Tema 9. Teràpia racional emotivo-conductual (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 3º curso
Asignatura Introducció al Tractament Psicològic
Año del apunte 2016
Páginas 11
Fecha de subida 28/09/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

TERÀPIA RACIONAL EMOTIVO-CONDUCTUAL I REESTRUCTURACIÓ COGNITIVA INTRODUCCIÓ La teràpia racional emotiu-conductual (TREC) va ser fundada per Ellis a principis dels anys 70 i és la pionera de les teràpies de reestructuració cognitiva. Aquesta consisteix en canviar la manera de veure’s a un mateix i de considerar els propis problemes per a aleshores, canviar la conducta.
BASES TEÒRIQUES La base del desenvolupament d’aquesta teoria es troba en les creences irracionals que tenen les persones, produint en aquestes pertorbacions emocionals i conductuals. La causa dels problemes psicològics està en la forma que té el subjecte d’interpretar el seu ambient i circumstancies, així com les creences que ha desenvolupat sobre ell mateix, sobre els altres i sobre el món. Aquestes creences irracionals són pensaments: Falsos: distorsionen la La TREC il·lustra aquesta premissa bàsica a través de realitat, ja que són l’esquema A-B-C. Aquest esquema representa les reaccions interpretacions incorrectes emocionals i conductuals dels individus partint de la teoria del que passa.
central de que les coses que passen no són les que produeixen Disfuncionals: dificulten la les pertorbacions, sinó que aquestes es generen per la obtenció d’objectius i interpretació que fan les persones sobre aquestes coses.
produeixen o poden produir patologies.
En aquest esquema els esdeveniments (A) no causen els problemes emocionals i conductuals que tenen els subjectes Automàtics: el subjecte no (C), sinó que aquests són causats per les creences (B) que coneix l’existència ni veu segueixen a les interpretacions sobre A que fan els subjectes, com influeixen en el seu dia a dia.
encara que es tendeixi a pensar que A causa C.
A Esdeveniment B Creences i pensaments C Problemes emocionals i conductuals Les creences racionals són probabilístiques, preferencials o relatives i s’expressen en termes de desig i gustos: m’agradaria, preferiria, no m’agradaria, etc. Quan les persones no aconsegueixen el que desitgen , els sentiments negatius de displaer o insatisfacció no impedeixen complir nous objectius o propòsits.
Les creences irracionals són dogmàtiques, absolutes, i s’expressen en termes d’obligació, necessitat imperiosa o exigència: he de, estic obligat a, etc. Quan no s’aconsegueix el que es desitja o el que “ha de ser” hi ha una emoció negativa inapropiada que interfereix en arribar a nous objectius i genera alteracions en la conducta com: aïllament, conductes d’evitació o d’escapament, etc.
Les idees irracionals contenen tres nocions bàsiques en les que els individus fan peticions de caràcter absolut a sí mateixos, als altres i al món: Aquestes exigències absolutes i dogmàtiques generen distorsions cognitives, que es relacionen de forma interdependent amb les creences irracionals.
Jo he de...
Totes les persones han de...
Les condicions de vida han de...
Aquestes demandes absolutes generen al subjecte una Remarcar en excés allò negatiu tensió emocional que dóna lloc a dos tipus de d’un esdeveniment.
pertorbacions psicològiques: l’ansietat del jo (es produeix quan s’altera la imatge d’un mateix, quan Exagerar l’insuportable d’una l’individu s’autocondemna per no satisfer les peticions situació.
que es fa a ell mateix) i l’ansietat pertorbadora (té Condemnar a persones o al món si lloc quan no es satisfan les peticions que creen no proporcionen a l’individu el que benestar i condicions de vida còmode. Aquest tipus ell creu que es mereix.
d’ansietat és provocada per les demandes que l’individu dirigeix als altres o al món en general. Aquesta ansietat implica una baixa tolerància a la frustració i al malestar.
PROCEDIMENT I. Avaluació dels problemes, explicació de l’esquema A-B-C i del mètode terapèutic a seguir.
