TEMA 6 - URBANISME (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Derecho - 3º curso
Asignatura Urbanisme i Dret del territori
Profesor C.L.
Año del apunte 2016
Páginas 11
Fecha de subida 31/10/2017
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 6 – LA INTERVENCIÓ ADMINISTRATIVA SOBRE L’EDIFICACIÓ I L’ÚS DEL SÒL 1. El règim urbanístic de l’edificació i ús del sòl És objecte d’estudi en aquest tema el control administratiu de l’edificació i l’ús del sòl, és a dir, el control de l’actuació que fan els particulars en la fase d’edificació; bàsicament es tracta de tècniques de control a priori o d’intervenció administrativa prèvia. I analitzarem en el tema següent el control a posteriori que efectua l’Administració sobre els particulars que puguin haver vulnerat la legalitat urbanística (la restauració de la realitat física alterada i de l’ordre jurídic vulnerat i la sanció administrativa). Es veuran en aquests dos temes tècniques jurídiques que ja coneixeu de les altres assignatures del Dret Administratiu. Amb caràcter general es tracta d’una competència municipal, sens perjudici de la intervenció de les Comissions d’Urbanisme quan es tracti determinades actuacions (bàsicament en SNU). Certament, l’activitat edificatòria i, en general els usos dels sòl per part dels particulars, són unes activitats eminentment privades però subjectes a intervenció administrativa per tal de validar que la seva actuació s’efectua de conformitat a allò que preveuen les lleis i el planejament (I) i que, una vegada construït es manté en les condicions legals de conservació (II). En el primer cas el control es realitza a través de llicències i comunicacions i en el segon cas a través d’ordres d’execució. Instruments: a) Les llicències urbanístiques i comunicacions prèvies - Arts. 187 a 196 TRLU - Reglament d’Obres, Activitats i Serveis dels Ens locals (en endavant ROAS) - Decret 64/2014. b) Les ordres d’execució. - Art. 197 i 198 TRLU - Decret 64/2014. 2. Les llicències urbanístiques A) Definició Les llicències urbanístiques són títols administratius que habiliten les persones interessades per dur a terme els actes que hi són subjectes. Tenen, per tant, una naturalesa declarativa de drets. El seu objecte és comprovar per part de l’administració competent per atorgar-les l’adequació d’aquests actes a l’ordenament jurídic urbanístic, prèviament a la seva execució material. Quan la legislació sectorial ho prevegi 1 expressament, a través de les llicències urbanístiques també es comprova la seva adequació als requisits que s’hi estableixen (article 4 Decret 64/2014). És important assenyalar que en matèria urbanística el dret a l’edificació i a l´ús del sòl no neix pel fet de demanar i obtenir una llicència sinó que el dret a un determinat ús el determina el planejament (és el pla qui reconeix el Dret a edificar si es compleixen els deures establerts com urbanitzar, cedir, etc). La llicència únicament té per objecte remoure la prohibició de l’exercici del dret imposada per la necessitat de comprovar que l’actuació s’ajusta a les condicions legals d’exercici del Dret. B) Característiques Les característiques de les llicències urbanístiques són les següents: • Competència municipal (tot i que ja sabem que de vegades és necessari que altres administracions emetin informe preceptiu, com per exemple determinades actuacions en SNU) • Subjecció integral (excepte els supòsits de comunicacions i determinades excepcions puntuals) • Acte administratiu declaratiu de drets: cal remarcar que el dret ja el tenim, l’únic que fem amb la llicència és remoure les limitacions a aquests drets. • Caràcter preventiu, doncs les llicències s’otorguen a priori (també el control) • De caràcter real (les llicències segueixen el bé i no la persona titular del dret) • De naturalesa reglada: les llicències són reglades, ja que, per exemple, quan a un alcalde li presenten una llicència no pot no donar-la si compleix