FISIOLOGIA DE L'EXCITABILITAT CEL·LULAR (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Medicina - 1º curso
Asignatura Fisiologia
Año del apunte 2016
Páginas 18
Fecha de subida 21/03/2016
Descargas 2
Subido por

Vista previa del texto

SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA   FISIOLOGIA  DE  LA  EXCITABILITAT  CEL·∙LULAR   EXCITABILITAT   CEL·∙LULAR:   totes   les   cèl·∙lules   corporals   presenten   un   potencial   de   membrana   causat  per  un  flux  passiu  d’ions.     Les   cèl·∙lules   excitables   presenten   fluxos   actius   d’ions   com   a   conseqüència   que   els   estímuls   provoquen   l’obertura   de   canals   iònics   activables.   Aquests   fluxos   actius   d’ions   causen   canvis   del   potencial  de  membrana.     Cèl·∙lules  excitables:  neurones  i  musculars.  Totes  les  cèl·∙lules  tenen  un  potencial  de  membrana   però  no  totes  són  excitables.  Presenten  canals  iònics.   Només   són   excitables   aquelles   que   tenen   proteïnes   transportadores   a   la   membrana   que   s’activen  davant  d’estímuls.   No  només  es  fonamenta  en  que  tenim  canals  iònics,  sinó  que  la  membrana  plasmàtica  presenta   dos  medis  químics  diferents  en  quant  a  composició  iònica.  Abunden  ions  sodi  i  ions  clorur  fora  i   dins   els   macroanions   (proteïnes   de   la   cel.lula)   i   ions   potassi.   Hi   ha   una   distribució   asimètrica   en   quant  a  ions  i  simètrica  de  carregues  i  això  és  la  base  de  la  excitabilitat.         Mecanismes  bàsics  del  flux  de  soluts:  difusió  simple,  difusió  facilitada,  canals  iònics...  A  favor  de   gradient  i  contra  gradient  utilitzem  les  bombes  iòniques.     Resum  de  transport  que  trobem  en  les  neurones:                 SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA   TRANSPORT  D’IONS  PER  LA  MEMBRANA:  mitjançant  bombes  iòniques  o  canals  iònics.     Canals  iònics  passius:  sempre  oberts  i  permeten  flux  iònic  constant  a  través  de  la  membrana.     Canals  iònics  activables:  en  repòs  estan  tancats,  però  s’activen  quan  s’aplica  l’estímul.  L’estímul   pot  ser  :   -­‐depenent  de  voltatge   -­‐substància  química  (lligand)     -­‐segons  missatgers   -­‐fosforilacions   -­‐deformació  de  la  membrana  (mecànica)   -­‐canvis  de  temperatura   Bombes  iòniques:  contra  gradient   -­‐Bomba  sodi  potassi  ATPasa  no  és  específic  de  cèl·∙lula  excitable   -­‐bomba  de  calci-­‐ATPasa   -­‐bomba  d’hidrogenions-­‐ATPasa     CANAL  IONIC  PASSIU   -­‐Complexes   polipeptídics   transmembrana   que   a   la   seva   conformació   tridimensional   generen   un   porus  hidrofílic  que  deixen  pas  als  ions  d’un  determinat  diàmetre.   -­‐Diverses  subunitats  transmembrana  d’hèlix  alfa   -­‐Són  selectius:  filtre  selectiu  es  troba  al  centre  molecular  del  canal.  És  un  filtre  d’un  estretament   físic   al   pas   dels   ions,   de   forma   que   només   pot   passar   1   ió   i   la   superfície   esta   carregada   positivament  o  negativament,  hi  ha  repulsió  de  carregues.  Ions  estan  dissolts  en  aigua,  per  tant   el  radi  és  el  del  propi  ió,  més  l’aigua  del  voltant,  per  tant  el  filtre  delimita  molt  el  radi  efectiu  del   ió,   i   quan   arriba   al   filtre   es   desprès   de   l’aigua   i   el   filtre   només   permet   el   pas   del   ió,   no   amb   l’aigua  d’hidratació.     -­‐Permeten   el   pas   dels   ions   a   favor   de   gradient.   