 Entrevista d’avaluació:  Esbrinar el tipus de problemes que presenta el client.
Externs: depenen de situacions ambientals.
Interns: símptomes que present el client, pertorbacions emocionals i conductes desadaptades.
 Es poden trobar també problemes secundaris causats pels problemes primaris.
 S’explica al client el mètode que es seguirà a la teràpia per a treballar sobre les creences irracionals. Així, quan això estigui resolt, es centrarà en els problemes emocionals i ambientals que presenta.
II. Detecció de les idees irracionals i conscienciar del seu paper en els trastorns emocionals i conductuals.
 Diàleg didàctic: A través d’aquest el terapeuta ajudarà al client a descobrir les seves idees irracionals i el paper que tenen en els seus problemes de conducta i emocionals.
Mitjançant preguntes se l’ajuda a donar-se compte de quins són els seus pensaments i creences irracionals.
 Buscar entre els pensaments automàtics les afirmacions imperatives i exigents que es fa el pacient a ell mateix quan vol aconseguir alguna cosa de forma absoluta.
 Analitzar la tendència de veure el món deformat i les generalitzacions sobre el que ha passat i/o passarà i que distorsionen la realitat.
 Descobrir les formes de pensament irracional: Pensar que algú o alguna cosa ha de ser diferent del que és.
 Autorregistres: identificar i registrar diàriament els pensaments irracionals que li apareixen davant els diferents problemes i donar-se compte del paper mediador que té el pensament en les conseqüències negatives.
III.
Qualificar la situació com a horrible, terrible, etc. (terriblitis).
Pensar que no és possible sofrir, suportar o tolerar alguna cosa.
(insuportabilitat).
Afirmar que qui comet errors ha de ser castigat, depreciat, etc.
Debat i canvi de les idees irracionals.
 Qüestionar la veracitat dels pensaments del pacient analitzant: aspectes a favor i en contra de cada un d’ells, tipus d’arguments falsos que utilitza per a mantenir-los, com pot generar creences racionals alternatives i quins beneficis trobarà a l’utilitzar creences racionals en comptes d’irracionals.
 Utilitzar mètode hipotètic-deductiu: Empirisme: Acceptar com a reals només els fets observables.
Lògica: Acceptar com a vàlides només aquelles proposicions que deriven de forma lògica.
Flexibilitat: disposició a canviar les idees i teories pròpies.
Absència de valor moral: no condemnar o premiar en termes absoluts per actuar d’una forma o altra.
Probabilisme: la ciència no garanteix que s’aconsegueixin determinats objectius, així que actuar pensant en la probabilitat de que algo passi.
 Reducció a l’absurd: assumir la creença irracional com a correcta i portar-la fins al seu extrem lògic, de forma que allò il·lògic es mostri i el client ho reformuli.
 Autorregistres: Ellis els denomina formularis d’autoajuda de la teràpia racionalemotiva i tenen forma de diari. Les columnes per a escriure-hi són: dia i hora, situació, pensament irracional, conseqüències emocionals i conductuals, creença racional eficaç i, sentiments i conductes experimentats amb la nova creença.
 Detectar resistències o pors. Si se’n descobreix alguna, centrar l’atenció en aquesta.
IV.
Aprenentatge d’una nova filosofia de vida.
 L’objectiu és que allò après es faci permanent i estable  Enfortir l’hàbit.
 Tasques programades per a casa: afrontar-se als esdeveniments activadors que porten a les idees irracionals per a que es puguin detectar i donar compte de les conseqüències emocionals i conductuals que les acompanyen. Debatre aquestes creences i fomentar les idees racionals apreses durant les sessions anteriors. Així, s’observaran les conseqüències emocionals.
 Autorregistre: En aquest es durà a terme la tasca per a casa explicada.
ESTIL DEL TERAPEUTA EN LA TREC Ellis descriu quin és l’estil que caracteritza a un terapeuta racional emotivo-conductual i menciona les següents característiques: Acceptació incondicional dels clients.
Genuí i obert a la teràpia, facilitant al client la informació que li demani.
