BIOQUÍMICA DE LA DIGESTIÓ (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Enfermería - 1º curso
Asignatura Bioquímica
Año del apunte 2016
Páginas 11
Fecha de subida 10/04/2016
Descargas 44
Subido por

Vista previa del texto

BIOQUÍMICA | @mroca-terry BIOQUIMICA DE LA DIGESTIÓ v CONTINGUTS IMPORTANTS: • • El contingut de l’estómac és molt àcid, al voltant d’1.
El sistema digestiu està format per un tub que té un lumen interior, el qual es considera que està fora dels òrgans i dels teixits, és a dir, no està dins el cos.
v FUNCIONS DEL TUB DIGESTIU: - Fragmentar els aliments ingerits fins a nutrients assimilables.
Desplaçar els nutrients i altres substàncies orgàniques, l’aigua i els electròlits des de la llum intestinal fins al medi intern.
Eliminar els residus no digeribles i l’epiteli exfoliat.
Reconèixer i crear tolerància a determinats antígens durant els primers anys de vida.
Eliminar o impedir l’entrada de microorganismes al medi intern.
v ESTRUCTURA DE LA PARET DEL TUB DIGESTIU: • • • • Mucosa Epiteli Làmina pròpia: teixit connectiu lax.
Muscular de la mucosa: cel. Musculars llises.
Submucosa Teixit connectiu lax.
Vasos sanguinis.
Teixit i vasos limfàtics.
Plexe nerviós submucós de Meissner i fibres nervioses del SN autònom.
Muscular externa Capa externa: Cèl·lules musculars llises dipositades longitudinalment.
Plexe nerviós mientèric de Auerbach i fibres nervioses del SN autònom.
Capa interna: Cèl·lules musculars llises dipositades circularment, més capes en esfínters.
Múscul estriat en boca i llengua.
Serosa o adventícia Teixit connectiu lax en boca, esòfag i recte.
Serosa peritoneu(parietal i visceral) en estómac i intestí.
L’estructura de les quatre capes i especialment de la capa mucosa varia al llarg del tub digestiu en relació a la funció de cada tram.
BIOQUÍMICA | @mroca-terry v ANATOMIA DEL TRACTE DIGESTIU: • • Els plecs de l’estómac s’anomenen ‘’rugae’’ i tenen la finalitat d’augmentar la superfície d’absorció dels aliments durant la digestió.
Al tub digestiu hi ha uns plecs amb la mateixa funció que s’anomenen ‘’plica’’.
v INNERVACIÓ: • • Innervació extrínseca : Innervació per part del SNS i SNP.
Innervació intrínseca: No té relació amb el SNC, és totalment independent. També anomenada sistema nerviós entèric. Conté, al igual que el SNA, neurones sensitives, neurones motores i interneurones. A la part inferior de la imatge trobem la llum del sistema digestiu i a la part superior el fluid extracel·lular o medi intern.
Els grups neuronals es troben emplaçats en dos plexes: Plexe mientèric de Auerbach ( interacciona amb la musculatura circular i llisa) i el plexe submucós de Meissner.
Aquesta imatge és una classificació de l’acció neurotransmissor sobre la motilitat del tub digestiuà Tenim una classificació en pèptids i no pèptids.
dels BIOQUÍMICA | @mroca-terry v ÒRGANS ANNEXES DEL TUB DIGESTIU: - Dents, llengua i glàndules salivals ( Cavitat bucal).
- Fetge i vesícula biliar.
- Pàncrees A l’estómac baixa moltíssim el pH. Parlem d’una acidesa d’1 o 2. Una de les funcions del fetge o pàncrees és alcalinitzar el quim mitjançant bicarbonat( per exemple).
v QUATRE PROCESSOS DEL TUB DIGESTIU: (Motilitat-Secreció-Digestió-Absorció).
La digestió és el trencament dels nutrients que hem ingerit per a convertir-los en unitats absorbibles. La funció d’aquest procés d’absorció és permetre que aquestes unitats puguin entrar al medi intern.
Motilitatà Dues fases: Prandial( quan estem menjant) i postprandial o absortiva( quan estem fent la digestió). Existeixen tres tipus de moviments: peristàltics o contraccions segmentaries (ajuden sobretot a barrejar els aliments) i per últim, el complex motor migratori( ona de moviment que te com a principal funció eliminar possibles restes de menjar i bactèries).