Els   tenen   totes   les   cèl·∙lules.                       SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA   CANAL  IONIC  ACTIVABLE     Només  els  tenen  les  cèl·∙lules  excitables.     DEPENENTS  DE  VOLTAGE:   Constituïts   per   varis   domins   d’helix   alfa   que   també   hi   haurà   el   canal   amb   el   filtre,   però   en   aquests   domins   hi   ha   regió   S4:   sensor   de   voltatge,   detecta   el   canvi   de   voltatge   que   comportarà   un  canvi  conformacional  del  canal  i  es  podrà  obrir  permetent  el  flux  dels  ions.  Dos  canals  iònics   molt  importants  pel  potencial  d’acció  són  els  voltatge  depenent  de  ions  sodi,  i  de  ions  potassi.     S’obren  per  canvis  de  voltatge  en  la  membrana  cel·∙lular.     Canal  de  sodi:  hi  ha  dos  comporten  comporta  d’activació  =  externa  i  inactivació  =  interna.  En   situació   de   repòs   aquest   es   troba   tancat   però   activable.   No   permet   el   flux   de   ions,   s’aplica   l’estímul   elèctric   i   es   captat   per   S$   que   comporta   canvi   conformacional   i   sobra   la   comporta   d’activació  i  entra  un  flux  de  ions  sodi  i  això  també  provoca  un  canvi  elèctric  a  la  cèl·∙lula  i  això  fa   que   es   tanqui   la   comporta   d’inactivació.   Així   es   troba   inactivat   i   tancat.   És   una   sintètica   molt   rapida.       Canal  de  potassi:  Només  una  comporta,  repòs  tancat.  Arriba  un  estímul  i  es  lent.  No  sobra  amb   la  despolarització,  triga  uns  segons  més  que  el  sodi  i  permet  una  sortida  de  ions  potassi,  però  el   tancament  també  és  lent.       Això  és  important  perquè  es  pugui  donar  el  potencial  d’acció.           SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA   DEPENENT  DE  LLIGAND   Canals  iònics  o  proteïnes  transmembranals  on  s’hi  unirà  el  lligand.   Canal  ionotropics:     -­‐Dominis   transmembrana   formats   per   varies   subunitats   de   cadenes   polipeptídiques   en   conformació  d’hèlix  alfa.   -­‐Llocs  extracel·∙lulars  d’unió  específica  al  lligand   -­‐Canvis  conformacionals  que  deixen  obert  el  porus  hidrofílic  per  on  hi  ha  un  flux  d’ions.         Canal   metabotropic:   proteïnes   transmembrana   on   s’hi   unirà   el   lligand   però   aquesta   unió   no   obra  immediatament  un  canal  iònic  sinó  que  esta  acoblada  a  una  cascada  cel·∙lular  amb  segons   missatgers,  els  responsables  d’obrir  o  tancar  canals  iònics.     La   cinètica   dels   dos   és   diferent.   Ionotropics:   cinètica   molt   rapida,   metabotropics   és   lenta,   requereix  l’acció  de  cascades  intracel·∙lulars  perquè  es  dongui  l’obertura  d’un  canal.     SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA   Això  és  important  perquè  l’efecte  sinàptic  sigui  molt  ràpid  o  molt  lent  segons  la  quantitat  d’un  o   l’altre.     -­‐Dominis   transmembrana   formats   per   varies   subunitats   de   cadenes   polipeptídiques   en   conformació  hèlix-­‐alfa.   -­‐Llocs  extracel·∙lulars  d’unió  específica  al  lligand.   -­‐Receptors   acoblats   a   proteïnes   G   que   regulen   l’activitat   de   complexes   enzimàtics   (adenilat-­‐ ciclasa,  fosfolipases,  etc.)   -­‐Generació  de  segons  missatgers  (AMPc,  DAG,  IP3)  que  regulen  l’activitat  de  proteinquinases.   -­‐Les  proteinquinases  activades  controlen  la  fosforilació-­‐desfosforilació  de  canals  iònics.           SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA   Mecanosensibles:   canals   iònics   que   nomes   sobren   si   tenim   una   deformació   de   la   membrana   plasmàtica.  S’obriran  perquè  estan  acoblats  a  proteïnes  del  citoesquelet.  Mecanoreceptors.     Canal  iònic  associat  a  proteïnes  del  citoesquelet  neuronal  que  a  la  vegada  estan  associades  amb   proteïnes  d’ancoratge  de  la  membrana  plasmàtica.   La   deformació   de   la   membrana   plasmàtica   causa   tensions   en   la   mateixa   que   indueixen   l’obertura  d’aquests  canals  mecanosensibles  o  dependent  de  deformació.   La   obertura   del   canal   desencadena   un   flux   de   cations   (preferentment   ions   sodi)   que   despolaritza  la  cèl·∙lula  excitable.   Localització:  mecanoreceptors.       Termosensibles:  segons  missatgers  segons  la  temperatura  s’activaran  o  no.  També  se  sap,  que   no   només   son   estimulats  per  un  rang  de  temperatura,  sinó   que  també  actuen   com  receptors   metabotròpics.     1-­‐Receptors   TRP   formats   per   6   subunitats   polipeptídiques   transmembrana   acoblades   a   proteïnes  G  que  regulen  enzims  generadors  de  segons  missatgers.   2-­‐Els   segons   missatgers   generats   per   l’activació   dels   receptors   TRP   provoquen   l’obertura   de   canals  iònics,  flux  de  cations  i  despolarització.   3-­‐Cada   tipus   de   receptor   TRP   s’estimula   en   un   rang   determinat   de   temperatura.   L’estímul   apropiat  d’aquests  receptors  TRP  (metabotròpics)  és  la  temperatura.   4-­‐La   temperatura   causa   canvis   conformacionals   del   receptor   TRP.   Cada   rang   de   temperatura   provoca  diferents  canvis  conformacionals  que  activen  les  corresponents  proteïnes  G     5-­‐Determinades   substàncies   químiques   també   interaccionen   amb   aquests   receptors   metabotròpics.     SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA     BOMBES  IÒNIQUES:     Polipèptid  transmembrana  amb  3  dominis  bàsics:   Sensor  iònic:  lloc  d’unió  i/o  afinitat  pels  ions  a  transportar   Regió  ATPasa:  lloc  del  polipèptid  amb  capacitat  catalítica  ATP   Regió  de  Fosforilació:  lloc  del  polipèptid  que  es  fosforila.     -­‐Sodi-­‐potassi:  permet  el  transport  de  3  sodis  per  2  potassis   -­‐Calci:  transport  de  calci   -­‐Protons:  transport  de  entre  2-­‐4  protons   Polipeptids  transmembranals  amb  3  dominis  basics:   -­‐Sensor  iònic   -­‐Regio  ATPasa   -­‐Regio  fosforilació   Transport  iònic  contra  gradient.             SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA   DIFUSIÓ  DE  SOLUTS  PER  LA  MEMBRANA:   Es   dons   sobretot   en   substàncies   liposolubles,   molècules   petites   i   no   carregades.   Aigua   no   travessa  la  membrana  plasmàtica.  Travessa  a  través  de  les  aquaporines.  Estan  molt  distribuïdes   pel   sistema   nerviós.   Jugaran   un   paper   important   en   osmoreceptors,   es   caracteritzen   perquè   contenen  aquaporines  i  canal  iònic  mecanosensible.     Difusió  de  substàncies  liposolubles:   Per   dissolució   en   la   bicapa   lipídica.   Ex:   O2,   N2,   urea,   alcohols...   La   permeabilitat   depèn   de   la   solubilitat  en  lípids  (coeficient  de  partició)  i  del  pes  molecular.     Difusió  de  substàncies  hidrosolubles:   Molècules  petites  (PM<200D)  poden  difondre  a  través  de  la  membrana  de  forma  limitada  per  la   seva  baixa  liposolubilitat.  Aigua:  mitjançant  aquaporines  o  porus  de  l’aigua.       