Empàtic.
Actiu-directiu, per ajudar-los a donar-se compte de les seves creences irracionals i corregir-les.
També amb capacitat de persuadir.
Actiu verbalment, interpretant les coses que diuen els clients, discutint les seves idees irracionals i facilitant que el client s’expressi.
Didàctic, utilitzant un llenguatge senzill i clar.
Actuar com un model racional de sentir i comportar-se, correcte, adequat, sense ansietat, etc.
Amb sentit de l’humor, que utilitzarà per a combatre les exageracions i aconseguir que els clients no es prenguin les coses de forma seriosa.
El terapeuta hauria d’evitar un estil d’interacció massa emotiu i amigable amb els clients histèrics, un estil massa intel·lectual amb els obsessiu-compulsius, un estil massa directiu amb els que temen ser autònoms i un estil massa actiu amb els clients passius.
TÈCNIQUES DE TRACTAMENT A més de les entrevistes, per a detectar els problemes que presenta el client, l’entrenament en detecció de creences irracionals, les tècniques de persuasió verbal o debat per a qüestionar els pensaments irracionals i els autorregistres, comentats abans, la TREC utilitza diverses tècniques cognitives i conductuals: Imaginació racional emotiva: Es duu a terme amb l’objectiu de practicar la substitució de pensaments irracionals per racionals. El terapeuta demanarà al subjecte que tanqui els ulls i imagini una situació que li generi sentiments negatius, i que vagi dient els pensaments que li apareixen i que el fan sentir malament. A continuació, se li demana que es qüestioni aquests pensaments i els substitueixi per pensaments racionals descrivint els efectes que produeix la substitució en les seves emocions.
Exercicis per a la vergonya: S’utilitzen per a ajudar als subjectes a practicar el pensament racional i acceptar les emocions negatives com a experiències normals de la vida. Se li demana al client que s’exposi a experiències no perilloses que li generin pensaments irracionals i sentiments negatius, i que s’accepti a si mateix i la incomoditat que sent en el moment, així, es reviu la situació i sentiment practicant dir-se a si mateix pensaments racionals.
Entrenament en autoinstruccions: Es fa amb els clients amb dificultats per a debatre i qüestionar-se els pensaments irracionals degut a les seves limitacions intel·lectuals. El client i el terapeuta elaboren al llarg de les sessions, una sèrie de frases racionals que li serveixin per a contrarestar els seus pensaments irracionals. El subjecte les escriu en fitxes i les llegeix varies vegades al dia per a memoritzar-les i dir-les en es diferents situacions.
Tècniques conductuals: Trobem l’assaig de conducta (assajar la discussió i substitució de creencies irracionals per racionals), entrenament en HHSS, exposicions a les situacions temudes (possibilitar debats cognitius en aquelles situacions reals que provoquen pors intenses), entrenament en resolució de problemes, reforç i càstig.
Tècniques humorístiques: Tenen l’objectiu de disminuir les exageracions i la importància que els clients donen a les coses, el dramatisme dels esdeveniments i les exigències absolutes a un mateix. Consisteixen en utilitzar tot tipus de recursos humorístics com els acudits, ironia, exageracions, etc. per ajudar a riure’s d’un mateix, desdramatitzar, etc.
Tasques per a casa: aquestes inclouen tant activitats cognitives com conductuals, entre les que es troben: autorregistres (identificar pensaments irracionals), formularis d’autoajuda (debatre i substituir pensaments irracionals), exposició (practicar el debat i el pensar racionalment), escoltar i debatre gravacions (comprendre i assumir millor els principis de la TREC), biblioteràpia (lectures específiques), i ensenyar la TREC a altres persones (adquirir més pràctica en l’ús).
VARIACIONS: REESTRUCTURACIÓ RACIONAL SISTEMÀTICA DE GOLDFRIED El procediment de reestructuració racional sistemàtica proposat per Goldried es desenvolupa a partir de la TRE de Ellis i té el mateix fonament teòric. Parteix de l0intent d’adequar la TRE a un procediment d’autocontrol i té com a objectiu ensenyar als clients habilitats d’enfrontament de situacions problemàtiques. Encara que es va dissenyar per a ser aplicat a diferents trastorns emocionals, s’ha utilitzat com un procediment per a fer front a l’ansietat.
