quan els ventricles es contrauen augmenta la pressió i les vàlvules s’obriran, d’aquest amanera permeten l’ejecció des dels ventricles fins el tronc pulmonar i l’aorta. Quan els ventricles es relaxen, la sang empeny les vàlvules i com a conseqüència d’aquest fet aquestes es tanquen.
Trobem: vàlvules aòrtiques i vàlvules pulmonars.
7 Anatomofisiologia II Alba Garcia Ortega Sistema de conducció L’activitat elèctrica del cor és deguda a una xarxa de fibres musculars cardíaques especialitzades anomenades fibres automàtiques (auto excitables). Amb 2 funcions importants:  Actuar com a marcapàs: determina el ritme cardíac que causa la contracció del cor.
 Actuar com a sistema de conducció: elèctric assegurant que les cavitats cardíaques es contreguin de manera coordinada i eficaç.
Cada batec cardíac s'esdevé gràcies a l'activitat elèctrica inherent i rítmica de les fibres de conducció (també anomenades autorítmiques), que formen el sistema de conducció cardíac. Els components del sistema de conducció són: 1. El nòdul sinusal o nòdul sinoauricular, que és a la paret de l'aurícula dreta i genera els potencials d'acció.
2. El nòdul auriculoventricular (AV), que és al septe interauricular. Els impulsos de les fibres musculars cardíaques d'ambdues aurícules convergeixen en el nòdul AV, el qual els distribueix als ventricles a través del deix de His.
3. El feix de His o fascicle auriculoventricular, que és l'única connexió elèctrica entre les aurícules i els ventricles. El fascicle auriculoventricular va cap a la porció muscular del septe interventricular i es divideix en les branques dreta i esquerra del feix de His, que es distribueixen al llarg de tota la musculatura ventricular.
4. El plexe subendocardíac terminal o fibres de Purkinje, que condueixen ràpidament el potencial d'acció a través de tot el miocardi ventricular.
8 Anatomofisiologia II Alba Garcia Ortega Grans vasos del tòrax i cap ARTÈRIES TÒRAX Ventricle esquerre – apareix la AORTA ASCENDENT. L’inici de l’aorta ascendent dóna lloc a les 2 ARTÈRIES CORONÀRIES que irriguen el miocardi.
9 Anatomofisiologia II Alba Garcia Ortega ARTÈRIES CAP VENES TÒRAX A l’aurícula dreta arriben la VENA CAVA SUPERIOR, la VENA CAVA INFERIOR i el SI CORONARI.
- La vena cava superior rep sang de les venes superiors al diafragma i, per tant, la sang que ve del cap, del coll, del pit i dels membres superiors.
- La vena cava inferior rep sang de les venes inferiors al diafragma, per tant, rep la sang de l’abdomen, pelvis i membres inferiors.
- El si coronari rep la sang de les venes cardíaques.
El conducte toràcic (limfàtic esquerre) – principal conducte mitjançant el qual la limfa torna a la sang i comença amb una dilatació anomenada cisterna de Pequet o del quilo. (la cisterna es troba a L2).
Porta la limfa de la part esquerre del cap, coll, tòrax, membre superior esquerre i tot el sector que es concentra sota les costelles.
El conducte limfàtic dret – és molt més curt. Rep la limfa de la part superior dreta del cos.
10 Anatomofisiologia II Alba Garcia Ortega Innervació El cor està innervat per fibres nervioses autònomes, tant del sistema parasimpàtic (nervis vagues o desè parell cranial) com del sistema simpàtic, que formen el plexe cardíac.
 Nervis intercostals: branca anterior dels nervis de T-2 a T-12 que no formen plexes. Innerven pell i músculs del braç, tòrax i abdomen.
 Nervi vague (X): parell cranial sensitiu i motor (és a dir, mixt) que es distribueix pel cap, coll, tòrax i abdomen.
 Nervi frènic  Cadena simpàtica: format pels axons de les neurones simpàtiques preganglionars.
11 ...