Seminari2 (2016)

Resumen Español
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Administración y Dirección de Empresas - 3º curso
Asignatura Historia Economia Mundial
Año del apunte 2016
Páginas 3
Fecha de subida 14/07/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

El desarrollo de la España contemporánea. Historia económica de los siglos XIX y XX.
3. Factores institucionales: educación y alfabetización Similituds entre: Itàlia, Portugal i Espanya Varen patir dictadures al segle XX, però també tenen economies similars, ja que: desestabilitzaren la moneda, elevaren el tipus d'interès, desprestigiaren el crèdit dels prestataris nacionals a l'exterior i potenciaren el crowding out i van recórrer a la venda de béns eclesiàstics i municipals -> buscàven combatir l’absentisme agrari.
Taxes elevadíssimes d’analfabetisme (PRT>ESP>ITA) que rondàven el 50% al 1910, mentre que al nord d’Europa era d’un 10-20%. -> RELACIÓ AMB L’ENDARRERIMENT L’alfabetització repercuteix en el futur aprenentatge, ja que fomenta i ajuda a l’individu a memoritzar estructures, pensar més profundament i aprendre més fàcilment. Provoca un canvi en l’entorn econòmic, fa sorgir noves capacitats i noves pràctiques que permeten augmentar-ne els rendiments més enllà de la dotació extra de capital: INCREMENTA MÉS LA PRODUCTIVITAT QUE EL CAPITAL EMPRAT.
El govern, demés institucions i la societat afavoreixen o no el sorgiment de coneixement més o menys tècnic. Però l’alfabetització és un bon predictor per la futura renta nacional.
Natalitat i mortalitat lligada a l’alfabetització. A necessitat de capital humà amb poca esperança de vida, menys alfabetització.
● Societats europees ecoòmicament més dinàmiques: REFORMA PROTESTANT -> voler accedir lliurement al coneixement i questionen a les intitucions religioses.
○ Suècia: calia llegir per poder-se casar o confirmar -> motivació social fora de l’esfera purament econòmica ● Societats menys dinàmiques: CONTRA-REFORMA CATÒLICA -> seguiex el predomini de la censura i dels llibres prohibits. Control educatiu.
Carència d’oferta educativa -> recursos insuficients -> baix nivell educatiu -> POBRESA Població pobre i inculta -> nul·la demanda d’educació -> necessitat de capital humà i no es pot renunciar a la producció dels infants -> INFRAUTILITZACIÓ DE LES ESCOLES Ignorància -> Endareriment econòmic -> NECESSITAT D’INTERVENCIÓ ESTATAL per tal de corregir-ho per aporopar-ho a l’òptim social. -> MANCA D’ESTÍMULS DIVERSOS Cap impuls religiós, social, ni cap alteració perdurable al govern que ho permitís.
6. Capital humano Canvi de l’estructura poblacional al llarg del temps: piràmide, estructura, nivell educatiu,...
El factor educatiu afavoreix activitats culturals, religioses,... i econòmiques que -> fan augmentar el coneixement TECNOLÒGIC (factor residual) -> No prové ni del capital ni del treball, simplement és una millora de la productivitat derivada de l’educació.
Segons Schumpeter primer calen innovacions que esdevinguin en difusions tecnològiques que acaven sent emprades per a múltiples factors pels productors i fabricants. -> Difusió ràpida ● Cal remarcar les limitacions: físiques i institucional; ja que podria ser inmediata la difusió, però no obstant hi ha certs límits que endarrereixen o obstauclitzen el procés.
○ L’educació afavoreix la innovació i l’aspecte inventiu.
Hi ha diversos tipus d’alfabetització: simple i funcional -> indicador bàsic del nivell educatiu ● ● ● Simple: accés al abecedari i al càlcul (abans après en l’àmbit familiar i amb poca implantació a Espanya). Hi havia més diversitat a centres privats o adscrits a l’Església.
Funcional: aprendre l’ofici practicant al negoci.
ESCOLA: va relegant tant la família com el negoci com a font d’aprenentatge i es centra a formar i instruir la població.