Es diferencia de la TRE per:  Dóna més èmfasi en fer conscient al client dels seus pensaments o automanifestacions inadequades i el paper que té això en els seus problemes, que en buscar creences irracionals bàsiques.
 En la forma de dur a terme el procediment d’intervenció.
El procediment terapèutic de reestructuració racional sistemàtica està dividit en quatre fases: I.
Explicar el paper que tenen els pensaments en el malestar emocional.
En aquesta primera fase es proporciona al client informació general, senzilla i exemplificada, però sense centrar-se en aspectes específics del client, sobre el paper tant important que tenen les cognicions en les emocions.
L’objectiu és que els clients acceptin aquesta premissa bàsica com a pròpia. Per això, el terapeuta explicarà com les reaccions emocionals poden estar directament influenciades per les expectatives, suposicions, valoracions o pensaments que les persones tenen a l’analitzar les situacions a les que s’afronten, més que per les situacions en si mateixes.
II. Reconèixer la irracionalitat en diferents creences.
L’objectiu d’aquesta segona fase és que el client es doni compte i accepti que algunes creences són irracionals o no realistes i, a més, que argumenti la irracionalitat d’aquests punts de vista. Per a aconseguir-ho, el terapeuta presentarà les idees irracionals proposades per Ellis de manera exagerada per a que li sigui més fàcil al client no estar d’acord amb elles. Se suggereix que el terapeuta adopti el paper de defensor de les idees irracionals i que demani raons al client que el convencin de que el seu punt de vista és indefensable.
III. Identificar pensaments i automanifestacions no realistes que determinen l’ansietat i les emocions desadaptatives.
L’objectiu d’aquesta fase és que el subjecte identifiqui les automanifestacions no realistes que estàn determinant les seves emocions desadaptatives. En ocasions els clients es donen compte, després de la fase anterior, de que certs pensaments irracionals són rellevants en les seves accions emocionals. En altres ocasions, el terapeuta haurà d’ajudar al client a reconèixer el tipus de creences o expectatives no realistes que influeixen en els seus problemes emocionals o conductuals, explorant detenidament les situacions específiques de la seva vida quotidiana que estan associades a problemes emocionals o de conducta. Per a realitzar aquesta cerca es demana al client una llista amb aquelles situacions que li generin ansietat, que faci una jerarquia i que escrigui els pensaments que li genera cada situació. Després, client i terapeuta discutiran la irracionalitat d’aquests pensaments. S’ha d’incloure sempre en el debat la probabilitat de que les interpretacions del client siguin correctes i les implicacions que té aquesta determinada forma de pensar en els esdeveniments. Aquesta tercera fase portarà al client a la conclusió que és necessari aprendre com deixar de pensar de forma irracional en determinades situacions.
IV. Modificar les creences no realistes.
En aquesta última fase es pretén que el client posi en pràctica allò après teòricament en les fases anteriors, és a dir, que sigui capaç de reavaluar les situacions de forma racional, que pensi de forma realista abans i durant la situació que li genera malestar. Per a fer això s’entrena al subjecte, mitjançant assajos en imaginació i en viu, en com identificar i modificar els seus pensaments no realistes, sent la senyal l’ansietat per a iniciar el procés d’anàlisi cognitiu. Després se li demana que ho dugui a terme a la vida quotidiana.
ÀMBITS D’APLICACIÓ Teòricament, qualsevol problema emocional o sentiment de malestar generat per creences irracionals activades davant determinades situacions o relacions interpersonals podria ser tractat amb TREC.
Atenent a les característiques dels clients, s’indica que respondran millor a la TREC els subjectes amb alta intel·ligència, que valorin els procediments del mètode científic, la lògica i l’evidència i que siguin cognitivament complexos. A més, es considera que no anirà bé en subjectes que mostren ira freqüent i greu, que tinguin molt baixa tolerància a la frustració i que siguin aversius per als demés, i tampoc en aquells amb trastorns de la personalitat.