el requisits, perquè nohi ha elements de discrecionalitat. Si compleix amb el planejament i la llei, s’ha de donar. No podem inventar-nos requisits que no tenen una cobertura legal. • De caràcter temporal: per no reconèixer un dret atemporal a edificar, s’estableix un màxim de validesa de la llicència. C) Actes subjectes a llicència urbanística (article 187 TRLU) Tradicionalment estaven subjectes a llicència tots els actes de transformació o utilització del sòl o del subsòl, d’edificació o de construcció o d’enderrocament d’obres. Tot i això trobem excepcions: § En el cas d’obres públiques d’interès general no cal demanar llicència i substituim la llicencia per la intervencio de l’administració local per la participació d’aquesta en l’instrument de planificacio sectorial) § En el cas en que sigui el mateix ajuntament el que duu a terme les obres (ja que s’hauria de demanar a ell mateix la llicència, i això no té sentit) 2 § Obres realitzades per la Generalitat en actuacions urgents o d’interès general especial D’acord amb els objectius de simplificació administrativa, l’any 2015 (Llei 16/2015, de simplificació administrativa) determinades actuacions han passat del règim de llicència al règim de comunicació prèvia. L’article 187 TRLUC determina els supòsits subjectes a llicència urbanística. (1) Per una banda, trobem subjectes els següents supòsits: - Els moviments de terra i les esplanacions dels terrenys. - Les parcel·lacions urbanístiques: llicència de parcel·lació - La construcció d’edificis de nova planta i la intervenció en els edificis ja existents que, d’acord amb la legislació sobre ordenació de l’edificació, requereixen l’elaboració d’un projecte tècnic i la demolició total o parcial: llicències d’edificació i llicències d’obres. - La primera utilització i ocupació parcial dels edificis. - El canvi dels edificis a un ús residencial. - L’extracció d’àrids i l’explotació de pedreres. - L’acumulació de residus i el dipòsit de materials que alterin les característiques del paisatge. - La instal·lació d’hivernacles o instal·lacions similars, llevat que els murs perimetrals d’aquestes instal·lacions siguin inferiors a un metre d’alçària. - La tala de masses arbòries o de vegetació arbustiva. - L’obertura, la pavimentació i la modificació de camins rurals. - La constitució o modificació d’un règim de propietat horitzontal, simple o complexa. - Les obres puntuals d’urbanització no incloses en un projecte d’urbanització. - La instal·lació de cases prefabricades o instal·lacions similars, ja siguin provisionals o permanents. - La instal·lació d’infraestructures de serveis de subministrament d’energia, d’aigua, de sanejament, de telefonia o altres serveis similars, i la col·locació d’antenes o dispositius de telecomunicacions, excepte les infraestructures relatives a les xarxes públiques de comunicacions electròniques que, d’acord amb la legislació sobre telecomunicacions, estiguin subjectes al règim de declaració responsable que s’hi estableix. (2) Per una altra banda, també estan subjectes a la llicència urbanística prèvia, amb les excepcions que estableix l’article 187 ter: a) La intervenció en els béns sotmesos a un règim de protecció patrimonial cultural o urbanística. b) Els usos i les obres provisionals. c) Els actes relacionats a l’article 187 bis, excepte els de la lletra g, que es duguin a terme en sòl no urbanitzable i urbanitzable no delimitat. 