Tema 3 - Eines fonamentals (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 2º curso
Asignatura Avaluació Psicològica
Año del apunte 2016
Páginas 9
Fecha de subida 24/03/2016
Descargas 18
Subido por

Vista previa del texto

1r PARCIAL Avaluació Psicològica Grup M4 Laura Rodríguez Mesa TEMA 3: EINES FONAMENTALS EN LA FASE INICIAL DEL PROCÉS D’AVALUACIÓ En l’inici del procés d’avaluació utilitzem l’entrevista, sovint acompanyada de l’anamnesi.
1. L’ENTREVISTA PSICOLÒGICA L’entrevista és la tècnica més antiga i més utilitzada de manera indistinta per tots els models teòrics d’avaluació psicològica.
- És una excel·lent font d’informació per a orientar el diagnòstic i guiar la intervenció.
- És una tècnica no emmascarada i de resposta voluntària.
- Alguns autors han situat l’entrevista entre les tècniques subjectives, fent referència a que la informació que es dóna equival a una forma d’autodefinició o autoclassificació del subjecte.
Definició Una entrevista clínica és un diàleg de relació asimètrica que s’estableix entre dos o més interlocutors i tracta sobre temes concrets.
- La relació asimètrica es deu a que un dels interlocutors (l’entrevistador) adopta el rol directiu en relació al contingut i el procediment de l’entrevista (formula preguntes i determina el tipus d’entrevista) o L’altre interlocutor (entrevistat) selecciona les seves respostes i actua de manera introspectiva.
Objectiu L’objectiu principal és aconseguir informació específica adient per als objectius de l’avaluació.
- La informació intercanviada en una entrevista es canalitza per l’expressió verbal i el llenguatge gestual (conductes no verbals) 1.1 Conductes no verbals Nivell motriu: o Tipus de moviments: gestos, tics, moviments repetitius, mans, braços, cames...
o Postures: relaxada, rígida, recolza cap en les mans...
o To muscular: tens, flàccid...
o Contacte ocular: directe, fugisser...
o Expressió facial: somriures, ganyotes, celles...
1 1r PARCIAL Avaluació Psicològica Grup M4 Laura Rodríguez Mesa Nivell paralingüístic: o Tipus de verbalitzacions o To de veu o Velocitat o Respiració o Bloqueigs o Ritme o Èmfasi o Peculiaritats lingüístiques o Lapsus o Associacions Nivell de relacions espacials (proxèmia): o Distància interpersonal: tipus de relació, estudi de rols  Poca distància: intimitat (fins 0’5m), amistat (0’5 – 1m)  Molta distància (1’5 – 4 m): distanciament psicològic, respecte cap a rols socials, distanciament i personalitat (extravertits menys distància que introvertits) o Actitud corporal: de peu, assegut...
o Contacte corporal: tocar, agafar, fregar...
o Localització – angulació: de front, de costat...
Nivell fisiològic: o Signes de tensió emocional: suor, congestió, pal·lidesa parla entretallada...
És molt important el grau de coherència entre el llenguatge verbal i el no verbal. Podem detectar contradiccions, per exemple, el subjecte diu que no té pressa però mira molt el rellotge.
Per una entrevista de selecció diu molt l’aparença física (vestit, pentinat...), portat el mòbil apagat, la puntualitat, coneixements de l’empresa, mostrar motivació i interès...
1.2 Fases de l’entrevista Introducció En aquesta fase s’estableix el rapport positiu (sentiment de comprensió mútua i interès per objectius comuns que es manifesta entre l’entrevistador i l’entrevistat). És a dir, l’entrevistador tracta de generar una atmosfera que doni seguretat a l’entrevistat i que li permeti veure la situació d’entrevista com un intercanvi comunicatiu entre dues persones que tracten conjuntament d’aclarir un conflicte i de buscar una solució.
2 1r PARCIAL Avaluació Psicològica Grup M4 Laura Rodríguez Mesa Centrament en el focus Aquí s’aclareix el motiu de la consulta, la seva finalitat i el tipus d’informació que es vol obtenir. Aquesta fase unifica les expectatives que tots dos interlocutors s’han fet de la situació d’entrevista.
Recopilació d’informació És el punt central de l’entrevista.
- Es tracta de que l’entrevistat, guiat per l’entrevistador, proporcioni les dades necessàries per aclarir la naturalesa, causalitat i intensitat del problema del qual es tracta.
Resum o cloenda Cal fer un breu resum dels punts més essencials de tota la informació donada pel subjecte.
- Si el subjecte l’aprova, es dóna per acabada l’entrevista, sinó s’haurà d’aprofundir més, tornant a centrar el tema de l’entrevista.