TERÀPIA COGNITIVA DE BECK INTRODUCCIÓ Aquesta teràpia pretén reduir el malestar emocional i les conductes contraproduents dels pacients mitjançant la identificació i modificació de les cognicions disfuncionals de les que depenen. Aaron T. Beck va ser el creador de la teràpia cognitiva.
BASES TEÒRIQUES La forma en que les persones estructuren cognitivament les seves experiències té una influència fonamental en com se senten i actuen i en les reaccions físiques que experimenten. En altres paraules, com reaccionem davant d’un esdeveniment depèn de com el percebem, atenem, valorem i interpretem.
Es poden identificar les cognicions a través de mètodes com preguntes, qüestionaris i autorregistres. Moltes d’aquestes cognicions són conscients i altres preconscients, però la persona pot accedir a elles.
Les cognicions es poden modificar.
La paraula cognicions pot fer referencia al contingut de la cognició i als processos cognitius (percepció, atenció, memòria i interpretació). Els supòsits i creences que té una persona faciliten els biaixos i errors en el processament de la informació com l’atenció selectiva, memòria selectiva, sobregeneralització o pensament dicotòmic.
Tipus de cognicions Pensaments automàtics: Autoverbalitzacions o imatges que apareixen en situacions externes o davant d’esdeveniments interns.
Són el resultat de la interacció entre els supòsits i creences, processos cognitius i elements situacionals. Exemple: un agorafòbic que pensa que patirà un infart quan nota el cor accelerat.
Supòsits: Creences condicionals que solen expressar-se com proposicions del tipus “si...”. Aquests també poden manifestar-se a través de normes i actituds. Estan a mig camí entre els productes cognitius i les creences nuclears. Exemple: és terrible cometre un error, he d’evitar coses complicades, etc.
Creences nuclears: Creences incondicionals, duradores i globals sobre un mateix, els altres o el món. Representen el nivell cognitiu més profund. Exemple: sóc incapaç, la gent et manipula, el món és perillós.
Els supòsits i creences conformen els esquemes cognitius i influeixen de forma fonamental en la informació que la persona rep, emmagatzema, recupera i en la interpretació, valoració i associacions que fa en un moment determinat. Els esquemes provenen d’experiències prèvies d’aprenentatge i poden ser activades per esdeveniments significatius.
PROCEDIMIENTO La teràpia cognitiva té una sèrie de característiques que la diferencien d’altres formes d’intervenció: Dóna molt èmfasi en la relació entre cognicions, conducta i emocions, però sobretot en les cognicions.  Tècniques cognitives i conductuals.
Considera que formular individualment cada cas és fonamental per a establir els objectius terapèutics i el tractament.
Una bona relació terapèutica és necessària, però no suficient per a aconseguir el canvi.
Proporciona al pacient una bona forma de comprendre els seus problemes.
Es centra en els factors actuals que contribueixen a mantenir els problemes.
Suposa una col·laboració activa entre pacient i terapeuta.
Ajuda al pacient a adquirir recursos i habilitats que li permetran manejar els seus problemes de forma autònoma. Ensenya al pacient a considerar el seus problemes com a hipòtesis, analitzar-los i posar-les a prova amb experiments.
Té una duració breu, però pot durar d’un a dos anys en problemes complexos.
Les sessions tenen un ordre del dia i estan estructurades.
I. Avaluació, conceptualització i justificació de la teràpia:  Establir una bona relació terapèutica basada en la empatia, autenticitat, acceptació, cordialitat i confiança.
 Característiques  Avaluar els problemes del pacient:  Factors actuals que hi contribueixen.
 Història del problema.
 Tractaments previs i actuals.
 Motivació.
 Objectius i expectatives.
 Recursos i limitacions del pacient.
 Trastorns psicològics associats.
 Compartir i acordar amb el pacient un model idiosincràstic que expliqui el que li passa.
