Comunitats animals - Tema 6 (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Biología - 3º curso
Asignatura Comunitats animals
Año del apunte 2015
Páginas 6
Fecha de subida 21/03/2015
Descargas 21
Subido por

Vista previa del texto

COMUNITATS ANIMALS TEMA 6: FAUNA I ALTRES EFECTES DE L’ACTIVITAT HUMANA Al llarg de la historia hi ha hagut canvi ambiental, que produeix canvis en les distribucions de les espècies.
  Els animals de resposta ràpida es podran adaptar Les espècies de resposta lenta no podran i es produiran extincions locals.
Exemple: canvi de distribucions de les papallones en els últims 25 anys En l’hemisferi nord: hi ha espècies que no canvien la distribució (estables), però la gran majoria van cap al nord. A causa de l’escalfament global les zones on vivien es tornen massa càlides i les zones que eren fredes ja no ho són tant, així que es desplacen cap al nord.
Les papallones són de resposta ràpida perquè volen, però depenen de les plantes de les quals s’alimenten que són de resposta lenta. Per aquest fet haurien desaparegut moltes espècies de papallones.
A Costa Rica: en els últims 30 anys, a la muntanya baixa, van augmentant els dies que no plou, això afecta a les espècies que hi habiten.
  Espècies que augmentes les abundàncies (espècies de la plana) Espècies que disminueixen les abundàncies (espècies de muntanya baixa) Canvis de les distribucions.
Aquests canvis pluviomètrics no es poden explicar per factors ambientals.
Activitat humana: L’activitat humana afecta al comportament de les espècies.
Exemple: llop: Quan el gruix de neu és gran, fan més grossos els grups de cacera (sobre els ants: com cérvols) per augmentar la seva eficàcia.
Com que els últims anys ha augmentat la neu, els llops fan grups més grossos i augmenten la seva eficàcia, d’aquesta manera la població d’ants disminueix i amb ella la pressió d’herbivorisme. Així augmenta la proporció d’arbres joves i es creen boscos caducifolis.
Degradació: animals mantinguts en captivitat que s’han reintroduït al medi  no tenen les capacitats per viure al medi terrestre.
Degradació de l’hàbitat:  Suprimir els focs naturals: determinades espècies estan adaptades a la presència de focs, plantes i animals associats (endèmiques), moltes necessiten el foc perquè la llavor pugui germinar. Quan de manera artificial es suprimeixen els focs, es podria estar perjudicant a aquestes espècies.
 Extracció de recurs (aigua dolça) del mar d’Aral (explotació): perjudica la columna d’aigua d’aquest mar i augmenta la salinitat, perquè hi ha menys aigua.  Pèrdua de les espècies endèmiques que hi vivien.
1 COMUNITATS ANIMALS  Extracció de fusta fora dels Parcs Nacionals afecta a les zones protegides. Els canvis de règim pluviomètric, els focs i la sobreexplotació provoquen una distribució dels animals cap a les zones ben conservades. Això fa que en els Parcs Naturals augmenti la depredació de llavors (perquè a fora no hi ha) i impedeixen la renovació d’arbres (perquè es mengen totes les llavors.
Espècies introduïdes: Disharmonia: les illes i el continent tenen espècies diferents. Hi ha dificultat de colonització.
Als mamífers els hi costa molt arribar a les illes i per tant, en aquestes, no hi haurà depredació.
La fauna es troba en molta densitat, són fàcils de tocar ja que no estan acostumats als depredadors.
Quan s’introdueix una espècies exòtica afecta tant a la fauna com a la flora que hi havia en la illa.
Patró:     Espècie importada: espècies que arriben Espècies establerta (el 10% de les que arriben): aquella que s’ha establert en el territori, però que no té efectes sobre la comunitat de fauna nativa.
Espècies introduïdes: espècies que es reprodueix, pot ser que no es conegui es perjudicial. Es pot haver extingit una espècie nativa i després haver arribat una espècie nova, que pot haver substituït la funció ecològica que feia la nativa, tot i que no és igual al 100%.
Espècies invasores: quan incrementen la seva àrea de distribució i creen un problema a la comunitat d’espècies natives (són més eficaces que les natives).
10% 10% 10% De cada 1000 importades  100 s’estableixen  10 introduïdes  1 es torna invasora Les introduccions estan molt vinculades a l’activitat humana (voluntàries o involuntàries).
Selecció d’hàbitat: Què determinarà la distribució de les espècies? Un gradient ambiental: les espècies seleccionen en funció de gradient (temperatura, humitat, profunditat, gradient de recobriment per part dels arbres...) Quan una espècie ocupa més gradient és perquè és generalista.
Òptim ecològic: punt que serà millor per aquella espècie.
2 variables:  Període reproductiu: moment de major despesa i per tant seran més selectives, hàbitat concret (hi ha hàbitats on no la trobarem, exemple: papallona).
Durant l’hivern són més generalistes, pot viure en molts hàbitats diferents.
Gradient en funció del gradient de temperatura i de pluja.
Les papallones es distribueixen en funció de les plantes de les que s’alimenten elles i les seves larves.
No hi ha papallones de l’arboç on no hi ha l’arboç.
2 COMUNITATS ANIMALS  La densitat: a vegades on hi ha la major densitat no és l’òptim ecològic, puntualment pot haver-hi una alta densitat (s’hauria de mirar a llarg termini).
No hi hauria selecció d’hàbitat si no hi hagués heterogeneïtat d’hàbitats. La selecció és innata i també apresa.