2. TIPUS D’ENTREVISTA 2.1 Segons el grau d’estructuració Entrevista no estructurada o no directiva (oberta) L’entrevista no estructurada o no directiva es caracteritza per a seva flexibilitat. Les preguntes formulades per l’entrevistador són de tipus obert, a qual cosa dóna l’oportunitat a l’entrevistat de respondre expressant el seu propi punt de vista, les seves opinions i emocions.
L’entrevistador intervé poc, deixa al pacient total llibertat per expressar i posar de manifest el seu problema. Aquest tipus d’entrevista és la que predomina en una situació de línia psicodinàmica, psicoanalítica o terapèutica fenomenològica.
- En la línia psicodinàmica és important entendre els mecanismes de transferència i contratransferència que es produeixen.
- En la línia fenomenològica la forma no directiva i centrada del client s’anomena tècnica del mirall o de reflex, en el sentit que l’entrevistador retorna al client la verbalització dels conflictes expressats.
El client pot veure reflectits els seus conflictes com un mirall, i l’impacte d’aquesta visió li permet aclarir els seus sentiments i actituds.
Aquesta funció de mediador s’acompanya de les actituds terapèutiques bàsiques: empatia, acceptació incondicional, autenticitat i respecte sense condicions.
 CRÍTIQUES: la variabilitat de la informació recollida pot alterar la fiabilitat del diagnòstic.
o Falta d’especificitat de les qüestions 3 1r PARCIAL Avaluació Psicològica Grup M4 Laura Rodríguez Mesa o Seqüència i nombre de preguntes o Ambigüitat dels termes emprats  AVANTATGES: permet una focalització en les queixes, vivències i conflictes que preocupen al client/pacient.
Entrevista estructurada o directiva (tancada) Es fixa el contingut o els tòpics a qüestionar, la forma de fer-ho i la valoració de les respostes.
L’entrevistador disposa d’un llistat de preguntes i també d’indicacions sobre la forma de ponderar cadascuna de les respostes rebudes. Excepcionalment, es deixen algunes qüestions obertes per aclarir algun aspecte psicopatològic que ho requereixi.
 CRÍTIQUES: l’extensió i precisió de les qüestions poden fer perdre de vista detalls de gran importància. Hi ha poca llibertat cap al client i descontextualització d ela informació.
Entrevista semiestructurada o semidirigida Es caracteritza perquè l’entrevistador disposa d’un guió de les qüestions bàsiques que cal tractar, però permet al placient/client que organitzi el seu propi camp psicològic exposant els conflictes de forma àmplia. És a dir, deixa que sigui l’entrevistat qui plantegi les qüestions de forma espontània i, si no les expressa, llavors sí que es pregunta directament.
- Hi ha qüestions tancades i obertes  AVANTATGES: combina els avantatges de la estructurada i de la no estructurada.
 DESAVANTATGES: requereix experiència per part de l’entrevistador.
Combinació de mètodes Estructura piràmide: es comença l’entrevista amb preguntes tancades i s’acaba amb preguntes molt obertes.
Estructura embut: es comença l’entrevista amb preguntes obertes i s’acaba amb tancades.
Estructura rombe: és la combinació de les dues anteriors.
o Primer es comença amb preguntes tancades, després es fan preguntes obertes i es torna a acabar amb preguntes tancades.
2.2 Segons l’objectiu Entrevista inicial i de clausura o devolució L’entrevista inicial és aquella en què s’estableix un primer contacte directe entre el psicòleg i el subjecte.
L’objectiu és l’obtenció d’informació pertinent en relació al problema que es planteja.
4 1r PARCIAL Avaluació Psicològica Grup M4 Laura Rodríguez Mesa El psicòleg haurà de captar informació dels punts següents: - Llenguatge no verbal: presentació física, contacte ocular, puntualitat...
- Llenguatge verbal: contingut de la informació transmesa, forma de transimissió...
- Coherència entre ambdós llenguatges: les discrepàncies poden ser emprades per inferir característiques del subjecte relacionades amb la seva capacitat de relació personal i interpersonal.
En aquest primer contacte, una de les principals tasques del psicòleg és aclarir si el motiu és manifest o latent, i també establir un rapport positiu.
- Després hi haurà altres entrevistes de tipus diagnòstic i diverses sessions d’exploració psicològica fins a arribar a l’establiment del diagnòstic.
- Un cop establert aquest, caldrà comunicar-lo al subjecte i donar-li les orientacions pertinents sobre com tractar-lo.
L’entrevista de clausura o devolució és una entrevista obligada de retorn de la informació, que significa el punt final del procés descriptiu de l’avaluació psicològica.
