Treball llibre: Si creus en mi et sorprendré (nota: 10) (2014)

Trabajo Catalán
Universidad Blanquerna (URL)
Grado Educación Primaria - 2º curso
Asignatura Seminari
Año del apunte 2014
Páginas 5
Fecha de subida 06/03/2015
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

SI CREUS EN MI, ET SORPRENDRÉ SORPRENDR Julen Alvarez Juan 2n E.P.
Seminari Alejandro Giménez M’agradaria començar dient que aquest llibre m’ha emocionat des de la primera plana fins la última i volia escriure aquest treball amb la seva tipografia com a mostra d’agraïment, ja que llegir la seva història m’ha fet recordar moments molt importants de la meva vida.
Els tres temes claus que recull l’Anna Vives en aquest llibre, per a mi, són: la igualtat, la superació i la confiança.
Primerament, la igualtat és un dels temes principals, fins i tot el que caldria destacar per sobre dels altres dins d’aquest llibre. El fet de saber mirar a una persona pel seu interior i no pel seu exterior i de saber apreciar les coses i tasques que duen a terme els altres ho denota.
A continuació, destacaria la superació, que és un dels altres aspectes claus. Cadascú té el seu “Element” que el fa únic i irrepetible. No cal ser una super-estrella per fer coses importants a la nostra vida. Tothom val la pena.
“Por mucho que tu vida no sea como esperabas, aunque las circunstancias te arruguen o pisoteen la existencia, sigues siendo tan valioso como siempre”. pàg 113 Finalment, la confiança. Durant tota la seva història l’Anna ens demostra que sense la confiança de la seva família (d’entre ells destacar el seu germà Marc) i dels seus amics, probablement, no hauria aconseguit fer totes les coses extraordinàries que ha dut a terme.
Crec que aquests tres aspectes tenen un missatge en comú: “El MÓN ÉS PLE DE SOMNIS! PERSEGUEIX EL TEU” Estic segur que tots els meus companys, com jo, s’hauran sentit interpel·lats amb l’Anna en algun moment de la lectura.
Hi ha moltes situacions amb les que em podria identificar amb aquest llibre, certament. Sempre he sigut una persona molt empàtica, sabia posar-me a la pell dels altres i per això molts dels meus amics i, fins i tot, companys de classe sempre em pregunten a mi quan tenen dubtes o problemes personals, saben que els hi donaré una resposta sincera tot i que faci mal, però per això crec que estan els amics.
Quan vaig adonar-me’n d’aquest fet vaig saber que volia ser mestre, s’ha de treballar del que t’agrada i estic descobrint que és un món del que no vull sortir.
Hi ha molts moments en el llibre en què l’Anna li dona molta importància a fets que per a altres són insignificants. Jo de vacances vaig a un petit poble de Galícia de set cases, on tot el que trobes és pau i tranquil·litat, molts dels meus amics de l’escola no entenen per què segueixo anant a estiuejar allà en comptes de quedar-me aquí a Barcelona i sortir de festa i “gaudir” de l’estiu.
Ells no ho poden apreciar perquè no ho han viscut, però porto anant allà des de que sóc petit, i no és només aquesta pau i tranquil·litat, són les persones agradables, les passejades pels seus camins, les nits plenes d’estrelles i l’aire fresc i pur que es respira. Totes aquestes petites coses tenen importància per a mi, només cal prestar l’atenció necessària a aquests petits detalls, com bé diu l’Anna.
“Todo lo que nos pasa lo vivimos solo una vez. Hay que prestar atención, como dice mi hermano, y aprender de la vida, porque nada volverá a suceder”.
pàg 136 Sempre els mestres que tenia deien que era un alumne amb moltes aptituds però que em faltava prestar atenció a classe, d’aquestes aptituds sempre van destacar la meva passió per la música i, és que vaig tenir un mestre que ho va significar tot per a mi per poder-me mostrar tal i com era.