 Acordar amb el pacient el que vol aconseguir en cada àrea problemàtica identificada.
 Explicar en línies generals i justificar al pacient el tractament que es seguirà i destacar que el canvi és probable, no segur.
II. Qüestionament de pensaments automàtics: Planificació d’activitats  Registrar les activitats i l’estat d’ànim, així es posen a prova certs pensaments.
L’autorregistre permet veu la relació entre l’estat d’ànim i l’activitat.
 Programar activitats cada dia per a augmentar el nivell d’activitat, satisfacció i assoliment. Això incrementa la sensació de control i permet qüestionar pensaments automàtics.
 Descompondre les activitats en passos més petits quan sigui necessari per a augmentar les probabilitats d’èxit i superar la indecisió.
Qüestionant de pensaments automàtics  El pacient aprèn a identificar els pensaments negatius amb el terapeuta, i quan nota que el seu estat d’ànim empitjora, els va registrant. Registra situacions, emocions i pensaments automàtics negatius.
 Després s’ha de qüestionar verbalment els pensaments negatius associats al tema que es vol treballar. No es tracta de donar informació al pacient per a corregir els seus errors cognitius, sinó que es plantegi el que pensa i la validesa dels pensaments a partir d’una sèrie de preguntes (mètode socràtic).
 Si el pacient accepta que les coses poden ser d’una altra manera estarà més diposat a canviar i a realitzar experiments conductuals.
 El qüestionament verbal dels pensaments automàtics va seguit de la realització d’experiments conductuals per a posar-los a prova. Els passos per a dur a terme un experiment conductual són: 1. Identificar una o més cognicions objectiu i avaluar el grau de creença en aquestes.
2. Revisar les proves existents a favor i en contra de la cognició.
3. Fer una predicció específica que pugui posar-se a prova i avaluar el grau de creença en ella.
4. Justificar la necessitat de dur a terme l’experiment.
5. Acordar en què consistirà exactament l’experiment.
6. Dur a terme l’experiment i prendre nota dels resultats.
7. Discutir com es va dur a terme l’experiment i els resultats.
8. Extreure conclusions a partir dels resultats.
9. Planificar què més convé fer, per exemple, actuar en concordança al que s’ha après.
Qüestionament de supòsits i creences  Existeixen varis mètodes per a identificar supòsits i creences:  Identificar temes generals a partir dels pensaments, verbalitzacions i accions el pacient. Per exemple: perfeccionisme, preocupació per..., etc.
 Analitzar els pensaments quan es produeixen emocions intenses.
 Atendre als pensaments del pacient sobre esdeveniments significatius de la seva infància.
 Utilitzar un qüestionari d’actituds o creences disfuncionals.
 Utilitzar la tècnica de la fletxa descendent.
 Per a qüestionar els supòsits i creences s’utilitza el qüestionament verbal i conductual fins a establir creences més realistes i adaptatives. Mètodes:  Examinar les proves a favor i en contra.
 Analitzar la utilitat.
 Buscar una alternativa que proporcioni els avantatges de la creença disfuncional sense els seus desavantatges.
 Analitzar d’on prové la creença.
III. Prevenció de recaigudes: El qüestionament de supòsits i creences contribueix a prevenir les recaigudes. Aquest pas consisteix en preparar al pacient per a que sigui capaç de seguir endavant per sí mateix, sense ajuda del terapeuta. Inclou:  Recordar el model explicatiu del problema.
 Revisar les habilitats apreses i el que s’ha aconseguit amb elles.
 Èmfasi en mantenir i millorar les habilitats adquirides per a conservar o augmentar els canvis aconseguits.
 Acceptar que poden tornar a aparèixer problemes a la vida que donin lloc a símptomes depressius.
 Identificar les situacions d’alt risc per als contratemps i dels primers símptomes depressius que podrien sorgir.
 Elaborar una llista d’estratègies que el pacient considera útils per a afrontar les situacions d’alt risc i primers signes de depressió.
...

Comprar Previsualizar