BMSN_Neurociència (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Lleida (UdL)
Grado Medicina - 2º curso
Asignatura Neurobiologia
Año del apunte 2016
Páginas 2
Fecha de subida 13/09/2017
Descargas 2
Subido por

Vista previa del texto

NEUROCIÈNCIA Introducció a les disciplines neurocientífiques El coneixement del sistema nerviós ha progressat de manera molt intensa durant les últimes dècades, tot i que continua essent un dels majors reptes del coneixement humà. En el cervell es dóna la paradoxa que el propi cervell és alhora objecte i subjecte del mateix estudi (“s’estudia   a   si   mateix”), i això suposa un límit. A mesura que augmenta el coneixement que es té del cervell i de la neurociència, aquest coneixement no és convergent sinó divergent: cap a un nombre creixent de dubtes i preguntes al voltant dels mateixos. Així doncs, la neurociència com a ciència és una frontera   en   el   coneixement   i   és   objecte   de   l’estudi   més   punter que es dóna en la recerca científica.
A banda del seu interès intrínsec com a matèria, en el context de la medicina té una altra projecció fonamental: donar suport al diagnòstic i al tractament de les malalties neurològiques i psiquiàtriques, així com   d’altres   malalties   de   diferents   especialitats   mèdiques  (el  dolor  i  l’ansietat  són  inherents  a pràcticament totes les malalties).
La neurociència és el suport sobre el qual descansen algunes de les actuals disciplines clíniques com són la psiquiatria i la neurologia. Cal tenir en compte que la neurociència com a concepte va néixer fa poques dècades per integrar conceptes de disciplines anatòmiques, fisiològiques i bioquímiques (nascudes al llarg del segle XIX i principis del XX). Aquest concepte implica per tant la   visió   integrada   d’aquests   coneixements,   obtinguts a partir de tècniques i aproximacions metodològiques diverses, motiu pel qual els neurocientífics treballen des de diferents punts de vista (cel·lular, molecular, electrofisiològic, etc.).
Per tant, les disciplines que originen el concepte de neurociència serien la neuroanatomia, la neurofisiologia, la neuroquímica i la neurofarmacologia. De fet, la visió   integrada   d’aquestes   àrees   ha   proporcionat   una   expansió   del   coneixement   enorme, propiciant així el naixement de disciplines com la neurobiologia del desenvolupament (comprensió de la regulació del sistema nerviós durant el seu desenvolupament), la neurobiologia molecular (estretament relacionada amb la neurogenètica  i  que  consisteix  en  l’estudi  de l’expressió  genètica  en  diferents  punts  i   en   diferents   moments,   així   com   de   la   regulació   d’aquests   gens   en   funció   de   les   diferents activitats nervioses), la neurobiologia del comportament, models computacionals de neurones i de xarxes neuronals (per simular el funcionament i control dels diversos circuits neuronals a través de models sinàptics i xarxes neuronals), etc.
Com  ja  s’ha  esmentat,  pràcticament  totes  les  especialitats  clíniques  es  relacionen  amb   la neurociència, però les més relacionades serien: neurologia (diagnòstic i tractament de les malalties que es tradueixen en defectes sensorials i motors i que, en principi, tenen poca afectació del comportament i de la cognició dels pacients), la psiquiatria (tractament de les malalties que es caracteritzen fonamentalment per alteracions del comportament i de la cognició dels pacients), la neuropatologia, la neurocirurgia, la neuroradiologia i la neurofisiologia clínica.
La   neurofisiologia   clínica   és   una   especialitat   “addicional”   que   existeix   a   l’estat   espanyol, i consisteix en la neuro-exploració del SN, basada en tècniques electromiogràfiques i electro-neurogràfiques fonamentalment.
La   neuropatologia   és   la   subespecialitat   dins   l’anatomia   patològica   basada   en   l’anàlisi   tissular i macromicroscòpic de les alteracions del SN.
Esmentar finalment que la neuroradiologia ha experimentat un gran desenvolupament durant els últimes anys gràcies al desenvolupament de la metodologia i les tècniques diagnòstiques.
Nota: les especialitats de neurologia i psiquiatria són essencialment el mateix; però en el   cas   de   la   neurologia,   l’alteració   neurològica   és   més   obvia   que en el camp de la psiquiatria (això ha dificultat que determinades patologies del camp de la psiquiatria s’hagin  inclòs  i  classificat  com a tals).
La necessària diferenciació que existeix entre les aproximacions clíniques de les malalties   estableix   que   existeixi   la   separació   d’aquestes   dues   especialitats.   El   límit   entre aquestes és, però, borrós.
La neurociència com a visió integrada ha promocionat que durant les últimes dècades s’hagin   desenvolupat   societats   neurocientífiques.   La   més   rellevant   d’aquestes   és   la   Societat Americana de la Neurociència (Society for Neuroscience), que organitza un congrés anual i agrupa uns 20.000-30.000 científics (Journal of Neuroscience: http://www.jneurosci.org).
...

Comprar Previsualizar