Mecanismes etològics o de comportament:   Comunicació Estructura social Comunicació: enviar senyals des de emissor a un receptor Una senyal por servir per donar moltes informacions. Senyals intraespecífica i interespecífiques (competidors, depredadors).
Emissor utilitza diferents senyals al mateix temps (multimodals). (monomodal: un únic tipus de senyal).
Exemple: ocell cant i tipus de vol Tipus d’informació: o Sobre l’aliment: senyals d’alarma diferent segons el depredador. La resposta del receptor serà diferent segons el senyal (la fugida serà diferent).
Ocells: crit alarma en funció del risc, avisar presencia de depredadors. Altres espècies ho utilitzen per sentir-se informats (interespecífic).
o Sobre la identitat: informen de quina espècie és i del sexe o Sobre les capacitats (intencions): Gasela: patrons de salts davant d’un depredador, aquella més sana i que salta més, el depredador no la caçarà.
Goril·la picant-se al pit.
Coloració de la fauna: informar al depredador de que es tòxic o perillós.
Tipus de senyals: o Olfactius/vibratoris: insectes  receptors que detecten determinades substancies, exemple feromones de les papallones (per les antenes) Controlar la població ‘eruga processionària amb feromones per atreure els mascles del medi.  senyals químics o Visuals  vista Congènere o altra espècie que t’estarà donant una informació.
Exemple: moviments moviment, vol nupcial (rapinyaires), patró de dansa de les abelles.
3 COMUNITATS ANIMALS Abelles: si el recurs està lluny i costa de trobar, determinades obreres executen un patró zig-zag que determina la distancia en que es troba l’aliment  més ràpid: més a prop; i l’angle respecte el sol determina la direcció.
o Sonors/auditius: Curt rang: aranyes que els congèneres ho senten.
Rang mitjà: cant d’un ocell Rang llarg: en medi marí, perquè és més dens, molts cetacis.
OCELLS: tenen una estructura  Siringe: membrana amb musculatura apropiada Siringe: molt desenvolupada produirà un cant molt complex Cant dóna informació i es va modulant a mesura que augmenten l’edat (patró de cant molt elaborat d’un adult) Normalment canta el mascle.
Algunes espècies (pit-roig) també canten les femelles.
Usos del cant:   Defensa territori (època de reproducció) o recurs (a l’hivern) Alarma davant depredador Espècies molt semblants entre elles  patrons de cant molt diferents (aposten més senyals acústics) Espècies molt diferents morfològicament  cants més semblants (aposten més pels senyals visuals) Senyals per a la reproducció: Festeig Patrons multimodals, estereotipats, repetitius i finalitats bàsicament reproductores.
Exemple: associada a la construcció d’un niu Si això no funcionés es donarien processos d’hibridació entre espècies.
Festeig comunal (molts mascles, una femella): previ a l’aparellament perquè la femella triï al mascle adequat (patró de vol més definit, cant més elaborat).
No tots els mascles es reproduiran amb ella. Ajudants: un individu (no es reprodueix), però es queda amb la parella per ajudar a tirar la descendència endavant.
4 COMUNITATS ANIMALS Estructura socials: 1. Animals més socials: viuen en grup Avantatges: o o o o Repartició de les feines Ajuda o facilita la trobada entre sexes Ajuda a sincronitzar la reproducció Per defensa Molts socials: aprenentatge dels més joves a aprendre dels més experimentals.
Cerca de l’aliment: més fàcil de trobar 2. Animals més aïllats: viuen en solitari Superdepredadors o animals que utilitzen el camuflatge per amagar-se.
Individu o grup: o Domini vital: aquell espai que ocupa un animal o un grup en un moment determinat. Més temps, domini vital més gran.
Condicionat a l’hàbitat que habita (òptim).
o Territori: incorporat al domini vital, aquella part defensada activa o passiva  superfície de més qualitat.
T: territori DV T DV: domini vital DV La major part de senyals van associades al territori.
T Els dominis poden estar solapats, però els territoris (segons dels senyals) no.
En grup: Millora eficiència de captura: lleons Quan més puja el nombre de lleons, menys aliment tenen individualment  s’hauran de fer més episodis de caça.
5 COMUNITATS ANIMALS Animal més gran: augmenta el consum d’O2 La massa es molt important per la mida del domini, però la dieta (règim alimentari) també.
Animals de pes més gran necessitaran un domini vital més gran El domini depèn molt de la dieta: un carnívor necessita dominis vital més grans que un herbívor.
Territorialisme: acceptació que un individu té respecte els seus congèneres.
Individu:  Colonial: grau de territorialisme baix Animals que viuen en colònies, no grups, no reparteixen feines  nius un al costat de l’altra, per augmentar la defensa, més fàcil trobar aliment.
El territori que defensa un individu o una parella és molt petit (metres, niu).
Les colònies es donen quan el recurs està molt acumulat. Exemple: ocells marins.
A vegades es donen problemes de canibalisme si els pares marxen, els altres es poden menjar els ous.
 Territorial: grau territorialisme alt Recurs distribuït més regularment en l’espai.
Domini vital de menor mida quan hi ha molt recurs Dominis més grans cal molta despesa d’energia per protegir el territori. És més fàcil defensar un territori petit.
Estratègies: èxit productiu per femelles i mascles segons la qualitat del medi.
L’espècie pot triar l’estratègica segons la qualitat de l’ambient.
Si és de molt mala qualitat hi ha ajudants que ajuden a les parelles en la cerca d’aliment per la descendència.
Exemple: individu d’una descendència anterior que és massa jove per formar una parella, es queda amb els pares per ajudar a buscar aliment, perquè el medi és de mala qualitat.
6 ...