3 Per tant, les actuacions que impliquin un ús artificial del sòl, amb caràcter permanent o no, però d’una certa intensitat requereix l’obtenció d’una prèvia llicència administrativa atorgada per l’Ajuntament. D) Tipus de llicències urbanístiques A continuació, en aquest apartat veurem quins són els tipus de llicències urbanístiques 1) La llicència de parcel·lació urbanística: articles 191-196 TRLUC. Concepte (article 191 TRLUC): Divisió de terrenys en un o més lots, que tingui per finalitat la construcció d’edificacions o instal·lacions per destinar-les a usos urbans. O la realització de negocis jurídics en una finca amb la incorporació del dret d’ús exclusiu de parts concretes de terrenys. Per evitar les parcel·lacions amb finalitats urbanístiques en sols que no puguin ser edificats, requereix que tots els actes de divisió de sòl hagin de passar una intervenció administrativa a priori de l’administració local. Es poden donar dues situacions: que sigui necessaria la llicència per parcel·lar, o que no ho sigui: Pot passar que un propietari de SNU la ven en 2 o 3 parts per tal que s’hi faci conreu. Això ho porta • a l’ajuntament i veurà que com que no té finalitats urbanístiques, declararà la innecessarietat d’obtenir llicències, Però si la divisió és perquè s’hi construiexi, llavors l’ajuntament haurà de donar una llicència de • parcel·lament, sempre i quan el que es vol fer s’ajusta al pla. Per tant, tota operació de parcel·lació urbanística necessita llicència urbanística: la finalitat és el control de les divisions de finques que puguin donar lloc a assentaments de població no permesos pel planejament. Aquesta llicència és necessària per a inscriure en el Registre de la Propietat qualsevol acte de segregació o divisió de finques. Article 192 TRLUC: 1. Tota parcel·lació urbanística ha d'ésser objecte de llicència, llevat de la continguda en el projecte de reparcel·lació i d'altres excepcions regulades per reglament. 2. Per fer efectiu el que estableix l'apartat 1, s'han de sotmetre a la fiscalització prèvia municipal tota divisió o segregació successiva de terrenys. Si l'operació prevista és una parcel·lació urbanística, s'ha d'autoritzar o denegar en funció del compliment o no de la normativa urbanística. En cas contrari, l'ajuntament declara innecessària la llicència de parcel·lació, sens perjudici que la divisió o la segregació de terrenys s'hagi d'ajustar a les condicions específiques de la legislació sectorial. 2) Llicències en sòl no urbanitzable 4 Les llicències urbanístiques per fer les actuacions que es permeten en SNU (article 47 TRLUC) estan subjectes a llicència urbanística municipal amb intervenció de la Comissió d’Urbanisme corresponent, si s’escau, que ha d’emetre informe favorable (arts. 59 i 60 Decret 64/2014). 3) Llicència d’ús provisional (article 56 TRLUC) En els terrenys compresos en sectors de planejament urbanístic derivat o en polígons d’actuació urbanística i, fora d’aquests àmbits, en els terrenys destinats a sistemes urbanístics, es poden autoritzar usos i obres de caràcter provisional que no siguin prohibits per la legislació i el planejament sectorials o pel planejament territorial o urbanístic, mentre no s’hi hagi iniciat el procediment de reparcel·lació, d’ocupació directa o d’expropiació corresponent per a l’execució de l’actuació urbanística que els afecta. L’atorgament de la llicència requereix informe favorable de la Comissió d’Urbanisme corresponent (article 68 del Decret 64/2014). Només es poden autoritzar com a usos provisionals: - L’emmagatzematge o el dipòsit simple i mer de mercaderies o de béns mobles. - La prestació de serveis particulars als ciutadans. - Les activitats del sector primari i les activitats comercials que hi estiguin relacionades. - Les activitats de lleure, esportives, recreatives i culturals. - L’exhibició d’anuncis publicitaris mitjançant panells. - En les construccions i les instal·lacions preexistents en sòl urbà, els usos admesos en la zona urbanística en què estiguin inclosos els terrenys que ocupen. E) Règim jurídic de les llicències urbanístiques Conforme a allò que es troba establert a l’art. 188 TRLU, el règim jurídic de les llicències urbanístiques es troba establert: - Remissió al ROAS (articles 75 a 86 ROAS) pel que fa als òrgans competents i el procediment. - Efectes del silenci. No es poden adquirir per silenci facultats contràries a la Llei. - Informes tècnic i jurídic. Informe Secretaria - Motivació de les denegacions Bàsicament, per donar una llicència urbanística cal in informe tècnic i un informe jurídic. Si hi ha discrepància entre aquests, caldrà un informe de la secretaria. És molt important el règim del silenci en les llicències: Cal tenir en compte quins són els efectes que comporta el silenci administratiu. Com ja sabem, trobem dos tipus de silenci administratiu: (1) silenci negatiu i (2) silenci positiu: 5 (1) Silenci negatiu pels actes de naturalesa edificatòria més rellevant (art. 11.3 TRLS) 3. Todo acto de edificación requerirá del acto de conformidad, aprobación o autorización administrativa que sea preceptivo, según la legislación de ordenación territorial y urbanística, debiendo ser motivada su denegación. En ningún caso podrán entenderse adquiridas por silencio administrativo facultades o derechos que contravengan la ordenación territorial o urbanística. 4. Con independencia de lo establecido en el apartado anterior, serán expresos, con silencio administrativo negativo, los actos que autoricen: a) Movimientos de tierras, explanaciones, parcelaciones, segregaciones u otros actos de división de fincas en cualquier clase de suelo, cuando no formen parte de un proyecto de reparcelación. b) Las obras de edificación, construcción e implantación de instalaciones de nueva planta. c) La ubicación de casas prefabricadas e instalaciones similares, ya sean provisionales o permanentes. d) La tala de masas arbóreas o de vegetación arbustiva en terrenos incorporados a procesos de transformación urbanística y, en todo caso, cuando dicha tala se derive de la legislación de protección del domino público. (2) Silenci positiu (art. 188 TRLU), sens perjudici d’allò que disposa l’article 5.2 TRLUC. (!) PER TANT: - Si la llicència s’adequa al planejament, el silenci serà positiu (+ supòsits llei general i llei catalana) - Si la llicència no s’adequa al planejament, el silenci serà negatiu (+ supòsits art. 11 TRLS) F) Caducitat de les llicències (article 189 TRLUC) No són un acte indefinit, sinó actes subjectes a caducitat. De manera que cada llicència urbanística ha de fixar els terminis d’inici i finalització que ha de ser proporcional a les actuacions que calgui realitzat. Si no es fixa termini d’inici s’entén que és d’un any i el d’acabament de 3. Cal destacar que les llicències es poden prorrogar, així com també es pot sol·licitar una nova llicència si ha caducat, però fins a la seva obtenció les obres no es poden ni iniciar ni prosseguir. 3. Actes subjectes a comunicació prèvia Les actuacions subjectes a règim de comunicació s’estableixen a l’art. 187 bis: a) Les construccions i instal·lacions de nova planta, i les obres d’ampliació, reforma, modificació, rehabilitació o demolició total o parcial de construccions i instal·lacions existents que, d’acord amb la legislació sobre ordenació de l’edificació, no requereixen l’elaboració d’un projecte tècnic. 6 b) La primera utilització i ocupació dels edificis: aquest estava previst a la legislació anterior com un supòsit de llicència i ara ha passat a comunicació. La idea que teniem abans era que em donen la llicència, he fet les obres i, abans de la ocupació de l’edifici, havies de tornar a demanar una nova llicència urbanística, que era una llicència d’ús. Això era perquè d’aquesta manera es comprobava que efectivament s’havia fet allò que es preveia en la llicència. Ara, però, nomès cal que comunquis que ja has acabat les obres conforme el que havies dit a la llicència i també has de portar el document on consti la liquidació del cost total de les obres, per tal d’acabar pagant el impost d’edificació respecte el cost real i no el previst. c) El canvi d’ús dels edificis i les instal·lacions, excepte a ús residencial. d) La construcció o la instal·lació de murs i tanques. e) La col·locació de cartells i tanques de propaganda visibles des de la via pública. f) La formalització d’operacions jurídiques