Tema 1- introducció a la psicologia de la personalitat (2017)

Resumen Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 2º curso
Asignatura Psicologia de la Personalitat
Profesor M.S.
Año del apunte 2017
Páginas 14
Fecha de subida 26/10/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Introducció a la Psicologia de la Personalitat (PP) 1.1 Antecedents històrics, definició científica i dominis actuals de la PP EYSENCK Personalitat Organització més o menys estable i permanent (tot i que a vegades pot variar al llarg del temps). Els components de la personalitat són: • Caràcter té a veure amb les normes i els hàbits que anem aprenent al llarg del temps. Ho podem posar en marxa per adaptar-nos al ambient.
conducta conativa (voluntat) • Temperament  més dirigit pel sistema nerviós (arousal), te a veure a la forma de prendre les decisions. Qüestions més genètiques (heretabilitat).
conducta afectiva emoció • Intel·lecte  conducta cognitiva intel·ligència • Físic d’una persona  configuració corporal y neuroendocrina La funció de la personalitat és l’adaptació al ambient, context o medi i és única de cada individu. Aquests components formen una barreja que fa que cada persona sigui única i diferent.
La manera que tenim per saber la personalitat d’una persona és observar la conducta de cada individu.
Al llarg de la història s’ha centrat en el tema del caràcter, temperament i aspecte físic, la part més del intel·lecte apareix més endavant (no s’estudiava la cognició pel fet que no era observable).
ANTECEDENTS HISTORICS Dos grans tradicions: • Tradició filosòfica-literaria els autors que la representen es centren més en el tema del caràcter ja que fan una descripció d’aquest. Estudiaven com tots els adjectius quan es juntaven formaven l’anomenat caràcter • Tradició mèdic-clínica El que es centra es en la constitució (la estructura física) i el temperament (tots els aspectes psicològics personalitat). Es diu mèdic clínic perquè té molta influencia en la medicina i intenta explicar la variabilitat i la relació del físic i la salut o la malaltia. La relació entre el físic i la salut s’expressa reflexant el comportament.
Tradició mèdic-clinica • Aquesta idea ve del s.V a.c vitalisme natural (acció de forces sobrenaturals) • És un període grec clàssic s’abandona el pensament màgic. Visió basada en la naturalesa de les coses com a explicació dels fenòmens observats. (a partir d’aquest moment observen per descriure les coses) • Constructes essencials temperament i constitució física (relació directa ja que el canvi d’un afecta al altre). D’aquesta relació directa surten les tipologies.
EX. una persona agressiva fem relació directa a corpulenta gran..
• Primeres classificacions TIPOLOGIES (establir categories en funció d’uns criteris • Limitacions rigidesa( has d’encaixar en aquestes tipologies) i minimitzar les DDII (Si no encaixes, on et col·loquen?) EMPEDOCLES • Parla que aquestes tipologies (personalitats) es construeixen a partir de 4 elements, els elements de la natura (terra, aigua, aire i foc).
• Filosof presocràtic • Personalitat combinació dels elements de la natura en cada individu HIPOCRATES • És conegut pel jurament impocratic, se’l considera un dels pares de la medicina • El que fa es que agafa aquests elements i els hi posa els humors Element Humor Tipus Constitució Temperament Aire Sang Sanguini Baixos, Inflexius, musculars, alegres, proporcionals sociables, optimistes, poc constants Terrs foc Aigua Bilis negra Bilis groga Flema Melancòlic Colèric Flegmàtic Prims, estatura Tímids, norma, sensibles superior indecisos pàl·lids sentiments Estatura Irasible, normal, impacient, superior, venjatius pellgroguenca impulsis Tendència l’obesitat a Reflexius, silenciosos, lents, controlats • Ell deia que quan una persona estava sana es que s’establia un equilibri entre aquests elements.
GALÉ • Va afegir un òrgan a tots aquests humors i volia dir que certes malalties es podien remetre amb les qualitats que assignava LEONARDO DA VINCI • Va representar en un quadre els diferents humors KANT • Actualització de la tipologia dels temperaments • Distingeix entre els aspectes del temperament: 1. Component fisiològic (constitució física) 2. Component psicològic (emocions) • Va a començar a parlar de la intel·ligència a traves de la forma física i es un dels pares de la fisionomia • Classificació de temperament 1. Emocional (distinció entre forts i dèbils) 2. D’activitat (distinció entre lents i ràpids) WUNDT • Pare de la psicologia científica • Va proposar la psicologia coma ciència i va ser el primer en obrir un laboratori experimental • Va afegir la intensitat de la resposta en la classificació de kant.