Factors  que  afecten  a    al  permeabilitat  de  la  membrana:   -­‐gruix  de  la  membrana:  a  major  gruix  menor  taxa  de  difusió   -­‐liposolubilitat   del   solut   en   els   lípids   de   la   membrana,   major   quantitat   d’aquest   solut   passarà   per  la  membrana.   -­‐densitat   dels   canals:   a   major   nombre   de   canals   per   superfície   de   membrana   major   taxa   de   difusió.   -­‐temperatura:   a   major   temperatura   més   energia   cinètica   tindran   els   soluts   en   la   solució,   per   tant  la  difusió  augmenta  en  proporció  directa  a  la  temperatura.   -­‐pes   molecular   del   solut:   el   moviment   cinètic   d’un   solut   és   inversament   proporcional   a   l’arrel   quadrada   del   seu   pes   molecular,   per   tant   quan   més   gran   sigui   un   solut   menús   moviment   cinètic.   Tanmateix   quan   el   diàmetre   molecular   del   solut   s’aproxima   al   diàmetre   del   canal,   augmenta  la  resistència  que  el  canal  ofereix  al  pas  d’aquest  solut,  i  per  tant  la  taxa  de  difusió   disminueix.                     SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA   FACTORS  QUE  DETERMINEN  LA  DIFUSIÓ  PER  CANALS  IÒNICS:   1-­‐Permeabilitat  de  la  membrana:  depèn  del  nombre  de  canals,  de  la  resistència  del  canal,  del   PM  de  l’ió  i  de  la  temperatura.         2-­‐Diferència  de  concentració  de  l’ió  entre  els  dos  costats  de  la  membrana.   3-­‐Diferència  de  potencial  elèctric,  que  determina  atracció  o  repulsió  de  l’ió  segons  el  signe  de  la   càrrega.   4-­‐Diferència  de  pressió.     FLUX  D’IONS  PER  CANALS  IÒNICS   -­‐La  taxa  de  flux  iònic  depèn  del  gradient  de  concentració  i  elèctric  de  l’ió  a  les  dues  bandes  de  la   membrana.   -­‐Els  canals  iònics  permeten  fluxos  de  milions  d’ions  per  segon.   -­‐A  concentracions  elevades  s’assoleix  un  nivell  de  saturació,  perquè  el  pas  d’ions  suposa  la  unió   a  un  lloc  polar  específic  (filtre).   -­‐Constant  de  dissociació  alta  (aproximadament  100mM),  que  indica  una  unió  feble.   -­‐Susceptible   de   ser   bloquejat   per   altres   ions   lliures   homòlegs,   que   obturen   el   canal,   o   substàncies  que  s’uneixen  a  la  proteïna  canal.     DISTRIBUCIÓ  DELS  TRANSPORTADORS  IÒNICS  A  LA  NEURONA   ARBRE  DENDRÍTIC:   Espines  dendrítiques:     -­‐Canals  iònics  dependents  de  lligand  (NTs)     Branques  dendrítiques:   -­‐Canals  iònics  dependents  de  voltatge  (NA;K)   -­‐Bombes  iòniques  (NA/K-­‐ATPasa)     SOMA  NEURONAL   -­‐Canals  iònics  dependents  de  voltatge  (NA;K)   -­‐Bombes  iòniques  (NA/K-­‐ATPasa)     TURÓ  AXÒNIC   -­‐Canals  iònics  dependents  de  voltatge  (NA;K)   -­‐Bombes  iòniques  (NA/K-­‐ATPasa)         SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA   AXÓ:   Prolongació  axònica:   -­‐Canals  iònics  dependents  de  voltatge  (NA;K)   -­‐Bombes  iòniques  (NA/K-­‐ATPasa)     Terminació  axònica:   -­‐Canals  iònics  dependents  de  voltatge  (Na;  K;  Ca)   -­‐Bombes  iòniques  (Na/K-­‐ATPasa)     POTENCIAL  DE  REPÒS  TRANSMEMBRANA   Totes  les  cèl·∙lules  presenten  una  diferència  de  potencial  elèctric  transmembrana.   PTR  és  negatiu  a  la  majoria  de  cèl·∙lules.   PRT  té  una  magnitud  variable  segons  el  tipus  cel·∙lular:   -­‐Neurona  de  -­‐55  a  -­‐100mV   -­‐Fibra  muscular  esquelètica:  de  -­‐55  a  -­‐100mV   -­‐Fibra  muscular  llisa:  -­‐30  a  -­‐55mV   -­‐Eritròcit:  -­‐25mV       SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA     BASES  IÒNIQUES  DEL  POTENCIAL  DE  REPÒS  TRANSMEMBRANA   En   repòs   la   permeabilitat   de   membrana   depèn   dels   canals   iònics   passius.   