que, sense constituir o modificar un règim de propietat horitzontal, simple o complexa, comporten un increment del nombre d’habitatges, establiments o altres elements susceptibles d’aprofitament privatiu independent respecte dels autoritzats en una llicència urbanística anterior. g) Els actes subjectes a intervenció que es duguin a terme en sòl no urbanitzable i urbanitzable no delimitat i que estiguin emparats en un projecte d’actuació específica o en un pla urbanístic que ordeni amb el mateix detall els terrenys afectats, sempre que no requereixin l’elaboració d’un projecte tècnic d’acord amb la legislació sobre ordenació de l’edificació. La presentació de la comunicació a l’Ajuntament ha d’anar acompanyada de la documentació que en cada cas s’exigeixi. Amb caràcter general la presentació de la Comunicació habilita per realitzar les actuacions que es preveuen, i ha d’indicar el termini de durada de les actuacions; que admeten pròrroga també a través de comunicació. Si les dades de la Comunicació s’han falsejat, es donarà audiència i s’emetrà una Resolució que impedirà l’execució de les actuacions sens perjudici de les responsabilitats a que l’actuació pugui donar lloc (article 74 del Decret 64/2014). Destaquem com a supòsit de Comunicació l’Ús i Ocupació, que tradicionalment requeria llicència: En les actuacions que han donat lloc a una llicència d’obres el titular de la llicència ha de comunicar que les obres han finalitzat, que s’han executat segons la llicència i que es troben llestes per a ser utilitzades d’acord amb l’ús aprovat al seu dia. Al cap d’un mes de la presentació d’aquesta Comunicació es pot procedir a l’ús de l’edifici. 7 4. Actuacions que no requereixen ni llicència ni comunicació Finalment, es preveuen un seguit d’actes no subjectes a llicència ni a comunicació prèvia (article 187 ter). Determinades actuacions en SNU i SUND emparades en altres instruments administratius, i les obres que ja contemplades en un projecte de reparcel·lació o urbanització. Hem dit que la parcel·lació requereix llicència, totes les obres d’urbanitzacó també, però si estem en l’àmbit d’un projecte d’urbanització o reparcel·lació, com que l’administració local ja ha aprobat aquells projectes, allò que queda inclòs en aquells projectes ja no necessita llicència. Aquests supòsits estan a l’art.187 ter: Es troben previstes a l’article 187 ter: a) Les obres d’urbanització incloses en els plans o els projectes d’urbanització. b) Les parcel·lacions urbanístiques incloses en els projectes de reparcel·lació c) Els actes i les obres que s’han de dur a terme en compliment d’una ordre d’execució o de restauració, si no requereixen projecte tècnic o si la mateixa ordre o l’acte que n’ordena l’execució subsidiària incorpora el projecte tècnic requerit. d) En sòl no urbanitzable i urbanitzable no delimitat: Primer. Els moviments de terra, l’explanació de terrenys, l’obertura, la pavimentació i la modificació de camins rurals i la tala de masses arbòries o de vegetació arbustiva que s’executin a l’empara d’un instrument d’ordenació forestal o sota la intervenció de l’administració forestal i de l’administració competent en matèria de medi ambient. Segon. La tala de masses arbòries o de vegetació arbustiva que s’executi sota la intervenció d’una administració competent en matèria de protecció del domini públic i de l’administració competent en matèria de medi ambient. 5. El deure de conservació: les ordres d’execució Els deures dels propietaris (art. 78 Decret 64/2014) de tota classe de terrenys, construccions i instal·lacions no s’esgoten amb l’edificació sinó que han de complir els deures d’ús, conservació i rehabilitació dels terrenys, construccions i instal·lacions i d’habitabilitat dels habitatges que determinen les lleis. Aquests deures formen part de la funció social del dret de propietat com ha reconegut la jurisprudència (article 197 TRLUC, és un article inconcret, millor atenir-nos a l’art.29 DL 305/2006)). Per tant, l’Administració té poders per fer que els propietaris compleixin amb el seu deure de propietaris, que a part de la construcció conforme el planejament, inclouen també l’ús idoni. 