1. Primer eix nord fort emotiu 2. Eix oest lent – invariable 3. Eix sud dèbil- no emotiu 4. Eix est ràpid- variable LES BIOTIPOLOGIES • Tipologia constitucional ( Escola francesa) • Tipologia antropomètrica (escola italiana) • El biotip de Kretschmer (escola alemanya) • El somatotip de Sheldon 3.EL BIOTIP DE KRETSCHMER - S. XIX-XX - Va treballar en molts hospitals psiquiàtrics i veia que molts malalts tenia característiques físiques en comú i va fer una relació de quines malalties estan relacionades amb l’aspecte físic i va fer agrupacions d’aquestes relacions - Tipologies basades en tipus constitucionals (tipologies somàtiques) - Relació entre constitució, temperament i malaltia mental - Mètode d’estudi observació clínic - Diferenciació de biotips: 1. Pícnic model Sancho panza (baixos, obesos, tronc ample, collcurt..) Malalties: diabetis 2. Atlètic sanguini, boxejador ( músculs herculis, mans i peus grans, cames fortes..) Malaltia: epilèpsia 3. Lepsotòmic Don quijote de la manxa (alts, prims, poc teixit adipós..) Malaltia: tuberculosi 4. Displàsic asimetria facial, mans de simi..
Malaltia: deformitat i trastorns endocrins - Limitacions: 1. Tipologies extremes o ideals (no considera tipologies mixtes) 2. No té en compte les DDII dins de cada biotip 3. No té en compte la influència ambiental 4. Error metodològic no té en conta l’edat 5. Biaix androcèntric no té en compte les dones 4. El somatotip de Sheldon (escola americana) - Tipologia empírica mètode de niograma - Tipologia somàtica 3 components: 1. Endomorf greix (endodermis) 2. Mesomorf múscul (mesodermis) 3. Ectomorf linealitat (ectodermis) - Tipologia temepramental: 1. Viscerotonics (dins de lendodermis deriven les vísceres) 2. Somatotonics (de la mesodermis deriven músculs i ossos 3. Cerebrotonics (de lectodermis deriva el SN) - Cada somatotip esta disposat d’una malaltia mental Constitució Temperament Trastorn mental Endomorfia Viscerotonia Psicosi maniacodepressiva Mesomorfia Somatotonia Estats paranoides Ectomorfia Cerebrotonia Esquizofrènia 1. 7-1-1 7 endomorfia 1 mesomorfia 1 ectomorfia 2. 1-7-1 1 endomorfia 7 mesomorfia 1 ectomorfia 3. 1-1-7 1 endomorfia 1 mesomorfia 7 ectomorfia 2. Tradició filosòfica-literària • Relaciona la personalitat amb els aspectes morals i té en compte la influència dels factors sòcio-culturals EX. Imatge juego de tronos de la reina associàvem atributs a partir de la seva conducta.
• D’aquesta tradició trobem 1. Teofrast  En els grecs plantejava que si tenim les mateixes costums, educació perquè som diferents uns dels altres i va escriure “los caracteres” on descrivia els personatges que tenia pel seu entorn utilitzava hipòcrita, parlanchin...
2. Caracteriologia es el fet de poder estudiar la relació entre el caràcter (trets psicològics) i els trets facials ( fisionomia).
EX. Aristòtil va fer una classificació dels trets facials i els utilitzava a l’hora d’escollir qui feia una feina (la forma del nas i el tamany també participaven en aquesta classificació) o una altra o Tort lladre o El tamany del nas també indica molt de la personalitat 3. Tradició literària amb la descripció dels personatges van desenvolupar un munt d’adjectius i van relacionar la seva conducta amb els seus valors.
