Tema 6 - Patents (V) - Informació que ens proporcionen les patents (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Genética - 3º curso
Asignatura Bioètica i Legislació
Año del apunte 2016
Páginas 12
Fecha de subida 19/04/2016
Descargas 33
Subido por

Vista previa del texto

Bioètica i legislació LA INFORMACIÓ QUE ENS PROPORCIONEN LES PATENTS Parcial 2 04/04/16 Què fem amb tota aquesta informació de patents que es publica i que tenim al nostre abast? Per què ens pot servir? - Per comprovar el que ja s'ha investigat i no fer-ho de nou.
Per saber si una invenció és patentable.
Per comprovar si els drets de tercers (patents) s’estan infringint.
Per supervisar l'activitat dels competidors per tal d'oposar-se a les patents que fan la competència.
Per configurar un programa d'intel·ligència competitiva (¿que estan fent els meus competidors?).
Entre el 30 i el 50% de la informació tan pública com privada és duplicada.
La gent inverteix recursos en merdes que ja s’han investigat.
Ningú pensaria en inventar la roda, donat que ja sabem que ja ha estat descoberta.
Sembla que hi ha un problema quant a localitzar i tenir accés a informació relacionada amb la investigació que ja s'ha fet.
Qualsevol empresa que vulgui l’exclusivitat d’un producte es veu obligat a patentar i publicar.
Una patent és un dret que permet al seu propietari tenir algunes drets exclusius sobre el que té inventat. La patent es presenti i sempre es publica (sempre que sigui viu en el moment de la publicació). Les companyies que volen tenir els drets exclusius sobre els seus productes, han de patentar-los i per tant, els publicar-los.
De 100 milions de patents que s’han fet, tan sols 8M són encara vigents; la resta són de lliures ús.
40 Bioètica i legislació Parcial 2 De cada 100 patents, 70 no es publicaran enlloc més que en la patent. Per tant, aquestes 70 patents, si no es divulguen, es perden.
Fins i tot les patents que sí que es publiquen (aquest 30%) és interessant també llegir la publicació de la patent, ja que en l’article científic potser s’explica en 3 pàgines, mentre que en la patent, en 100.
Tenim 9 mesos per oposar-nos a una patent un cop és concedida. Si els competidors poden demostrar que no és valida, se’n va la patent a la porra.
És el cas de la comtessa de Frigo. Inicialment se’ls va concedir la patent de la màquina per fer el gelat d’aquesta forma tan característica. El problema va ser que Nestle va veure la patint i va dir ostres, si tenen la patent vol dir que jo no podré dissenyar aquest gelat tant xaxi. I va començar a buscar i buscar patents anteriors a la de Frigo semblants perquè li traguessin el dret a tenir-la i així no fos exclusiu de Frigo. Va trobar finalment una patent del Japó, ho va denunciar i Frigo la va perdre, i ara se odian a muerte.
La novetat és mundial; tu pots dissenyar el que vulguis i fer servir la teva màquina en altres països (Frigo i Nestle fan comtesses), el que no pots és patentar, perquè el requisit de la novetat funciona a nivell mundial. Per això Nestlé ho va denunciar, perquè així ells també la feien servir.
Això entraria en l’apartat de “Per supervisar l'activitat dels competidors per tal d'oposar-se a les patents que fan la competència”.
41 Bioètica i legislació Parcial 2 Pots anar a un sector en concret, per exemple l’epigenètica, i mires totes les patents i fas un anàlisi macroestadístic. Així es veuen les tendències d’empreses a nivell de cada país, en quins sectors s’està investigant més, i on...
Això entraria en l’apartat de “Per configurar un programa d'intel·ligència competitiva” (vigilància competitiva).
Perquè un producte sigui patentable, s’han de complir els requisits. D’aquests, els més importants són la novetat i la inventiva, ja que es determinen amb el que s’ha fet anteriorment. És la obvietat respecte el que s’ha publicat i la novetat respecte el que ja existeix.
Això entraria en l’apartat de “Per saber si una invenció és patentable”.
Tot el que ja existeix amb anterioritat com a divulgació afecta la patentabilitat; inclou tesis, congressos, ventes...
Saber de patents interessa per poder buscar les patents que s’han publicat en un període determinat.
Tot el que afecta a la novetat inventiva és anterior a la data de sol·licitud de patent. El que s’hagi pogut publicar des de la sol·licitud fins la publicació, no afecta.
Això és el dret de prioritat o estat de la tècnica: l'estat de la tècnica està constituït per tot el que s'ha fet a disposició del públic per mitjà d'un escrit o oral, per l'ús, o de qualsevol altra manera, abans de la data de presentació de la sol·licitud de patent.
42 Bioètica i legislació Parcial 2 Les patents es publiquen al cap de 18 mesos. Una patent sol·licitada fa un any, es publicarà d’aquí a mig any. Per tant hi ha un període de 18 mesos en el qual existeixen patents però no en sabem res.