Despreocupació nacional per l’educació -> Sorgiment dels “Amigos del país” que fomentaren l’educació i la ciència (malgrat desapareixeren amb la crisi del S. XIX) -> Reforma de Moyano: posa les bases de l’educació a nivell estatal.
Informe Quintana: educació a tres nivells (Escola, Institut i Universitat), de franc, centralització de la ciència a l’Universitat de Madrid, la Teologia reula cap als Seminaris Majors,...
● ● ● ● Mala implantació de la política educativa Primària: Escoles de franc, 10% de colegis religiosos -> més consciència civil Secundària: Instituts amb co-responsabilitat eclesial (66%) Terciària: Universitats amb plans molt trastocats al llarg del temps -> Central a Madrid (focus) i 9 repartides per tot l’Estat (més aviat escoles d’oficis) i PREDOMINI PÚBLIC INSTITUCIÓN DE LIBRE ENSEÑANZA -1876- (Krausisme): fóren uns quants catedràtics de la Universitat Central de Madrid que es van negar-se a ajustar els seus ensenyaments a qualsevol dogma oficial en matèria religiosa, política o moral.
● Al S.XIX l’Estat actuava des d’un punt més regulador que no pas impositiu, degut a que l’era impossible el fer-se a càrrec de totes les empreses.
● Estancament de la despesa educativa -> 1887 es tenen en compte els estudis secundàris com a despesa estatal (abans només accessible a la classe alta) ● El sou dels porfessors depenia dels municipis i dels familiars -> Alta taxa d’analfabetisme -> Endarreriment constant ● No va haver-hi canvis fins al desastre del ‘98 -> Poc capital humà i poca inversió La diferència entre nois i noies era molt evident, ja que aquestes sempre anaren en un percentatge menor que ells. No obstant va començar a corregir-se aquesta tendència als 1920’. També cal destacar el progressiu decreixement de l’analfabetisme (gràfic).
Va haver-hi una progressiva sobrepoblació de les aules durant la Guerra (80 alumnes), malgrat els anys passats rondaven els 40.
L’incorporació de la dona als estudis fomentà el desenvolupament econòmic i es feminitzaren el professorat primari.
● S.XIX (principis): 30% alfbtz.
● 1860-1900: 50% alfbtz.
Limitacions en el creixement de la renda per cap.
Augment de l’alfabetització als nuclis urbans amb més indústria. Diferència sexual.
Cal remarcar que hi ha una dependència directa amb l’endarreriment de l’alfabetització i la pobresa nacional. -> PRT, ITA i ESP 4. Capital humano y educación El capital humà d’un país determina la seva capacitat de creixement.
L’educació a Espanya era molt elitista, ja que es basava en l’oferta limitada de places de secundària que acabaven anant a la universitat, ja que no es consideraven aquests estudis com bàsics, mentre que a França el nombre d’universitaris era el mateix, però el de secundària era major.
Gran incorporació d’estudiants als ‘70. (Molt abans, als ’60, a FRA) La Guerra debilità el possible augment dels llicenciats a Espanya i la mala situació econòmica i la falta de finançament va fer que hi hagués una baixada als ‘70, degut a la mala gestió instit.
Fins fa poc, els nivells superiors no preparàven en una mesura més gran els treballadors pel món laboral. -> Les tendències són a l’alça però demostren el retard nacional envers els altres països europeus.
Les dades ens situen als pitjors llocs segons la OCDE: 8 anys d’estudi comparats amb els 10 anglesos, o la mitjana de 9 de la UE. No obstant, Itàlia: 7’5 i Portugal: 5’8 es troben en una posició encara pitjor. -> Espanya es troba als darrers llocs en la classificació europea.
● ● Diferències regionals: +5’5 anys d’estudis (NORD) i +3 anys (SUD); des del 1939 A major renda major demanda educativa -> Però l’Estat pot corregir mancances diverses, sempre vetllant per la universalitat de l’educació i l’absentisme/fracàs 0. -> Abocament a polítiques nefastes com: la sobreformació, la descentralització,...
...

Comprar Previsualizar