8 Article 29 Decret 305/2006: Deures d'ús, de conservació i de rehabilitació 1. Les persones propietàries de sòl i d'altres béns immobles estan obligats a destinar-los als usos previstos per l'ordenació urbanística. 2. Els propietaris o propietàries de terrenys, construccions, instal·lacions i altres béns immobles estan obligats a complir els deures de conservació i de rehabilitació establerts per la Llei d'urbanisme i aquest Reglament, per la legislació sectorial aplicable i per les ordenances locals. Estan inclosos en aquests deures, amb l'abast que determina la Llei d'urbanisme: a) El manteniment o la reposició de les condicions de seguretat, salubritat i ornament públic dels béns immobles. b) La conservació i la rehabilitació de les condicions objectives d'habitabilitat dels habitatges o de les condicions de funcionalitat dels altres tipus de construccions, d'acord amb llur destí. c) Aquells deures de conservació i rehabilitació que determini la legislació sectorial o que estableixin les normes de protecció del patrimoni cultural dels plans urbanístics. d) El compliment de les normes sobre rehabilitació urbana establertes pel pla d'ordenació urbanística municipal o pel programa d'actuació urbanística municipal per a àmbits determinats. Els Ajuntaments han d’ordenar, d’ofici o a instància de persona interessada, l’execució de les obres necessàries per complir el deure d’ús, conservació o rehabilitació en els casos en què això no succeeixi: ordres d’execució. L’Administració, per tant, dicta ordres d’execució, que són mesures d’intervenció administrativa sobre els particulars per l’incompliment dels deures esmentats, són actes de gravamen, de caràcter executiu i de contingut concret (que obliguen a actuar d’una determinada manera, com per exemple tallar les branques, arreglar la façana). Com veiem, es tracta de l’activitat de policia que actua a posteriori a diferència dels instruments que hem vist fins ara. Per tant, quan l’Administració detecta que un edifici està en males condicions, dicta una ordre d’execució que constitueix una obligació nova, però de contingut concret. Per tant, no són delaratives com les llicències, sinó que són ordres concretes, de manera que es detecta el problema i es dóna una ordre concreta per tal que es solucioni. (Ex: tallar branques del seu arbre perquè no es veu semàfor). Finalitat: mantenir allò edificat en les condicions que exigeix el planejament. El règim jurídic de les ordres d’execució, d’acord amb els principis de proporcionalitat, amb audiència als interessats i acció pública, es preveu en el Decret 64/2014. L’incompliment d’una Ordre d’execució, dóna lloc a l’adopció de mesures d’execució forçosa: • Execució subsidiària, a càrrec de la persona obligada 9 • Imposició de multes coercitives. 6. La declaració d’estat ruïnós Si arriba el moment en que el deteriorament del edifici es tan greu que el deure de manteniment ja no es possible, pot optar per exigir l’enderrocament. On acabi el deure de conservació comença el deure d’enderrocar. Aquest deure d’enderrocar es fa a travès de la declaració d’estat ruinós. Per tant, ens referim a l’altra cara de la moneda del deure de conservar l’edificació: el pas del temps i l’ús dels edificis provoca el seu deteriorament, si aquest deteriorament és reparable el propietari té el deure de conservar l’edifici, però si l’estat de deteriorament no ho permet llavors el deure de conservació cessa i neix el deure d’enderrocament de les edificacions, que pot imposar l’Administració (article 198 TRLUC). Aquesta declaració es fa per un deure que té l’Administració de perseguir aquests incompliments, no perquè opti per fer-ho, de manera que no és una decisió facultativa. La declaració