Com afecten les patents sol·licitades abans de la meva però que no són publiques encara? No afecten la novetat inventiva, excepte si aquestes patents s’han sol·licitat en la mateixa oficina on fas tu la sol·licitud, ja que no pot haver dos patents sobre el mateix. Si avui vaig a una oficina a patentar X i fa un any va venir un pavó a la mateixa oficina pel producte X, ens afecta la novetat i inventiva perquè hi ha dos patents iguals en la mateixa oficina, i la teva no te la donaran. O sigui vete a otro pais.
També està el tema que la informació sempre hi és, però no sempre sabem trobar-la. Llavors estem invertint per res.
Exemple: A l'octubre de 1957, la Unió Soviètica va llançar un satèl·lit anomenat "sputnik". El govern d'Estats Units va gastar 20 milions de $ per obtenir informació sobre el senyal. Va necessitar 6 mesos per modificar el codi. Els científics soviètics havien publicat el codi de senyal i una traducció a l'anglès i estava disponible en biblioteques nord-americanes setmanes abans que ho desxifressin ells pel seu compte. Pobres.
És molt important i interessant saber buscar en bases de dades de patents. N’hi ha de pagament, de públiques (les de pagament tenen molta més cobertura i flexibilitat).
43 Bioètica i legislació Parcial 2 Una base de dades de patents pública és espacenet. És d’Europa, però el grup europeu té un conveni amb 71 països d’altres continents perquè també es puguin publicar, per tant és una bases de dades pública mazo molognui i té patents de molts països (una cobertura prou àmplia).
Compta amb més de 60 milions de documents.
Hi entrem. Marquem “Open Espacenet at the EPO”.
44 Bioètica i legislació Parcial 2 Tenim ayudi: Fem una cerca sobre: 45 Bioètica i legislació Parcial 2 Com a resultat de la cerca obtenim 5 patents. Podem descarregat i manipular nosaltres mateixos els resultats (Export). Podem accedir al document i també a informació bibliogràfica bàsica.
També trobem informació de la patent: taxes, data en què va entrar en vigor, número de la patent, nom del sol·licitant, propietari, inventor. En el menú esquerra podem veure el document original de la patent. També tenim un registre sobre la informació legal de la patent.
Tenim una icona que ens permet traduir les patents a 35 idiomes.
46 Bioètica i legislació Parcial 2 Tots els camps de forma seriada: 47 Bioètica i legislació Parcial 2 Hem de buscar paraules clau. Però hem d’anar en compte. Per exemple, si volem buscar sobre salmons transgènics: Sembla que tot estigui bé, però un dels resultats que ens surten parla de mètodes de separació de la salmonel·la.
Per tant, hauríem de modificar i posar: El problema que ens podem trobar també és la polisèmia.
També hem de tenir en compte com definim els conceptes. Per exemple, si busquem patents sobre mànegues d’aigua (imaginem que tenim la idea però encara no hem pensat que li posarem “Hose” o “Manguera”); si no posem channel for fluid, no les trobarem.
En el cas que vulguem mirar si existeixen patents sobre un forn microones, hauríem de buscar “high frequency heating apparatus”. I potser no se’ns acudeix definir-lo així.
48 Bioètica i legislació Parcial 2 Ara bé, totes les patents tenen un codi classificatori. Aquests codis tecnològics ens classifiquen la patent pel sector tecnològic al qual pertany. Si coneixem aquest codi no ens hem de preocupar dels problemes de les keywords.
Hi ha diversos sistemes de classificació. Els més útils són els següents: - - Classificació Internacional de Patents (CIP), que s'utilitza per a totes les oficines de patents. IPC té una estructura jeràrquica i subdivideix la tecnologia en aproximadament 68.000 subcamps.
Sistema de classificació de patents Cooperativa (CPC). És una forma molt més estesa i detallada de la classificació de la CIP. Va ser creat per la OEP i la USPTO i els documents antics es reclassifiquen en funció de com evoluciona el sistema de classificació.
Si sabem el codi particular d’un sector la cerca és més fàcil.
Pdf: exemple sobre marcadors en càncer de pulmó.
Sobre aquesta patent d’un marcador del càncer de pulmó: veiem que posa also published as: correspon a la família de patents (la mateixa patent en diferents països).
Les dues primeres lletres del número de patent corresponen al país (US correspon a Estats Units, etc). És un codi internacional. Normalment les patents de la família de patents pertanyen ala mateixa empresa perquè és la mateixa invenció.
49 Bioètica i legislació Parcial 2 L’estructura de les patents és quasi sempre la mateixa: El Kind code és una lletra (pot ser A o B, en la imatge és una A) que es correspon amb si es tracta d’una publicació original tal com s’ha sol·licitat o si s’ha modificat.
50 Bioètica i legislació Parcial 2 Més coses de les patents: Aquí veiem a què es correspon la lletra A o B: D’aquesta manera podem saber si s’ha sol·licitat però no ha passat encara l’examen o bé si tal com s’ha publicat s’ha presentat (A) o si ja ha passat l’examen (B). Potser no passa mai l’examen.
51 ...