- En el cas d’adults la informació diagnòstica es comunica al propi pacient.
- En cas dels infants pot caldre que la informació arribi als educadors (pares) o a altres professionals (pediatres, metges, mestres, etc) que puguin exercir un benefici sobre l’infant.
Entrevista de selecció L’entrevista de selecció de personal es fa per detectar quin és el subjecte més idoni per ocupar un lloc de treball concret.
- Cal que el psicòleg conegui perfectament les característiques del lloc de treball - El tipus d’entrevista és el semiestructurat.
- Hi ha recollida de dades verbals i no verbals.
Una de les discussions ètiques deriva de la col·lisió entre la persona que té dret a un lloc de treball i l’empresa que necessita persones preparades i disposades a complir amb les feines.
Entrevista terapèutica L’objectiu és facilitar la solució de problemes psicològics mitjançant la interacció personal. Per aconseguir una relació terapèutica positiva cal emprar una sèrie de tècniques: - Aclarir: concreta el missatge - Paràfrasi: repetició del missatge del client 5 1r PARCIAL Avaluació Psicològica Grup M4 Laura Rodríguez Mesa - Reflex: destacar els sentiments primordials - Autorevelació: informació personal que dóna el terapeuta per disminuir la distància - Immediatesa: discussió d’alguna dada donada en aquell moment - Sondeig: pregunta oberta - Afirmació de capacitat: infusió d’ànim al pacient - Confrontació: descripció de les incoherències - Interpretació: explicació del que pot estar passant Entrevista de reconducció Normalment s’utilitza en contextos professionals durant el procés de selecció – formació.
L’objectiu és que l’entrevistat rebi un feed – back sobre els seus avenços i comportament, i millori o canviï les conductes poc adequades.
3. L’ANAMNESI I LA HISTÒRIA CLÍNICA L’anamnesi i la històrica clínica són dos documents que contenen informació bàsica d’un pacient.
- Historia clínica: conté totes les dades rellevants referides a les exploracions fetes al pacient. Abasta des de l’inici de la relació terapèutica fins al moment en què és donat d’alta.
- Anamnesi: part de la història clínica que conté aspectes amplis del desenvolupament personal de l’individu.
o Recull informació bio-psico-social de la història del desenvolupament general del subjecte.
o Aquestes dades poden ser útils per esbrinar elements causals vinculats a la problemàtica expressada.
6 1r PARCIAL Avaluació Psicològica Grup M4 Laura Rodríguez Mesa 7 1r PARCIAL Avaluació Psicològica Grup M4 Laura Rodríguez Mesa 3.1 Genograma El genograma és una forma gràfica de representar l’estructura del pacient: Cada sexe i situació es representa amb un símbol diferent: o Un quadrat representa el sexe masculí o Un cercle representa el sexe femení.
o Una creu dins d’un quadrat o d’un cercle indica la mort del subjecte.
L’edat del subjecte es col·loca dins el quadrat o cercle.
Relacions de parentesc: o Matrimoni: es simbolitza amb una línia horitzontal entre el quadrat i el cercle, que representen el pare i la mare.
o Fills: mitjançant línies verticals, sortint de l’horitzontal, acabades amb un quadrat o un cercle segons sigui fill o filla (per ordre d’edat).
o Bessons: es representa mitjançant una línia per cada fill que surt del mateix punt de la línia horitzontal que uneix el pare i la mare.
o Fills adoptats: es representa amb una línia discontínua que surt de la línia horitzontal i uneix al pare i la mare.
o Nucli de convivència: s’ha d’encerclar o Persona avaluada: es representa mitjançant un doble quadrat o cercle, segons si és home o dona, o bé amb una fletxa.
o Esdeveniments:  Avortament: es representa amb una línia vertical acabada en un punt.
 Separació: amb una línia inclinada que trenca una línia horitzontal que uneix el pare i la mare.
8 1r PARCIAL Avaluació Psicològica  Grup M4 Laura Rodríguez Mesa Divorci: es representa mitjançant dues línies inclinades que trenquen la línia horitzontal que uneix el pare i la mare.
Genograma sistèmic 1) Units: bones relacions. Tracte freqüent.
2) Fusionats: excessiva dependència mútua. Es necessiten i hi ha enganxament intens 3) Conflictius: relació dolenta, hi ha discussions, enuigs i atacs entre ells.
4) Distanciats: no hi ha conflicte però hi ha poc tracte. Poden passar molt temps sense veure’s.
5) Apartats: hi ha ruptura de la relació. Si s’han de veure per una situació determinada, s’eviten.
6) Fusionats i conflictius: dependència i atac entre ells, tot alhora. ‘’Ni contigo ni sin ti’’ 9 ...