La primera imatge fa referència als moviments peristàltics( contracció-dilatació) i la imatge de la dreta són contraccions segmentaries ( segments periòdics cada 5 centímetres de contracció i dilatació). Per últim, a la part de baix trobem el complex motor migratori, que és un tipus de moviment que pot tenir un període de 90 minuts. La seva funció és eliminar possibles restes de menjar i bacteris.
BIOQUÍMICA | @mroca-terry v SECRECIONS DEL TUB DIGESTIU I ÒRGANS ANNEXES: (Important fixar-se en el pH de totes les secrecions).
1. Saliva: A la cavitat bucal tenim un pH de 7. Trobem mucina, per tal de lubricar els aliments. La mucina està formada per mucoproteïnes i alguns enzims com l’ alfa amilasa i la lisosima. La funció d’aquests enzims és controlar la flora bacteriana bucal.
2. Suc gàstric: A l’estómac el pH és d’1 o 2. Hi podem trobar mucina, pepsines, quimiocines, factor intrínsec( que ajuda a absorbir la vitamina v12) i l’haptocorrina( que permet l’estabilització del factor intrínsec unint-se a ell).
3. Bilis: Secretada pel fetge. El seu pH és de 7.7. Composada per sals biliars( complexes formats per aminoàcids i esteroides. Són amfipàtiques( tenen una part polar i una part no polar. Tenen la funció de digerir greixos). Una de les funcions de la bilis és augmentar el pH que prové de l’estómac gràcies a l’ió bicarbonat.
Al fetge trobem la vesícula biliar, que té la funció de concentrar i emmagatzemar la bilis.
L’eliminació d’aquest òrgan tampoc porta masses conseqüències, com a molt una dolenta absorció de greixos i un dèficit de vitamina D.
4. Secreció pancreàtica: Són secrecions importants per a la digestió. El pH és de 7.7.
Intervé l’ió bicarbonat (HCO3-) i algunes pepsidases com la tripsina, quimiotripsina, elastasa, caboxipeptidades... Els endoenzims actuen dins la cèl·lula i els exoenzins fora però pròxims a la membrana.
5. Secreció intestinal: Es caracteritza per tenir les unitats absorbibles. Hi ha molta activitat d’enzims que degraden polisacàrids( sacarases, galactosidases...).
v COM ABSORBIM ELS NUTRIENTS? Un cop tenim les unitats absorbibles, el nostre cos ha de crear gradients d’ions i pressió osmòtica per tal d’aconseguir absorbir aquests nutrients. Aquesta és una de les estratègies del tub digestiu.
Aquí tenim una llista de transportadors ( entendre com funcionen): • Na+-K+-ATPasa (transport actiu antiporte dels 2 ions). 
 • Cotransportador simportador NKCC (Na+-K+-2Cl-).
 • • Cotransportador antiportador de Cl--HCO3-.
Cotransportador antiportador NHE (Na+-H+). 
 • H+-K+ ATPasa (transport actiu antiport dels dos ions).
 • Canals Na+. 
 • Canals de K+ .
 • Canals de Cl- (CFTR o reguladors de la conductància transmembrana de la fibrosi quística) .
 BIOQUÍMICA | @mroca-terry 1) Com es produeix i secreta l’ió bicarbonat? à Finalitat: Neutralitzar pH àcid de l’estómac.
- En primer lloc el diòxid de carboni(CO2) és un gas que ve dels capil·lars. Es difon lliurement a través de la membrana. Conjuntament amb l’aigua i gràcies al Na+ formarà protons i bicarbonat. El Na+ sortirà de la cèl·lula mitjançant un cotransportador antiportador (revisar nomenclatura classe proteïnes!!). A més a més, és un sistema actiu secundari perquè no gasta directament energia, sinó que ho fa gràcies a una energia produïda per un altre transportador. Aquest transportador extraurà protons a canvi de l’entrada de Na+.
- El cotrasportador NKCC(essencialment facilita l’entrada de clor a l’interior de la cèl·lula i posteriorment la sortida de bicarbonat. Aquest canal s’anomena CFTR, que funciona de forma anòmala a la patologia de la fibrosi quística.
Aquest procediment ajuda a que el color surti de la cèl·lula i per contra, sortiran els protons que formaran l’ió bicarbonat.