EX. La celestina, Hamlet (fill d’un rei que mor i diu que el seu germà l’ha matat), Anna Karenina (estant casada li demana que l’ajudi per no separar-la i s’enamora d’un altre home) o Madame bovary (dona burgesa del s.XIX). En aquest exemple observem dones burgeses (multitud sociocultural) i parlen de la individualitat, és a dir, de la historia d’un personatge, de com aquesta persona és com es i perquè o Elopeia serveix per descriure trets més psicològics.
o Prosopografía serveix per descriure trets més facials L’ESTUDI CIENTÍFIC DE LA PERSONALITAT Les característiques del noi de joc de trons reflexiu, preocupat, agressiu ( el designaríem a temperament), sincer (caràcter).
• L’estudi al llarg del temps perquè hi ha certa coherència a les diferents situacions • Teories implícites • Teories explicites són les que necessitem per l’estudi científic. Ja que ens fem una teoria del que passa mirem unes observacions que s’han de mantenir al llarg del temps i podrem descriure a una persona Teoria hipòtesis informació verificada (al llarg del temps fa al mateix) diferents observadors diuen el mateix verifiquem teoria PERSONALITAT • És un constructe científic que deriva de: Persona “phersu” dimoni que posseïa, “persum” al cap o cara, “Prosopom” de grec i vol dir mascara que al llatí evoluciona a PERSONALITAS que vol dir el més íntim de la persona • NO existeix una definició única.
• S’accepta que: 1. Atribueix a l’individu un caràcter únic.
2. Fa referencia tant a les conductes observables com als mecanismes i processos psicològics no observables que sustenten la individualitat.
3. Fa referència a atributs que son relativament constants i estables al llarg del temps i a les situacions Objectius de la psicologia de la personalitat • Descriure i classificar • Explicar i predir la conducta fer hipòtesis que ens permetin veure com reaccionarà una persona PROCESSOS INTERNS RESPONSABLES DE L’ESTRUCTURA DE LA PERSONALITAT El processos poden ser: • Cognitius psicològics, inteligencia..
• Biofisics activació energètica, metabolisme, funcions neurohormonals...
• Conatius motivació, interessos, creences • Emocionals ansietat, ira, optimisme Els elements integradors de l’estrucura de la personalitat es divideixen en quatre: • Caràcter  Característiques referides al conjunt de valors, actituds, creences, necessitats de l’individu. S’aprenen al llarg del procés de socialització i evolucionen amb el cicle vital.
- El seu nucli és l’auto concepte, el model intern de persona que cadascú manté de si mateix, com ens anem construint .
Es constata a partir de la interacció social, es relaciona amb la identitat personal, trets que aprenem en la relació amb el medi i amb els altres: actituds, valors, creences, ideologies...
EX. Emprenedor, hipòcrita i perfeccionista • Temperament Disposicions emocionals de l’individu. Important component genètic. Força estables. Es manifesten des dels primers moments de la vida.
Presents als animals superiors.
Nivell d’activitat, tendències emocionals, expressivitat, disposicions comportamentals que estan presents des de l’inici de vida EX. emocions ira, ansietat EX. Ansiós, excitable, actiu i emotiu • Constitució estructura biofisiològica de l’individu, sustentada en el funcionament de tots els sistemes orgànics del mateix. Responsable de la salut i la malaltia, física i mental EX. hormones • Intel·lecte Ho podem deduir de les dades socials, resolució de conflictes, habilitats emocionals aplicades: de l’adaptació a l’entorn EX intel·ligència memòria DESENVOLUPAMENT DE PP • Períodes 1930-1960 predomini de models internalistas (que parlen de les diferencies individuals) EX. Galton, Spearman....
- Conducta= expressió d’estructures i processos subjacents - Consistencia transituacional- no té res a veure a com ens comportem segons l’entorn sinó com som, és la predisposició de la part biològica.
- Estabilitat longitudinal - Predicció fiable de la conducta analitzantles estructures i processos subjacents • Periodes 1960-1970 Sorgeixen els models situacionistes. No es pot aïllar la personalitat de la situació ja que és allò que fa que fem una cosa o una altra (no deixa d’existir el model internalista, però apareixen altres - Especificitat situacional - Conducta determinada per les condicions inherents a la situació - Predicció fiable de la conducta analitzant els paràmetres de la situació • Periode 1970-actualitat model interaccionista. Es important el que es passa a nivell intern i el que ens passa amb l’entorn, aquest model recupera les 2 tradicions (Filosofica-literaria, Clinica-medica) - Conducta determinada per la interrelació entre les característiques personals i situacionals - Conducta consistent o estable en funció de la significació psicològica de la situació - Predicció fiable de la conducta analitzant les pautes d’interacció entre persona i ambient 1.2 APROXIMACIONS METODOLOGIQUES A L’ESTUDI DE LA PERSONALITAT Video 1 – Counselling (1965) Carl Rogers and Gloria • Utilitza el metodo observacional, Rogers observa a Gloria i s’adona que esta nerviosa, a més li fa algunes preguntes per redirigir la conversació. Ella vol que li doni la solució, que es el que ha de fer, si li ha de dir a la seva filla la veritat o no.