Es deia Francesc, el vaig tenir com a mestre de música a cinquè de primària només un any, ja que després va marxar a treballar a Nova York. Va suposar un canvi en la meva manera de veure les coses. Va dipositar tota la seva confiança en mi perquè veia que a la seva assignatura destacava per sobre els altres, com el Marc va fer amb la seva germana amb el tema de la tipografia de les lletres. Va fer que valorés realment el que se’m donava bé i ara mateix el veig molt més com a un amic que com a un mestre. Va fer que la meva música fos el meu “Element”.
“(Elemento) Viene a ser algo así como la pasión. Cuando descubres algo que amas hacer, entonces seguro que saldrá bien”. pàg 60 Sincerament, crec que de tots els llibres que ens han fet llegir en el que va de carrera aquest ha sigut del que més coses positives he pogut treure de cara al meu futur com a mestre, del que més coses he après, són coses que ja tenim presents, però que sempre va bé que ens obrin els ulls de tant en tant, ja que les persones som éssers oblidadissos.
Ens ha d’ensenyar a fixar-nos en que el més probable és que els alumnes destaquin en unes coses més que en d’altres, algunes assignatures se’ls hi donaran millor. I hem de saber fer-los veure això.
Hem de saber veure tant les seves possibilitats com les seves limitacions, i tenir ambdues presents. Però sempre, incentivar les seves motivacions i les seves ganes d’aprendre. Els infants són curiosos per naturalesa i hem d’aprofitar aquest factor.
Aquest llibre, no tracta només els tres aspectes principals citats anteriorment, parla, a més a més, de la importància del treball en equip, molt important dins l’àmbit educatiu, així com la constància i l’optimisme, fomentar aquests trets característics fa que el procés educatiu sigui complert per als infants.
El títol del llibre ja ens diu un dels principals arguments de la increïble història de l’Anna: LA CONFIANÇA. Ja que quan es treballa, es confia en els altres, es fan les coses bé i s’està bé, com va destacar en Marc a la conferència. El missatge que em va transmetre el títol abans de llegir el llibre sencer va ser d’intriga: “què voldria dir amb aquelles paraules?”. Vaig pensar en algú molt proper en qui pots confiar tots els teus secrets i parlar de qualsevol tema sense haver de tapar-te la boca.
Després de completar la lectura tot va canviar, no anava mal encaminat, però va obrir-me els ulls d’una manera molt significativa. I, és que, sense els altres, sense les persones més properes a nosaltres, sense aquestes persones que ens estimem amb tota la nostra ànima, què som? No som res. La seva confiança ho és tot per nosaltres i ens fa viure amb tranquil·litat, sense més preocupacions de les que ja tenim.
De tot el que ens ofereix aquest llibre, segurament els seus valors humans són de les coses més valuoses. Ja els he esmentat anteriorment però m’agradaria destacar, probablement, dos, els quals jo hauria de millorar: D’una banda, L’OPTIMISME: crec que és un dels valors més importants que hi ha. Admiro les persones que tenen dificultats i que saben anar per la vida amb un somriure.
“A quien utiliza palabras de amabilidad y esperanza le es mucho más fácil ver el lado soleado de la vida”. pàg 36 D’altra, LA CONSTÀNCIA: com a persona que considera les seves dues grans passions la música i l’esport, sé molt bé de que tracta aquest valor.
Sense constància no s’arriba enlloc. L’esforç i la superació dia a dia són imprescindibles per poder rebassar els teus límits, per poder pujar el nostre personal Himalaya, i per aconseguir-ho la constància és imprescindible.
“Lo que para otros es fácil, para mí es difícil… hasta que, con esfuerzo y la confianza de los demás, les demuestro lo contrario”. pàg 40 A mi, m’hauria agradat haver pogut preguntar a l’Anna una qüestió a través d’un fragment del seu llibre: “Una de las claves de la felicidad es aprender a dar las gracias por todas las cosas bonitas que nos pasan, pero también por las que no lo son tanto (...) Todas las cosas que nos pasan merecen nuestra gratitud: las buenas porque nos dan felicidad, las malas porque nos dan lecciones”. pàg 76-77 La pregunta seria: Quines són les lliçons més dures que has hagut d’aprendre? I les bones? Referències Vives, A. I Miralles, F. (2014). SI CREUS EN MI, ET SORPRENDRÉ.
ed COLUMNA. Madrid: FUNDACIÓ ITINERARIUM.
...