- A aquesta imatge trobem un sistema de transport paracel·lular. Aquest està dirigit per la diferencia de càrrega creada al lumen del sistema digestiu, a causa del clor(Cl-). Això possibilitarà que l’aigua(H20) juntament amb el sodi(Na+) surtin a la llum intestinal.
2) Com produeix HCl la mucosa de l’estómac? Finalitat: Produir un pH molt baix gràcies a la secreció d’àcid clorhídric (HCl).
Tenim la cèl·lula parietal i la llum de l’estómac.
Entra C02 i l’anhidrasa carbònica que en presència de l’H20 i el C forma l’H2CO3, el qual s’ionitzarà en un H+ i l’anió HCO3-.
L’anió bicarbonat ajudarà a l’entrada de l’anió de clor a l’estómac per a disminuir el pH.
Quan estem fent la digestió hi ha un procés que s’anomena marea alcalina, el qual té lloc en el torrent venós. El HCO3- alcalinitzà la sang de les venes. En altres paraules, durant la digestió tindrem acidificació a l’estómac i alcalinització a la sang venosa.
BIOQUÍMICA | @mroca-terry v ALTRES COMPONENTS DEL SUC GÀSTRIC: A continuació veurem els diferents tipus de cèl·lules i les secrecions de cadascuna d’elles.
1.
2.
3.
4.
5.
6.
Cèl·lules mucoses del collà Secreten mucines( confereixen protecció).
Cèl·lules parietals o auxíniquesà Produeixen HCl ( disminueixen el pH de l’estómac).
Cèl·lules principalsà Secreten pepsinògens i lipases gàstriques( digereixen nutrients).
Cèl·lules endocrinesà Produiran mediadors locals per a regular al secreció de l’HCl.
Cèl·lules Gà Secreten gastrina( activador de la producció d’HCl).
Cèl·lules Dà Secreten somatostatina( antagonista de la gastrina, és a dir, disminuiran la digestió).
7. Cèl·lules enterocromafinsà Secreten histamina( activa producció d’HCl) i la serotonina( ens dóna un missatge de sacietat).
v CONTROL DE LA SECRECIÓ D’HCL, MUCINES I PEPSINÒGEN: BIOQUÍMICA | @mroca-terry (Les línies discontínues simbolitzen les produccions de cada cèl·lula).
Hem de tenir clar els diferents tipus cèl·lulars i sobretot la cèl·lula parietal i l’efecte de l’àcid acetilsalicílic, glucocorticoides etc en quant a la protecció de la mucosa gàstrica.
La cèl·lula parietal produeix HCl. Té una sèrie de receptors per a l’histamina, gastrina i l’acetilcolina. Aquests tres activaran la producció d’HCl. Per començar, la gastrina( produïda per l’estómac), l’acetilcolina( SP) i l’histamina( produïda per la cèl·lula enterocromafin).
Si ens fixem amb la somatostatina, veiem que inhibeix la cèl·lula parietal per que deixi de produir HCl i, per tant, el procés de digestió.
La cèl·lula accessòria té la funció de produir mucina( protector), de la mateixa manera, les prostaglandines també tenen funció protectora.
v TRACTAMENT FARMACOLÒGIC PER A L’ACIDESA D’ESTÓMAC: 1-Ranitidina i Cimetidina: actuen bloquejant els receptors H2 de la histamina, reduint la producció d'àcid a l’estómac.
 2-Omeprazol i Lanzoprazol: Actuen inhibint la bomba de protons, situada en la membrana apical o luminal de les cèl·lules parietals de l'estómac, reduint així, la producció d'àcid.
3-Antiàcids: Actuen tamponant els protons presents a l suc gàstric, alcalinitzant el pH gàstric.
v EFECTE DEL QUIM GÀSTRIC AL DUODÈ: Hi ha una sèrie d’hormones que preparen a l’intestí per rebre el quim. Aquestes són : colecistocinina(CKK), secretina i pèptid inhibidor gàstric.
Les seves funcions són retardar el buidament gàstric perquè l’intestí té una capacitat t’absorció limitada.
BIOQUÍMICA | @mroca-terry EFECTE DE LES SECRECIONS BILIARS I PANCREATIQUES QUE ABOQUEN AL DUODÈ: De la següent imatge hem de diferenciar els zimògens( proenzims secretats a l’intestí però que encara no estan actius).