de ruïna constata una situació objectiva, amb independència de la responsabilitat dels subjectes que hi poden haver intervingut. L’article 198.2 TRLUC determina i els articles 80 i ss Decret 64/2014 desenvolpua, els supòsits en què es produeix un estat ruïnós d’una construcció: • Ruïna tècnica: Si els danys comporten la necessitat d'una veritable reconstrucció de l'edifici perquè no són reparables tècnicament pels mitjans normals. • Ruïna econòmica: Si el cost de les obres de reparació necessàries per complir les condicions mínimes d'habitabilitat, en el cas d'habitatges o altres de similars per a altres usos, és superior al 50% del cost d'una construcció de nova planta de característiques similars a l'existent, pel que fa a la dimensió i l'ús. • Ruïna urbanística: Si cal executar obres imprescindibles per a l'estabilitat de l'edificació i la seguretat de les persones, no autoritzables en virtut de l'ordenament urbanístic en vigor. Per tant, les obres necessàries no s’adequen al planejament. La idea, doncs, és que s’han de fer unes obres de reparació o consolidació d’un edifici que, per exemple, està fora d’ordenació (està destinat a zones verdes en el planejament vigent). Així doncs, tu podries reparar però no ho pots fer perquè el tipus d’obres que vas a fer és contrari al planejament vigent. Per tant, la declaració d’estat ruïnós comporta el deure dels propietaris d’enderrocar l’edifici, d’acord amb el què dèiem més endavant que on acaba el deure de rehabilitació comença el deure de demolició. Tanmateix la legislació catalana permet que el propietari pugui optar per rehabilitar-lo (si el planejament ho permet) o bé, que pugui enderrocar-lo. Per tant, la ruïna tècnica i la ruïna econòmica es podran rehabilitar. 10 Procediment: - Inici d’ofici o a instància de persona interessada - Instrucció: audiència a persones interessada, elaboració d’informes tècnics i de proposta de resolució - Resolució: Ordre d’enderroc o restauració. Termini d’execució. Si en finalitzar l’expedient es determina que no procedeix la declaració d’estat ruïnós, la resolució determinarà les actuacions de conservació que es considerin necessàries. Per tant, es poden donar opcions: - Es declara l’estat ruinós i es dóna un termini per l’enderrocament. - Es declara que no és un estat de ruina però si que s’han de fer obres, de manera que es fa una ordre d’execució determinant què s’ha de fer. • Ruïna imminent: Un cas específic són els supòsits de ruïna imminent, previstos a l’art. 198.5 TRLUC. En cas que es detecti una situació de perill o urgència, l’Ajuntament ha de disposar el que consideri sobre l’habitabilitat de l’immoble i el desallotjament dels ocupants, i l’apuntalament o enderrocament de l’immoble. Si hi ha urgència i perill en la demora d'una declaració de ruïna legal d'un edifici, l'Ajuntament o l'alcalde o alcaldessa, sota la seva responsabilitat, per motius de seguretat, ha de disposar el que calgui respecte a l'habitabilitat de l'immoble i el desallotjament de les persones ocupants, i també respecte a l'apuntalament o l'enderrocament total o parcial de l'immoble. (Per exemple: cas de molta pluja i s’ha enfondrat una part d’una casa). Per tant, si l’Administració veu que hi ha aquesta situació, la responsabilitat de l’Administració és actuar. Per tant, gairebé actua en absència de procediment. El que fa l’Alcalde, per tant, és, un cop ha rebut els informes tècnics municipals, directament, i sense tràmits, decideix el que cal fer per evitar el perill. Són supòsits en què es pot estar tramitant un expedient de ruïna o no hi ha expedient, però es detecta una certa previsibilitat d’esfondrament (un perill real i urgent): l’autoritat determina el que calgui sobre l’habitabilitat i el desallotjament sense tràmit d’audiència i pel que fa a l’apuntalament o enderrocament de l’edifici. Passada la situació excepcional es tramitarà com un procediment ordinari. 11 ...

Comprar Previsualizar