T6.2 Adaptacions de crocodylia (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología Ambiental - 4º curso
Asignatura Biologia i diversitat de vertebrats terrestres
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 04/05/2016
Descargas 11
Subido por

Vista previa del texto

Tema 6: Arcosaures | 69 ADAPTACIONS DELS CROCODYLIA 1. Tegument Presenten escates epidèrmiques (fàneres). Aquestes no es renoven de cop si no que ho fan de manera individual, sense cap tipus de sincronització.
Gastralia i osteoderms són derivats dèrmics, dipòsits ossis en forma d’escata o placa.
Les glàndules tegumentàries (odoríferes) no són abundants. Es troben a la cloaca i la mandíbula i estan relacionades amb l’aparellament.
Alguns cocodrils i gavials també presenten glàndules linguals. Serveixen per tolerar la salinitat excretant-la fora del cos. Es troben a la llengua.
2. Locomoció El moviment ondulatori de la cua per acció dels músculs caudofemorals representa una adaptació a la natació. Poden canviar la disposició de les extremitats: sprawling o parasagital.
3.
Sistema digestiu Dentició Tecodonta i polifodonta: dents implantades en alvèols i es van renovant contínuament.
El pedrer conté gastròlits (per ingestió dels mateixos) que ajuden a digerir les preses o parts d’aquestes.
70 | B i o l o g i a i d i v e r s i t a t d e v e r t e b r a t s t e r r e s t r e s 4. Òrgans dels sentits Òrgans sensorials tegumentaris (o Òrgans de pressió dèrmics) Aquests òrgans detecten canvis de pressió i estan involucrats bàsicament en la captura de preses. Es troben a l’interior d’uns orificis de les escates. En cocodrils són presents a la regió del cap (boca, mandíbula superior i inferior, al voltant dels ulls, a la regió nasal...) i del cos (cua, regió gular, part interna de les potes posteriors...). En al·ligàtors i gavials, en canvi, només es troben al cap.
Olfacte Sense òrgan vomeronasal. L’olfacte es duu a terme per l’epiteli olfactori de les cavitats nasals.
5. Sistema respiratori Les narius externes tenen capacitat d’autoregulació, durant la immersió es tanquen. També utilitzen la glotis per tancar la tràquea i no empassar aigua.
- Glotis Laringe Tràquea 2 bronquis 2 pulmons Plec laríngic: surt de les parts laterals de la boca i té importància en la captura de preses.
La ventilació pulmonar es dóna per acció de la musculatura i les costelles.
6. Sistema cardiovascular - Sinus venós 2 aurícules 2 ventricles (completament tabicats) 3 troncs arterials El foramen de Panizza connecta les des artèries sistèmiques. En condicions normals la sang oxigenada va a través de l’aorta esquerre a la part posterior del cos i de l’aorta dreta a la part anterior del cos, mentre que en condicions d’apnea, la sang sense oxigen es deriva cap a l’aorta esquerre i és canalitzada cap a la part posterior del cos, evitant que vagi cap a òrgans vitals anteriors.
Tema 6: Arcosaures 7. Sistema urogenital Mascles (a cada costat): - Femelles (a cada costat) Testicle Conducte arquinefrític (conducte deferent) Ronyó metanefrític Urèter Conducte de Müller (rudimentari) Cloaca - Ovari Oviducte Conducte arquinefrític (no funcional) Conducte de Müller Urèter Cloaca Els cocodrils no tenen bufeta urinària, excreten àcid úric i ho expulsen per la cloaca. L’oberta de la cloaca és anteroposterior (en iguanes horitzontal).
Els mascles presenten un òrgan copulador format per teixit conjuntiu i poca quantitat de teixit erèctil, per la qual cosa l’erecció és relativament dèbil.
8. Reproducció i desenvolupament Fertilització interna, desenvolupament directe, oviparisme.
Es construeixen nius de vegetació que poden arribar a mesurar 2m de diàmetre i 1m d’alçada Desenvolupament embrionari: de 9 a 10 setmanes en Al·ligàtors Maduresa sexual: En cocodrils s’assoleix abans dels 10 anys i en al·ligàtors als 6 anys.
Determinació del sexe a partir de la temperatura d’incubació - Mascles a elevades temperatures i femelles a baixes, o bé Femelles a temperatures extremes i mascles a temperatures intermèdies | 71 72 | B i o l o g i a i d i v e r s i t a t d e v e r t e b r a t s t e r r e s t r e s Comportament niual (similar al dels ocells): - Construeixen i vigilen el niu Abans de sortir de l’ou ja vocalitzen perquè la femella vingui i els desenterri.
Protegeixen els joves Poden arribar a portar preses a les cries per alimentar-les ...