Tema 3 (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Derecho - 1º curso
Asignatura organizació Territorial del Estado - Constitucional 2
Año del apunte 2014
Páginas 3
Fecha de subida 18/07/2014
Descargas 7
Subido por

Vista previa del texto

Tema 3.Les institucions de les comunitats autònomes. L'organització institucional de Catalunya 3.1. L’organització institucional autonòmica: marc constitucional i característiques generals En la CE, els articles 148.1, 147 i 152 regulen la organització institucional autonòmica. En el 148.1 s’estableixen les competències de les CCAA, en el 147 els contingut dels Estatus d’Autonomia, i en el 152 les estructures mínimes d’aquestes institucions, relativament similar a la del Estat. Tot i això, els articles 143 i 152 (els quals marquen les vies de creació de la CA), permetien que les CA del 143 podies establir un sistema institucional diferent a les del 151. Tot i que la CE ho permetia, en una sentència del TC va establir que, d’acord amb el principi d’unitat, havia d’existir certa homogeneïtat en les institucions de totes les CCAA.
Segons l’article 152, les CCAA han de tenir una Assemblea Legislativa, un Govern, un President del Govern i un Tribunal Superior de Justícia.
• Assemblea Legislativa: s’ha d’escollir amb un sufragi universal, amb un criteri de proporcionalitat i que haurà de representar tot el seu territori. El nombre de membres de cada assemblea és molt variat, va dels 33(Andalusia) fins als 135(Catalunya). La seva elecció es realitza segons la LOREG i la llei electoral autonòmica. Cada assemblea gaudeix d’un Estatut dels parlamentaris en el qual s’estableixen unes prerrogatives parlamentaries que asseguren l’autonomia de la cambra (inviolabilitat, fur especial i immunitat, tot i que en aquest últim no existeix el suplicatori). Les seves funcions legislativa, d’elecció del PG i del seu control, són comunes amb les de les Corts Generals, però també realitza unes funcions específiques com la reforma de l’Estatut d’Autonomia, la participació en la formació dels òrgans de l’Estat, regulada en els EA, com el Senat i la iniciativa legislativa a les CCGG. A més, el parlament autonòmic pot presentar un recurs d’inconstitucionalitat davant el TC sobre lleis que puguin afectar a les seves competències.
• Govern: està compost pel president del govern i els consellers. En la seva funció, el president pot crear vicepresidents i el conseller en cap.
Té funcions de direcció política (mitjançant iniciativa legislativa, proposició de pressupostos i elaboració de reglaments) i de direcció de l’administració, per la qual cada conseller té un departament al seu càrrec i del qual decideix els seus alts càrrecs.
Tots els ens bàsics d’organització de l’administració autonòmica estan regulats per les lleis de bases elaborades per l’Estat. D’aquesta forma l’Estat s’estructura en 1 administració central i 17 administracions territorials, que es corresponen amb les CCAA.
• President del Govern : la designació és parlamentària, de forma que es crea una relació de confiança. Aquests dos aspectes es recullen en la CE, mentre que la resta d’aspectes es recullen en l’EA. La seva investidura es regula en l’EA, el Reglament Parlamentari i en el corresponent reglament executiu.
oEn primer lloc, el President del Parlament es reunirà amb els representants dels grups parlamentaris, dels quals en decidirà un candidat.
oA continuació, el candidat presenta el programa polític i demana la confiança de la cambra.
oFinalment es dóna una votació on es donarà la confiança al candidat per majoria absoluta. Do no aconseguir-la, la segona serà per majoria simple. Si no s’aconsegueix, es proposaria un segon candidat, seguint el mateix procés. Si tot i així no s’aconsegueix cap de les majories, es procedeix a la dissolució de la cambra i es reiniciaria el procés.
oUn cop s’aconsegueix la majoria, el candidat es nomenat president pel Rei i refrendat per President del Govern Central.
El president del govern de unes funcions concretes, organitzades en 3 dimensions: o És Representant Suprem de la CA, de forma que pot presentar una Recurs d’Inconstitucionalitat davant el TC. Té implicacions protocol·làries, com per exemple la manifestació de la voluntat de la CA o És Representant Ordinari de l’Estat a la Comunitat Autònoma o Ostenta la Presidència del Govern. Així, pot nomenar i cessar consellers, té responsabilitat política, presideix el consell de Govern. Dins d’aquest apartat, la funció més important és la de dissoldre l’assemblea.
• Tribunal Superior de Justícia.: és qui culmina la piràmide judicial a cada Comunitat Autònoma En resum, aquestes institucions permeten la democràcia representativa (cadascú dóna un vot a qui vol que el representi al Parlament). Les CCAA han escollit el mateix sistema que l’Estat central, la Llei d’Hondt. A més, la CE estableix un règim parlamentari de govern. Això vol dir que existeix una relació de confiança entre el Parlament i el President del Govern i que per trencar aquesta relació només es pot fer a través dels mecanismes establerts en la CE i en els EA(sistema parlamentari racionalitzat), és a dir, la Qüestió de confiança o bé la Moció de Censura.
! ! ! ! ! ! 3.2. Les institucions estatutàries a l’Estatut de 2006: el Parlament de Catalunya (elecció, organització i funcions); el president de la Generalitat (elecció i funcions); el Govern de la Generalitat (composició i funcions); la responsabilitat política del president i del Govern, i el Consell de Garanties Estatutàries (composició, elecció i funcions) ! El sistema institucional està format per un conjunt d’institucions molt semblants entre l’Estat i les CCAA. A Catalunya: • Sindicat de Greuges de Catalunya (Defensor del Pueblo): s’inspira en el Ombudsman suec, i s’encarrega del control de l’Administració pública. Utilitza tres instrument per a desenvolupar la seva gestió. En primer lloc, les queixes de la ciutadania contra l’Administració. En cas de que el ciutadà tingui raó, el Síndic dóna una recomanació a l’Administració, a qui insta per canviar la seva actuació. En segon lloc, l’actuació d’ofici, és dir, l’actuació sense haver-hi cap queixa però per un motiu concret del qual s’han pogut assabentar. Finalment, les inspeccions, per exemple en centres penitenciaris, psiquiàtrics o hospitals. La voluntat d’aquestes inspeccions és en realitat la de establir un contacte directe amb l’Administració. El Síndic és escollit pel Parlament de Catalunya. El control de l’Administració autonòmica no és exclusiu del Síndic, sinó que és conjunt amb el Defensor del Pueblo.
! • Consell de Garanties Estatutàries: és únic a Catalunya i es va establir en l’EA de 2006. Volia ser una espècies de Tribunal constitucional Català. Les funcions d’aquest Consell no podien ser les mateixes del TC, ja que invalidar les lleis només ho pot fer el TC. Es va establir que el CGE estudiaria els projectes i les propostes de lleis i normes amb rang de llei per tal de dir si a més de garantir el compliment de l’Estatut, són Constitucionals. De totes formes, segons l’Estatut, els seus dictàmens no són vinculants a excepció dels casos en que les normes en qüestió es refereixin a drets, però el TC ho va declarar inconstitucional, de forma que cap tipus de dictàmen era vinculant.
...