BIOQUÍMICA | @mroca-terry v HIDRÒLISI DUODENAL I INTESTINAL DE LES PROTEÏNES: La idea és que del suc gàstric es secreten proenzims que seran activats per l’acció d’altres enzims amb activitat catalítica.
Endopeptidases: Trenquen la cadena polipeptídica. S’alliberen gràcies a l’acció de la CCK.
Normalment s’alliberen en forma de proenzims. La tripsina activa a la quimotripsina i l’elastasa.
Les endopeptidases actuen dins la cèl·lula.
Exopeptidases: Trencaran la cadena polipeptídica als extrems del polipèptid. Tenen activitat a la part de fora de les cèl·lules. Existeixen dos tipus: 1. Aminopeptidases: Trenquen a l’extrem amino. Exopeptidases de la superfície luminal dels enteròcits.
2. Carboxipeptidases: Trenquen a l’extrem carboxil.
La digestió duodenal produeix oligopèptids per l’acció de les proteases pancreàtiques secretades en resposta a la CCK. En altres termes, les endopeptidases s’alliberen gràcies a l’acció de la CCK i la majoria d’aquests enzims s’alliberen en forma de proenzims o zimògens.
Per exemple: • • Tripsina, endopeptidasa activada a partir del tripsinogen per la enteroquinasa de la mucosa. El tripsinogen és la forma NO activa. La tripsina sol actuar davant d’aminoàcids bàsics. Molt important dir que la tripsina activarà a la quimotripsina i a l’elastasa.
Quimotripsina, endopeptidasa activada a partir del quimotripsinogen per la tripsina. Té afinitat per aminoàcids aromàtics. 
 • Elastasa, endopeptidasa activada a partir de la proelastasa per la tripsina. Té afinitat per aminoàcids NO polars. 
 • Carboxipeptidases , exopeptidases activades a partir de les procarboxipeptidases perlatripsina 
 • NaHCO3 segregat en resposta a la secretina propicia l’acció d’aquestes proteases. 
 BIOQUÍMICA | @mroca-terry v ABSORCIÓ DE PÈPTIDS à Existeixen TRES vies diferents.
1. Via de sortida.
2. Via d’entrada.
3. Vies per transcitosià Es forma una vesícula que aïllarà el fragment peptídic del citoplasma per que pugui sortir cap al torren sanguini.
ü Digestió hidrolítica dels hidrats de carboni i absorció dels monòmers: Hidrats de carboni complexes que es van degradant en disacàrids fins obtenir monosacàrids gràcies a la participació de diversos enzims com la sacarasa o la lactasa.
ü Emulsió, digestió i absorció dels lípids.
Principal problemaà No es dissolen en un medi polar.
Formen gotes lipídiques. Aleshores, les sals biliars actuen com a detergents emulsionant-los.
La lipasa és un enzim que allibera monoglicèrids o àcids grassos lliures. Tot aquest procés es produeix amb l’ajuda de la colipasa.
Aquestes gotes lipídiques estan enriquides en triacilglicèrids i colesterol. De manera que el colesterol segueix una altre via. Els àcids grassos van a parar al REL(no té ribosomes).
Un cop allà, es tornaran a formar triacilglicèrids o triglicèrids.
Per altra part, el colesterol( el qual no pot entrar lliurement a través de la membrana) entra a l’aparell de golgi i forma quilomicrons, que seran evaquats de la cèl·lula per a entrar al torrent sanguini. Ara bé l’absorció d’aquests es realitza a través del sistema limfàtic, a causa de la gran mida d’aquests quilomicrons.
BIOQUÍMICA | @mroca-terry v RESUM DE LA DIGESTIÓ I L’ABSORCIÓ INTESTINAL: El fetge és un òrgan que rep un 70% de la sang a través de l’aparell digestiu.
Aleshores, tot l’aparell digestiu drena al fetge gràcies a la vena porta.
Els lípids, en canvi, van a parar al sistema limfàtic. Posteriorment el sistema limfàtic drena al sistema venós i ja tindrem els lípids en sang.
v BALANÇ DE LÍQUIDS EN EL TUB DIGESTIU: El sistema digestiu ha de mantenir l’homeòstasi dels líquids corporals, és a dir, ha d’igualar les entrades amb les sortides de líquid. Totes les entrades ( contant les secrecions) donen lloc a 9 L/dia. Aquest volum és 1/6 del volum total que té una persona.
...