Ell li respon amb una altra pregunta per tal d’intentar arribar al fons del cas.
Video 2- Watson- El pequeño albert • Es condiciona als nens a tindre por als animals ja que cada cop que hi havia un ratolí feien un soroll fort. El nen associava el soroll amb l’animal. L’animal es condicionat i provoca la mateixa resposta: por. Aqui s’utilitza un mètode experimental ja que no es te en compte el que li passa al nen a nivell intern.
Article • Utilitza el metodo correlacional (test) per tal de mesurar els elements que es volen comparar (com pensem, com ens relacionem, quina imatge tenim de nosaltres, com es relaciona amb les condicions prejucioses i ansietat (2 variables).
Totes 3 es basen en el mètode cientificonatural (el mètode clínic/ experimental i correlacional) METODE CLÍNIC L’objectiu d’aquest mètode es fer un estudi sistemàtic, en profunditat, dels individus.
• Charcot histèria (no havia una explicació medica) i va desenvolupar la hipnosis.
• Janet relaciona els pacient d’histèria amb constructes psicològics • Prince estudia la personalitat múltiple i la gent que no era conscient que tenia una altre personalitat (dissociació). Aquí la hipnosis agafa molt de pes ja que arriba al inconscient. Ho estudia a la clínica psicològica de harvard • Freud diu que el trauma es una experiència que fa mal ja que es massa fort per poder-lo elaborar. Defineix la hipnosis com un estat de suggestió per poder arribar al moment d’impacte i amb els records de l’actualitat et pugui elaborar.
• Murray elabora el test de apercepció temàtica (TAT) per intentar operativitzar alguna cosa subjectiva.
Els autors més representatius d’aquest mètode eren Freud, Rogers i Kelly.
• Freud La personalitat es separa en 3 (ello, jo i superego). El que determina la conducta son els impulsos inconscients(pulsions) i l’objectiu era descobrir aquestes pulsions. PSICOANÁLISIS.
• Rogers desenvolupament del organisme (self) cap al creixement i l’autorealització. Acompanyar a que l’altre descobreixi el que ha de fer (empatia) El seu objectiu era la teràpia centrada en el client utilitzant el mètode de observació clínica.
Autenticitat establir una relació amb l’altre, amb el terapeuta i així ajudar-lo.
Acceptació incondicional fer teràpia amb un criminal, agressor sexual, etc. Si acceptes l’altre pots ajudar-lo • Kelly estudiava la manera en que els individus processen la informació i a si mateixos (autoconcepte). L’objectiu és millorar i revisar les pròpies prediccions respecte la conducta.
MÈTODE CORRELACIONAL • Objectiu definir l’estructura bàsica de la personalitat • S’encarrega d’estudiar les relacions entre uns pocs elements del funcionament de la personalitat (trets) • Obté les dades mitjançant un gran número d’individus (escales i qüestionaris): diferències individuals relacionades amb els trets de personalitat • Ús de mesures estadístiques: correlació i anàlisis factorial • Necessita un gran numero d’individus Autors importants que destaquen en aquest mètode: • Galton estudia si els trets els tenim de forma heretada EX. Estudis amb germans bessons per veure quin percentatge de la personalitat tenia a veure amb l’herència.
- Diu lo del concepte de coeficient de correlació es la medició quantitativa de l’associació entre dos sèries de dades • Pearson correlació de Pearson • Spearman quan la mostra es més petita s’utilitza Spearman. Parla del factor G que reuneix els factors “S” (específics) que son modelables amb el temps. Amés genera l’analisis factorial.
ANÀLISIS FACTORIAL Tècnica estadística que consisteix en resumir la informació continguda en una matriu de dades (formant grups) en un reduït número de factors F, sent el número de factors menor que el número de variables.
...

Comprar Previsualizar