La   membrana   de   la   neurona  té  abundants  canals  passius  per  al  potassi  (PK+  =  1)  menys  (1/2)  per  al  Cl-­‐  (PCl-­‐  =  0,45)  i   pocs  (1/15)  per  al  Na+  (PNa+  =  0,04).  Els  macroanions  (A-­‐)  no  poden  travessar  la  membrana.         VARIACIONS  DEL  POTENCIAL  DE  REPÒS  AMB  CANVIS  DEL  POTASSI  EXTRACEL·∙LULAR         EQUACIO  DE  GOLDMAN   1-­‐El   potencial   de   repòs   transmembrana   està   causat   per   un   flux   de   sortida   d’ions   potassi   pels   canals  passius.   2-­‐L’entrada   d’ions   sodi   constitueix   una   corrent   rectificadora   que   fa   que   el   potencial   de   membrana  sigui  lleugerament  més  positiu  si  només  fos  pel  flux  d’ions  potassi  (-­‐90mV  >>  -­‐80mV)   3-­‐L’efecte  net  dels  fluxos  d’ions  clor  no  afecta  al  potencial  de  repòs  transmembrana.                   SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA   CORRENTS  IÒNQUES  PER  LA  MEMBRANA  NEURONAL  I  EXCITABILITAT     EXCITABILITAT:  CARACETRÍSTIQUES  DE  L’ESTÍMUL   Llindar:  potencial  de  membrana  a  partir  del  qual  es  produeix  l’excitació  de  la  neurona.  A  nivell   de  les  dendrites  i  el  soma  neuronal,  el  llindar  de  la  membrana  d’aquestes  regions  neuronals  és   molt  elevat  (aproximadament  -­‐5  a  -­‐10mV),  de  forma  que  la  suma  dels  potencials  electrotònics   no  supera  amb  facilitat  aquest  llindar  i  per  tant  no  genera  cap  potencial  d’acció.  Pel  contrari,  en   el  turó  axònic  el  llindar  de    membrana  és  baix  (aproximadament  entre  -­‐65mV  i  -­‐55mV)  de  forma   que  amb  facilitat  la  suma  dels  potencials  locals  genera  un  potencial  d’acció.       Reobase:  mínima  intensitat  de  l’estímul  (voltatge)  que  provoca  l’excitació  neuronal.     Cronàxia:   temps   mínim   d’aplicació   d’un   estímul   (d’intensitat   doble   de   la   reobase)   necessari   per   provocar  l’excitació  neuronal.       POTENCIAL  LOCAL  O  ELECTRÒNIC   Característiques:   -­‐Fenomen  passiu   -­‐Signe  variable  (despolaritzant  o  hiperpolaritzant)   -­‐Duració  llarga  (aproximadament  10ms)   -­‐Graduable     -­‐Local  (extensió  amb  decrement)   -­‐No  autopropagable   -­‐Sumable,  temporal  i  espacialment.         SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA         SUMACIÓ  DE  POTENCIALS  LOCALS,  LLINDAR  I  POTENCIAL  D’ACCIÓ   Sumació  temporal:  una  mateixa  terminació  sinàptica  allibera  molt  seguidament  en  el  temps  el   seu   contingut   de   vesícules,   causant   en   la   neurona   postsinàptica   canvis   de   conductància   molt   seguits  (PEPs,  PIPs)   Sumació  espacial:  dos  terminacions  sinàptiques  properes  en  l’espai  alliberant  simultàniament  el   seus  continguts  de  vesícules,  causant  en  la  neurona  postsinàptica  canvis  de  conductància  que   són  la  suma  de  les  dos  terminacions  sinàptiques.   Potencial   llindar:   potencial   de   membrana   superior   al   qual   es   genera   un   potencial   d’acció   i   inferior  al  mateix  potencials  locals.           SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA     SUMACIÓ  DE  POTENCIALS  GRADUABLES  I  GENERACIÓ  D’UN  POTENCIAL  D’ACCIÓ   1.Despolarització   2.Repolarització   3.Postpotencials       POTENCIAL  D’ACCIÓ   El   potencial   d’acció   es   propaga   per   la   membrana   neuronal   sense   canvi   de   l’amplitud   del   potencial.   No  tots  els  estímuls  aplicats  desencadenen  un  potencial  d’acció.   Els   estímuls   suprallindar   sempre   ocasionen   un   potencial   d’acció.   Els   estímuls   sub-­‐llindar   causen   potencials  locals  o  electrotònics.     Una   vegada   superat   el   llindar,   estímuls   de   major   intensitat   no   provoquen   un   augment   de   l’amplitud  del  potencial  d’acció.     Característiques:   -­‐Fenomen  actiu   -­‐Despolaritzant   -­‐Duració  curta  (aprox.  2-­‐4ms)   -­‐Autopropagable   -­‐No  graduable  ni  sumable   -­‐Llei  de  tot  o  res.               SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA   BASES  IÒNIQUES  DEL  POTENCIAL  D’ACCIÓ       PERÍODES  REFRACTARIS:  ABSOLUT  I  RELATIU:   -­‐Període  refractari  absolut:  període  de  temps  (aproximadament  2  ms)  després  de  donar-­‐se  un   potencial   d’acció   on   l’aplicació   d’un   nou   estímul   no   evoca   la   generació   d’un   nou   potencial   d’acció.  Durant  aquest  període  no  es  pot  generar  un  altre  potencial  d’acció  degut  a  que  tots  els   canals  dependent  de  voltatge  pels  ions  sodi  es  troben  en  la  configuració  de  tancats  i  inactivats.   -­‐Període  refractari  relatiu:  període  de  temps  a  partir  del  que  ja  es  pot  generar  un  nou  potencial   d’acció  a  l’aplicar  un  estímul  d’intensitat  superior  a  l’aplicada  per  generar  el  primer  potencial   d’acció.  Durant  el  període  refractari  relatiu  es  pot  generar  un  nou  potencial  d’acció  degut  a  que   alguns   canals   dependent   de   voltatge   pels   ions   sodi   passen   de   la   configuració   de   tancats   inactivats  a  tancats  activables.         SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA     PRODUCCIÓ  DE  SÈRIES  DE  POTENCIAL  D’ACCIÓ   a) La  freqüència  de  potencials  d’acció  està  associada  al  temps  durant  el  qual  l’estímul  supera  el   potencial   llindar   de   la   neurona.   A   major   temps   d’estímul   suprallindar   major   número   de   potencials  d’acció.   b) La  freqüència  de  potencials  d’acció  està  associada  a  la  intensitat  de  l’estímul  suprallindar.  A   major  intensitat  de  l’estímul  suprallindar  major  numero  de  potencials  d’acció.       PROPAGACIÓ  DEL  POTENCIAL  D’ACCIÓ:  TEORIA  DEL  CIRCUIT  LOCAL   Repòs:  la  membrana  està  polaritzada  sent  negativa  dintre  i  positiva  fora.   Despolarització:   l’aplicació   d’un   estímul   provoca   la   despolarització   de   la   membrana   sent   positiva  dintre  i  negativa  fora.   Propagació   i   repolarització:   la   despolarització   i   repolarització   de   la   membrana   es   va   autopropagant  al  llarg  de  la  mateixa.  Les  regions  de  membranA  inicialment  despolaritzades  es   repolaritzen  de  nou.         SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA   DIRECCIÓ  DE  PROPAGACIÓ  DEL  POTENCIAL  D’ACCIÓ   1-­‐En   situació   no   fisiològica   la   membrana   neuronal   té   la   capacitat   de   propagació   bidireccional   del  potencial  d’acció.   2-­‐En  situació  fisiològica  la  membrana  neuronal  propaga  unidireccionalment  el  potencial  d’acció.   3-­‐La   propagació   unidireccional   està   afavorida   pel   període   refractari   absolut   (PRA)   que   evita   l’obertura  dels  canals  dependents  de  voltatge  per  difusió  retrògada  dels  ions  sodi.       VELOCITAT  DE  PROPAGACIÓ  DEL  POTENCIAL  D’ACCIÓ               SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA   FENOMENS  ELECTRICS  DE  LA  NEURONA       ...